L'Educació Plurilingüe: Tendències i Perspectives de Recerca
Codi: 43225 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Recerca en Educació | OP | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Julia Llompart Esbert
- Correu electrònic:
- julia.llompart@uab.cat
Equip docent
- Claudia Carolina Vallejo Rubinstein
- Julia Llompart Esbert
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha requisits previs tot i que l'alumnat ha d'estar preparat per treballar amb múltiples idiomes i en un context plurilingüe.
Objectius
- Introducció a projectes multilingües en centres educatius dins el marc europeu.
- Introducció a la investigació relacionada amb l'aprenentatge integrat de llengües i altres disciplines.
- Familiaritzar-se amb la investigació i la seva aplicació a la multiliteracitat i la multimodalitat.
- Desenvolupar una comprensió de la investigació i la seva aplicació a l'aprenentatge de llengües en contextos multilingües.
- Desenvolupar una comprensió de la investigació i la seva aplicació a la globalització i les habilitats digitals relacionades amb l'aprenentatge de llengües.
Resultats d'aprenentatge
- CA37 (Competència) Formular un problema d'investigació en plurilingüisme i definir-ne les preguntes i els objectius.
- CA38 (Competència) Plantejar propostes de millora i/o projectes d'innovació en plurilingüisme basats en les evidències obtingudes a través de la investigació.
- KA36 (Coneixement) Descriure els enfocaments i els dissenys metodològics en investigació en educació plurilingüe.
- KA37 (Coneixement) Identificar línies d'investigació en plurilingüisme.
- KA38 (Coneixement) Identificar problemes i donar respostes a les necessitats derivades de contextos plurilingües.
- SA26 (Habilitat) Desenvolupar una revisió exhaustiva de la literatura científica centrada en el plurilingüisme.
- SA27 (Habilitat) Desenvolupar el disseny i la metodologia més coherent amb els objectius de la investigació en plurilingüisme.
- SA28 (Habilitat) Dissenyar i desenvolupar el treball de camp en contextos plurilingües amb instruments adequats de recollida d'informació.
Continguts
Aquest mòdul és obligatori per a l'alumnat que s'especialitza en l'àrea de Didàctica de la Llengua i la Literatura i és opcional per a les altres especialitats.
El mòdul tracta aspectes relacionats amb la investigació innovadora en l'àmbit de la didàctica de les llengües en el context de la globalització, la diversitat lingüística i la super-diversitat, el multiculturalisme i l'ús creixent de l'anglès com a lingua franca en diversos contextos educatius.
Els continguts inclouen:
- Les bases teòriques de l'educació plurilingüe i intercultural;
- Les característiques dels enfocaments que es centren en l'educació plurilingüe i intercultural;
- L'aplicació de la investigació qualitativa en contextos educatius multilingües (per exemple, la interacció plurilingüe a l'aula, en contextos digitals, i en contextos educatius informals).
- Els enfocaments actuals sobre la recerca en el camp de l’ensenyament i l'aprenentatge de llengües.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes presencials; treball en grup | 36 | 1,44 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals | 36 | 1,44 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració del treball individual del mòdul. Participació en debats i tallers a l'aula. | 78 | 3,12 |
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les següents propostes didàctiques:
- Classes magistrals/expositives per part de les professores.
- Lectura d’articles i d’altres fonts documentals.
- Anàlisi i discussió d'articles i fonts documentals.
- Activitats empíriques: aplicació de conceptes de recerca sobre interaccions d'aula; anàlisi de contextos educatius plurilingües; resolució de problemes o casos.
- Desenvolupament del treball final grupal i presentació oral dels treballs.
- Reflexió individual sobre els continguts del mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació en les sessions | 15% | 0 | 0 | CA37, CA38, KA36, KA37, KA38 |
| Reflexió individual | 35% | 0 | 0 | KA36, KA37, SA26 |
| Treball en grup (estudis de cas, defensa oral, etc.) | 50% | 0 | 0 | CA37, CA38, KA36, KA37, KA38, SA26, SA27, SA28 |
Criteris d’avaluació del mòdul
Avaluació contínua
Treball en grup 50%
Es tindran en compte:
- Lectura crítica dels textos i dels materials proposats;
- Contribució al treball en grup (e.j. estudis de cas, etc.);
- Contribució de les tasques intermèdies per avançar cap al producte final;
- Presentació oral de l'estudi de cas: Entre els dies 17, 24 de febrer i 3 de març de 2026.
Individual (50%)
Assistència i participació 15%
Es tindran en compte els següents aspectes:
- L’assistència regular a les sessions de classe;
- La puntualitat i l'assistència fins a final de classe;
- La participació en les activitats proposades a l’aula;
- La col·laboració amb els companys i les companyes de classe;
- Preparació i qualitat de les tasques que es presentin a l’aula.
Reflexió final (individual) (35%)
La reflexió final consta de:
- El desenvolupament d'una reflexió escrita, realitzada a classe l'últim dia del mòdul (10 de març de 2026), en la qual l'alumnat ha de desenvolupar una anàlisi de dades relacionades amb els continguts i contextos educatius tractats a classe.
- L'anàlisi i la reflexió s'han de justificar teòricament i metodològica.
Es tindrà en compte el següent en la reflexió escrita:
· Contingut: demostració de la comprensió dels continguts de l'assignatura; aplicació correcta de les temàtiques i/o perspectives analítiques treballades a classe i a través de les lectures obligatòries; identificació d’elements o fenòmens rellevants a les dades
· Aspectes comunicatius i formals: text coherent i entenedor que reuneix totes les característiques del discurs de la comunicació acadèmica i no utilitzi un llenguatge discriminatori.
És necessari assistir a un mínim del 80% de les classes. Encara que s'hagin presentat i realitzat les activitats corresponents, en cas d'una assistència per sota dels mínims fixats s'obtindrà la qualificació de no avaluable fins que es validi l'aprovat (si correspon) a la convocatòria de recuperació. En tots els casos, per tenir dret a la recuperació cal haver presentat el 66% de les activitats d’avaluació prèviament (per calcular aquest % es tindrà en compte el pes de cada activitat en la nota global) amb una nota mitjana mínima de 3,5. Els justificants que, en alguns casos, es presenten en cas d’absència serveixen únicament per explicar-ne el motiu; en cap cas eximeixen de l’obligatorietat d’assistir.
__________________________________________________________
Recuperació
L'alumnat que ha suspès el curs pot recuperar-lo fent un examen que consta de dues parts: escrita i oral. La data de la recuperació serà durant les 3 setmanes després de finalitzar les classes del mòdul. La nota més alta per a l'examen de recuperació és de 5 sobre 10.
Avaluació Única
Aquest curs permet una única avaluació, tot i que no és aconsellable optar per aquesta opció, sobretot tenint en compte la metodologia que es segueix en el curs.
L'alumnat que opti per aquest mètode d'avaluació ha de tenir en compte el següent:
- Per sol·licitar aquesta opció d'avaluació és necessari seguir els terminis i procediments establerts per la Gestió Acadèmica.
-
És necessari assistir a un mínim del 80% de les classes. Encara que s'hagin presentat i realitzat les activitats corresponents, en cas d'una assistència per sota dels mínims fixats s'obtindrà la qualificació de no avaluable fins que es validi l'aprovat (si correspon) a la convocatòria de recuperació. En tots els casos, per tenir dret a la recuperació cal haver presentat el 66% de les activitats d’avaluació prèviament (per calcular aquest % es tindrà en compte el pes de cada activitat en la nota global) amb una nota mitjana mínima de 3,5. Els justificants que, en alguns casos, es presenten en cas d’absència serveixen únicament per explicar-ne el motiu; en cap cas eximeixen de l’obligatorietat d’assistir. La nota més alta per al'examen de recuperació és de 5 sobre 10.
- Les activitats d'avaluació són de la mateixa tipologia que el treball en grup (p. ex., lliurament d'esborranys de l'estudi de cas), però es duen a terme individualment. Aquestes activitats tenen el mateix pes que les de l'avaluació contínua.
- La data de lliurament de les tasques de l'avaluació única és l'últim dia de classe. A part de l'entrega de les tasques individuals, l'alumne que opti per l'avaluació única haurà de presentar-se a la reflexió individual que es durà a terme l'últim dia del mòdul (10 de març de 2026).
Aplicable a totes les modalitats d'avaluació:
En cas que es produeixin irregularitats en les activitats d'avaluació (plagi, còpia, etc.), la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0. S'exclouen de la recuperació de nota les proves suspeses per còpia o plagi. Es considera copiat un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/ altre/a company/a, i com a plagi el fet de presentar part o tot un text d'un autor com a propi, és a dir, sense citar les fonts, sigui publicat en paper o en format digital en Internet. En el cas de còpia entre dos alumnes, si no es pot saber qui ha copiat qui, s'aplicarà la sanció als dos alumnes.
S'aconsella als alumnes consultar aqui sobre com citar per a evitar el plagi.
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació i la correcció de textos escrits. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. El resultat final de les tasques ha de reflectir una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. La no transparència de l’ús de la IA en les activitats avaluable o la no genuïnitat dels resultats es considerarà falta d’honestedat acadèmica i pot comportar una penalització total (nota de 0) en la nota de l’activitat.
Tots els lliuraments de tasques escrites s'han de fer pel Campus Virtual. No s'acceptaran els lliuraments per cap altra via (correu electrònic o altres).
El professorat qualificarà les activitats d'avaluació en un màxim de 20 dies hàbils.
Es vetllarà per l'ús inclusiu de la llengua.
Bibliografia
Bibliografia recomanada (no totes les lectures d'aquesta llista s'utilitzaràn específicament durant les activitats dirigides, però són útils per al treball en grup i individual). Al començament del curs i durant el desenvolupament del mòdul es donarà bibliografia específica per poder realitzar les activitats que l’alumnat durà a terme. Els enllaços que consten en aquest document s’actualitzaran a principis de curs, si és necessari.
- Alam, F., Stein, A. i Rosemberg, C.R. (2011). “Te explicó qué quiere decir”, “te digo cómo se llama”. Interacciones niño-niño en torno a vocabulario no familiar, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 4(4), 56-71. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.442
- Andreani , H.A. (2014). Wawqes Pukllas. Prácticas juveniles de escritura quichua (Argentina), Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(4), 38-56. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.537
- Anguera Cerarols, C. (2013). L’ensenyament de l’espai geogràfic en una aula d’anglès de primària, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 6(4), 33-53. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.549
- Antoniadou, V. (2011). Virtual collaboration, ‘perezhivanie’ and teacher learning: A socio-cultural-historical perspective, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 4(3), 53-70. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.424
- Antoniadou, V. i Dooly, M. (2017). Educational ethnography in blended learning environments. A: E. Moore i M. Dooly (eds.) Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 237-263). Research-publishing.net. DOI: https://doi.org/10.14705/rpnet.2017.emmd2016.626 (també disponible en Català)
- Ballena, C., Masats, D. i Unamuno, V. (2020). The transformation of language practices: Notes from the Wichi community of Los Lotes (Chaco, Argentina). A: E. Moore, J. Bradley i J. Simpson (eds.), Translanguaging as transformation: The collaborative construction of new linguistic realities (pp.76-92). Multilingual Matters.
- Beacco, J.-C., Coste, D., van de Ven, P.-H. i Vollmer, H. (2010). Langues et matières scolaires – dimensions linguistiques de la construction des connaissances dans les curriculums. Conseil de l’Europe. Veure: Plateforme de ressources et de références pour une éducation plurilingue et interculturelle.
- Beacco, J.-C., Coste, D., van de Ven, P.-H. i Vollmer, H. (2010). Language and school subjects-Linguistic dimensions of knowledge building in schoolcurricula. Conseil de l’Europe.
- Birello, M., Llompart, J. i Moore, E. (2021). Being a plurilingual speaker versus becoming a linguistically sensitive teacher: contradictions in the discourses of initial teacher education students. International Journal of Multilingualism. https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/14790718.2021.1900195
- Blommaert, J. i Backus, A. (2011). Repertoires revisited: ‘Knowing language’ in superdiversity. Working papers in urban language & literacies, no. 67. Tilburg University.
- Borràs, E. (2022). Plurilingual teamwork practices in an internationalised setting at a Catalan university. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.) Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 109-122). Taylor & Francis/Routledge.
- Borràs, E. i Moore, E. (2019). The plurilingual and multimodal management of participation and subject complexity in university CLIL teamwork. English Language Teaching, 12(2), 100-112.https://doi.org/10.5539/elt.v12n2p100
- Borràs, E. i Nussbaum, L. (2022). Plurilingual modes of interaction in English-medium university classes. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.) Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 15-26). Taylor & Francis/Routledge.
- Corona, V. (2017). Un acercamiento etnográfico al estudio de las variedades lingüísticas de jóvenes latinoamericanos en Barcelona. A: E. Moore i Melinda Dooly (eds.), Qualitative approachestoresearch on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 151-169). Research-publishing.net. DOI: https://doi.org/10.14705/rpnet.2017.emmd2016.626 (també disponible en anglès)
- Corona, V., Nussbaum, L. i Unamuno, V. (2013). The emergence of new linguistic repertoires among Barcelona'syouthof Latin American Origin, International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(2), 182-194. https://doi.org/10.1080/13670050.2012.720668
- Coste, D.; Moore, D., i Zarate, G. (2009). Plurilingual and pluricultural competence. Council of Europe.
- Cots, J., Dooly, M., & González-Davies, M. (2023). Plurilingual education in Catalonia. In J. Cots (ed.) Profiling plurilingual education. A pilot study of four Spanish autonomous communities(pp. 55-74). Edicions de la Universitat de Lleida. https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/463394
- Dooly, M. (2011).Divergent perceptions of telecollaborative language learning tasks: Tasks-as-workplan vs. task-as-process, Language Learning & Technology, 15(2), 69-91.https://doi.org/10125/44252
- Dooly, M. (2017). A mediated discourse analysis (MDA) approach to multimodal data. A: E. Moore i M. Dooly (eds.) Qualitative approaches to research in plurilingual language learning environments / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe (pp. 189-211). Research-publishing.net. (també disponible en Català)
- Dooly, M. (2022). ‘We will have to remember this as teachers’: A micro-analytical approach to student-teacher online interaction and teacher identity. A H. Kayi-Aydar & J. Reinhardt (Dirs.) Contemporary perspectives on language teacher development in digital contexts (pp. 67-90). John Benjamins.
- Dooly, M. (2022). ‘Can you repeat please?’ Young learners’ emergent awareness and use of interactional repertoires in a telecollaborative exchange. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.) Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 149-161). Taylor & Francis/Routledge.
- Dooly, M. i Czura, A. (2022). Let's talk about el catalan's😉”: Student teachers’ use of plurilingual and plurimodal resources in WhatsApp interaction. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.) Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 200-211). Taylor & Francis/Routledge.
- Dooly, M. & Darvin, R. (2022). Intercultural communicative competence in the digital age: critical digital literacy and inquiry-based pedagogy, Language and Intercultural Communication, 22(3), 354-366. https://doi.org/10.1080/14708477.2022.2063304
- Dooly, M. i Davitova, N. (2018). ‘What can we do to talk more?’ Analysing language Learners’ online interaction. Hacettepe University Journal of Education, Special Issue: Conversation Analytic Studies on Teaching and Learning Practices: International Perspectives, 33, 215-237.
- Dooly, M. i Masats, D. (2011). Closing the loop between theory and praxis: New models in EFL teaching, ELT Journal, 65(1), 42-51. https://doi.org/10.1093/elt/ccq017
- Dooly, M. i Masats, D. (2020). 'What do you zinc about the project?': Examples of technology-enhanced project-based language learning. A:G. Beckett i T. Slater (eds.), Global perspectives on project-based language learning, teaching, and assessment: Key approaches, technology tools, and frameworks (pp. 126–145). NY/Milton Park, Routledge.
- Dooly, M., Moore, E. i Vallejo, C. (2017). Research ethics. A: E. Moore i M. Dooly (eds.), Qualitative approaches to research in plurilingual language learning environments / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe (pp. 351-362). Research-publishing.net. (També disponible en castellà)
- Dooly, M. i Vallejo, C. (2018). Bridging across languages and cultures in everyday lives: an expanding role for critical intercultural communication. Language & Intercultural Communication (Special Issue), 18(1), 1-8. https://doi.org/10.1080/14708477.2017.1400508
- Dooly, M. i Vallejo, C. (2020). Bringing plurilingualism into teaching practice: a quixotic quest? Special Issue: International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1), 81-97. <ahref="https://doi.org/10.1080/13670050.2019.1598933">https://doi.org/10.1080/13670050.2019.1598933
- Erling, E. i Moore, E. (2021). Introduction: Socially just plurilingual education in Europe: Shifting subjectivities through researchandaction, International Journal of Multilingualism, 1-11. https://doi.org/10.1080/14790718.2021.1913171
- Gajo, L. (2011).Trabajar en otra lengua para elaborar saberes en una disciplina. A C. Escobar Urmeneta i L. Nussbaum (eds.) Aprendre en una altra llengua. Learning through another language. Aprender en otra lengua (pp. 53-70). Servei de Publicacions UAB.
- Gandulfo, C., i Nussbaum, L. (2016). Hablantes bi/plurilingües y prácticas educativas: Perspectivas etnográficas e interaccionistas, Signo y Seña, 29, 5-10.
- Garcia, O. (2009). Education, multilingualism and translanguaging in the 21st century. A O. Garcia (ed.) Bilingual education in the 21st century: A global perspective (pp. 140-158). Wiley-Blackwell.
- Kruszynska, K., & Dooly. M. (2023). Thinking allowed: Analyzing students' critical thinking and language awareness through linguistic landscapes. In S. Melo-Pfeifer (Ed.) Linguistic landscapes and teacher education (pp. 75-90). Springer.Hall, J.K., Cheng, A., i Carlson, M. T. (2006). Reconceptualizing multicompetence as a theory of language knowledge, Applied Linguistics, 27(2), 220–240.https://doi.org/10.1093/applin/aml013
- Llompart Esbert , J. (2014). Ressources en transformation: multimodalitat, plurilingüismo, acquisizione – seen from an interactional perspective. Una entrevista amb Lorenza Mondada, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(4), 79-87. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.607
- Llompart, J. (2022). Students as teachers, teacher as learner: Collaborative plurilingual teachingand learning in interaction. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.) Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 54-65). Routledge.
- Llompart, J., Masats, D., Moore, E. i Nussbaum, L. (2020). 'Mézclalo un poquito': plurilingual practices in multilingual educational milieus. Special Issue: International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1),98-112. https://doi.org/10.1080/13670050.2019.1598934
- Llompart, J. i Moore, E. (2020). La reflexión para la didáctica lingüísticamente inclusiva, Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, 88, 55-60.
- Llompart-Esbert, J. i Nussbaum, L. (2020). Collaborative and participatory research for plurilingual language learning. A: E. Moore, J.Bradley i J. Simpson (eds.), Translanguaging as transformation: The collaborative construction of new linguistic realities (pp. 216-249). Multilingual Matters.
- López Vera, M., & Dooly, M. (2023). Languages: (in)visibility matters. In S. Melo-Pfeifer (Ed.) Linguistic landscapes and teacher education(pp. 21-37). Springer.
- Markee, N. (2008). Towards a learning behavior tracking methodology for CA-for SLA, Applied Linguistics, (29)3, 404–427. https://doi.org/10.1093/applin/amm052
- Masats, D. (2017). L'anàlisi de laconversa al servei de la recerca en el camp de l'acquisició de segones llengües (CA-for-SLA). A: E. Moore i M. Dooly (eds.), Qualitative approaches to research in plurilingual language learning environments / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe (pp. 293-320). Dublin: Research-publishing.net. (també disponible en anglès)
- Masats, D. (2022). Doing 'being sociolinguists': Students' envisagement of languages, varieties and uses. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.), Plurilingual classroom practices andparticipation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 95-106). Routledge.Masats, D., Moore, E. i Llompart-Esbert, J. (2025). Conceptes clau per educar en i per al plurilingüisme i la pluriculturalitat. Servei de Publicacions de la UAB. https://doi.org/10.5565/lib/9788410202702
- Masats, D., Nussbaum, L. i Unamuno, V. (2007).When the activity shapes the repertoire of second language learners. A: L. Roberts, A. Gürel, S. Tatar i L. Martí (eds.) EUROSLA Yearbook (selected papers of EUROSLA 16 and 15 conferences): Volume 7 (pp. 121-147). John Benjamins.
- Masats, D. i Noguerol, A. (2022). Creating a plurilingual space through talk-in-interaction. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.), Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 27-39). Routledge.
- Masats, D. i Unamuno, V. (2001). Constructing social identities and discourse through repair activities. A: S.H. Foster-Cohen i A. Nizegorodcew (eds.) EUROSLA Yearbook: Volume 1 (pp. 239–254). Amsterdam: John Benjamins.
- Menti, A.B. i Alam, F. (2014). Los gestos y la enseñanza de palabras poco familiares: ¿Cuándo emplean las maestras información gestual?, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(1), 17-32. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.510
- Migdalek, M.J. i Rosemberg, C.R. (2012). <ahref="http://revistes.uab.cat/jtl3/article/view/457">La función de los gestos durante la planificación del juego en el jardín de infantes, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 5(3), 25-43. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.457
- Moore, E. (2014). Constructing content and language knowledge in plurilingual student teamwork: Situated and longitudinal perspectives, International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 17(5), 586-609. https://doi.org/10.1080/13670050.2013.860947
- Moore, E. (2022). “How do the apples reproduce?”: Mediation-in-interaction in a university CLIL course. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.), Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 134-146). Routledge.
- Moore, E., Borràs, E. i Nussbaum, L. (2013). Plurilingual resources in lingua franca talk: An interactionist perspective. A: H. Haberland, D. Lønsmann i B. Preisler (eds.) Language alternation, language choice and language encounter in international tertiary education (pp. 53-84). Springer.
- Moore, E. i Llompart, J. (2019). De la didàctica de les llengües a la didàctica del plurilingüisme. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 2(2), 57-65. https://doi.org/10.5565/rev/clil.27
- Moore, E. i Nussbaum, L. (2011). Què aporta l'anàlisi conversacional a la comprensióde les situacions d'AICLE. A: C. Escobar Urmeneta i L. Nussbaum (eds.) Aprendre en una altra llengua. Learning throughanother language. Aprender en otra lengua (pp. 93-117). Servei de Publicacions UAB.
- Moore, E. i Nussbaum, L. (2013). La lingüística interaccional y la comunicación en las aulas, Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 63, 43–50.
- Moore, E. i Nussbaum, L. (2014). Building a multilingual university in institutional policies and everyday practices. A J.W. Unger, M. Krzyżanowski i R. Wodak (eds.) Multilingualencounters in Europe’s institutional spaces (pp. 243-269). Continuum.
- Moore, E., Nussbaum, L. i Borràs, E. (2013). Plurilingual teaching and learning practices in ‘internationalised’ university lectures. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(4), 471–493. https://doi.org/10.1080/13670050.2012.702724
- Moore, E. i Patiño-Santos, A. (2014). Plurilingual resources for ‘welcoming’ at a university service for international students, Journal of Multilingual and Multicultural Development, 35(4), 406-425. https://doi.org/10.1080/01434632.2013.874437
- Moore, E. i Vallejo, C. (2022). “What do you like about Spain?”: Building understandings of people and places in interaction mediated by plurilingual and digital resources. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.), Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 162-174). Routledge.
- Nussbaum, L., Moore, E. i Borràs, E. (2013). Accomplishing multilingualismthrough plurilingual activities. A: A-C. Berthoud, F. Grin i G. Lüdi (eds.), Exploring the dynamics of multilingualism: The DYLAN project (pp. 229-252). John Benjamins.
- Nussbaum, L. (2013). Socialisation langagière et construction des identités. A B.Falaize, Ch. Heimberg i O. Louves (eds.) L’école et la nation (pp. 195-206). ENS Éditions.
- Nussbaum, L. (2013).De las lenguas en contacto al habla plurilingüe. A V. Unamuno i A. Maldonado (eds.) Prácticas y repertorios plurilingües en Argentina (pp. 273-283). GREIP-UAB.
- Nussbaum, L. (2013). Interrogations didactiques sur l’éducation plurilingue. A V. Bigot, A. Bretegnier i M. Vasseur (eds.) Vers le plurilinguisme? 20 ans après (pp. 85-93). Albin Michel.
- Nussbaum, L. (2014). Una didàctica ‘sociolingüística’ de les llengües? Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(3), 1-13. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.590
- Nussbaum, L. i Unamuno, V. (2014). Luces y sombras de la educación plurilingüe en España y América Latina. A: C.Lomas (ed.) La educación lingüística, entre el deseo y la realidad. Competencias comunicativas y enseñanza del lenguaje (pp. 203-215). Octaedro.
- Nussbaum, L. i Unamuno, V. (Dirs.) (2006). Usos i competències multilingües entre escolars d’origen immigrant. Servei de Publicacions de la UAB.
- Pratginestós, C. (2022). Interactional competence in transnational plurilingual peer interactions. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.) Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 188-199). Routledge.
- Thorne, S.L. (2013). Language learning, ecological validity, and innovation under conditions of superdiversity, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 6(2), 1-27. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.526
- Unamuno, V. (2010). Plurilingüismo y formación de maestros indígenas en la Argentina, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 3(2), 88-97. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.211
- Unamuno, V. i Maldonado, A. (Dirs.) (2013). Prácticas y repertorios plurilingües en Argentina. GREIP-UAB.
- Vallejo, C. (2020). Child-volunteer socialisation in an after-school programme: a case study about transcaring and transformation, Language and Intercultural Communication, 10(6), 513-530. https://doi.org/10.1080/14708477.2020.1763378
- Vallejo, C. (2022). Plurilingual practices and pluriliteracies in an after-school program: Encouraging children’s use of their entire repertoire for meaning making. A D. Masats i L. Nussbaum (Dirs.), Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 43-53). Routledge.
- Vallejo, C. i Dooly, M. (2020). Plurilingualism and translanguaging: emergent approaches and shared concerns. Introduction to the special issue, Special Issue: International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1), 1-16. https://doi.org/10.1080/13670050.2019.1600469
Recursos educatius oberts / Open Educational Resources (OER):
- Making Literacy Meaningful: Dooly, M, Masats, M., Pascual Calvo, X. i Vallejo, C. (2019). FAQs about plurilingual Education: Key issues and some informed answers.
- Making Literacy Meaningful: Dooly, M. i Vallejo, C. (2019). Teaching pronunciation across languages.
- Making Literacy Meaningful: Dooly, M. i Vallejo, C. (2019). Creatingan inclusive supportivelanguage environment.
- Making Literacy Meaningful: Dooly, M. i Vallejo, C.(2019). Crear un ambient inclusiu per donar suport a l’aprenentatge de la llengua.
- Making LiteracyMeaningful: Dooly, M. i Vallejo, C. (2019).<ahref="http://grupsderecerca.uab.cat/greip/sites/grupsderecerca.uab.cat.greip/files/dooly_vallejo2019_mlm_lang_acq.pdf" target="_blank">First and other languageacquisition: Activities for promotion of language learning across all levels.
- Making Literacy Meaningful: Dooly, M. i Vallejo, C. (2019).Identifyingand working with the different levels of linguistic competence of the newcomer.
- Making Literacy Meaningful: Pascual Calvo, X. (2019). La gestió de la diversitat lingüística a l’aula: un repte per al professorat.
- Making Literacy Meaningful: Pascual Calvo, X. (2019). Els primers passos vers l’escriptura: Entrevista a Maria Montes Valls.
Programari
Tecnologia utilitzada en aquest mòdul:
- VLE Moodle
- Editor de vídeo (opcional - per a anàlisi de dades)
- Lector PDF
- Editor de documents
- Puntualmente es pot introduir altres plataformes segons les necessitats dels continguts. El seu ús sempre anirà acompanyat d'instruccions explícites.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |