Arqueologia dels Orígens de l'Estat
Codi: 106878 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Arqueologia | OP | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Rafael Mico Perez
- Correu electrònic:
- rafael.mico@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Sense prerequisits
Objectius
En el decurs de l’assignatura s’exposaran i debatran les propostes més rellevants al voltant de la concepció de l’Estat com a fenòmen històric en sí mateix, i també com a categoria d’anàlisi social.
Els continguts s’estructuren en dues parts:
1. Teories de l’Estat en el pensament filosòfic occidental. Es tractarà el concepte “Estat” al llarg del temps, amb la finalitat d’exposar i avaluar críticament els models filosòfics més influents dins la tradició del pensament occidental, subratllant la seva influència en l’arqueologia.
2. Arqueologia de l’Estat. Es plantejarà la qüestió de la formació de l’Estat a partir de la recerca en arqueologia i, subsidiàriament, en antropologia. Des d’aquesta perspectiva, s’analitzaran les condicions i mecanismes que van conduir a la formació d’Estats a diferents èpoques i regions del món.
Resultats d'aprenentatge
- CM18 (Competència) Identificar l'impacte social, econòmic i mediambiental en el passat i en el present dels diferents processos de canvi ocorreguts a la prehistòria a partir d'una avaluació crítica de l'evidència arqueològica de diferents períodes i àmbits geogràfics.
- CM19 (Competència) Exposar la participació de les dones a les societats prehistòriques de l'Àfrica, Euràsia i Amèrica i la construcció social de les relacions de gènere i la divisió sexual del treball.
- KM28 (Coneixement) Argumentar les aportacions i les implicacions de les principals propostes teòriques de l'arqueologia (arqueologies tradicionals, processuals, postprocessuals, feministes i marxistes) sobre les societats dels diferents períodes de la prehistòria de l'Àfrica, Euràsia i Amèrica.
- KM29 (Coneixement) Organitzar cronològicament l'aparició dels diferents tipus arquitectònics, els complexos principals d'indústria lítica tallada i els conjunts ceràmics, arqueozoològics i arqueobotànics més rellevants de la prehistòria europea.
- KM30 (Coneixement) Caracteritzar els principals processos històrics de les societats prehistòriques en relació amb els efectes paleoambientals i socials, identificant les aportacions de les investigacions arqueològiques recents als coneixements previs.
- KM31 (Coneixement) Reconèixer els biaixos androcèntrics en representacions de la prehistòria i en les propostes de divulgació per a desenvolupar anàlisis inclusives que reconeguin els rols de les dones i la divisió sexual.
- SM30 (Habilitat) Analitzar les societats prehistòriques de forma crítica per a identificar els processos d'inferència seguits, els biaixos dels diferents models teòrics i les potencialitats i les limitacions dels registres existents.
- SM31 (Habilitat) Sintetitzar l'aportació dels diferents factors als processos de canvi social i d'impacte mediambiental dels diferents períodes de la prehistòria, especialment europea.
- SM32 (Habilitat) Elaborar hipòtesis sobre períodes de la prehistòria de l'Àfrica, Euràsia i Amèrica a partir del reconeixement, la interpretació crítica i la síntesi de registres procedents d'intervencions arqueològiques.
Continguts
Part I: Teories de l’Estat en el pensament filosòfic occidental.
1. Política i govern en el món clàssic: Plató i Aristòtil.
2. El pensament cristià: Agustí d’Hipona i Tomàs d’Aquino.
3. Maquiavel i la teoria moderna de l’Estat: tecnologies del poder.
4. La concepció moderna de l’Estat: Hobbes i el individualisme radical; Locke i l’emergència liberal; Rousseau, assemblea i contracte social.
5. Evolucionisme i Civilització.
6. La teoria marxista de l’Estat: Marx, Engels i Lenin.
7. La crítica anarquista contra l’Estat: Bakunin.
Part II: Arqueologia de l’Estat: Casos d'estudi
1. La formació de l'Estat a Egipte.
2. La formació de l'Estat al rio Groc.
3. Cahokia: cabdillatge o civilització?
4. La violència i la formació i manteniment dels Estats.
5. Escriptura i Estat.
6. Altres casos d’estudi: "complexitat" sense Estats, societats "contra" els Estats".
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 50 | 2 | CM18, CM19, KM28, KM30, KM31, SM30, SM32 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Seminaris pràctics d'aula | 10 | 0,4 | CM19, KM28, KM30, KM31, SM32 |
L’assignatura es composa de classes teòriques i seminaris.
- A les classes teòriques s’introduiran els continguts centrals de cadascun dels temes, tot relacionant les diferents propostes teòriques des del pensament polític amb la problemàtica arqueológica central al voltant de l’emergència i desenvolupament de les societats clasistes amb organització política estatal. El tractament dels temes anirà acompanyat de l'exposició crítica de casos d'estudi corresponents a diferents èpoques i regions del món.
- En els seminaris es debatran els aspectes teòrics i metodològics més rellevants relacionats amb el temari de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Comentari de texts | 40 | 30 | 1,2 | CM19, KM28, KM31 |
| Prova escrita | 50 | 50 | 2 | CM18, CM19, KM28, KM29, KM30, KM31, SM30, SM31, SM32 |
| Resums per al debat | 10 | 10 | 0,4 | CM19, KM28, KM31 |
- Un comentari de text, relatiu a la Part I del temari.
- Resums per a debats a l'aula.
- Una prova escrita sobre els casos d'estudi tractats a la Part II del temari.
Reavaluació: prova escrita sobre els continguts de l'assignatura.
Es contempla l'avaluació única. Aquesta consistirà en un comentari de text i una prova escrita.
Bibliografia
Obres generals
BOBBIO, N.
(1987), La teoría de las formas de gobierno en la historia del pensamiento político. Fondo de Cultura Económica, México.
LULL, V. i MICÓ, R.
(2007), Arqueología del Origen del Estado. Las Teorías. Ed. Bellaterra. Barcelona.
SABINE, G. H.
(1996), Historia de la teoría política. Fondo de Cultura Económica, México.
TOUCHARD, J.
(1996), Historia de las ideas políticas. Tecnos, Madrid.
Bibliografia específica
ARISTÒTIL
(1970), Política. Centro de Estudios Constitucionales, Madrid.
BAKUNIN, M.
(1978), Escritos de filosofía política. Alianza editorial, Madrid.
BINFORD, L.
(1988), En busca del pasado. Crítica, Barcelona.
CASTRO, P., GILI, S., LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., RISCH, R. i SANAHUJA YLL, Mª E.
(2001), “Teoría de la producción de la vida social. Un análisis de los mecanismos de explotación en el sudeste peninsular”, Astigi Vetus, 1, pp. 13-54.
CHAPMAN, R. W.
(2010), Arqueologías de la complejidad. Bellaterra, Barcelona.
CHILDE, V. G.
(1950), “The urban revolution”, Town Planning Review, 21, pp. 3-17.
CHILDE, V. G.
(1984), Los orígenes de la civilización. Fondo de Cultura Económica, México.
CHOMSKY, N. i DIETERICH, H.
(1997), La aldea global. Txalaparta, Tafalla.
ENGELS, F.
(1975), El Origen de la Familia, la Propiedad Privada y el Estado. Editorial de Ciencias Sociales, La Habana.
FEINMAN, G. i MARCUS, J. (eds.)
(1998), Archaic States, School of American Research, Santa Fe.
FLANNERY, K.
(1975), La evolución cultural de las civilizaciones. Anagrama, Barcelona.
FRIED, M.
(1985), “Sobre la evolución de la estratificación social y del Estado”, a LLOBERA, J. R. (ed.) Antropología Política. Anagrama, Barcelona, pp. 133-154.
GLEDHILL, J., BENDER, B. i LARSEN, M. T. (eds.)
(1988), State and Society. The Emergence and Development of Social Hierarchy and Political Centralization. Unwin Hyman, Londres.
GODELIER, M.
(1974), Esquemas de evolución de las sociedades. Castellote, Madrid.
HAAS, J., ed.
(2001), From Leaders to Rulers, Kluwer Academic/Plenum Publishers, Nova York.
HARRIS, M.
(1978), Caníbales y Reyes. Argos-Vergara, Barcelona.
HEGEL, G. W. F.
(1993), Fundamentos de la filosofía del derecho. Ediciones Libertarias/Prodhufi, Madrid.
HOBBES, T.
(1991), Del ciudadano y Leviatán. Tecnos, Madrid.
LENIN, V. I.
(1976), El Estado y la revolución. Anagrama, Barcelona.
LOCKE, J.
(1985), Ensayo sobre el gobierno civil. Orbis, Barcelona.
MAQUIAVEL, N.
(1981), El Príncipe (comentado por Napoleón Bonaparte). Espasa-Calpe Mexicana, México.
MARX, K.
(1975), “Crítica del Programa de Gotha”, en Marx y Engels. Obras escogidas. Vol. II. Akal, Madrid, pp. 5-30.
MARX, K.
(1989 [1857]), “Introducción” a las Grundrisse”. Annex a Contribución a la crítica de la economía política. Progreso, Moscú.
MARX, K.
(1979), Formaciones económicas precapitalistas. Estudi preliminar de E. Hobsbawn. Crítica, Barcelona.
MICÓ, R.
(2020), "Physical Violence, Public Violence: Searching for Mechanisms of Social Domination", Culture & History Digital Journal, 9 (1).
MORGAN, L. H.
(1987), La sociedad primitiva. Endymion, Madrid.
PLATÓ
(1973), La República o El Estado. Espasa-Calpe, Madrid.
PRICE, T. D. i FEINMAN, G. M. (eds.)
(1995), Foundations of Social Inequality, Plenum Press, Nueva York/Londres.
ROUSSEAU, J.-J.
(1985), El contrato social. Edaf, Madrid.
ROUSSEAU, J.-J.
(1996), Discurso sobre el origen de la desigualdad de los hombres. Alba, Madrid.
SERVICE, E.
(1984), Los Orígenes del Estado y de la Civilización. Alianza, Madrid.
SMITH, A. T.
(2003), The Political Landscape. Constellations of Authority in Early Complex Polities, University of California Press, Berkeley / Los Ángeles.
TOMÀS D’AQUINO
(1995), La monarquía. Tecnos, Madrid.
WASON, P. K.
(1994), The archaeology of rank. Cambridge University Press, Cambridge.
Programari
No cal programari especialitzat
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |