Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | OB | 2 |
Estudis d'Anglès i Català | OB | 2 |
Estudis de Català i Espanyol | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No n'hi ha. L'estudiant del grau de Filologia Catalana haurà cursat l'assignatura Dels trobadors a Ramon Muntaner.
Aquesta assignatura continua la iniciació de l'estudiant en l'estudi de la literatura catalana medieval, tant en el seu aspecte històric com en la pràctica de la lectura i comentari de textos antics, especialment de textos molt dependents de la tradició llatina antiga i medieval. L'estudiant hi aprendrà a entendre un text en el context cultural de la seva època i en relació amb les tradicions literàries anteriors, i es continuarà familiaritzant amb la llengua antiga a través de la lectura de dues obres majors de la literatura catalana medieval: Lo somni de Bernat Metge i la novel·la anònima Curial e Güelfa.
L'objectiu prioritari del curs és que l'alumne obtingui un coneixement bàsic d'història de la literatura medieval, que completi el de l'assignatura de literatura medieval del primer semestre, i alhora aconsegueixi millorar la seva capacitat de comprensió lectora i el seu coneixement de la tradició literària, dels clàssics ençà.
A l'acabament del curs, l'estudiant haurà de ser capaç de:
(a) Conèixer i situar històricament els autors, els gèneres i les obres més importants estudiats.
(b) Entendre i comentar els textos llegits.
(c) Produir breus comentaris escrits sobre aquests textos.
(d) Analitzar en detall algun aspecte dels textos tractats.
Complir aquests objectius dona accés a les assignatures més especialitzades dels cursos superiors (Ausiàs March i la poesia europea, Tirant lo Blanc i la narrativa medieval).
1. Canvis culturals en temps de Pere III i els seus fills Joan I i Martí I (1337-1410). Escoles, universitat i ordes mendicants. Difusió cultural i traduccions. La historiografia en temps de Pere III. Prosistes universitaris: Antoni Canals, Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda.
2. Bernat Metge (ca. 1348-1413). Formació i carrera literària. El Llibre de Fortuna i Prudència i altres obres. Lectura de Lo somni: datació i circumstància històrica; models i fonts; estructura i temes; interpretació i intenció.
3. Cultura literària a les corts Trastàmara (1412-79). Panorama de la poesia: Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March.
4. Panorama de la narrativa: Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, l'Espill de Jaume Roig, i la Vita Christi d'Isabel de Villena.
5. Lectura de Curial e Güelfa: datació i marc cultural; la cultura de l'Anònim; models i fonts: tradició trobadoresca i cròniques, la cavalleria al segle XV, cultura clàssica i italiana; interpretació.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Comentari de textos a classe | 20 | 0,8 | 1, 6, 8, 9, 14, 15, 19, 20, 21, 23, 27, 29 |
Exposició del programa | 20 | 0,8 | 1, 6, 8, 9, 15, 20, 21, 23, 27, 29 |
Tipus: Supervisades | |||
Aula invertida | 3 | 0,12 | 5, 6, 10, 18, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 31 |
Presentació oral de comentari de text | 3 | 0,12 | 1, 4, 6, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 19, 20, 21, 23, 27, 29, 30, 35, 37 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca de bibliografia, estudi autònom, consulta del Campus Virtual, elaboració de treballs i activitats | 20 | 0,8 | 1, 4, 6, 8, 9, 15, 20, 21, 23, 29, 37 |
Lectura de textos, segons les pautes indicades | 50 | 2 | 6, 8, 15, 21, 23, 29 |
Es tracta d'un curs teòrico-pràctic en el qual l'alumne:
(a) Aprendrà història de la literatura.
(b) Llegirà dues obres majors, comentades amb detall històric i cultural a classe.
(c) Practicarà el debat sobre el valor d'aquests i alatresobres.
(d) Redactarà exercicis de comentari d'un aspecte de les obres treballades.
Les sessions alternaran explicacions del contingut per part del professorat amb pràctiques de comentari i anàlisi dels textos. En aquestes pràctiques, es requerirà la participació activa de l'alumnat.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. L'estudiant trobarà també al Campus Virtual la descripció detallada dels exercicis escrits i de la prova final, els materials docents i les informacions necessàries per al seguiment de l’assignatura.
Si en algun moment cal modificar la modalitat docent a causa de l'emergència sanitària, els professor informaran dels canvis en la programació i en la metodologia.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitats de curs | 15% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 14, 20, 21, 22, 23, 26, 27, 28, 29, 30, 35, 36, 37 |
Examen final | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 29, 30, 31, 32, 35 |
Prova parcial | 20% | 2 | 0,08 | 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35 |
Treball escrit | 25% | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 36, 37 |
El sistema d'avaluació consta de tres blocs, cadascun dels quals tindrà assignat un pes específic en la qualificació final:
(1) Realització d'activitats de traducció, de comentari i/o d'anàlisi d'un text, que es lliuraran en diferents moments del curs (amb un pes global del 15%)
(2) Redacció d'un treball escrit (25%)
(3) Un examen final (40%) i un examen parcial a mig semestre (20%)
Els requisits mínims a partir dels quals l'estudiant estarà en condicions de ser avaluat són: presentació del treball escrit i realització de la prova escrita final. Sense complir aquests requisits, es considerarà la matèria No avaluable. La qualificació mínima per a aprovar l'assignatura és 5. La no presentació de qualsevol de les activitats d'avaluació o bé el retard en el lliurament suposaran un 0 en aquella activitat.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l'alumnat a través de Moodle del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Podrà optar a la recuperació l'estudiant que hagi obtingut una qualificació final compresa entre 3,5 i 4,9 i hagi estat prèviament avaluat, com a mínim, de l'examen final i del treball escrit. La recuperació consistirà en un examen escrit (i es pot demanar també la repetició del treball principal si no ha estat aprovat). La qualificació màxima de la recuperació és 5.
En el cas que l'estudiant faci qualsevol irregularitat que pugui fer variar de manera significativa la qualificació d'un acte d'avaluació, aquestacte es qualificarà amb 0,amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actesd'avaluació, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Avaluació única
L'avaluació única consistirà en:
(1) Examen final escrit (50%)
(2) Presentació oral sobre un aspecte del temari (10%)
(3) Redacció d'un treball escrit (20%)
(4) Comentari d'una poesia amb traducció (20%).
Es considerarà "No avaluable" l'expedient de qui no hagi realitzat l'examen, el treball i la presentació oral.
S'hi aplicarà el mateix sistema de recuperació que en l'avaluació continuada.
1. Bibliografia bàsica
(a) Històries de la literatura
Badia, Lola (dir.), Història de la literatura catalana. Literatura medieval. Vol.I: Dels orígens al segle XIV. Vol. II: Segles XIV i XV. Vol. III: Segle XV (Barcelona: Enciclopèdia Catalana / Barcino / Ajuntament de Barcelona, 2013-2015).
Riquer, Martí de, Història de la literatura catalana: part antiga, 3 vols. (Barcelona: Ariel, 1964); també en 4 vols. (Barcelona: Planeta, 1984).
(b) Obres generals
Badia, Lola, De Bernat Metge a Joan Roís de Corella. Estudis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana (Barcelona: Quaderns Crema, 1988).
Badia, Lola, Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March (València / Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993).
Cabré, Lluís, Alejandro Coroleu, Albert Lloret, Montserrat Ferrer i Josep Pujol, The Classical Tradition in Medieval Catalan, 1300-1500: Translation, Imitation, and Literacy (Woodbridge: Tamesis, 2018).
2. Lectures obligatòries
Metge, Bernat, Lo somni, dins Obra completa, ed. Lola Badia (Barcelona: Barcino, 2024).
Curial e Güelfa, ed. Lola Badia i Jaume Torró (Barcelona: Quaderns Crema, 2011), amb introducció i comentaris.
3. Bibliografia complementària
A més dels capítols corresponents de les històries de la literatura i els estudis de conjunt, podeu consultar els següents estudis i edicions sobre els autors tractats al curs.
(a) Prosistes universitaris
Canals, Antoni, Scipióe Aníbal. De providència. De arra de ànima, ed. de Martí de Riquer (Barcelona: Barcino, 1935).
Eiximenis, Francesc, Llibres, mestres i sermons, ed. David Guixeras i Xavier Renedo, estudis introductoris de Xavier Renedo (Barcelona: Barcino, 2005).
Eiximenis, Francesc, Lo Crestià (selecció), ed. d'Albert Hauf (Barcelona: Eds. 62 / "la Caixa", 1983).
Ferrer, Sant Vicent, Sermons, versió a cura de Xavier Renedo i Lluís Cabré (Barcelona: Teide, 1993).
Martínez Romero, Tomàs, Aproximació als sermons de sant Vicent Ferrer (Paiporta: Denes, 2002).
Metge, Bernat, i Anselm Turmeda, Obres menors, ed. de Marçal Olivar (Barcelona: Barcino, 1927).
Mira, Joan F., Sant Vicent Ferrer: Vida i llegenda d'un predicador (Alzira: Bromera, 2002).
Sadurní, Martí, i Xavier Renedo (eds.), Francesc Eiximenis: Vida, obra i transmissió (Girona: Universitat de Girona, 2021).
Turmeda, Anselm, Disputa de l'ase, versió d'Albert Mestres i Marta Marfany (Barcelona: Barcino, 2013).
(b) Bernat Metge
Cabré, Lluís, Alejandro Coroleu i Jill Kraye (eds.), Fourteenth-Century Classicism: Petrarch and Bernat Metge (Londres / Torí: The Warburg Institute / Nino Aragno Editore, 2012).
Cingolani, Stefano M., El somni d'una cultura: "Lo somni" de Bernat Metge (Barcelona: Quaderns Crema, 2002).
Metge, Bernat, Llibre de Fortuna i Prudència, ed. crítica de Lluís Cabré (Barcelona: Barcino, 2010).
Riquer, Martí de, Obras de Bernat Metge (Barcelona: Universitat de Barcelona, 1959).
(c) Poesia del segle XV
Febrer, Andreu, Poesies, ed. Martí de Riquer (Barcelona: Barcino, 1951).
Jordi de sant Jordi, Poesies, ed. Aniello Fratta (Barcelona: Barcino, 2005).
March, Ausiàs, Poesies, ed. de Pere Bohigas, revisada per Amadeu-J. Soberanas i Noemí Espinàs (Barcelona: Barcino, 2005; 1a ed. en 5 vols. 1952-1959).
March, Ausiàs, Per haver d'amor vida. Antologia comentada, ed. de Francesc J. Gómez i Josep Pujol (Barcelona: Barcino, 2018; 1a ed. 2018).
Riquer, Martí de, i Lola Badia (ed.), Les poesies de Jordi de sant Jordi, cavaller valencià del segle XV (València: Tres i Quatre, 1984).
(d) Narrativa del segle XV
Martorell, Joanot, Tirant lo Blanc, edició, introducció i notes de Josep Pujol (Barcelona: Barcino, 2021).
Roig, Jaume, Espill, ed. d'Antònia Carré (Barcelona: Quaderns Crema, 2006).
Roís de Corella, Joan, "Tragèdia de Caldesa" i altres proses, ed. de Marina Gustà, pròleg de Francisco Rico (Barcelona: Eds. 62 / "la Caixa", 1980).
Roís de Corella, Joan, Rims i proses, ed. Tomàs Martínez (Barcelona: Edicions 62, 1994), "El Garbell".
Villena, Isabel de, Vita Christi, ed. Albert Hauf (Barcelona: Eds. 62 / "La Caixa", 1995).
4. Altres materials
Web de Literatura Catalana Medieval (Campus Virtual, carpeta de l'assignatura): textos llegits al llarg del curs —i molts d’altres—, mapes, imatges i música.
5. Enllaços
Per a l’estudi de la literatura medieval, consulteu <www.narpan.net>, amb enllaços a diccionaris, biblioteques, bases de dades, portals, etc..
Existeix una biblioteca virtual amb tots els textos catalans medievalsen vers: Repertorio Informatizzato dell’Antica Letteratura Catalana (RIALC): <www.rialc.unina.it>
El curs no presenta cap requeriment específic en matèria informàtica.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |