Gènere i Dret
Codi: 106969 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Estudis Socioculturals de Gènere | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Noelia Igareda González
- Correu electrònic:
- noelia.igareda@uab.cat
Equip docent
- Rocio Medina Martin
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L'alumnat ha d'haver cursat el curs de Fonaments del Dret de primer curs del Grau de Gènere.
Objectius
Resultats d'aprenentatge
- CM01 (Competència) Proposar exemples de solucions jurídiques als problemes de discriminació de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+.
- CM02 (Competència) Proposar actuacions sobre les discriminacions directes, indirectes o múltiples per raó de sexe, gènere i orientació sexual.
- KM03 (Coneixement) Identificar els problemes vinculats amb la igualtat entre homes i dones en la legislació i en la jurisprudència.
- SM62 (Habilitat) Seleccionar diferents eines per a analitzar i explicar els processos de formulació, decisió, implementació i avaluació en les polítiques d'igualtat de gènere.
Continguts
Continguts
1.Sexe, gènere, orientació sexual, identitat de gènere i interseccionalitat.
1.1. Estereotips i rols de gènere
1.2. Orientació sexual i identitat de gènere.
2. La igualtat i no discriminació des de la perspectiva de gènere
2.1. Concepte de discriminació.
2.2. Dimensions de la igualtat.
2.3. Dret antidiscriminatori
3. Lleis d’Igualtat
3.1. La influència internacional i comunitària en matèria d’igualtat de gènere
3.2. La llei d’igualtat estatal
3.3. Les lleis autonòmiques d’igualtat
4. Polítiques d’igualtat de gènere.
4.1.Evolució de les polítiques d’igualtat de gènere
4.2. Transversalitat de gènere
4.3. Plans d’igualtat
5. Legislació antidiscriminació
5.1. Lleis d’igualtat de tracte i no discriminació
5.2. La interseccionalitat en les polítiques de gènere
6.Violències masclistes i instruments jurídics
6.1. Llei estatal i autonòmiques de violència de gènere
6.2. Llei catalana contra les violència masclista
6.3. Assetjament sexual iassetjament per raó de sexe
6.4. Llei de llibertat sexual i marcs sobre les violències sexuals.
7. Estat i ciutadania des de la perspectiva de gènere.
7.1. Economia feminista i polítiques de cures.
7.2. Les desigualtats de gènere en l’Estat de Benestar
7.3. Protecció de la maternitat, paternitat i circumstàncies associades
8. Drets en l’espai Públic i privat en perspectiva de gènere.
8.1. Models de famílies i el rol del dret
8.2. Els problemes de múltiple discriminació de les dones migrants
9. Bioètica i Gènere
9.1. Drets sexuals i reproductius
9.2. Maternitat i paternitat
9.3. Els debats sobre l’avortament
9.4. Tècniques de reproducció assistida
10.Sexualitat i Dret
10.1. La construcció de la sexualitat i aportacions de la teoria queer
10.2. El debat sobre la prostitució i el treball sexual
10.3. La tracta de dones amb fins d’explotació sexual
11. Teories de la justícia i Gènere.
11.1. Teories Feministes del Dret.
11.2. Teories feministes de la justícia
12. Intel·ligència artificial i gènere.
12.1. Discriminació algorítmica i biaix de gènere
12.2. Drets digitals.
12.3. Ciberviolències masclistes i machoesfera.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe pràctica | 22 | 0,88 | |
| Classe teòrica | 22 | 0,88 | |
| Treball individual | 42 | 1,68 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutorìes | 22 | 0,88 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball en equip | 15 | 0,6 |
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Comentaris de lectures | 30% | 10 | 0,4 | CM01, CM02, KM03, SM62 |
| Examen | 50% | 2 | 0,08 | CM01, CM02, KM03, SM62 |
| Treball en classe i treball en grup | 20% | 15 | 0,6 | CM01, CM02, SM62 |
La nota final s'obtindrà a partir dels següents elements:
1.1 Avaluació continuada de les classes. (50% de la nota) Les dates de realització de les activitats avaluables i el seu contingut, figurarà en el campus virtual abans de l'inici de classes.
S'aconsella als / les estudiants l'assistència continuada a classes i la realització de les activitats programades al llarg del curs (lectures, comentaris de legislació, anàlisi de jurisprudència, etc.)
1.2 Examen final. (50% de la nota) L'examen final de ha de superar amb una nota superior a 5 per fer mitjana amb la resta de qualificacions de l'avaluació continuada.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Procediment de revisió de les qualificacions.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Condicions per a la qualificació ‘No avaluable’.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat i/o superat més del 2/3 de les activitats d’avaluació.
RECUPERACIÓ: Es realitzarà recuperació únicament de la part relativa a l'examen final.
POSSIBILITAT D'AVALUACIÓ UNICA. Ha de ser sol·licitada a l'inici de l'assignatura o posteriorment per raons sobrevingudes. 1a activitat (25%) + 2a activitat (25%) + prova de contingut (50%, mateixa que l'examen final).
Ús de intel·ligència artificial
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
IRIGOIEN DOMÍNGUEZ, Alazne (2021). Estereotipos de género e interseccionalidaduna referencia a la normativa y jurisprudencia de la Comunidad Autónoma del País Vasco. Revista Vasca de Administración Pública (RVAP). Administrazio Publikoaren Euskal Aldizkaria, Nº 119, 101-126, https://doi.org/10.47623/ivap-rvap.119.2021.03.
BARCONS, Maria, (2020). Perspectiva de género e interseccionalidad en la investigación socio-jurídicaen La investigación en Derecho con perspectiva de género / coord. por María Jesús Espuny i Tomás, Daniel Vallés Muñío, Elisabet Velo i Fabregat, 2020, 29-37.
BODELON, Encarna, (2010). Las leyes de igualdad de género en España y Europa: ¿hacia una nueva ciudadanía?. Anuario de filosofía del derecho, 26, 2010, 85-106.
BODELÓN, Encarna (coord.) (2012). Violencia de género y las respuestas de los sistemas penales, Ediciones Didot.
COSTA, Malena (2015), El pensamiento jurídico feminista en los confines del Siglo XX, Asparkía, (26), 35-49
COSTA, Malena (2016). Feminismos Jurídicos. Editorial Didot.
COLL-PLANAS, Gerard, Miquel (2015). La identidad en disputa: conflictos alrededor de la construcción de la transexualidad. Papers: revista de sociología, Vol. 100 (1), 35-52, DOI: 10.5565/rev/papers.637.
FRASER, Nancy (2012). La política feminista en la era del reconocimiento: un enfoque bidimensional de la justicia de género. Arenal: Revista de historia de las mujeres, (Ejemplar dedicado a: Debates actuales sobre justicia y género: la teoría tridimensional de la justicia de Nancy Fraser), vol. 19 (2), 267-286, https://doi.org/10.30827/arenal.v19i2.1417
GONZÁLEZ PRADO, Patricia (2020). Jurisprudencia comparada sobre aborto: cuando los feminismos impregnan el derecho. Cuadernos electrónicos de filosofía del derecho, Nº. 42, 135-157, https://doi.org/10.7203/CEFD.42.16026.
IGAREDA, Noelia (2018). La gestación por sustitución: una oportunidad para repensar la filiación y la reproducción humana, Bioética y Derecho, Nº. 44, , 57-72
IGAREDA, Noelia (2012). Las madresposas en el sistema de protección social espanyol. Aequalitas, Revista Jurídica de Igualdad de Oportunidades entre Mujeres y Hombres,nº30 (Enero-Junio 2012), 48-53
IGAREDA, Noelia (2023). Las controversias sobre la Ley del “Sí es sí” sobre violencia sexual, Política Criminal: Revista Electrónica Semestral de Políticas Públicas en Materias Penales, vol. 18 (36), 564-590.
IGAREDA, Noelia, (2022), El discurso de odio anti-género en las redes sociales como violencia contra las mujeres y como discurso de odio, Derechos y libertades: Revista de Filosofía del Derecho y derechos humanos, Nº 47, 2022, 97-122, https://doi.org/10.20318/dyl.2022.6875
LOMBARDO, Emanuela (2017). The Spanish Gender Regime in the EU Context: Changes and Struggles in Times of Austerity. Gender Work & Organization, vol. 24 (1), 20-33, doi.org/10.1111/gwao.12148
MEDINA, Rocio, (2022). Cap a un feminisme jurídic interseccionalIdees. Revista de temes contemporanis, Nº. 59.
MORERO BELTRÁN, Anna; GONZALEZ PRADO, Patricia (2023). Derechos sexuales y reproductivos: tensiones y estado actual en Catalunya. Anuari del conflicte social, Nº. 14, https://doi.org/10.1344/ACS2023.14.9.
MACKINNON, Catherine (1995). Hacia una teoría feminista del Estado. Ediciones Cátedra.
MAQUEDA, Maria Luisa (2009). Prostitución, feminismos y Derecho Penal. Editorial Comares.
MESTRE I MESTRE, Ruth (2006). La caixa de Pandora: introducció a la teoria feminista del dret. Tirant lo Blanch.
MESTRE I MESTRE, Ruth M. (2021). El trabajo sexual es trabajo: dos argumentos pro derechos de las trabajadoras del sexo, Jueces para la democracia, Nº 101, 45-56.
NAVAS, Susana (dir) (2012). Iguales y diferentes ante el derecho privado, Tirant lo Blanch (versió digital disponible Biblioteca UAB)
NICOLÁS, Gemma; BODELÓN, Encarna (comps): Gènero y dominación. Críticas feministas del derecho y el poder, Antropos.
OKIN, Susan (1989). Justice, Gender and the Family, Basic Books.
PITCH, Tamar (2003). Un derecho para dos: la construcción jurídica del género, sexo y sexualidad. Trotta.
SANCHEZ HUETE, Miguel Ángel (2025). Conectadas y desiguales: la brecha de género en la era digital, Dykinson.
Programari
Teams
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |