Evidència en la Recerca i la Intervenció en els Trastorns de la Comunicació i del Llenguatge
Codi: 45528 Crèdits: 9| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Trastorns de la Comunicació i del Llenguatge | OB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jose Maria Losilla Vidal
- Correu electrònic:
- josepmaria.losilla@uab.cat
Equip docent
- Eduardo Doval Diéguez
- Jaume Vives Brosa
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits per cursar aquesta assignatura.
Objectius
L'objectiu general d'aquesta assignatura és que l'alumnat adquireixi els coneixements necessaris per realitzar una investigació empírica o teòrica en l'àmbit dels trastorns de la comunicació i del llenguatge, així como per aplicar el mètode científic en la pràctica professional.
S'aprèn a formular preguntes rellevants, a definir adequadament objectius i hipòtesis d'investigació, i a discriminar quins mètodes i dissenys d'investigació són més adequats en funció d'aquests objectius i hipòtesis.
També es desenvolupen les habilitats relatives a la gestió, anàlisi i interpretació de les dades, y les relacionades amb la cerca, selecció, lectura crítica i síntesi de la informació rellevant per dur a terme investigacions i actuar professionalment. També es revisen els conceptes bàsics sobre disseny i adaptació
d'instruments de mesura.
Per últim, l'alumnat apren a identificar i discutir les implicacions sanitàries, metodològiques i tècniques de la investigació, així com les seves repercussions sobre l'actuació assistencial i sobre el progrés del coneixement científic.
Resultats d'aprenentatge
- CA01 (Competència) Dissenyar el pla de recollida, gestió i anàlisi d'una recerca sobre els trastorns de la comunicació i del llenguatge.
- KA01 (Coneixement) Identificar els mètodes i dissenys de recerca més apropiats per donar resposta a un objectiu o una hipòtesi.
- KA02 (Coneixement) Identificar les tècniques d'anàlisi de dades més adequades per donar resposta a un objectiu o una hipòtesi.
- KA03 (Coneixement) Revisar els estàndards de desenvolupament d'instruments de mesura.
- SA01 (Habilitat) Utilitzar fonts documentals per identificar i seleccionar les publicacions científiques rellevants per a un objectiu de recerca, avaluació o intervenció en trastorns de la comunicació i el llenguatge.
- SA02 (Habilitat) Fer una lectura crítica d'una publicació científica des del punt de vista de la seva qualitat metodològica.
- SA03 (Habilitat) Aplicar els estàndards de desenvolupament d'instruments de mesura.
Continguts
Mètodes, dissenys i tècniques d'investigació aplicats a l'àmbit dels trastorns del llenguatge i de la comunicació.
Habilitats d'avaluació de la qualitat metodològica i de lectura crítica de publicacions científiques.
Cerques bibliogràfiques sistemàtiques, síntesis d'evidències científiques i avaluació de la seva qualitat.
Gestió i anàlisi informatitzada de dades (estadística descriptiva i introducció a la inferència).
Fonaments de disseny i adaptació d'instruments de mesura.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exposicions i activitats a l'aula | 47,5 | 1,9 | KA01, KA02, KA03, SA01 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 11,5 | 0,46 | CA01, SA02, SA03 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de textos i articles, resums conceptuals, preparació i realització de treballs i estudi personal. | 161 | 6,44 | CA01, KA01, KA02, KA03, SA01, SA02, SA03 |
En aquest mòdul és combinen diferents tècniques didàctiques tradicionals amb altres recursos orientats a fomentar l'aprenentatge significatiu i cooperatiu.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Ev1. (Primer període avaluatiu). Prova escrita individual a l'aula. Continguts: Anàlisi de dades | 4 punts | 1,5 | 0,06 | CA01, KA01, KA02 |
| Ev2. (Segon període avaluatiu). Prova escrita individual a l'aula. Continguts: Creació i adaptació de tests i qüestionaris | 3 punts | 1,5 | 0,06 | KA03, SA03 |
| Ev3. (Segon període avaluatiu). Treball escrit individual o en parella de lliurament a través de Moodle. Continguts: Documentació científica i revisions sistemàtiques | 3 punts | 2 | 0,08 | SA01, SA02 |
En aquesta assignatura pretenem que l'avaluació compleixi una funció pedagògica i no només acreditativa, i totes les evidències es programen de manera que puguin tenir el corresponent retorn formatiu.
A continuació, indiquem les evidències d'aprenentatge que l'alumnat haurà de realitzar, tant en el cas de l'avaluació continuada (AC) com de l'avaluació única (AU), el seu tipus i el seu pes en la qualificació final:
- Evidència 1 (Ev1; AC: setmana 7; AU: setmana 19). Prova escrita individual a l'aula. Durada: 1,5h. Continguts: Anàlisi de dades. Permet obtenir fins a 4 punts.
- Evidència 2 (Ev2; AC: setmana 10; AU: setmana 19). Prova escrita individual a l'aula. Durada: 1,5h. Continguts: Creació i adaptació de tests i qüestionaris. Permet obtenir fins a 3 punts.
- Evidència 3 (Ev3; AC: setmana 13; AU: setmana 19). Treball escrit individual de lliurament a través de Moodle. Inclou resposta a un qüestionari. Continguts: Documentació científica i revisions sistemàtiques. Permet obtenir fins a 3 punts.
En el cas de l'AU, primer es realitzarà l'Ev1 i a continuació l'Ev2; l'Ev3 es lliurarà també el mateix dia.
Retorn de resultats de les evidències d'aprenentatge:
| Tipus de retorn | Evidències | Setmana |
| Escrit | AU | 19 |
| Eina digital | Ev1 / Ev2 / Ev3 | 7 / 10 / 13 |
| A l'aula | Ev1 / Ev2 / Ev3 | 7 / 10 /13 |
| Tutoria | AU | 19 |
Ús de la Intel·ligència Artificial (IA): En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Estudiant "avaluable" (AC i AU): quan hagi presentatevidències d'aprenentatge amb un pes major o igual a 4,0 punts; en cas contrari constarà en actes com a "no avaluable".
Assignatura superada (AC i AU): quan s'ha obtingut una qualificació mínima de 5,0 punts i s'han realitzat totes les evidències d'aprenentatge.
Recuperació (AC i AU): per aquell alumnat que no hagi assolit els criteris per superar l'assignatura i hagi obtingut una puntuació total d'almenys 3,5 punts. L'alumnat que hagi seguit l'AC ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. Totes les evidències d'aprenentatgeprevistes són recuperables. Per l'AU s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per lAC.
Revisió de la qualificació final: l'AC i l'AU segueixen el mateix procediment.
L'AU es sol·licita telemàticament (e-formulari) en el període específic (més informació a la web de la Facultat).
No es preveu que l’alumnat de 2a o posterior matrícula s'avaluï mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
El lliurament dela traducció de les proves d'avaluació presencials es realitzarà si es compleixen els requeriments establerts en l'article 263 i es realitza la seva sol·licitud la setmana 4 telemàticament (e-formulari) (més informació a la web de la Facultat).
Enllaç a les pautes d'avaluació de la Facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Bibliografia
Bibliografia bàsica
Els estudiants tindran accés a través del moodle als documents en format pdf que constitueixen la bibliografia bàsica i els manuals de referència de l'assignatura.
Bibliografia complementària
Abad, F., Olea, J., Ponsoda, V. i García, C. (2011). Medición en Ciencias Sociales y de la Salud. Madrid: Síntesis.
American Psychological Association (2010). Publication manual of the American Psychological Association (6th ed.). Washington, DC: Author.
American Psychological Association Publications and Communications Board Working Group on Journal Article Reporting Standards (2008). Reporting standards for research in psychology. Why do we need them? What might they be? American Psychologist, 63(9), 839-851.
APA Presidential Task Force on Evidence-Based Practice. (2006). Evidence-based practice in psychology. American Psychologist, 61, 271-285.
Atkins D.C., Bedics J.D., McGlinchey J.B., & Beauchaine T.P. (2005). Assessing clinical significance: does it matter which method we use? Journal of Consulting and Clinical Psychology, 73(5)5, 982-989. doi: 10.1037/0022-006X.73.5.982
Babbie, E. (2000). Fundamentos de la investigación social. México: Thomson.
Botella, J. & Sánchez Meca, J. (2015). Meta-análisis en ciencias sociales y de la salud. Madrid: Síntesis.
Botella-Ausina J., Suero-Suñe M., & Ximénez-Gómez C. (2012). Análisis de datos en Psicología I. Madrid: Ediciones Pirámide.
Espelt, A., Viladrich, C., Doval, E., Aliaga, J., García-Rueda, R. i Tárrega, S. (2014). Uso equitativo de tests en ciencias de la salud. Gaceta Sanitaria, 28, 408-410.doi: 10.1016/j.gaceta.2014.05.001
Guardia-Olmos J., Freixa-Blanchart M., Peró-Cebollero M., & Turbany-Oset J.(2010). Análisis de Datosen Psicología (2a Ed). Madrid: Delta publicaciones.
Higgins, J. P. T., Green, S., & Cochrane Collaboration. (2008). Cochrane handbook for systematic reviews of interventions. Chichester, England; Hoboken, NJ: Wiley-Blackwell.
Higgins, J. P. T. & Green, S. (Eds.) (2011). Cochrane handbook for systematic reviews of interventions Version 5.1.0. The Cochrane Collaboration. Disponible a: www.cochrane-handbook.org. Versió española disponible a: http://www.cochrane.es/?q=es/node/269
Jacobson N, & Truax P. (1991). Clinical significance: a statistical approach to defining meaningful change in psychotherapy research. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 59 (1), 12-19. doi:10.1037/0022-006x.59.1.12.
Kazdin A.E. (1999). The meanings and measurement of clinical significance. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 67(3), 332-339.
León, O. y Montero, I. (2003). Métodos de investigación en Psicología y Educación (3ª ed.). Madrid: McGrawHill.
Martínez Arias, M.R., Hernández, M.J. i Hernández, M.V. (2006). Psicometría. Madrid: Alianza Editorial.
Martínez-Arias R, Castellanos-López MA, & Chacón-Gómez JC. (2015). Análisis de Datos en Psicología y Ciencias de la Salud. Volumen I: Exploración de Datos y fundamentos. Madrid: EOS Universitaria.
Meneses, J. (Co.). (2013). Psicometría. Barcelona: FUOC.Martínez-Arias R, Castellanos-López MA, & Chacón-Gómez JC. (2015). Análisis de Datos en Psicología y Ciencias de la Salud. Volumen II: Inferencia Estadística. Madrid: EOS Universitaria.
Moreno, R.; Martínez, R.J. y Chacón, S. (2000). Fundamentos metodológicos en psicología y ciencias afines. Madrid: Pirámide.
Muñiz,J. (2009). Teoría clásica de los tests. Madrid: Pirámide.
Pardo A., Ruiz M.A., & San Martín R. (2009). Análisis de datos en ciencias sociales y de la salud (I). Madrid: Editorial Síntesis.
Pardo A, & San Martín R. (2010). Análisis de datos en ciencias sociales y de la salud (II). Madrid: Editorial Síntesis.
Portell, M. & Vives, J. (2013). Mètodes d'investigació.Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Sánchez-Meca, J., & Botella, J. (2010). Revisiones sistemáticas y meta-análisis: herramientas para la práctica profesional. Papeles del Psicólogo, 31(1), 7-17.
Silva, L.C. (2000). Diseño razonado de muestras y captación de datos para la investigación sanitaria. Madrid: Diaz de Santos.
Solanas, A., Salafranca, L., Fauquet, J. y Núñez, M.I. (2005). Estadística descriptiva en Ciencias del Comportamiento. Madrid: Thomson.
Viladrich, C. i Doval E. (Eds.). (2008). Psicometria. Barcelona: Editorial UOC.
Programari
S'utilitzarà el programari d'accés lliure Zotero (https://www.zotero.org/) per dur a terme la gestió bibligràfica.
S'utilitzarà el programari d'accés lliure jamovi (https://www.jamovi.org/) per realitzar les anàlisis estadístiques i psicomètriques.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |