Sistemes d'Informació Geogrąfica
Codi: 106944 Crčdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Gestió de Ciutats Intel·ligents i Sostenibles | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Josep Gili Prat
- Correu electrņnic:
- josep.gili@uab.cat
Equip docent
- Miguel Angel Vargas Garcia
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Per a seguir sense dificultats aquesta assignatura és important haver assolit els coneixements de l'assignatura
de primer curs Bases per a la Geoinformació, a més de tenir habilitats informàtiques sobretot d'ofimàtica i
estadística.
Objectius
Assignatura teòrico-pràctica que planteja una introducció al domini dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Es
persegueix l'adquisició de sòlids coneixements relatius a com tractar i analitzar les dades localitzades sobre el
territori, mitjançant la consolidació d'aspectes teòrics i la utilització de programari específic. La finalitat de
l'ensenyament dels Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) és assolir uns coneixements basats en els
fonaments conceptuals i metodològics. En finalitzar aquesta assignatura cal saber aplicar les aptituds
assolides, a través de la consolidació dels aspectes tant teòrics com pràctics desenvolupats, a les necessitats
d'aplicació plantejades des d'altres assignatures. Això implica saber no només com utilitzar els SIG, sinó
comprendre què es fa en utilitzar-los i per què s'utilitzen.
Amb aquest objectiu es planteja una doble finalitat associada al contingut teòrico-pràctic de l'assignatura: El
context conceptual que gira al voltant dels SIG, i el conjunt d'habilitats que requereixen l'ús dels SIG. A nivell
general es pretén que se sàpiga i comprengui què són els SIG, per què serveixen, com funcionen i quan s'han
d'utilitzar en el marc de la Gestió de Ciutats Intel.ligents i Sostenibles.
A nivell conceptual es formulen els següents objectius:
- Comprendre la naturalesa de la informació geogràfica i les eines per al seu maneig
- Conèixer i comprendre les dues estructures de dades utilitzades per a modelitzar la realitat
- Conèixer com s'introdueix, s'estructura i s'emmagatzema la informació geogràfica, així com les principals funcions de manipulació i anàlisi dels SIG
- Conèixer les principals fonts de dades dels SIG
- Entendre i saber aprofitar els sistemes d'informació com a instrument per a obtenir respostes a determinats tipus de preguntes
- Saber quins tipus d'operacions són adequades en cada cas per a resoldre determinades necessitats
- Adquirir experiència pràctica en la resolució de problemes característics de la disciplina
En el segon cas, l'adquisició d'habilitats, es pretén traslladar als alumnes les eines metodològiques que els
permeti utiiltzar els SIG per tal de saber què es pot fer, com fer-ho i en què aplicar-ho:
- Entendre i saber aprofitar els sistemes d'informació com a instrument per a obtenir respostes a determinats tipus de preguntes
- Saber quins tipus d'operacions són adequats en cada cas per a resoldre determinades necessitats
- Adquirir experiència pràctica en la resolució de problemes característics de la disciplina geogràfica i territorial.
A partir dels objectius definits anteriorment es pretén que hi hagi una interacció continuada entre teoria i
pràctica.
Resultats d'aprenentatge
- CM10 (Competčncia) Desenvolupar projectes relacionats amb la gestió, l'equitat i la sostenibilitat de les ciutats aplicant elements d'innovació tecnolņgica, com ara les tecnologies de la informació i la comunicació.
- KM14 (Coneixement) Aplicar les convencions cartogrąfiques que permetin un disseny apropiat dels mapes com a mitją de transmissió d'informació.
- SM13 (Habilitat) Desenvolupar plataformes de gestió, integració de serveis al ciutadą i governanēa basades en l'śs de la geoinformació.
Continguts
Bloc 0: Introducció
Història dels SIG
Definició, components i funcions dels SIG
Bloc 1: La informació geogràfica
Informació sobre el territori i sobre fenòmens localitzats en el territori
Entitats geogràfiques i no geogràfiques
Naturalesa de la informació geogràfica. Components.
El valor de la informació georeferenciada
Bloc 2: Models de dades en un SIG
El model ràster
El model vectorial
Fonts de dades i publicació a Internet
Bloc 3: Introducció a la utilització dels SIG. Anàlisi espacial
Modelització cartogràfica i anàlisi
Operacions de superposició
Anàlisi de proximitat
Bloc 4: La georeferenciació
La localització com a factor de relació
Els mètodes bàsics de georeferenciació
Principals sistemes de referència
Activitats formatives i Metodologia
| Tķtol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes Magistrals | 18 | 0,72 | CM10, KM14, SM13 |
| Prąctiques de classe guiades pel professorat | 32 | 1,28 | CM10, KM14, SM13 |
| Tipus: Autņnomes | |||
| Realització de prąctiques utilitzant programari especķfic i bibliografia recomanada. Estudi Personal | 54 | 2,16 | CM10, KM14, SM13 |
Els coneixements teòrics s'introdueixen i es reforcen a través de l'exposició oral del professor, així com per
mitjà de treball autònom de l'alumne amb l'estudi dels materials específics o amb activitats d'aprenentatge
dinàmiques proposades pel professor de l'assignatura.
Es realitzarà també la lectura d'un llibre, capítol(s) de
llibre o d'un article (activitat individual de l'estudiantat complementària al treball d'aula.
Els coneixements tècnics i instrumental es desenvoluparan a través d'un conjunt de pràctiques guiades en
temps de classe i d'una seqüència de pràctiques individuals i/o en petit grup realitzades de forma autònoma.
Amb aquestes activitats es treballaran les competències que permetin adquirir a l'alumnat la capacitat per a
prevenir i solucionar problemes, adaptar-se a situacions imprevistes i prendre decisions. A més de comunicar
eficientment, de manera oral i escrita coneixements, resultats i habilitats, realitzant un és eficient de les eines
informàtiques pròpies.
Totes les dades i materials de l'assignatura estaran disponibles en el Campus Virtual mitjançant una
plataforma informàtica d'ús docent (Moodle), que proporciona un Entorn Virtual d'Aprenentatge per donar
suport als estudis.
Es pretén que l'alumnat utilitzi un programari específic propi dels SIG pel desenvolupament de les pràctiques:
ArcGisPro (comercial) i MiraMon (llicència gratuïta per a estudiants).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la
complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació
de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquč els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Tķtol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exąmens prąctis parcials | 25% | 3 | 0,12 | CM10, KM14, SM13 |
| Exąmens teņrics parcials | 25% | 3 | 0,12 | CM10, KM14, SM13 |
| Exercicis prąctics lliurats al llarg de l'assignatura | 50% | 40 | 1,6 | CM10, KM14, SM13 |
El procés d'avaluació és continuada. Inclou tres activitats avaluables distribuïdes al llarg del curs:
- Exàmens teòrics parcials (25%)
- Exàmens pràctics parcials (25%)
- Exercicis pràctics (50%)
Les mitges entre exàmens teòric i el pràctic es fan si s'acompleixen les següents condicions:
- una nota mínima de 3 en la mitjana dels dos examèns teòrics
- una nota mínima de 3 en la mitjana dels dos exàmens pràctics
Només se superaran els exàmens si el promig de les qualificacions és d'un mínim de 5.
L'entrega dels exercicis pràctics és obligatòria i no reavaluable.
La nota final d’una assignatura s’arrodonirà al número sencer més proper quan estigui a una dècima d’un valor que comporti un canvi a una qualificació qualitativa superior.
AVALUACIÓ ÚNICA
Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.
REAVALUACIÓ
Un cop acabada l'avaluació ordinària, l'alumnat tindrà la possibilitat de realitzar un examen de reavaluació dins
de les dates que programi la Facultat. Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament
avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la
qualificació total de l'assignatura o mòdul (aquesta condició s'adapta a la normativa sobre l'avaluació de la
UAB a l'Article 112 ter. La recuperació http://www.uab.cat/doc/Modificacio_normativa_academica_CG120717).
REVISIÓ DE QUALIFICACIONS
Per a cada activitat d'avaluació, s'indicarà un lloc, data i hora de revisió en la que l'estudiantpodrà revisar
l'activitat amb el professor. En aquest context, es podran fer reclamacions sobre la nota de l'activitat, que
seran avaluades pel professorat responsable del'assignatura. Si l'estudiant no es presenta aaquesta revisió,
no es revisarà posteriorment aquesta activitat
NO AVALUABLES
En cas que no es faci cap lliurament, no s'assisteixi a cap sessió de laboratori i no es faci cap examen, la nota
corresponent serà un "no avaluable". En qualsevol altre cas, els "no presentats" computen com un 0 per al
càlcul de la mitjana ponderada que, com a màxim, serà 4,5. És a dir, la participació en alguna activitat
avaluada implica que es tinguin en compte els "no presentats" en altres activitats com a zeros. Per exemple,
una absència en una sessió de laboratori implica una nota de zero per a aquella activitat.
MATRÍCULES D'HONOR
Les matrícules d'honor es concediran als qui obtinguin una nota superior o igual a 9,0 a cada part, fins al 5%
dels matriculats segons ordre descendent de nota final.
REPETIDORS
No hi ha cap tractament diferenciat per a estudiants que repeteixin l'assignatura
CÒPIES I PLAGIS
Les còpies fan referència a les evidències de que el treball o l'examen s'ha fet en part o totalment sense
contribució intel·lectual de l'autor. En aquesta definició s'hi inclouen també les temptatives provades de còpia
en exàmens i lliuraments
de treballs i les violacions de les normes que n'asseguren l'autoria intel·lectual. Els plagis fan referència als
treballs i textos d'altres autors que es fan passar com a propis. Són un delicte contra la propietat intel·lectual.
Per evitar incórrer en plagi, citeu les fonts que feu servir a l'hora d'escriure l'informe d'un treball.
D'acord amb la normativa de la UAB, tant còpies com plagis o qualsevol intentd'alterar el resultat de
l'avaluació, pròpia o aliena -deixant copiar, per exemple, impliquen una nota de la part corresponent (teoria,
problemes o pràctiques) de 0 i, en aquest cas, un suspès de l'assignatura, sense que això limiti el dret a
emprendre accions en contra dels qui hi hagin participat, tant a l'àmbit acadèmic com en el penal.
Ús de la IA
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat
Bibliografia
- Bolstad, Paul. (2016), GIS Fundamentals. Available in: http://www.paulbolstad.net/gisbook.html
- Bonham-Carter, Graeme F. (1994) Geographic information systems for geoscientists modelling with GIS, Pergamon. Kidlington. 398 p.
- Burrought, Peter.A. McDonnel, Rachael.A. (1998), Principles of Geographical Information Systems (2ond Edition). Oxford University Press.
- Chuvieco, Emilio. (2002), Teledetección ambiental. Ariel. Barcelona. 586 p
- Gutiérrez Puebla, Javier; Gould, Michael. (1994). SIG: sistemas de información geográfica. Editorial Síntesis, Madrid.
- Laurini, Robert., Tompson, Derek. (1992) Fundamentals of Spatial Information Systems. Academic Press. Londres. 680 p.
- Longley, P.A. Goodchild, M.F. Maguire, D.J. Rhind, D.W. (2001), Geographical Information Systems and Science. Wiley.
- Maguire, David.J., Michael.F. Goodchild y David.W. Rhind (eds.) (1991) Geographical Information Systems. Principles and Applications. 2 Vol.
- Moldes Teo, Francsico.Javier. (1995). Tecnología de los sistemas de información geográfica. Ra-Ma.
- Nogueras-Iso, Javier., Zarazaga-Soria, Francisco.J., Muro-Medrano, Pedro.R. (2005) Geographic Information Metadata for Spatial Data Infrastructures: Resources, Interoperability and Information Retrieval. Springer. 264 p.
- Pons, Xavier. (1996) "Els sistemes d'Informació Geogràfica: la nova carta", Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 64:37-52
- Santos Preciado, José.M (2004) Sistemas de información geográfica. Unidad didáctica. (60105UD01A01) UNED. Madrid. 460 p. ISBN: 84-362-2006-4.
- Oyala, Victor. (2011). Sistemas de Información Geográfica. http://wiki.osgeo.org/wiki/Libro_SIG.
Programari
ArcGisPRO, MiraMon.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través daquest enllaē. Per accedir a la informació, caldrą introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Prąctiques d'aula | 1 | Catalą | primer quadrimestre | tarda |
| (PAUL) Prąctiques d'aula | 2 | Catalą | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Prąctiques de laboratori | 1 | Catalą | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Prąctiques de laboratori | 2 | Catalą | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Prąctiques de laboratori | 3 | Catalą | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 1 | Catalą | primer quadrimestre | tarda |