Logo UAB

Protecció Internacional Dels Drets Humans

Codi: 104480 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Relacions Internacionals OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Claudia Cristina Jimenez Cortes
Correu electrònic:
claudia.jimenez@uab.cat

Equip docent

Claudia Cristina Jimenez Cortes
Alexandre Moreno Urpi

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Requisits lingüístics
Per al correcte seguiment de l’assignatura, cal disposar d’un nivell avançat d’anglès, ja que tant les classes com les lectures es desenvoluparan íntegrament en aquesta llengua. Així mateix, es recomana tenir un nivell funcional de castellà i/o català, per tal de facilitar la interacció amb la resta de l’alumnat en els treballs en grup.

Normes sobre autoria i citació
Tots els treballs o exercicis escrits hauran d’incloure de manera obligatòria les fonts utilitzades (cites, bibliografia i referències). L’omissió d’aquesta informació afectarà negativament la qualificació final de l’activitat corresponent.

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions o altres situacions específiques en que es consideri. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.” 

Avaluació continuada i assistència
L’assignatura es basa en el sistema d’avaluació continuada, cosa que implica la obligatorietat d’assistència activa i regular a les sessions presencials. La mera presència sense participació no es considerarà com a compliment d’aquest requisit.

Contribució als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
L’assignatura contribueix de manera directa al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en particular:

  • ODS 4: Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat
  • ODS 16: Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible
  • ODS 3: Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom
  • ODS 10: Reduir les desigualtats dins i entre els països
 
 

Objectius

El curs pretén oferir a l'estudiant una visió i comprensió dels problemes centrals del dret internacional dels drets humans i el dret penal internacional així com l'abast i el contingut de les respostes legals que la comunitat internacional ha dissenyat per a la protecció i salvaguarda de les persones davant l'abús de poder. S’estudiaran conceptes com drets humans, crims de guerra, crims contra la humanitat, genocidi, agressió, víctimes, reparació, justícia i tribunals internacionals. Es persegueix que l’alumnat assoleixi un coneixement ampli i profund d'aquesta temàtica, així com el desenvolupament d’habilitats acadèmiques mitjançant l’anàlisi dels crims internacionals tipificats, les respostes i l’atenció a les víctimes tant al pla teòric com a la pràctica recent.


Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Analitzar el comportament dels actors internacionals, tant estatals com no estatals.
  • Analitzar, fonamentar i argumentar les normes jurídiques aplicables als fenòmens internacionals.
  • Analitzar la societat internacional i la seva estructura, així com entendre'n la rellevància en els problemes de la vida real i la pràctica professional.
  • Analitzar l'elaboració i la implementació de polítiques públiques rellevants en l'àmbit internacional, en particular la política exterior i les polítiques de seguretat i de defensa.
  • Aplicar el coneixement de l'estructura i el funcionament de les institucions internacionals a problemes i/o casos pràctics, reals o simulats.
  • Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  • Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  • Diferenciar les principals teories de les relacions internacionals i els seus diversos camps (teoria internacional, conflictes i seguretat, organitzacions internacionals, economia política internacional, etc.) per aplicar-los a la pràctica professional.
  • Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l?àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar com operen les institucions internacionals rellevants en temes relacionats amb drets humans, medi ambient i cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària en l'elaboració i l'aplicació dels respectius règims i normatives.
  2. Analitzar com s'apliquen les regles de funcionament de la societat internacional a temes relacionats amb drets humans, medi ambient i cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària.
  3. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  4. Analitzar els indicadors de sostenibilitat de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit integrant-hi les dimensions social, econòmica i mediambiental.
  5. Analitzar i explicar el paper dels diferents actors en la implementació d'accions i polítiques públiques en temes de drets humans, medi ambient i cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària.
  6. Analitzar i explicar la gestació de l'agenda internacional en temes de drets humans, medi ambient i cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària i el paper en aquesta dels diferents actors.
  7. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  8. Aplicar els fonaments de les teories internacionals i els seus diferents enfocaments als problemes relacionats amb drets humans, cooperació al desenvolupament, ajuda humanitària i política internacional del medi ambient.
  9. Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  10. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  11. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  12. Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
  13. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  14. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  15. Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
  16. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  17. Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
  18. Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
  19. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  20. Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
  21. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  22. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  23. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  24. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  25. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  26. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  27. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  28. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  29. Utilitzar eines d'anàlisi de règims internacionals a problemàtiques com drets humans, medi ambient i cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària.
  30. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  31. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
  32. Valorar l'impacte de temes relacionats amb drets humans, medi ambient, cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària en les polítiques exteriors i en les polítiques públiques dels principals estats.
  33. Valorar l'impacte en les polítiques i les actuacions dels principals estats i actors internacionals dels principals tractats i normes jurídiques, de diferent índole, que regulen temes de drets humans, medi ambient, cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària.

Continguts

NOTA: les lectures obligatòries per preparar les sessions, així com els temes i/o preguntes a preparar s'assenyalaran al campus virtual (moodle) seguint el calendari de classe. Tota la documentació serà en anglès.

PRIMERA PART: MARC GENERAL

 Tema 1 (introductori): El individu davant el sistema internacional

  • Alguns malentesos sobre la societat internacional i el seu ordenament jurídic
  • Els principals actors a nivell internacional i el seu paper en la gestació de normes internacionals
  • Els individus. De objecte a subjecte en el sistema internacional?

 

Tema 2: Conceptualització, sinèrgies i diferències dels règims jurídics internacionals que es dirigeixen directament a l’individu

  • Els règims de Ius in bello i Ius ad bellum fins a les guerres mundials
  • La transformació del sistema jurídic internacional envers les persones després de la 2ª GM:

a) Del Ius in bello a el Dret Internacional Humanitari (DIH) actual

b) El naixement de drets i obligacions internacionals dels individus (DIDH i DPI)

  • Distinció, coexistència i sinèrgies entre règims:

a) protecció internacional dels drets humans

b) dret internacional humanitari

c) dret penal internacional

d) cooperació penal internacional

 

  Tema 3: La distinció entre la persecució (de delictes) i la protecció (de drets humans): dues formes de responsabilitat independents però complementàries

  • Drets Humans: Del reconeixement a la protecció internacional. Evolució i lògica política darrera la responsabilitat dels estats
  • Dret Penal Internacional: de la impunitat a la seva persecució (limitada). Evolució i lògica política darrera la responsabilitat de l’individu

 

 Tema 4: La determinació de víctima davant crims internacionals i/o violacions de drets humans

  • Les diferents concepcions de víctima entre i dins els diversos règims jurídics i la seva relació amb el locus standi per a obtenir una reparació
  • Els principis internacionals en matèria de remei i reparació per violació greu dels drets humans: definició, característiques i evolució.
  • La necessitat de visibilització  de les violacions greus de drets humans i els crims internacionals vs. el risc de revictimització.

 

SEGONA PART: LA NORMATIVITZACIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS

 Tema 5:  La normativització internacional dels Drets Humans

  • De la “universalitat” de la DUDH a la segmentació convencional dels drets (PDCyP i el PDESC)
  • Les “generacions” de Drets i els seus continguts (primera, segona, tercera, quarta generació
  • La desigual cristal·lització regional: comparativa de règims (in)existents

 

 Tema 6: El desenvolupament d’alguns drets específics en el pla universal

  • El mapa de drets específics reconeguts (i protegits) convencionalment
  • La rellevància del context geopolític en el desenvolupament del reconeixement i protecció de determinats drets humans a nivell internacional
  • El contingut material dels drets desenvolupats a nivell internacional
  • Cap a la cristal·lització d'una nova generació de drets humans?

 

 Tema 7: El desigual desenvolupament d’alguns drets específics en el pla regional

  • El mapa de drets específics reconeguts (i protegits) convencionalment a nivell regional
  • La rellevància del context geopolític en el seu desenvolupament
  • Comparativa del contingut material dels drets desenvolupats regionalment entre ells i amb l’àmbit universal.

 

TERCERA PART: ELS CRIMS INTERNACIONALS

 Tema 8: Les dificultats al voltant de el crim de genocidi

  • El concepte de genocidi: La Convenció de 1948
  • L'especificitat del delicte de genocidi
  • L'evolució: el paper exercit per la pràctica Jurisprudencial

 

 Tema 9: El cas especial de crim contra la humanitat

  • L'origen i la naturalesa del crim contra la humanitat
  • El concepte de crim contra la humanitat: característiques generals i l'evolució dels seus subtipus específics
  • El crim contra la humanitat en la pràctica: la importància de la jurisprudència

 

 Tema 10: Els crims de guerra avui

  • Què és i què no és un crim de guerra?
  • La importància del concepte de "conflicte armat" i la responsabilitat internacional individual per a la determinació del crim
  • L'enjudiciament dels crims de guerra: la pràctica jurisprudencial.

 

Tema 11: La doble naturalesa del crim d'agressió

  • El concepte d'agressió en el Dret Internacional: la distinció entre agressió de l'Estat i el crim d'agressió
  • Les dificultats entorn de la definició del crim d'agressió
  • L'estat de actual del crim d'agressió 

 

QUARTA PART. ELS MECANISMES DE PROTECCIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS

 Tema 12: Els mecanismes de protecció no jurisdiccional dels drets humans

  • Mecanismes universlas de control
  • Mecanismes universals de protecció
  • Mecanismes regionals de control i protecció. Comparativa amb els mecanismes universals

 

Tema 13: Els mecanismes de protecció jurisdiccional dels drets humans

  • L’absència de mecanismes universals jurisdiccionals directes
  • Mecanismes jurisdiccionals regionals: TEDH; CIDH; CADH
  • El paper de les jurisdiccions domèstiques

  

QUINTA PART: ELS MECANISMES DE PERSECUCIÓ DELS CRIMS INTERNACIONALS

 Tema 14: La solució judicial internacional específica: Els tribunals ad hoc i els tribunals híbrids

  • La importància de el marc sociopolític per a la creació de tribunals ad hoc i híbrids
  • Característiques generals dels tribunals ad hoc i la seva distinció respecte als híbrids
  • La pràctica internacional (tribunals ad hoc v. tribunals híbrids?) 

 

Tema 15: La proposta internacional amb caràcter permanent: La Cort Penal Internacional

  • Origen, naturalesa i estructura de la CPI
  • La jurisdicció limitada i la seva jurisprudència: des dels seus orígens fins avui
  • Les víctimes a la CPI:

a) La presència de les víctimes a la CPI

b) Reparació v/s assistència a la CPI: el paper de Fons Fiduciari

c) La pràctica

 

 Tema 16: La persecució dels crims internacionals en els sistemes interns i la justícia transicional: estudis de casos

  • Problemes conceptuals al voltant de la persecució domèstica dels responsables de crims internacionals:

a) El debat a la societat sobre justícia i/o pau

b) El paper del "deure de protegir"

c) El conflicte entre el règim d'immunitats, la impunitat i un possible deure de processar 

d) Pros i contres de la jurisdicció universal

e) La justícia transicional com a model ad hoc de justícia: concepte i finalitat

  • El reconeixement / no reconeixement dels crims internacionals en les legislacions nacionals; el seu rang normatiu i l'obligació de processar
  • El paper dels tribunals internacionals dels Drets humans a l'acció judicial domèstica
  • La casuística 

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes, práctiques i seminaris 60 2,4 1, 2, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 16, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 27, 28
Participació activa a classe 26 1,04 3, 5, 8, 10, 11, 15, 17, 18, 19, 23, 24, 26, 27, 28, 30, 33
Tipus: Supervisades      
preparació i presentació de Poster 8 0,32 7, 8, 10, 11, 12, 15, 21, 23, 24, 26, 27, 29
Recerca a partir d'una decisió judicial/ informe oficial 21 0,84 1, 2, 5, 6, 9, 10, 14, 15, 18, 21, 22, 23, 25, 27, 32, 33
Tutoríes 7 0,28
Tipus: Autònomes      
Llibre 8 0,32 7, 11, 13, 15, 24, 25, 28, 29, 30, 32
preparació de les sessions 20 0,8 2, 4, 9, 14, 15, 16, 24, 25, 28, 29, 32, 33

L'assignatura és íntegrament d'avaluació continuada. Això implica que cada setmana l'alumnat haurà d'haver preparat la sessió prèviament mitjançant les lectures recomanades o l'activitat/recerca programada al CV.  A cada sessió hi haurà una una part pràctica basada en la preparació prèvia. Així mateix, la primera setmana de classe l'alumnat es distribuirà en grups de treball permanents per a facilitar el desenvolupament de les sessions pràctiques, tot i que l'avaluació serà individual.

Es faran presentacions per grups -de cinc minuts cadascuna- amb l'ajuda d'un pòster (NO PP) dissenyat per a l'ocasió. Les presentacions serviran per aproximar els conceptes teòrics a la pràctica. Després de les presentacions, s'obrirà un torn de preguntes i debat al voltant dels conceptes claus de cada sessió. 

A més a més, al llarg del curs, cada alumne haurà de fer una recerca sobre algún example relacionat amb alguna de les temàtiques del curs. Per al desenvolupament de la investigació, cada estudiant, amb la tutoria del professorat, s'ha de formular una pregunta a la què haurà de respondre. La pregunta de recerca i estructura requeriran l'aprovació prèvia del professorat. Aquesta activitat s'avaluarà a classe mitjançant un breu examen (50%) basat en els resultats de la investigació, així com un esquema que caldrà presentar la setmana abans i que ha d'incloure el procés de recerca, la bibliografia utilitzada, un glossari dels conceptes clau tractats i una opinió valorativa com a conclusió (50%).

Finalment, al primer terç del curs es programaran seminaris grupals al despatx del Departament per debatre sobre el llibre elegit de lectura obligatòria.

Es recorda a l'alumnat que, atesa la metodologia plantejada, la participació activa de forma continuada al llarg del curs (que no la mera presència a classe) és fonamental i en conseqüència suposarà un element essencial de l'avaluació.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
PARTICIPACIÓ A CLASSE 5% de la qualificació final 0 0 3, 10, 11, 16, 19, 21, 22, 26, 27, 29, 32, 33
POSTER 15% 0 0 2, 5, 10, 12, 14, 17, 19, 23, 24, 26, 27, 28, 29, 31, 32
PREPARACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS 40% de la qualificació final 0 0 2, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 15, 17, 18, 20, 23, 24, 25, 26, 27, 29, 32, 33
RECERCA (30% qualificació final) 30 % 0 0 1, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 19, 21, 22, 24, 25, 28, 29, 30
SEMINARI LITERARI 10% de la qualificació final 0 0 1, 2, 7, 10, 11, 16, 26, 27, 30, 32, 33

AVALUACIO

 1.- RECERCA. (30% de la qualificació final). A partir de la lectura d’un document oficial (sentencia, informe, etc..), anàlisi d'una problemàtica específica relacionada amb la temàtica del curs. En cap cas s’acceptarà com a treball un resum del document oficial que s’ha fet servir com ajut per a escollir la problemàtica objecte d’estudi. Per a la determinació de l'objecte d'investigació que s'analitzarà és imprescindible haver tingut prèviament el vistiplau del professorat.

Per a la seva avaluació, l’alumnat haurà de presentar per escrit un informe del procés i resultats assolits el qual haurà de pujar al campus virtual (50%) i fer un examen personalitzat relatiu a la seva recerca (50%). Pel que fa a l’informe escrit el document s’haurà de pujar al campus virtual mínim una setmana abans de l’examen. Aquest document de màxim dos fulls, haurà d’incloure com a mínim: la pregunta/hipòtesi inicial; l’esquema de la recerca amb el seu procés d’elaboració incloent-hi les fonts consultades a cada pas; les conclusions i una valoració personal que han de reflectir el resultat de la recerca i la seva relació amb els continguts treballats al curs. A més a més, el document haurà d’incloure la bibliografia treballada (que no compta a les dos planes d’extensió). Tant l’informe com l’examen es podrà desenvolupar en castellà, català o anglès.

NOTA: per a ser considerada “avaluable”, la recerca haurà d'obtenir una qualificació igual o superior a 3.6. Els criteris per a determinar la nota d’aquesta tasca son:

punts

 

INFORME ESCRIT

 conceptes

0,5

Estructura i procés d’elaboració

0,5

Bibliografia

1,5

Aplicació y gestió dels conceptes treballats al llarg del curs

1,5

Contingut valoratiu final

1

Rigor acadèmic del document 

5

EXAMEN

(3-4 preguntes relacionades amb la recerca personal)

10

 

TOTAL

 

 2.- ACTIVITATS DE CONTINGUT MATERIAL AL LLARG DEL CURS. (40% de la qualificació final)

A l'ésser una assignatura d'avaluació continuada, -sense examen final-, cada sessió s'haurà de preparar prèviament segons els que s'assenyali per a cada ocasió en el campus virtual.

Per a la seva avaluació s'efectuaran proves de verificació de la preparació i activitats de posada en comú de la informació treballada. A final de curs es calcularà aquest 40% de la nota final utilitzant com a referència la mitjana del 80% de proves de verificació i/o activitats que s'hagin efectuat a les sessions.

 

3.- PÒSTER. (15% de la qualificació final). Preparació i exposició oral a l’inici de classe d'una situació o estudi de cas amb ajuda d'un pòster (10%) + participació activa en les presentacions de la resta de l’alumnat (5%)

A l'inici de curs es podrà escollir -o si no serà assignada- una situació o cas real que haurà de ser presentada a la resta de la classe mitjançant l'explicació d'un pòster. En elles, a mesura que transcorri el curs, s'hauran d'anar integrant els conceptes que s'hagin anat treballant, així com les presentacions prèvies. El pòster i la presentació suposaran el 10% de la qualificació final i s'avaluarà independentment de la sessió de preguntes i debat que s'obrirà després de cada presentació a on la participació suposarà l’altre 5%.

4.- TERTÚLIA LITERÀRIA. (10% de la qualificació final). Fitxa i participació en un seminari temàtic sobre UN dels següents llibres:

a) East-West Street. On the origins of genocide and crimes against humanity. Philippe Sands, Weindenfeld & Nicolson, London, 2016 (387 pàgs.). (Assaig Històric. La gestació jurídica dels crims internacionals per a jutjar el nazisme: els crims de Genocidi i lesa humanitat)

b) Half of a Yellow Sun. Chimamanda Ngozi Adichie, Collins, 2007 (448 pàgs). Novel·la històrica ambientada a l'Àfrica: la guerra de Biafra 1967-1970

c) La Nieta del señor Linh. Philippe Claudel, Salamandra, 2013 (126 pàgs) [V:O: La petite Fille de Monsieur Linh, Le Livre de Poche 2005]. Fàbula sobre l’exili forçat per un conflicte armat i la soledat + Pequeño País. Gaël Faye, Salamandra, 2018 (224 pàgs) [V.O. Petit pays, 2016]  Novel·la històrica i premi Goncourt des Lycéens que narra des de la mirada d’un nen de 10 anys la seva infància en mig de la gestació del genocidi Tutsi a Burundi.

6.- PARTICIPACIÓ A LES CLASSES (5% de la qualificació final).

L'actitud activa de l'alumne i les intervencions al llarg de les sessions del curs és obligatòria i representarà el 5% de la nota final. Atenció: la mera "assistència" o "presència" a classe sense aportacions NO ÉS participació.

 

Re-avaluació (aprovat / suspès):

Per a l'alumnat que del conjunt de l'avaluació continuada no hagi obtingut durant el curs la nota mínima de 5, però sí més de 4, hi ha la possibilitat d'un examen de revaluació que tindrà lloc en la data assignada per la facultat.

L'estructura l'examen serà de 10 preguntes breus relacionades amb els continguts del curs. La nota final màxima que es podrà obtenir de l'assignatura per re-avaluació serà 6.5

 

 Avaluació única

Existeix la possibilitat d'avaluació única que tindrà lloc el dia programat per la Facultat per fer l’examen final. Aquesta avaluació es comprendrà

a) Un examen escrit dels conceptes teòrics treballats a classe

b) La resolució d'un cas pràctic que es donarà a principi de curs i respecte al qual el dia de l’examen es faran preguntes relacionades amb el contingut del curs

c) La elaboració d'un pòster que s'haurà de presentar i defensar oralment. El pòster ha de ser el resultat de l'anàlisi d'una notícia o esdeveniment d'actualitat mitjançant l’aplicació d'alguns dels conceptes treballats al curs   

 

 Avís:

1) La no autoria personal dels treballs quan així s'exigeixi es qualificarà amb un 0 d'aquella part de l'avaluació per a les persones implicades.

2) L'alumnat que plagiï o faci servir a les activitats eines de Intel·ligència Artificial com a substitut del seu treball serà qualificat amb un "0" de nota final de l'assignatura, i per tant sense dret a re-avaluació.


Bibliografia

(NOTA: Les lectures obligatòries per a cada sessió es penjaran directament al campus virtual)

 

Legislació Bàsica:

International Criminal Law

Rome Statute of the International Criminal Court & Elements of the Crime. Adopted by the United Nations Diplomatic Conference of Plenipotentiaries on the Establishment of an International Criminal Court on 17 July 1998, UN-Dok. A/Conf. 183/9.

Basic Principles and Guidelines on the right to a remedy and reparation for victims of gross violations of IHRL and serious violations of IHL, Res. 60/147, 16 December 2005 https://www.ohchr.org/en/professionalinterest/pages/remedyandreparation.aspx

International Human Rights Law

Universal Treaties: https://www.ohchr.org/en/professionalinterest/pages/coreinstruments.aspx

European Convention for the protection of Human Rights and Fundamental Freedoms https://www.ohchr.org/EN/Issues/ESCR/Pages/RegionalHRTreaties.aspx

American Convention on Human Rights https://www.ohchr.org/EN/Issues/ESCR/Pages/RegionalHRTreaties.aspx

African Charter on Human and Peoples’s Rights Rights https://www.ohchr.org/EN/Issues/ESCR/Pages/RegionalHRTreaties.aspx

 

Altre Legislació:

  • Statute of the International Criminal Tribunal for the Former Yugoslavia (ICTY-Statute) UN Doc. S/RES/827 (1993)
  • Statute of the International Criminal Tribunal for Rwanda(ICTR-Statute), UN Doc. S/RES/955 (1994).
  • Rome Statute of the International Criminal Court. Adopted by the United Nations Diplomatic Conference of Plenipotentiaries on the Establishment of an International Criminal Court on 17 July 1998, UN-Dok. A/Conf. 183/9.
  • UNTAET (United Nations Transitional Administration for East Timor) Regulation 15/2000 http://www.un.org/peace/etimor/untaetR/r-2000.htmç
  • Special Court Statute for the Special Court for Sierra Leone (22, January,2002) <http://www.specialcourt.org/documents/Statute.html.
  • Coalition Provisional Authority, Statute of the Iraqi Special Tribunal, 10 December 2003, <www.cpa-iraq.org/audio/20031210_Dec10_Special_Tribunal.htm
  • The four Geneva Conventions, 12 August 1949
  • Protocol I and II additional to the Geneva Convention, 8 June  1977
  • Protocol II additional to the Geneva Convention, 2005
  • Convention on the Prevention and Punishment of the Crime of Genocide, 9, December 1948

 

 Planes webs:

 International Organisations and Related Human Rights and ICL Websites:

The United Nations

United Nations Human Rights Council

United Nations Treaty Bodies

United Nations Special Procedures

United Nations Security Council

United Nations Economic and Social Council

International Labour Organisation (LBO), Geneva, Switzerland

www.icc-cpi.int/Menus/ICC

World Health Organisation

UN Children's Fund (UNICEF)

UN Environmental Programme

OHCHR United Nations Office of the High Commissioner for Human Rights

United Nations Commission for the Status of Women

Un High Commissioner for Refugees, Geneva, Switzerland

UN Development Programme

UN Division for the Advancement of Women

OHCHR International Law Link to UN Human Rights instruments

www.echr.coe.int/hudoc.htm The European Court of Human Rights Case law

  

Non-Governmental Organizations:

Global Rights A human rights advocacy group that partners with local activists to challenge injustice and amplify new voices within the global discourse

Human Rights Watch A global independent organisationdedicated to defending and protecting human rights.

Amnesty International A global charity which campaigns for internationally recognised human rights for all

Save the Children International Charity which campaigns on behalf of children

The International Committee of the Red Cross An organisation dedicated to the protection of the lives and dignity of victims of armed conflict and other violence.

Index on Censorship Organisation promotingfreedom of expression

Minority Rights Group, International International organisation working to secure the rights of minorities and indigenous peoples

World Organisation against Torture A coalition of non-governmental organisations fighting against torture, summary executions and other inhumane treatment

www.iccnow.org/  coalition for the International Criminal Court coalition of non-governmental organizations lobbying in favor of the ICC

International Women's Rights Action Watch (IWRAW) organized in 1985 at the Third World Conference on Women in Nairobi, Kenya, to promote recognition of women’s human rights under the United Nation’s Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women (the CEDAW Convention), an international human rights treaty

Freedom House Independent nongovernmental organization that supports the expansion of freedom in the world.

http://www.bayefsky.com/bystate.php This free website includes an extensive documents library organized by country and subject matter. You can find information on ratification, reservations and declarations, state reports, and other key documents.

 

 

Bibliografia:

Dret Internacional Públic, general:

Brownlie,Ian, Principles of Public International Law. 5. Aufl. Oxford 1998.

Simma, Bruno, International Human Rights Law and General International Law: A Comparative Analysis. In: Academy of European Law (Hrsg.), Collected courses of the Academy ofEuropean Law.Vol. IV (1995), Book 2, S. 153-236.

Rehman, Javaid. International human rights law (2nd. Edition), Pearson education ltd. Harlow, 2009

Oliver De Schutter. International Human Rights Law (3rd edition, Cambridge University Press, 2019

Ilias Bantekas and Lutz Oette, International Human Rights Law and Practice, Cambridge University Press, 2020

 

 Dret Penal Internacional :

Akhavan, Payam. “The core elements of international crimes” in Reducing Genocide to Law: Definition, Meaning and the Ultimate Crime, Cambridge University Press, 2012, pp. 27-55. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB.

Ambos, Kai y Wirth, Steffen. “The Current Law of Crimes against Humanity”, en Crim. L. F., núm. 13, 2002.

Barboza, Julio. “International Criminal Law”, en Receuil des Cours, núm. 278, 1999, pp. 9, 59;

Bassiouni, Cherif., Crimes against Humanity in International Criminal Law, 2ª ed., 1999

Beltrán Montoliu, Ana (autor); Gil Gil, Alicia, et. al. Derecho Penal Internacional (2ªed.), 2019.  Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB

Betanzos Torres, Eber Omar. Notas para el estudio del derecho Penal Internacional: los casos Katanga, Lubanga, Bemba y Al Mhadi, 2021. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB.

Bhuiyan, Jahid Hossain & Khan, Borhan Uddin (eds.) Human Rights and International Criminal Law. 2022. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB

Cámara Arroyo, Sergio. La justicia transicional y derecho penal internacional: alianzas y desencuentros, 2020. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB. 

Cassese, Antonio.,  International Criminal Law, 2nd ed., Oxford University Press, 2008.

Clark, Roger S., “Crimes against humanity and the Rome Statute”, en Clark, Feldbrugge, Pomorski (eds.). Essays in Honour of George Ginsbugs, 2001, pp. 139, 15

Dubler SC, Robert ; Kalyk, Matthew, Crimes against humanity in the 21st century: law, practice and threats to international peace and security, 2018. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB.

Gil Gandía, Carlos. Reparación de las víctimas de crímenes internacionales y la Corte Penal Internacional, 2020. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB.

Guifoyle, Douglas., International Criminal Law, Oxford Univ. Press, 2016

Hert, Paul; Smis, Stefaan & Holvoet, Mathias (eds.) Convergences and divergences between international human rights law, international criminal law and international humanitarian law, 2018. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB 

Human Rights Watch, “Commentary on the 4th Preparatory Commission meeting for the ICC”, marzo de 2000, p. 3. 

Human Rights Watch, Genocide, War Crimes, Crimes against Humanity: Topical digest of the case law of the ICTR and ICTY, New York et al. 2004.

Kress, Claus., “War crimes committed in non-international armed conflict and the emerging systemof international criminal justice”, en Isr. Y.B. Hum. Rts., núm. 30, 2000, pp. 103 ss

Kourtis, Dimitrios. Genocide and the right to exist: an international criminal law account, 2024. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB

McAuliffe de Guzmán, Margaret (2000). “The Road from Rome: The Developing Law of Crimes against Humanity”, en Human Rights Quarterly (HRQ) 22 (2000), págs. 335-403.

Moran, Clare Frances. The authority of international criminal law: a controversial concept. 2023. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB

Olásolo, Hector, Introducción al Derecho Internacional Penal, 2014.  Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB

Riccardi, Alice, Sentencing at the International Criminal court: from Nuremberg to the Hague, 2016. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB.

Robinson, Darryl. “Serving the Interests of Justice: Amnesties, Truth Commissions and the International Criminal Court”, en European Journal of International Law, num. 14,2003,  481 y ss.

Sánchez, Joseline., Inter-American Court, Crimes Against Humanity and Peacebuilding in South America. ICIP, WP2010/2. Disponibleen/a la biblioteca digital de la UAB

Sandesh Sivakumaran, “Identifying an armed conflict not of an international character” in The Emerging Practice of the International Criminal Court, C. Stahn and G. Sluiter (ed.), Martinus Nijhoff, 2009, pp. 363-380

Schabas, William. An Introduction to the International Criminal Court, 4rd ed., Cambridge University Press, 2011

Schabas, William, (ed.). The Cambridge companion to internationalCriminal Law 2016. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB

Simma, Bruno / Paulus, Andreas, The Responsibility of Individuals for Human Rights Abuses in Internal Conflicts: A Positivist View. AJIL 93 (1999), S. 302-316.

Stahn, Carsten. A critical introduction to international criminal law. 2019. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB

Sterio, Milena & Scharf, michael (eds.) The legacy of ad hoc tribunals in international criminal law: assessing the ICTY's and the ICTR's most significant legal accomplishments. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB

Triffterer, Otto., “Genocide, its particular intent to destroy in whole or in part the group as such”, en Leid. Journ. Int’l. L., núm. 14, 2001, pp. 399 y ss.;

 

Dret Internacional dels drets Humans

Marie-Bénédicte Dembour, ‘What Are Human Rights? Four Schools of Thought’ (2010) 32(1), Human Rights Quarterly 

Anna Grear, ‘‘Framing the project’ of international human rights law: reflectionson the dysfunctional ‘family’ of the Universal Declaration’ in Conor Gearty and Costas Douzinas (eds),

The Cambridge Companion to Human Rights Law (CUP,2012), 17-35

Klinkner, Melanie & Davis, Howard. The right to truth in international law: victims' rights in human rights and international criminal law. 2019. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB

Mark Goodale, ‘The Myth of Universality: The UNESCO “Philosophers’Committee” and the Making of Human Rights’ (2018) 43(3) Law & Social Inquiry 596

Lorenzo Cotula, ‘Between Hope and Critique: Human Rights, Social Justice and Re-Imagining International Law from the Bottom Up’ (forthcoming, 2020) 48(2) Georgia JournalofInternational and Comparative Law.

Mavronicola, ‘Redistributing Punishment: The Limited Vision of Coercive HumanRights’ (EJIL: Talk!, 2020). Available at: https://www.ejiltalk.org/redistributing-punishment-the-limited-vision-of-coercive-human-rights/ 

O’Keefe, Roger. “State Immunity and Human Rights: Headsand Walls, Hearts and Minds”, Vaderbilt Journal of Transnational Law, 2011, Vol 45, pp. 999-1045

 

 

 


Programari

Veure Campus virtual


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Anglès segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Anglès segon quadrimestre matí-mixt