Història Contemporània de l'Amèrica Llatina (des de 1945)
Codi: 106196 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Luis Botella Ivars
- Correu electrònic:
- luis.botella@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Coneixements d'Història d'Amèrica Llatina contemporània (SS. XIX-XXI). És important conèixer els precedents i fonaments històrics de l'Amèrica dels darrers vuitanta anys.
Domini de conceptes propis de la ciència política: entre d'altres els de revolució, populisme, cabdillisme, nacionalisme revolucionari, estat nacional, estat liberal oligàrquic, presidencialisme, constitucionalisme, militarisme, neocolonialisme, decolonialisme, imperialisme, indigenisme, neoliberalisme, ultradreta, narcotràfic.
Objectius
L´assignatura d´Història Contemporània d´Amèrica Llatina (des de 1945) té com a objectiu mostrar de forma analítica i crítica l´evolució històrica recent de l'anomenada Amèrica Llatina. Per aquest motiu, la visió o visions que es donin dels diferents períodes i esdeveniments dels diversos contexts americans partiran d'una perspectiva analítica fonamentada en la història comparada, ja sigui entre les diferents realitats americanes com amb d'altres contexts internacionals extraamericans.
Subministrar els recursos i els instruments necessaris per adquirir un coneixement sòlid de la matèria, tenint en compte les diferents interpretacions i els debats historiogràfics sobre els canvis polítics, institucionals, econòmics, socials i culturals de l'Amèrica Llatina contemporània del període 1945-2023.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Diferenciar i analitzar el tipus de relacions que s'han establert en el segle passat entre els diversos agents socials, polítics i econòmics tant en marcs nacionals com regionals i internacionals.
- Dilucidar el paper que desenvolupen en el present les diverses memòries socials referents als passats conflictius, diferenciant els conceptes d'història i memòria.
- Discriminar els sistemes governamentals de presa de decisions en diferents contextos socials i polítics, des de mitjans del segle XX fins als nostres dies, tant pel que fa a marcs estatals com subestatals o supraestatals.
- Explicar i sintetitzar coneixements adquirits en un nivell avançat de llengua anglesa.
- Gestionar i aplicar dades a la resolució de problemes.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
- Reconèixer i contextualitzar textos referents a la història contemporània recent.
- Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris i multiculturals implementant nous projectes.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les diferents perspectives historiogràfiques en els diferents períodes de la història.
- Aplicar les habilitats necessàries per valorar i divulgar el coneixement històric.
- Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la guerra.
- Capacitat de continuar aprenent en el futur de manera autònoma, aprofundint els coneixements adquirits o iniciant-se en noves àrees de coneixement.
- Comprendre les especificitats regionals dins dels estats.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Conèixer diversos casos de memòries en conflicte entre les poblacions de diferents estats.
- Conèixer diversos casos de memòries en conflicte entre sectors diferents de població dins d'un mateix estat.
- Demostrar capacitat d'adaptació en entorns canviants.
- Demostrar iniciativa i treballar autònomament quan la situació ho demani.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Discernir la relació entre teoria i pràctica historiogràfica.
- Dominar la bibliografia bàsica sobre l'evolució històrica dels sistemes governamentals dels països de referència de la matèria.
- Establir comparacions entre evolucions de sistemes governamentals dins d'una àrea regional supraestatal.
- Expressar, per escrit o oralment, una opinió fonamentada sobre el caràcter, la perspectiva i el rigor de textos referents al contingut de la matèria.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Mostrar una motivació per la qualitat de la feina feta i una sensibilitat per les seves conseqüències en el medi ambient i en la societat.
- Organitzar la feina adequadament, tant pel que fa a la gestió del temps com a l'ordenació i la planificació.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l?'equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
- Seleccionar i generar la informació necessària per a cada problema, analitzar-la i prendre decisions partint d'aquesta informació.
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Valorar el compromís ètic en l'exercici professional.
Continguts
Tema 1. De la independència a l'estat oligàrquic (1833–1920)
-
La problemàtica de la identitat nacional a Amèrica Llatina
1.1. La construcció de la identitat nacional
1.2. Els nous estats iberoamericans i la qüestió indígena
1.2.1. La qüestió indígena a Mèxic
1.2.2. La qüestió indígena a l'Argentina
1.3. La identitat nacional a partir de 1910 -
La consolidació i la reconstrucció: problemes dels diversos estats americans
2.1. La fragmentació d’Hispanoamèrica
2.2. La primera formació dels estats nacionals llatinoamericans
2.3. El caudillisme
2.4. Les conseqüències econòmiques i socials de les independències a Amèrica Llatina -
L’època oligàrquica a Amèrica Llatina
3.1. La integració d’Amèrica Llatina en el mercat mundial
3.2. L’impacte de la Primera Guerra Mundial sobre el continent
3.3. L’ordre oligàrquic a Amèrica Llatina
Tema 2. La crisi de l'estat oligàrquic i les noves idees de revolució (1920–1940)
-
Formes d’estat a Amèrica Llatina: de les democràcies a les dictadures
1.1. Democràcies
1.2. Militarismes -
Els Estats Units com a potència hemisfèrica
-
Precedents teòrics de les guerrilles dels anys 70 i 80: pensament i revolució
3.1. Introducció: la Revolució Mexicana (1910–1920)
3.2. La cultura radical peruana: Víctor Raúl Haya de la Torre i José Carlos Mariátegui
3.2.1. Perú (1930–1940)
3.2.2. Víctor Raúl Haya de la Torre
3.2.3. José Carlos Mariátegui
3.3. Nicaragua (1910–1934)
3.4. El Salvador (1920–1932) -
Els primers populismes i nacional-populismes precedents als de les dècades dels 40 i 50
4.1. Mèxic (1930–1940)
4.1.1. La situació prèvia al nacional-populisme. El govern de Plutarco Elías Calles (1924–1928)
4.1.2. L’estat nacional revolucionari de Lázaro Cárdenas
4.4. Argentina (1928–1930) -
El feixisme llatinoamericà: el nacionalisme revolucionari de dretes
Tema 3. Antecedents i primera fase de la Guerra Freda (1930–1960)
-
La Guerra Freda
1.1. Característiques de la Guerra Freda
1.2. Els Estats Units i la política del bon veí -
El fenomen populista al Brasil: l’era Vargas (1930–1945)
2.1. L’era Vargas (1930–1945): períodes i fases
2.2. La República Nova (1930–1937)
2.3. La dictadura de l’Estat Nou (1937–1945)
2.4. La democràcia liberal presidencialista (1945–1954) -
De la fi del populisme d’Yrigoyen al populisme de Perón a l’Argentina (1930–1955)
3.1. La política sota Uriburu i Justo (1930–1938)
3.2. L’Argentina durant la Segona Guerra Mundial
3.3. L’ascens de Perón (1943–1946)
3.4. El govern de Perón (1946–1955) -
Del govern d’Alessandri al populisme ibanyista: Xile (1920–1958)
4.1. El govern d’Alessandri (1920–1925)
4.2. La intervenció militar i la nova constitució de 1925
4.3. La dictadura de Carlos Ibáñez del Campo (1927–1931)
4.4. La segona presidència d’Arturo Alessandri (1932–1938)
4.5. El Front Popular (1938–1941)
4.6. La continuació del govern radical (1942–1952)
4.7. El retorn d’Ibáñez (1952–1958) -
De la revolta dels sergents a la revolució dels “barbudos”: Cuba (1933–1959)
5.1. Introducció: Cuba abans de l’arribada de Fulgencio Batista (1898–1933)
5.2. La revolta dels sergents i els governs de Batista (1933–1953)
5.3. La revolució dels “barbudos” (1953–1959)
Tema 4. Entre el militarisme reformista i els estats de seguretat nacional. Els corporativismes militars heterogenis (1960–1980)
-
La política exterior dels Estats Units (1960–1980)
1.1. L’Aliança per al Progrés
1.2. La Doctrina de seguretat nacional
1.3. L’Operació Còndor -
Cuba: La consolidació del poder revolucionari (1959–1980)
2.1. Política exterior cubana (1959–1962)
2.2. Política interior cubana (1959–1980)
2.3. La figura de Fidel Castro (1959–1980)
2.4. Tendències socials (1959–1980)
2.5. L’exportació de la revolució -
La guerrilla a Amèrica Llatina: els casos de Nicaragua, Colòmbia i Uruguai
3.1. Introducció
3.2. Nicaragua: de la dinastia Somoza al govern sandinista (1934–1979)
3.3. Colòmbia: de les “Repúbliques independents” a l’aparició i les primeres accions de les FARC-EP (1958–1980)
3.4. Uruguai: guerrilla urbana i repressió -
Xile (1958–1980)
4.1. El conservador com a tecnòcrata: presidència de Jorge Alessandri (1958–1964)
4.2. La revolució en llibertat: presidència d’Eduardo Frei (1964–1970)
4.3. La «via xilena al socialisme»: presidència de Salvador Allende (1970–1973)
4.4. El cop militar de Pinochet (1973)
4.5. El Xile de Pinochet: economia de lliure mercat i estat autoritari (1973–1980) -
De la presidència d’Arturo Frondizi a la Junta Militar Argentina (1958–1983)
5.1. De la presidència d’Arturo Frondizi a la Revolució Argentina (1958–1966)
5.2. La Revolució Argentina (1966–1973)
5.3. El retorn i la caiguda del peronisme (1973–1976)
5.4. El procés de reorganització nacional (1976–1983) -
El militarisme reformista del Perú (1962–1980)
6.1. Antecedents al militarisme reformista (1930–1961)
6.2. Les eleccions de 1962–1963 i la primera presidència de Belaúnde Terry (1963–1968)
6.3. Govern militar i «revolució des de dalt» (1968–1975)
6.4. La «segona fase» del govern militar i la transició al govern civil (1975–1980) -
El militarisme reformista de Bolívia (1964–1971)
7.1. Govern militar (1964–1978) -
Paraguai (1946–1989)
8.1. Govern de coalició i guerra civil (1946–1947)
8.2. Els colorats al poder (1947–1954)
8.3. L’estat i el partit sota l’estronisme (1954–1989) -
Uruguai (1972–1985)
9.1.El règim militar (1972–1985)
Tema 5. La fi de la Guerra Freda i les difícils transicions a la democràcia (1980–2000)
-
La política exterior dels Estats Units (1980–2000)
1.1. La Doctrina Reagan (1981–1989)
1.2. La diplomàcia del nou ordre mundial sota George H. W. Bush (1989–1993)
1.3. El període de globalització durant Bill Clinton (1993–2001) -
Xile: De la dictadura militar al retorn de la democràcia (1980–2000)
2.1. La renovació política i la fi de la dictadura (1982–1990)
2.2. La presidència de Patricio Aylwin Azócar (1990–1994)
2.3. La presidència d’Eduardo Frei Ruiz-Tagle (1994–2000) -
Argentina: de Raúl Alfonsín a Carlos Menem (1983–1999)
3.1. El govern de Raúl Alfonsín (1983–1989)
3.2. El govern de Carlos Menem: el triomf del neoliberalisme (1989–1999) -
Nicaragua: Revolució i contrarevolució: el govern sandinista i la guerra de la Contra (1979–2002)
4.1. De la Junta de Govern de Reconstrucció Nacional al primer govern de Daniel Ortega (1979–1990)
4.2. Del govern de Violeta Barrios de Chamorro a Arnaldo Alemán Lacayo (1990–2002) -
Cuba resisteix sola (1980–2000)
5.1. L’impacte de la decadència i desintegració de l’URSS a Cuba (1980–1991)
5.2. La Cuba postsoviètica (1991–1999)
5.3. Exiliats, opositors i dissidents (1999–2000)
Tema 6. Amèrica Llatina al segle XXI
6.1. L’esclat dels neopopulismes: la conversió del peronisme en kirchnerisme
6.2. El desafiament indigenista: els constitucionalismes multinacionals (Xile i Bolívia)
6.3. L’actualització del nacionalisme revolucionari: la Veneçuela chavista i madurista
6.4. La difícil —potser impossible— pacificació de les guerrilles revolucionàries i del narcotràfic
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes dirigides pel professor | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
| Pràctiques d'aula i seminaris | 7,5 | 0,3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 10,5 | 0,42 | 10, 12, 17, 18, 23 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal i treball historiogràfic | 75 | 3 | 1, 2, 4, 11, 12, 13, 15, 18, 23 |
1.- El seguiment principal de l'assignatura es farà a partir de dues sessions setmanals de 1,5 hores on el professor divulgarà i analitzarà críticament el temari exposat a l'apartat de "Continguts".
2.- La temàtica exposada a l'aula a través de les explicacions del professorat es veurà complementada per material bibliogràfic (els llibres exposats a la Bibliografia d'aquesta Guia Docent i tota mena d'articles lliurats via Campus Virtual) i visual (presentacions, power points i imatges diverses com cartells o fotografies).
3.- Al seu torn, l'alumnat, a partir de l'elaboració de quatre proves de diferents característiques, podrà demostrar el seu grau de competència en l'assoliment dels coneixements divulgats a partir de les explicacions del docent i els diversos materials bibliogràfics i visuals que s'hauran utilitzat al llarg del semestre.
4.- Evidentment, existirà un seguiment de l'alumnat per part del professor a partir de sessions de tutoria/entrevistes on s'analitzarà l'evolució de l'alumnat i se l'orientarà a fi de conduir positivament la seva trajectòria acadèmica en la matèria. Per aquest motiu, l'alumnat podrà disposar de l'horari de despatx ofertat pel docent.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova 1: Assaig cinematogràfic | 15 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 4, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
| Prova 2. Prova teòrica escrita a classe | 35 % | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 6, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 23 |
| Prova 3. Assaig escrit | 15 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 21, 23 |
| Prova 4. Prova teòrica escrita a classe | 35 % | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 4, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
1. AVALUACIÓ CONTINUADA
El procés bàsic d’avaluació de la matèria serà l’Avaluació Continuada. Aquesta es vertebrarà a partir de les quatre (4) proves següents:
Primera prova: Consisteix en un treball en grup on es presenta un assaig a partir del visionat d’una pel·lícula o documental inscrit en el marc temàtic i cronològic d’Amèrica Llatina entre 1900 i 2025, i que es relacioni amb l’explicació realitzada a l’aula amb un llibre historiogràfic sobre aquest tema. L’objectiu d’aquesta prova és fer una comparació entre la visió atribuïda als fets i personatges històrics en la cultura popular i aquella que estableix la historiografia.
El seu valor numèric correspon al 15% de la nota final de l’assignatura.
Segona prova: prova escrita (format examen) que abastarà aproximadament la primera part del temari de l'assignatura.
El material imprescindible per treballar i preparar aquesta prova es compondrà dels elements següents: llibres i articles seleccionats per la professora o professor titular de la matèria i que es trobin a la Bibliografia d'aquesta Guia Didàctica; així mateix seran també elements de treball i estudi els llibres, capítols de llibres i articles que el professor titular de l’assignatura hagi pujat al Campus Virtual fins a la data de realització d’aquest examen. També es poden utilitzar com a guies d’estudi els Power-points cedits al Campus Virtual per la professora o professor de l’assignatura.
L'estructura formal d'aquesta prova escrita (format examen) la determinarà a l'inici del semestre i a través del Campus Virtual la professora o professor de la matèria.
El valor numèric correspon al 35% de la nota final de l'assignatura.
Tercera prova: Assaig bibliogràfic a partir de la lectura i treball d’un mínim de quatre articles i un llibre de caràcter historiogràfic sobre un tema emmarcat en el període 2000–2025 a Amèrica Llatina o relacionat amb aquest marc geogràfic, cultural i polític. Es lliurarà a través del CV. L’objectiu d’aquesta prova és que l’alumne relacioni els fets explicats al llarg del curs i que els connecti i interrelacioni amb la història més recent.
El seu valor numèric correspon al 15% de la nota final de l’assignatura.
Quarta prova: prova escrita (format examen) que abastarà aproximadament la segona meitat del temari de l'assignatura.
El material imprescindible per treballar i preparar aquesta prova es compondrà dels elements següents: llibres i articles seleccionats per la professora o professor titular de la matèria i que es trobin a la Bibliografia d'aquesta Guia Didàctica; així mateix seran també elements de treball i estudi els llibres, capítols de llibres i articles que el professor titular de l’assignatura hagi pujat al Campus Virtual fins a la data de realització d’aquest examen. També es poden utilitzar com a guies d’estudi els Power-points cedits al Campus Virtual per la professora o professor de l’assignatura.
L'estructura formal d'aquesta provaescrita (format examen) la determinarà a l'inici del semestre i a través del Campus Virtual la professora o professor de la matèria.
El valor numèric correspon al 35% de la nota final de l'assignatura.
2. ELEMENTS IMPORTANTS A TENIR EN COMPTE PER APROVAR L'ASSIGNATURA DURANT L'AVALUACIÓ CONTINUADA:
1.- Les quatre proves hauran de ser elaborades, realitzades i/o presentades en les dates que la professora o professor titular de la matèria indiqui al Campus Virtual.
2.- Qualsevol de les quatre proves es consideraran superades en obtenir una puntuació de 5 o superior.
3.- En cas de no superar l'avaluació continuada caldrà lliurar novament les proves 1 i 3, si aquestes, lliurades tardanament o suspeses durant l'Avaluació continuada no han superat o igualat la nota de 5.
4.- L’assistència és, per definició, obligatòria, si bé només és avaluable en benefici de l'alumne.
3.- AVALUACIÓ DE L'ASSIGNATURA EN PERÍODE DE RECUPERACIÓ:
Prova de Recuperació: prova escrita (format examen) a realitzar, a la data designada pel deganat de la Facultat de Lletres, la qual avaluarà tot el conjunt de temes establerts per la Guia Docent de la matèria.
Aquesta prova la realitzaran:
1.- Aquells/es alumnes que no hagin superat positivament (amb una nota numèrica de 5 o superior) l'avaluació continuada formada per les quatre proves descrites a l'apartat “1. AVALUACIÓ CONTINUADA”, sempre que a) la nota final provisional estigui situada entre el 3,5 i el 4,99; i b) l'alumne i/o l'alumna s'hagi presentat a un mínim de proves el valor de les quals superi el 75 % equivalents a 2/3 de la nota final.
2.- L'alumnai/o alumne que aprovi el cursa la Recuperació obtindrà com a nota màxima del curs un 5.
4. AVALUACIÓ ÚNICA
1.- L'alumne/a que s'aculli a aquest model d'avaluació no realitzarà la Segona i la Quarta prova en el format i els dies establerts per a l'Avaluació continuada com els companys de classe.
2.- L'alumne o alumna que s'aculli a l'Avaluació Única s'avaluarà dels continguts de la Segona i la Quarta Prova en un examen global de tota l'assignatura que es durà a terme el dia indicat per la professora o professor de la matèria mateix dia ia la mateixa aula en què es dugui a terme la Quarta Prova corresponent a l’Avaluació Contínua.
3.- Aquell mateix dia, l'alumne i/o l'alumna acollida a l'Avaluació Única lliurarà la Primera i la Tercera Prova en el format que li indiqui el professor o professora de la matèria.
4.- Finalment, a l'alumne i/o alumna adscrita al sistema d'avaluació única se li aplicarà el mateix sistema de Recuperació que als alumnes i/o les acollides a l'Avaluació Continuada.
5. NO AVALUABLE
Es considerarà "no avaluable" aquell/a alumne/a que s'hagi presentat com a màxim una tercera part de les evidències d'avaluació.
6. PLAGI
L'evidència de plagi en qualsevol de les proves avaluables comportarà l'avaluació negativa d'aquella prova en què s'ha detectat el plagi. La nota numèrica de la prova amb evidències de plagi serà zero.
7. ÚS DE LA IA
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Joan del ALCÁZAR et al., Història Contemporània d’Amèrica, València, Universitat de València, 2002.
Juan B. AMORES (coord.), Historia de América, Barcelona, Ariel, 2012 (pp. 451-959).
Leslie BETHELL (ed.), Historia de América Latina, Barcelona, Crítica, 1990-2002, vols. 11 a 16.
Olivier DABÈNE (dir.), América latina. El año político 2021/Les Etudes du CERI, n° 259-260, Enero 2022 [en línea, https://doi.org/10.25647/etudesduceri.259-260]
Patricia FUNES, HISTORIA MÍNIMA DE LAS IDEAS POLÍTICAS EN AMÉRICA LATINA, México D.F., El Colegio de México, 2014.
Eduardo GALEANO, Las venas abiertas de América Latina, Buenos Aires-México, Siglo Veintiuno Editores, 2004 [1971].
Gino GERMANI, Torcuato S. DI TELIA i Octavio IANNI, Populismo y contradicciones de clase en Latinoamérica,México D.F., Ediciones Era S.A., 1973.
Tulio HALPERIN DONGHI, Historia Contemporánea de América Latina, Madrid, Alianza Editorial, 1998.
Octavio IANNI, La formación del estado populista en América Latina, México, Ediciones Era, 1975.
Walter D. MIGNOLO, La idea de América Latina. La herida colonial y la opción decolonial, Barcelona, Gedisa editorial, 2005.
Héctor PÉREZ BRIGNOLI, Breve Historia de Centroamérica, Madrid, Alianza Editorial, 1990.
Vanni PETTINÀ, HISTORIA MíNIMA DE LA GUERRA FRIA EN AMERICA LATINA, Ciudad de México, El Colegio de México, A.C, 2018.
Thomas E. SKIDMORE i Peter H. SMITH, Historia contemporània de América Latina. América Latina en el siglo XX, Barcelona, Crítica, 1996.
Nicolás Trotta y Pablo Gentili (Compiladores), América Latina La democracia en la encrucijada, Buenos Aires, Editorial Octubre, 2016.
Mario VARGAS LLOSA, Sables y utopías. Visiones de América Latina, Barcelona, Penguin Random House, 2016.
Loris ZANATTA, Historia de América Latina. De la Colonia al siglo XXI, Buenos Aires, Siglo Veintiuno Editores S.A., 2012.
Richard GOTT, Cuba. Una nueva historia, Madrid, Akal, 2007.
Ricardo ARIAS, Historia de Colombia contemporánea (1910-2010), Bogotá, Universidad de los Andes, 2011.
William SATER y Simon COLLIER, Historia de Chile (1808-2017), Madrid, Akal, 2018.
Ezequiel ADAMOVSKY, Historia de la Argentina. Biografía de un país. Desde la conquista española hasta nuestros días, Barcelona, Crítica, 2020.
Hugh TOMAS, Cuba, la lucha por la libertad, Madrid, Debate, 1971.
Franco SAVARINO y João FÁBIO (coord.), El fascismo en Brasil y América Latina, México, Instituto Nacional de Antropología e Historia, 2013.
Carlos GUILHERME y Adriana LÓPEZ, Historia de Brasil. Una interpretación, Salamanca, Ediciones Universidad Salamanca, 2009.
Álvaro GARCÍA, Márcio POCHMANN, René RAMÍREZ y Emir SADER, Historia contemporánea de América Latina y el Caribe, Madrid, Akal, 2023.
Programari
És el conjunt de programes informàtics específics que s’utilitzen durant el desenvolupament de l’assignatura i que s’han d’instal·lar a l’ordinador personal o bé als quals es pot accedir des de les aules d’informàtica. Aquesta informació s'anirà desenvolupant a mesura que avançi la docència i la pràctica acadèmica dels i les alumnes.
Els següents enllaços permeten consultar la normativa Acadèmica de la UAB i a la qual ha d'adaptar-se i fer seva l'alumne/a:
a. https://www.uab.cat/doc/TR_normativa_academica_UAB
b. Adaptació de la normativa d’avaluació a la Facultat: https://www.uab.cat/doc/normativa_avaluacio
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 50 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 50 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |