Teories i Sistemes Educatius: Desigualtats, Política i Canvi Social
Codi: 45011 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Recerca en Educació | OP | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Mauro Carlos Moschetti Plaul
- Correu electrònic:
- mauro.moschetti@uab.cat
Equip docent
- Joan Carles Melich Sangra
- Ingrid Agud Morell
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Aquest és un mòdul obligatori de l'especialitat de Desigualtats, investigació Socioeducativa i Transformació.
Objectius
L'objectiu d'aquesta assignatura és comprendre les relacions entre els sistemes educatius i les desigualtats a partir de diferents aportacions teòriques i empíriques de la literatura acadèmica. En els continguts de l'assignatura es realitzarà una anàlisi d'aquestes relacions en els nivells macro, meso i micro. Es contemplaran així diferents teories i aproximacions a l'educació i a la producció de política educativa, els aspectes relatius a la cultura i estructura dels centres educatius, i el paper del professorat i les famílies en relació amb les desigualtats i el canvi social. Els blocs de contingut a través dels quals s'estructura l'assignatura permetran reconèixer les desigualtats presents en els diversos moments—accés, procés i resultats—de l'escolarització i oferiran els instruments adequats per a la reflexió, l'anàlisi i el desenvolupament de propostes de recerca en aquest marc.
Resultats d'aprenentatge
- CA29 (Competència) Formular un problema d'investigació i preguntes i objectius d'investigació en l'àmbit de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa.
- CA30 (Competència) Valorar l'impacte social, econòmic i mediambiental de la investigació de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa.
- CA31 (Competència) Investigar en l'àmbit de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere, ètnia, classe, religió i edat.
- KA28 (Coneixement) Identificar diferents línies d'investigació en els àmbits de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa.
- KA29 (Coneixement) Identificar problemes i donar respostes a les necessitats educatives en els nivells macro, meso i micro mitjançant plantejaments innovadors.
- SA19 (Habilitat) Desenvolupar una revisió exhaustiva de la literatura científica en els àmbits de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa.
- SA20 (Habilitat) Presentar una investigació adaptant el registre a la tipologia d'article científic.
Continguts
1. Poder i alteritat
1.1 Conceptes de teoria, política i educació
1.2 Teoria crítica: Acceleració del temps, alienació, educació, ressonància i indisponibilitat
1.3 Educació i sistema tecnològic
2. Poder i control
2.1 Política, teories de l'Estat i educació
2.2 Globalització, modernització, desenvolupament (i alternatives)
2.3 Organismes internacionals, avaluació i colonialisme de dades
3. Poder i normativitat
3.1 Deconstrucció del subjecte educat des de les teories crítiques feministes
3.2 Redefinició del concepte de família i comunitat des de la reciprocitat geo-generacional
3.3 'La revolució dels cossos': Anticolonialitat i Pedagogia Crip
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Presencial en gran grup | 36 | 1,44 | CA29, CA30, CA31, KA29, SA19 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treball individual | 20 | 0,8 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19, SA20 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball individual de mòdul | 94 | 3,76 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19 |
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
- Classes magistrals/expositives per part del professorat
- Lectura, anàlisi i discussió d'articles i fonts documentals
- Pràctiques d'aula: debats / casos / exercicis.
- Treball individual tutoritzat
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Anàlisi articles (activitats i lectures durant el desenvolupament del mòdul) (GRUPAL) | 40% | 0 | 0 | CA29, CA30, CA31, KA28, SA19, SA20 |
| Assistencia i participacio (INDIVIDUAL) | 10% | 0 | 0 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19, SA20 |
| Elaboració d'un article acadèmic (INDIVIDUAL) | 50% | 0 | 0 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19, SA20 |
L’avaluació d’aquest mòdul es fonamenta en dos pilars: les activitats realitzades a classe (de caràcter grupal) i l’elaboració d’un article acadèmic (individual). Al llarg de les sessions es duran a terme diversos exercicis avaluables, mentre que l’article s’haurà de lliurar el 19 de març. El professorat retornarà i qualificarà cada evidència en un termini màxim de vint dies laborables des del seu lliurament. La nota final serà la mitjana ponderada de totes les activitats, sempre que, en cadascuna —inclòs l’article—, l’estudiant assoleixi almenys un 4 sobre 10.
L’assistència és imprescindible: per optar a una qualificació positiva, cal haver assistit com a mínim al 80 % de les classes. Quan una evidència no es presenti o s’entregui de manera tan incompleta que impedeixi la seva valoració, la qualificació corresponent serà “No avaluable”; aquesta mateixa qualificació s’aplicarà en casos de plagi o còpia, que també es comunicaran a la coordinació del programa.
El mòdul ofereix avaluació única per a qui la necessiti. L’estudiantat que vulgui acollir-se a aquesta modalitat ho haurà de comunicar al professorat durant les dues primeres setmanes de classe. En aquest cas, el 19 de març lliurarà un article acadèmic —que comptarà un 50 % de la nota— i, aquell mateix dia, farà una presentació oral d’aprofundiment sobre tres temes tractats al curs, que suposarà l’altre 50 %.
Si alguna activitat es suspèn, la recuperació —aplicable tant a l’avaluació contínua com a l’avaluació única— tindrà lloc el 16 d’abril i consistirà en revisar i reelaborar les tasques no superades. El mòdul no preveu cap prova de síntesi per a l’alumnat que es matriculi per segona vegada.
Finalment, es permet l’ús d’eines d’intel·ligència artificial sempre que s’adopti un enfocament veritablement crític: l’estudiant ha d’indicar quines parts han estat assistides, verificar la fiabilitat de la informació i assumir la responsabilitat total de l’autoria. Un ús acrític o no declarat es considerarà falta acadèmica i comportarà una qualificació de “No avaluable”.
Bibliografia
Addey, C., Sellar, S., Steiner-Khamsi, G., Lingard, B., & Verger, A. (2017). The rise of international large-scale assessments and rationales for participation. Compare: A Journal of Comparative and International Education, 47(3), 434–452.
Ball, S. J. (1993). What is policy? Texts, trajectories and toolboxes. The Australian Journal of Education Studies, 13(2), 10–17.
Ball, S. J., & Youdell, D. (2008). Privatización encubierta en la educación. Education International.
Beech, J. (2023). Development and its discontents: A South American perspective. In R. Gorur, P. Landri, & R. Normand (Eds.), Rethinking sociological critique in contemporary education: Reflexive dialogue and prospective inquiry (pp. ???–???). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003279457-12
Blaise, M., & Pacini-Ketchabaw, V. (2019). Enacting feminist movement pedagogies in the early years. In J. Osgood & K. H. Robinson (Eds.), Feminist researching gendered childhoods: Generative entanglements (pp. 109–120). Bloomsbury Academic.
Britzman, D. P. (1995). Is there a queer pedagogy? Or stop reading straight. Educational Theory, 42(2), 151–165.
Butler, J. (2006). Deshacer el género. Paidós.
Butler, J. (2015). Cuerpos que aún importan. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Chmielewski, A. K., Mundy, K., & Farrell, J. (2017). International educational indicators and assessments. In K. Mundy (Ed.), Comparative and international education: Issues for teachers (pp. 361–391). Canadian Scholars’ Press.
Dale, R. (1999). Specifying globalization effects on national policy: A focus on the mechanisms. Journal of Education Policy, 14(1), 1–17.
Documental: Through These Eyes: The politics of education. The value of culture (Dir. Charles Laird). (2004).
Edwards, D. B., Jr. (2021). Globalisation and education: Understanding and problematising approaches to global governance and the global education policy field. In H. Steyn & C. Wolhuter (Eds.), Critical issues in education systems: Comparative-international perspectives (pp. 247–278). Axiom.
Edwards, D. B., Jr., Moschetti, M. C., & Caravaca, A. (2022). Globalization, privatization, and the State: Contemporary education reform in post-colonial contexts. Routledge.
Eurydice. (n.d.). Base de datos: Eurybase y thematic studies. http://www.eurydice.org
Flores, V. (2008). Entre secretos y silencios: La ignorancia como política de conocimiento y práctica de (hetero)normalización. Revista Trabajo Social, 18, 14–21.
Flores, V. (2018). Los cuerpos que (no) imaginamos: Lengua, poder y educación. Estudios del ISHiR, 8(21), 24–32. https://doi.org/10.35305/eishir.v8i21.844
Foucault, M. (1975). Surveiller et punir: Naissance de la prison. Gallimard.
Foucault, M. (1999). El orden deldiscurso. Tusquets Editores.
Foucault, M. (2006). La voluntad de saber. Historia de la sexualidad 1. Siglo XXI.
Garcés, M. (2020). Escola d’aprenents. Galàxia Gutenberg.
Gibson, M., Carrasco, S., Pàmies, J., Ponferrada, M., & Rios, A. (2013). Different systems, similar results: Youth of immigrant origin at school in California and Catalonia. In R. Alba & J. Holdaway (Eds.), The children of immigrants at school: A comparative look at integration in the United States and Western Europe (pp. 84–119). New York University Press.
Gorur, R., Landri, P., & Normand, R. (Eds.). (2023). Rethinking sociological critique in contemporary education: Reflexive dialogue and prospective inquiry. Taylor & Francis.
Halpin, D., & Troyna, B. (1995). The politics of education policy borrowing. Comparative Education, 31(3), 303–310.
Han, B.-C. (2012). La sociedad del cansancio. Herder.
Han, B.-C. (2014). Psicopolítica. Herder.
Han, B.-C. (2016). Sobre el poder. Herder.
Illouz, E. (2012). Intimidades congeladas: Las emociones en el capitalismo. Katz Editores.
Institut Infància i Adolescència de Barcelona. (2019). Oportunitats educatives de la infància i l’adolescència a Barcelona 2018–2019. Institut Infància i Adolescència de Barcelona-IERMB & Ajuntament de Barcelona.
Kirchgasler, C. (2024). Developmentalism as colonial residue: Historicising the onto-epistemic foundations of the global education policy field. Comparative Education, 1–19. https://doi.org/10.1080/03050068.2024.2435751
Levinas, E. (2014). Alteridad y trascendencia. Arena Libros.
Levinson, B. A., Sutton, M., & Winstead, T. (2009). Education policy as a practice of power: Theoretical tools, ethnographic methods, democratic options. Educational Policy, 23(6), 767–795.
Lupton, R. (2005). Social justice and school improvement: Improving the quality of schooling in the poorest neighbourhoods. British Educational Research Journal, 31(5), 589–604.
Mèlich, J.-C. (2021). La fragilidad del mundo: Ensayo sobre un tiempo precario. Tusquets.
Mejías, U., & Couldry, N. (2019). Colonialismo de datos: Repensando la relación de los datos masivos con el sujeto contemporáneo. Virtualis, 10(18), 78–97.
Mendoza, B., Bertràn, M., & Pàmies, J. (2021). Feminism, Islam and higher education: Towards new roles and family relationships for young Spanish-Moroccan Muslim women in Spain. Race Ethnicity and Education. Advance online publication. https://doi.org/???
Moschetti, M. C., Fontdevila, C., & Verger, A. (2019). Políticas, procesos y trayectorias de privatización educativa en Latinoamérica. Educação e Pesquisa, 45, Article e20190230.
Narodowski, M. (2015). Infancia y poder: La conformación de la pedagogía moderna (2.ª ed.). AIQUE Educación.
Pàmies, J., Bertran, M., Ponferrada, M., Narciso, L., & Aoulad, M. (2013). Trajectòries d’èxit i continuïtat acadèmica entre joves marroquins a Catalunya. Temps d’educació, 191–207.
Pàmies, J., Girós, R., & Beremeneyi, A. (2020). “We’re not from outer space”: Natural mentoringnetworks for educational continuity among Roma youth in Spain. In G. Persico, U. Daniele, & C. Ottaviano (Eds.), Growing up is not a private matter: Trajectories to adulthood among Roma youth (pp. 101–124). Mimesis International.
Pérez, M., & Trujillo-Barbadillo, G. (2020). Queer epistemologies in education: Luso-Hispanic dialogues and shared horizons. Palgrave Macmillan.
Pie, A. (2024). Pedagogia crip y la revolución de los cuerpos. Kaótica Libros.
Reay, D. (2001). “Spice girls”, “nice girls”, “girlies” and “tomboys”: Gender discourses, girls’ cultures and femininities in the primary classroom. Gender and Education, 13(2), 153–166.
Rosa, H. (2016). Alienación y aceleración: Hacia una teoría crítica en la modernidad tardía. Katz Editores.
Rosa, H. (2019). Resonancia: Una sociología de la relación con el mundo. Katz Editores.
Rosa, H. (2020). Lo indisponible. Herder.
Sadin, É. (2020). La inteligencia artificial o el desafío del siglo: Anatomía de un antihumanismo radical. Caja Negra.
Sadin, É. (2022). La era del individuo tirano: El fin de un mundo común. Caja Negra.
Sánchez, A., Pàmies, J., Caravaca, A., & Llos, B. (2022). Towards a common public culture? Boundaries to belonging in Catalonia. Social Inclusion, 10(?), 132–142.
Sriprakash, A. (2023). Reparations: Theorising just futures of education. Discourse: Studies in the Cultural Politics of Education, 44(5), 782–795.
Steiner-Khamsi, G. (2011). La reformulación de la transferencia educativa como estrategia política. In M. Caruso & H. E. Tenorth (Comps.), Internacionalización, políticas educativas y reflexión pedagógica en un medio global (pp. 215–260). Granica.
Steiner-Khamsi, G., & Waldow, F. (2018). PISA for scandalisation, PISA for projection: The use of international large-scale assessments in education policy making—An introduction. Globalisation, Societies and Education, 16(5), 557–565.
Takayama, K. (2018). The constitution of East Asia as a counter-reference society through PISA: A post-colonial/de-colonial intervention. Globalisation, Societies and Education, 16(5), 609–623.
Twum-Danso Imoh, A. (2022). Framing reciprocal obligations within intergenerational relations in Ghana through the lens of the mutuality of duty and dependence. Childhood, 29(3), 439–454.
Verger, A., Fontdevila, C., & Zancajo, A. (2016). The privatisation of education: A political economy of global education reform. Teachers College Press.
Verger, A., Moschetti, M., & Fontdevila, C. (2018). The expansion of private schooling in Latin America: Multiple manifestations and trajectories of a global education reform movement. In K. Saltman & A. Means (Eds.), The Wiley handbook of global educational reform (pp. ???–???). Wiley.
Verger, A., Novelli, M., & Altinyelken, H. K. (2012). Global education policy and international development: An introductory framework. In A. Verger, M. Novelli, & H. K. Altinyelken (Eds.), Global education policy and international development: New agendas, issues and policies (pp. 1–26). Continuum.
Walkerdine, V. (1993). Sex, power and pedagogy. In M. Alvarado, E. Buscombe, & R. Collins (Eds.), The screen education reader (pp. 207–221). Palgrave.
Walsh, C. (Ed.). (2013). Pedagogías decoloniales: Prácticas insurgentes de resistir, (re)existir y (re)vivir (Tomo 1). Ediciones Abya-Yala.
Ward, S. C., Bagley, C., Lumby, J., Hamilton, T., Woods, P., & Roberts, A. (2016). What is “policy” and what is “policy response”? An illustrative study of the implementation of the leadership standards for social justice in Scotland. Educational Management Administration & Leadership, 44(1), 43–56.
Willis, P. (2008). Los soldados rasos de la modernidad: La dialéctica del consumo cultural y la escuela del siglo XX. Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, 1(3), 43–66.
Programari
En cas de docència virtual s'utilitzarà Microsoft Teams
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |