Disseny i Avaluació de l'Ensenyament i l'Aprenentatge de les Ciències i les Matemàtiques en Context
Codi: 45013 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Recerca en Educació | OP | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Begoña Oliveras Prat
- Correu electrònic:
- begona.oliveras@uab.cat
Equip docent
- Francisco Javier Lucas Rojas Sateler
- Genaro de Gamboa Rojas
- Carme Grimalt Alvaro
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cap
Objectius
Tenint en compte els aprenentatges dels mòduls anteriors, s'aprofundirà en l’estudi del disseny de diferents projectes i propostes didàctiques que permetin treballar la integració contextualitzada de l'ensenyament de les ciències i de les matemàtiques. Així mateix, es posarà l'èmfasi en la manera d'avaluar aquestes propostes tot adoptant un enfocament de recerca qualitativa aplicada.
En finalitzar el mòdul, s’espera que l’estudiantat sigui capaç de:
• Comprendre el paper dels contextos en projectes i propostes didàctiques per a la integració de l'ensenyament de les ciències i matemàtiques.
• Identificar elements clau de la comunicació i del raonament matemàtic i científic per desenvolupar projectes i la resolució de problemes en context.
• Aplicar criteris i processos d’avaluació a projectes i propostes didàctiques per promoure un ensenyament contextualitzat de les ciències i de les matemàtiques.
• Dissenyar propostes educatives competencials amb un focus en la millora de projectes i propostes didàctiques per a l'ensenyament contextualitzat de les ciències i de les matemàtiques.
Resultats d'aprenentatge
- CA64 (Competència) Estudiar els aspectes rellevants dels contextos propis de l'educació científica i matemàtica, i analitzar-los com a objectes d'investigació per a formular preguntes i objectius a partir d'aquests aspectes.
- CA65 (Competència) Utilitzar els plantejaments innovadors sobre l'avaluació per a fer propostes de millora i projectes d'innovació sobre l'ensenyament de les ciències i les matemàtiques en context.
- KA63 (Coneixement) Descriure els diferents marcs teòrics de referència que orienten la investigació i la innovació en l'educació científica i matemàtica basada en contextos rellevants socialment i ambientalment.
- KA64 (Coneixement) Identificar les línies d'investigació sobre l'ensenyament de les ciències i de les matemàtiques en context a partir de les fonts professionals rellevants.
- KA65 (Coneixement) Identificar les problemàtiques de les innovacions en educació científica i matemàtica en context i avaluar quines aproximacions metodològiques permeten donar-los resposta.
- SA50 (Habilitat) Elaborar dissenys d'investigació i d'innovació pertinents relatius a l'educació científica i matemàtica en context.
- SA51 (Habilitat) Planificar investigacions tenint en compte les potencialitats i les limitacions de les eines digitals per a l'ensenyament de les ciències i les matemàtiques en context.
- SA52 (Habilitat) Comunicar les conclusions de les investigacions sobre les innovacions, els coneixements generats i les raons últimes que els fonamenten a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.
Continguts
Aquest mòdul abordarà de manera transversal alguns dels principals processos relacionats amb l'educació científica i matemàtica com són el treball pràctic, els projectes escolars, les tecnologies per a l'aprenentatge, la comunicació a l'aula, la resolució de problemes i l'avaluació.
Alguns dels temes centrals seran:
• Contextualització i la interdisciplinarietat en l'ensenyament de les ciències i de les matemàtiques.
• Indagació científica basada en la modelització en contextos rellevants.
• Comunicació matemàtica orientada a la promoció del raonament matemàtic al voltant de continguts específics del currículum.
• L'avaluació formativa, formadora i qualificadora al llarg del procés d'aprenentatge de les ciències i de les matemàtiques.
• Ús d'eines digitals en el disseny de projectes contextualitzats en ciències i matemàtiques.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals / expositives per part del professorat | 18 | 0,72 | |
| Pràctiques d'aula | 18 | 0,72 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles | 16 | 0,64 | |
| Tutories | 10 | 0,4 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració de treballs | 60 | 2,4 | |
| Lectura d'articles i fons documentals | 28 | 1,12 |
L'activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
• Classes magistrals / expositives per part del professorat
• Lectures d'articles i fons documentals
• Pràctiques d'aula: resolució de problemes / casos / exercicis
• Presentació / exposició oral de treballs
• Tutories
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació d'un projecte interdisciplinari (incloent el disseny d'una pregunta d'avaluació competencial) – Presentació del treball en grups | 45% | 0 | 0 | CA64, CA65, KA63, SA51, SA52 |
| Document de reflexió individual en base a les propostes de millora rebudes de l'avaluació d'un projecte (fonamentant també algunes de les reflexions en referents teòrics analitzats al llarg del mòdul). | 45% | 0 | 0 | KA63, KA64, KA65, SA50 |
| Participació a classe i en un fòrum al moodle (Mínim 80% d'assistència) Individual | 10% | 0 | 0 | CA65, KA63, SA52 |
Per accedir a l'avaluació caldrà l'assistència a un 80% de les sessions del mòdul. Es valorarà la participació i implicació de l’estudiantat en les activitats proposades i en el desenvolupament de la dinàmica de treball.
Es proposen tres activitats d'avaluació:
- Tasca A: Avaluació d’un projecte interdisciplinari (incloent-hi el disseny d’una pregunta o activitat d’avaluació competencial) – Presentació del treball en grups. Data de lliurament: 21 de maig de 2026
- Tasca B: Document de reflexió individual d'acord amb les propostes de millora rebudes de l’avaluació d’un projecte (fonamentant algunes de les reflexions en referents teòrics analitzats al llarg del mòdul). Data de lliurament: 4 de juny de 2026
- Tasca C: Participació en el fòrum al Campus Virtual - Individual (s’espera que la participació sigui continuada al llarg del mòdul). Data de tancament del fòrum: 4 de juny de 2026
Recuperació: Per recuperar les activitats d’avaluació contínua, caldrà lliurar un informe justificatiu dels canvis incorporats a les activitats a partir de les aportacions del professorat. La nota màxima que es pot treure en la tasca de recuperació és de cinc (5,0). El termini de lliurament pel Campus Virtual serà el dia 4 de juny de 2026.
Avaluació única: Es lliurarà un sol document amb les tres activitats d’avaluació contínua del mòdul:
- Tasca A: Avaluació d’un projecte interdisciplinari (incloent-hi el disseny d’una pregunta o activitat d’avaluació competencial);
- Tasca B: Document de reflexió individual sobre les propostesde millora del projecte avaluat (Tasca A), fonamentant algunes de les reflexions en referents teòrics analitzats al llarg del mòdul);
- Tasca C: Participació en el fòrum al Campus Virtual (s’ha de lliurar un únic document que respongui a totes les reflexions proposades en el fòrum).
Les activitats es lliuraran i defensaran oralment el dia 21 de maig de 2026 de 17:30 a 20:00. La recuperació de l'avaluació única consistirà en el lliurament d'un informe justificatiu dels canvis incorporats a les activitats a partir de les aportacions del professorat durant la defensa oral. El termini de lliurament de la recuperació es farà a través del Campus Virtual i serà el dia 4 de juny de 2026.
Plagi
D’acord amb la normativa UAB, el plagi o còpia d’algun reball, o l'ús de IA sense fer-ne esment es penalitzarà amb un 0 com a qualificació, perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).
Ús de tecnologiesd'Intel·ligència Artificial (IA)
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en les tasques que permeti el docent de l’assignatura. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comportarà una penalització total (zero) en la nota de l'activitat
Bibliografia
Caro, A., & Planas, N. (2021). Estudio exploratorio con futuras maestras sobre lenguas matemáticas para enseñar la relación entre área y volumen. Avances de Investigación en Educación Matemática, 19, 117–131. https://doi.org/10.35763/aiem.v0i19.361
Carrillo, J., Climent, N., Gorgorió, N., Prat, M. y Rojas, F. (2008). Análisis de secuencias de aprendizaje matemático desde la perspectiva de la gestión de la participación. Enseñanza de las Ciencias, 26(1), 67-76.
Couso, D. (2014). De la moda de “aprender indagando” a la indagación para modelizar: una reflexión crítica. XXVI Encuentro de Didáctica de las Ciencias Experimentales. http://uhu.es/26edce/actas/docs/conferencias/pdf/26ENCUENTRO_DCE-ConferenciaPlenariaInaugural.pdf
Couso, D., Domènech Casal, J., Simarro Rodríguez, C., López Simó, V., & Grimalt-Álvaro, C. (2022). Perspectives, Metodologies i Tecnologies en el desplegament de l’educació STEM. Ciències: Revista Del Professorat de Ciències de Primària i Secundària, 44, 56–71. https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.470
Gómez Zaccarelli, F., Cándido Vendrasco, N. y Arriagada Jofré, V. (2024). Discusiones y argumentación en la enseñanza de las ciencias: prácticas y desafíos docentes. Enseñanza de las Ciencias, 42(2), 25-43. https://doi.org/10.5565/rev/ensciencias.5958
Grimalt-Álvaro, C., López-Simó, V. & Tena, E. (2024). How Do Secondary-School Teachers Design STEM Teaching–Learning Sequences? A Mixed Methods Study for Identifying Design Profiles. Int J of Sci and Math Educ (2024). https://doi.org/10.1007/s10763-024-10457-3
Hernández-Sabaté, A., Joanpere, M., Gorgorió, N., & Albarracín, L. (2015). Mathematics learning opportunities when playing a tower defense game. International Journal of Serious Games, 2(4), 57-71.
Klein, P.D; Kirkpatrick, L.C. (2010). Multimodal Literacies in Science: Currency, Coherence and Focus. Research in Science Education, 40, 87-92.
Lin, F-L., y Rowland, T. (2016). Pre-Service and In-Service Mathematics Teachers’ Knowledge and Professional Development. En, A. Gutierrez, G. C. Leder, y P. Boero, The Second Handbook of Research on the Psychology of Mathematics Education (pp. 483-520). Rotterdam, The Netherlands: Sense Publishers.
Millar, R. (2009). Analysing practical activities to assess and improve effectiveness: The Practical Activity Analysis Inventory (PAAI). Centre for Innovation and Research in Science Education, Department of Educational Studies, University of York, Heslington, York.
Morell, M., & Planas, N. (2024). Calidad de la enseñanza de la divisibilidad en un aula trilingüe de secundaria. Números-Revista de Didáctica de las Matemáticas, 117.
NCTM (2015). De los Principios a la Acción. Para Garantizar el éxito matemático para todos. NCTM.
Niss, M. & Højgaard, T. (2011). Competencies and Mathematical Learning Ideas and inspiration for the development of mathematics teaching and learning in Denmark. KOM project. IMFUFA, Roskilde University, Denmark.
Oliveras, B.; Márquez, C.; Sanmartí, N. (2013). «The Use of Newspaper Articles as a Tool To DevelopCritical Thinking in Science Classes». International Journal of Science Education, 35 (6), 885-905
Pérez Torres, M., Couso, D., & Márquez, C. (2021). ¿Cómo diseñar un buen proyecto STEM? Identificación de tensiones en la co-construcción de una rúbrica para su mejora. Revista Eureka Sobre Enseñanza y Divulgación de Las Ciencias, 18(1), 1–21. https://doi.org/10.25267/Rev_Eureka_ensen_divulg_cienc.2021.v18.i1.1301
Pimm, D. (2010). Speaking mathematically: Communication in the mathematics classroom. Routledge Revivals.
Planas, N., & Pimm, D. (2024). Mathematics education research on language and on communication including some distinctions: Where are we now?. ZDM Mathematics Education 56, 127–139. https://doi.org/10.1007/s11858-023-01497-0
Planas, N., Alfonso, J.M., Arnal-Bailera, A., & Martín-Molina, V. (2024). Mathematical naming and explaining in teaching talk: Noticing work with two groups of mathematics teachers. ZDM Mathematics Education. https://doi.org/10.1007/s11858-024-01576-w
Planas, N., García-Honrado, I., & Arnal-Bailera, A. (2018). El discurso matemático del profesor: ¿Cómo se produce en clase y cómo se puede investigar? Enseñanza de las Ciencias, 36(1), 45-60. https://doi.org/10.5565/rev/ensciencias.2240
Ponte, J. P., & Chapman, O. (2006). Mathematics teachers' knowledge and practices. In A. Gutierrez & P. Boero (Eds.), Handbook of reaserch on the psychology of mathematics education: Past, present and future (pp. 461-494). Roterdham: Sense.
Roca, M.; Márquez, C.; Sanmartí, N. (2013). Las preguntas de los alumnos: Una propuesta de análisis. Enseñanza de las Ciencias, 31, 1, 95-114.
Sala, G. & Font, V. (2019). Papel de la modelización en una experiencia deenseñanza de las matemáticas basada en indagación. Avances de Investigación en Educación Matemática, num. 16, 73-85. DOI: https://doi.org/10.35763/aiem.v0i16.283
Sala, G., Barquero, B., Barajas, M., & Font, V. (2016). Què amaguen aquestes ruïnes? Disseny d’una unitat didàctica interdisciplinary per una plataforma virtual. Revista del Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI), núm. 3.
Sanmartí Puig, N., & Márquez Bargalló, C. (2017). Aprendizaje de las ciencias basado en proyectos: del contexto a la acción. Ápice. Revista De Educación Científica, 1(1), 3–16. https://doi.org/10.17979/arec.2017.1.1.2020
Sanmartí, N. (2016). Trabajo por proyectos: ¿filosofía o metodología? Cuadernos de Pedagogía, 472.
Sanmartí, N. (2020). Avaluar és aprendre. Xarxa Competències bàsiques. Generalitat de Catalumya. Departament d’Educació.
Sanmartí, N., & Márquez, C. (2017). Aprendizaje de las ciencias basado en proyectos: del contexto a la acción. Ápice. Revista de educación científica, 1(1), 3-16.
Scott, P., Ametller, J. (2006). Teaching science in a meaning fulway: striking a balance between opening up and closing down classroom talk. School Science Review, 88(324), 77-83.
Smith, M. y Stein, M. K. (2016). 5 prácticas para orquestar discusiones en matemáticas. NCTM.
Tena, È., & Couso, D. (2023). ¿Cómo sé que mi secuencia didáctica es de calidad? Propuesta de un marco de evaluación desde la perspectiva de Investigación Basada en Diseño. Revista Eureka Sobre Enseñanza y Divulgación de Las Ciencias, 20(2). https://doi.org/10.25267/Rev_Eureka_ensen_divulg_cienc.2023.v20.i2.2801
Thomas, J. W. (2000). A review of research on project-based learning. The Autodesk Foundation, California.
Programari
No es requeriex cap programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català | segon quadrimestre | tarda |