Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Estudis d'Anglès i Francès | OT | 0 |
Estudis d'Anglès i Francès | OT | 3 |
Estudis d'Anglès i Francès | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No s'escau.
L’objectiu d'aquesta assignatura és introduir l'alumnat en els fonaments teòrics i pràctics de l’aplicació de la lingüística a la didàctica del francès com a llengua estrangera. S’hi analitzaran els processos d’adquisició i d’aprenentatge del francès des de diverses perspectives—sociolingüística, psicolingüística i pragmàtica—, tot considerant el paper de l’ensenyant, de l’aprenent i del context educatiu. Així mateix, s’estudiarà com els coneixements lingüístics poden traduir-se en pràctiques pedagògiques concretes. L’alumnat treballarà amb materials didàctics i reflexionarà sobre la planificació i la implementació de tasques comunicatives. L’assignatura proporciona eines per al disseny d’activitats didàctiques eficaces i adaptades a les necessitats de l'alumnat.
1. Fonaments teòrics en la didàctica de les llengües
2. Corrents metodològics i enfocaments en l’ensenyament de llengües estrangeres
3. El rol del professorat i de l’alumnat en el procés d’aprenentatge
4. Organització i gestió de l’ensenyament de llengües
5. Desenvolupament de les destreses lingüístiques i contextos d’aprenentatge
6. Avaluació en la didàctica de llengües
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Anàlisi, valoració i discussió de documents escrits i documents audiovisuals en llengua francesa | 65 | 2,6 | 3, 4, 5, 8, 9, 12, 13, 16, 18, 19, 22, 23, 25, 28, 30 |
Classe magistral amb suport TIC i discussió col·lectiva | 20 | 0,8 | 3, 8, 9, 12, 13, 16, 18, 19, 20, 21, 23, 25, 27, 28, 30 |
Presentacions orals a classe individuals i en grup | 9 | 0,36 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
Realització a classe d'activitats individuals i en grup | 15 | 0,6 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 17, 18, 19, 20, 22, 24, 27, 28, 29, 31 |
Tipus: Supervisades | |||
Observació de classes | 6,5 | 0,26 | 4, 5, 10, 11, 15, 23, 24, 25, 26, 31 |
Supervisió de produccions orals i escrites | 11 | 0,44 | 9, 13, 16, 17, 29, 30 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi autònom | 20 | 0,8 | 4, 5, 8, 10, 11, 15, 22, 23, 24, 25, 26, 29, 30, 31 |
Aquesta assignatura és teòric-pràctica i requereix la participació activa de l’alumnat.
S’utilitzaran metodologies com l’Aprenentatge Basat en Reptes (ABR), l’aula invertida, l’aprenentatge basat en jocs, la classe magistral amb suport TIC, la discussió col·lectiva, la lectura comprensiva de textos, la realització d’exercicis individuals i en grup, així com el desenvolupament d’activitats autònomes.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitats pràctiques proposades a classe o al campus virtual. | 20% | 0,5 | 0,02 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 17, 18, 19, 20, 22, 24, 27, 28, 29, 31 |
Lliurament i exposició a classe d'un treball acadèmic. | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 30, 31 |
Prova escrita final. | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 7, 9, 16, 17, 18, 22, 23, 28, 29, 30 |
Prova oral final. | 25% | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 7, 8, 9, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 27, 28, 29, 30 |
Nota final
El 50 % de la nota final correspon a l’avaluació contínua realitzada durant el curs. L’altre 50 % correspon a les proves finals: 25 % examen escrit final i 25 % examen oral final.
Revisió
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Consideració de “no avaluable”
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació (menys d'un 30% dels treballs assignats al curs i hagi realitzat menys del 30% de les proves obligatòries). Per tant, si l'alumnat ha fet més d'un 30% de cada part, se l'avaluarà, i si no ha presentat com a mínim el 70% de tots els treballs exigits (la prova escrita final, la prova oral final i l'exposició oral inclosos), la seva nota serà un suspens.
Recuperació
L'alumnat que hagi suspès l'assignatura sols podrà participar a la recuperació si ha estat avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivaligui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació final. La recuperació consistirà en un examen oral final (40%), el lliurament d'un treball (20%) i un examen escrit final (40%). Les tasques relacionades amb la participació a classe, els exercicis fets a classe i les presentacions orals queden excloses de la recuperació. Els actes d'avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, mal ús de la IA, etc.) no són recuperables. D’altra banda, per aprovar la matèria, cal haver aprovat les dues parts de l’assignatura, tant l'avaluació continuada com les proves finals. La nota mínima per tenir dret a recuperació és de 3,5/10.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el professorat comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El professorat pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.
Plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Intel·ligència artificial (IA)
Aquesta assignatura permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca d'informació. En el cas d'haver utilitzat tecnologies d'Intel·ligència Artificial, l'estudiant ha de 1) identificar les parts que han estat generades amb IA; 2) especificar les eines utilitzades; i 3) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA en una activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l'activitat s'avaluï amb un zero i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Casos particulars
Els estudiants francòfons hauran de complir les mateixes condicions d'avaluació que la resta d'estudiants. La responsabilitat del seguiment de les activitats formatives i d'avaluació recau exclusivament en l'estudiant.
Avaluació única
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada:
OBRES DE REFERÈNCIA
Bertocchini, Paola, Costanzo, Edvige et Puren, Christian (2024). Se former en didactique des langues. Éditions Ellipses.
Chomsky, Noam (1979). Structures syntaxiques. Éditions du Seuil, collection Points Essais.
Cuq, Jean-Pierre et Gruca, Isabelle (2017). Cours de didactique du français langue étrangère et seconde. Presses Universitaires de Grenoble.
Porquier, Rémy et Py, Bernard (2004). Apprentissage d’une langue étrangère : contextes et discours. Éditions Didier.
OBRES RECOMANADES
Astolfi, Jean-Pierre (1991). L’erreur, un outil pour enseigner. ESF éditeurs. Collection Pratiques et enjeux pédagogiques nº 8.
Bailly, Bernard et Kahler, Thierry (1999). Enseigner, une affaire de personnalité. Nathan.
Beacco, Jean-Claude et Bouquet, Sylvie (2002). Théories linguistiques et enseignement du FLE. Coll. Recherches et Applications. Le Français dans le Monde. Clé International.
Bérard, Éric (1991). L’approche communicative, Théorie et pratiques. Clé international.
Besse, Henri et Porquier, Robert (1984). Grammaire et didactique des langues. Hatier. (Coll. LAL).
Besse, Henri (1985). Méthodes et pratiques des manuels de langue. Didier. Hatier.
Bogaards, Paul (1988). Aptitude et affectivité dans l’apprentissage des langues étrangères. Hatier. (Coll. LAL).
Boyer, Henri, Butzbach, Michel et Pendanx, Michel (1990). Nouvelle introduction à la didactique du français langue étrangère. Clé International.
Bufe, Wolfgang et Giessen, Hans-Werner (2003). Des langues et des médias. Presses Universitaires de Grenoble.
Carton, François (2001). Oral : variabilité et apprentissages. Le Français dans le monde. Recherchesetapplications. Numéro spécial. Clé International.
Chalvin, Marie-Josée (2000). Deux cerveaux pour la classe. Nathan.
Champagne-Muzar, Claire et Bourdages, Jean-Sébastien (2001). Le point sur la phonétique. Collection Outils. Didactique des Langues Étrangères. Clé International.
Cornaire, Claude (2001). La compréhension orale. Clé International. Collection Didactique des langues étrangères.
Cornaire, Claude et Raymond, Pierre-Marc (2001). La production écrite. Clé International. Collection Didactique des langues étrangères.
Courtillon, Jacques (2005). Élaborer un cours de FLE. F Nouvelle formule. Hachette.
Cuq, Jean-Pierre (2003). Une introduction à la didactique de la grammaire dufrançais langue étrangère. Collection Didactique du français. Didier.
Cyr, Pierre et Germain, Claude (2001). Les stratégies d’apprentissage. Collection Outils. Didactique des langues étrangères. Clé International.
Dabène, Louis (1991). Repères sociolinguistiques pour l’enseignement du français. Collection F. Références. Hachette.
De Carlo, Michel (1992). L’interculturel. Clé International. Collection Didactique des langues étrangères.
Demongin, François et Dumont, Pierre (1999). Cinéma et chanson : pour enseigner le français autrement. CRDP Midi Pyrénées.
De la Garanderie, André (1984). Les profils pédagogiques. Le Centurion.
Develay, Michel (1991). Peut-on former les enseignants ?. ESF éditeurs. Collection Pédagogies.
Duda, Robert et Riley, Peter (1990). Learning styles. Presses Universitaires de Nancy.
Dufeu, Bernard (1996). Les approches non-conventionnelles. Collection F. Références. Hachette.
Evano, Claude (2000). La gestion mentale. Nathan.
Gadenne, Jean-Étienne et Sotivakis, Bernard (2003). J'enseigne avec l'internet en français-lettres. CRDP de Bretagne.
Gaonac’h, Denis (1987). Théories d’apprentissage et acquisition d’une langue étrangère.Hatier. (Coll. LAL).
Godard, Éric, Liria, Pierre, Mistichelli, Michel et Sigé, Jean-Pierre (2006). Les clés du nouveau DELF. Niveaux A1, A2, B1 et B2. Presses Universitaires deGrenoble.
Gajo, Laurent, Matthey, Michel, Moore, David et Serra, Claude (2005). Un parcours au contact des langues. Didier-Hatier.
Germain, Claude (1993). Évolution de l’enseignement des langues : 5 000 ans d’histoire. Clé International.
Germain, Claude et Seguin, Henri (2001). Le point sur la grammaire. Collection Outils. Didactique des Langues Étrangères. Clé International.
Guyot-Clément, Catherine, Penfornis, Jean-Luc et Le Fort, Pierre (2003). Les 500 sites Internet. Belin.
Holec, Henri (1989). Implications de l’apprentissage autodirigé. EnAutonomie et enseignement / apprentissage des langues étrangères. Didier-Hatier. pp. 115-119.
Holec, Henri (1992). Apprendre à apprendre et apprentissage auto-dirigé. Nºspécial, Recherches et Applications. Revue Le français dans le monde.
Intravaia, Pierre (2003). Formation des professeurs de langue en phonétique corrective. Le système verbo-tonal. Ed. du CIPA.
Kramsch, Claire (1984). Interaction et discours dans la classe de langue. Hatier. (Coll. LAL).
Lamailloux, Pierre, Arnaud, Marie-Hélène et Jeannard, Robert (1993). Fabriquer des exercices de français. Hachetteéducation.
Lepineux, Robert et Soleilhac, Nicolas (1998). La programmation neuro-linguistique. Nathan.
Lussier, Daniel (1992). Évaluer les apprentissages dans une approche communicative. Hachette.
Moirand, Sylvie (1982). Enseigner à communiquer en langue étrangère. Hachette.
Moirand, Sylvie (1995). Enseigner l’oral en interaction. Hachette.
Mucchielli, Raymond. Méthodes actives dans la pédagogie des adultes. ESF éditeurs. Collection : Formation permanente.
Perdue, Charles (1980). L’analyse des erreurs : un bilan pratique. Dans : Langages nº 57.
Poisson-Quinton, Sylvie et Mimran, René ; Malhéo-Le Coadic, Monique (2002). Grammaireexpliquée du français. Clé International.
Porcher, Luc (2004). Le français langue étrangère : émergence et enseignement d’une discipline. Hachette.
Puren, Christian (1988). Histoire des méthodologies de l’enseignement des langues. Clé International. Nathan.
Renard, René (1992). Variations sur la problématique SGAV. Essais de didactique des langues. Didier Érudition. C.I.P.A.
Richterich, René (1985). Besoins langagiers et objectifs d’apprentissage. Hachette.
Roesch, Robert et Rolle-Harold, Ruth (2006). Cinq sur cinq. Évaluation à la compréhension orale au niveau B2. Presses Universitaires de Grenoble.
Roulet, Eric (1980). Langue maternelle et langues secondes : vers une pédagogie intégrée. Hatier. (Coll. LAL).
Salins, Gérard-Denis (1992). Une introduction à l’ethnographie de la communication pour la formation à l’enseignement du FLE. Didier.
Schiffler, Laurence (1984). Pour un enseignement interactif des langues étrangères. Hatier. (Coll. LAL).
Tagliante, Claire (1994). La classe de langue. Clé International.
Tomassone, Robert (2005). Grands repères culturels pour une langue : le français. Hachette.
Trankiem, Bernard (1997). Stress, attention, action. Nathan.
Trocmé-Fabre, Hélène (1992). Le savoir-apprendre. Se Former +.
Vanoye, Françoise et Mouchoa, Jacques ; Sarrazar, Jean-Pierre (1981). Pratiques de l’oral. Coll. U.
Veltcheff, Claire et Hilton, Stephen (2005). L’évaluation en FLE. Collection F nouvelle formule. Hachette.
Vicher, Anne (2002). Grammaire progressive du français pour adolescents. Niveau débutants et intermédiaires. Clé International.
Vigner, Gérard (2001). Enseigner le français comme langue étrangère. Collection Outils. Didactique des Langues Étrangères. Clé International.
Vigner, Gérard (2005). La grammaire en FLE. Collection Fnouvelle formule. Hachette.
Williams, Michael et Burden, Robert (1999). Psicología para profesores de idiomas. Cambridge.
Zarate, Gabrielle (1993). Représentations de l’étranger et didactique des langues. Collection. Essais, Crédif-Didier.
Navegador i editor de textos.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Francès | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Francès | segon quadrimestre | matí-mixt |