Narratives i Imaginaris Col·lectius
Codi: 42449 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Mitjans, Comunicació i Cultura | OT | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- David Vidal Castell
- Correu electrònic:
- david.vidal@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Llicenciats o graduats universitaris, prèviament admesos per la coordinació del Màster.
Objectius
Elucidació de la problemàtica de la narrativitat a la llum de l'hermenèutica, la fenomenologia, la antropologia filosòfica i la filosofia del llenguatge. Connexió d'aquestes conclusions i plantejaments amb la problemàtica simbòlica i cultural contemporània en la cultura de la plataforma.
D'acord amb les instruccions de l'autoritat acadèmica, el professor introduirà la perspectiva de gènere i de classe sempre que estigui justificada.
Competències
- Comprendre i tenir coneixements que aportin una base o una oportunitat per desenvolupar i/o aplicar idees de manera original, sovint en un context de recerca
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Saber analitzar les noves formes de comunicació social generades per les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació) a fi d'innovar en les pràctiques de producció mediàtica i cultural i resoldre els problemes plantejats en els nous entorns.
- Saber analitzar l'impacte de les estratègies dels grups mediàtics en els processos de comunicació social a fi de promoure noves formes de cultura i comunicació participatives
- Treballar en equips de caràcter interdisciplinari i dirigir-los
Resultats d'aprenentatge
- Comprendre i tenir coneixements que aportin una base o una oportunitat per desenvolupar i/o aplicar idees de manera original, sovint en un context de recerca
- Dominar les teories i les metodologies més importants per a l'estudi de les narratives socials
- Identificar l'índole i la funció de les principals narratives mediàtiques
- Plantejar solucions pràctiques a les problemàtiques prèviament identificades
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Reconèixer els imaginaris col·lectius i les seves problemàtiques essencials
- Reconèixer les problemàtiques més rellevants vinculades amb els imaginaris urbans
- Treballar en equips de caràcter interdisciplinari i dirigir-los
Continguts
1. Lingüisticitat i narrativitat
2. La presa de consciència lingüística i el gir lingüístic
3. Hermenèutica del relat
4. Hermenèutica de la facticitat
5. Ideació i sentit
6. Imaginació, imaginari i imaginari col.lectiu
7. Ficcionalisme filosòfic: dicció, ficció i facció
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 5, 6, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 5, 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures i treballs de curs | 105 | 4,2 | 8 |
El desenvolupament de l'assignatura es basarà en la conjugació de classes magistrals a càrrec del professor, seminaris basats en lectures compartides i l'escriptura de dos assaigs tutoritzats pel professor.
L'alumnat participarà en el debat a classe a partir de les lectures d'aula i en podrà fer treballs voluntaris per a ser analitzats i corregits pel professor.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació de l'estudiant als debats i comentaris de lectures a l'aula | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 6, 8 |
| Realització de dues dissertacions sobre la primera i la segona part del quadrimestre supervisada en tutoria pel professor | 40%+40 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
L'avaluació constarà del treball d'aula i de dues proves d'escriptura d'asaig, distribuïdes al llarg del curs. així:
1. Dissertació o ressenya bibliogràfica al voltant de 15.000 caracters amb espais sobre un llibre o tema de les primeres setmanes del quadrimestre cabdal per a l'assignatura, proposat pel professor (40% de la nota final)
2. Dissertació o ressenya bibliogràfica al voltant de 15.000 caracters amb espais sobre un llibre o tema de la segona part del quadrimestre, cabdal per a l'assignatura, proposat pel professor (40% de la nota final)
3. Assistència a classe i participació en els seminaris (20% de la nota final)
Revisió de qualificacions: aproximadament 15 dies després del lliurament de cadascuna de les proves, el professor realitzarà una sessió de revisió de les qualificacions, en la qual escoltarà les observacions dels estudiants.
Procés de recuperació: els estudiants podran optar a la recuperació de l'assignatura, en cas que aquesta hagi estat suspesa, sempre que obtinguin, com a mínim, una qualificació mitjana de 3,5.
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d’activitats, el pes de les quals sigui d’un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.
NO EVALUABLE
Si l'estudiant no entrega tots dos treballs parcials encara que hagi fet el treball de participació d'aula no podrà ser avaluat.
AVALUACIÓ ÚNICA
Aquest mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.
PLAGI
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Bibliografia
- Arendt, H. (2007) La condición humana, Barcelona, Paidós
- Cassirer, E. (2016) Antropología filosófica, México, Fondo de Cultura Económica
- Chillón, A., y Duch, Ll. (2012) Un ser de mediaciones. Antropología de la comunicación, I, Herder, Barcelona.
- (2016): Sociedad mediática y totalismo. Antropología de la comunicación, II, Herder, Barcelona.
Chillón, A. (1999): Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas, Aldea Global, Valencia/Barcelona.
- (2014): La palabra facticia. Literatura, periodismo y comunicación, Aldea Gblobal, Valencia/Barcelona
- Danto, A. (2014) Narración y conocimiento, Prometeo, Buenos Aires
- Durand, G. (2005) Las estructuras antropológicas de lo imaginario, Madrid, Fondo de Cultura Económica.
- Gadamer, H.G. (1993) Verdad y método. Fundamentos de una hermenéutica filosófica, Sígueme, Salamanca
- Garde Cano, C., Gayà Morlà, C.; & Vidal Castell, D. (2024). Periodismo Oscuro: Cómo los Algoritmos Han Invadido los Medios de Comunicación. Clivaje. Estudios Y Testimonios Del Conflicto Y El Cambio Social, (12). https://doi.org/10.1344.CLIVATGE2024.12.6
- Gayà Morlà, C.; Rizo García, M.; & Vidal Castell, D. (2022). Comunicación, cultura y relato. Una propuesta para repensar las bases teóricas de la comunicación participativa. Estudios sobre las culturas contemporáneas, (55), 11-28.
- López Mondejar, L. (2024) Sin relato. Anagrama.
- Lynch, E. (2006) La lección de Sheherezade. Anagrama.
- Martín Gaite, C. (1987) El cuento de nunca acabar, Madrid, Destino.
- Nietzsche, F. (2010) Sobre verdad y mentira en un sentido extramoral. Tecnos.
- Ortega y Gasset, J. (2015) Historia como sistema, Madrid, Revista de Occidente/Alianza Editorial
- Ricoeur, P. (1987) Tiempo y narración, 3 vols. Cristiandad, Madrid
- Rincón, O. (2006) Narrativas mediáticas. Gedisa.
- Valverde, J.M. (1994) Nietzsche, de filólogo a Anti-cristo. Planeta.
- Vidal Castell, D. (2005) El malson de Chandos. Aldea Global.
- White, H. (1996) El contenido de la forma, Paidós, Barcelona.
Programari
No hi ha cap necessitat de programari.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 40 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |