Logo UAB

Alimentació i Cultura

Codi: 103248 Crèdits: 3
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Ciència i Tecnologia dels Aliments OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Alice Marie Sophie Van Den Bogaert
Correu electrònic:
alicemarie.vandenbogaert@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No hi ha cap prerequisit.


Objectius

  • Comprendre la diversitat cultural de les pràctiques alimentàries i els seus significats socials.

  • Desenvolupar una postura crítica envers l’etnocentrisme i les normes alimentàries dominants.

  • Analitzar els desafiaments socials, econòmics i ambientals del sistema alimentari actual.

  • Reflexionar sobre els models alternatius i les solucions per a una alimentació sostenible i inclusiva.

 

Objectius per al desenvolupament sostenible (ODS)

Davant dels reptes que les diferents societats afronten, l’any 2015 les Nacions Unides (ONU) van definir els 17 objectius per al desenvolupament sostenible (ODS), que es desglosen en 169 metes. Els ODS aborden qüestions que afecten diferents àmbits, des de l'eradicació de la pobresa fins a la preservació de la vida marina. Aquests són els objectius que s’han d’assolir de cara a l’any 2030, i que interpel·len a tota la societat. 

Els ODS inclosos enaquesta assignatura són els següents: 

ODS 1: Fi de la pobresa

ODS 2: Fam zero

ODS 3: Salut i benestar

ODS 5: Igualtat de gènere 

ODS 8: Treball digne i creixement econòmic

ODS 10: Reducció de les desigualtats

ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles 

ODS 12: Consum i producció responsables

ODS 13: Acció climàtica

ODS 14: Vida aquàtica

ODS 15: Vida terrestre

ODS 16: Institucions sòlides de Pau i Justícia


Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics. 
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere. 
  • Analitzar, sintetitzar, resoldre problemes i prendre decisions en l'àmbit professional.
  • Buscar, gestionar i interpretar la informació procedent de diverses fonts.
  • Comunicar-se de manera eficaç, oralment i per escrit, a una audiència professional i no professional, en les llengües pròpies i/o en anglès.
  • Demostrar que coneix la història i l'antropologia de l'alimentació i les bases psicològiques i sociològiques del comportament alimentari.
  • Demostrar sensibilitat en temes mediambientals, sanitaris i socials.
  • Desenvolupar l'aprenentatge autònom i tenir capacitat d'organització i planificació.
  • Mantenir actualitzats els coneixements, adaptar-se a noves situacions i desenvolupar la creativitat.
  • Prendre la iniciativa i mostrar esperit emprenedor.

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics. 
  2. Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere. 
  3. Analitzar, sintetitzar, resoldre problemes i prendre decisions en l'àmbit professional.
  4. Buscar, gestionar i interpretar la informació procedent de diverses fonts.
  5. Comunicar-se de manera eficaç, oralment i per escrit, a una audiència professional i no professional, en les llengües pròpies i/o en anglès.
  6. Demostrar sensibilitat en temes mediambientals, sanitaris i socials.
  7. Desenvolupar l'aprenentatge autònom i tenir capacitat d'organització i planificació.
  8. Identificar les causes culturals de les preferències i aversions alimentàries.
  9. Mantenir actualitzats els coneixements, adaptar-se a noves situacions i desenvolupar la creativitat
  10. Ordenar la diversitat de cultures alimentàries al llarg del temps i en diferents llocs.
  11. Prendre la iniciativa i mostrar esperit emprenedor.
  12. Relacionar la disponibilitat de recursos alimentaris i els successius avenços tecnològics amb les diverses pautes alimentàries.

Continguts

  1. Grans crisis del món actual i alimentació
  2. Pèrdua de diversitat biològica i cultural
  3. Malbaratament
  4. Creació de la fam
  5. El control de les llavors i els policultius tradicionals
  6. Racisme i gènere en el sistema alimentari global
  7. Colonialisme, desforestació, expoli de terres i violència armada
  8. Ramaderia extensiva i medi ambient
  9. La pesca i marisqueria
  10. Greenwashing
  11. Empreses alimentàries dins la Economia Social i Solidària

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Anàlisi de documents i material audiovisual 4 0,16 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Exposicions de la docent 18 0,72 4, 5, 7, 8, 9, 10, 12
Tipus: Supervisades      
Tutorització i seguiment del treball individual o de grup 6 0,24 3, 6, 7, 11
Tipus: Autònomes      
Cerca d'informació, lectures, visionats 17 0,68 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Estudi personal i preparació de treballs 18 0,72 4, 7, 8, 10, 12

La metodologia de l'assignatura s'organitzarà en diferents tipus de sessions. Concretament:

-  Classes magistrals sobre el contingut teòric de l'assignatura, en les quals s'utilitzaran diferents suports audiovisuals (ppt, material multimèdia…).

-  Activitats de reflexió (en grup complet i/o petits grups) sobre casos pràctics relacionats amb el temari de l'assignatura.

-  Activitats de reflexió (en grup complet i/o petits grups) sobre lectures bàsiques relacionades amb el temari de l'assignatura.

La dinàmica de la asignatura serà participativa i s'espera la implicació reflexiva i crítica dels / les estudiants.

 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lectura de textos a l'aula 30% 4 0,16 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12
Micro-examens 40% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12
Treball de recerca en grup 30% 6 0,24 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

L'avaluació de l'assignatura serà continuada i es durà a terme a partir de tres mòduls diferents:

 

Mòdul 1: Micro-examen a cada sessió [40%]

Al final de cada sessió, la professora reservarà 10 minuts per unes preguntes que tenen com a objectiu verificar la presa d’apunts del contingut explicat aquell dia. Activitat no recuperable. 

 

Mòdul 2: Lectura i anàlisi de textos a l’aula [30%]

A cada sessió, es reservarà uns 20 minuts per llegir textos curts i respondre preguntes sobre la lectura. 



Mòdul 3: Treball grupal [30%]

L’alumnat, per grups de 4 persones, haurà de preparar un treball escrit sobre una temàtica concreta proposada per la professora.

  

Recuperació: 

1. Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. 

2. Per participar al procés de recuperació la professora responsablede l’assignatura exigeix haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 en la mitjana de l’assignatura. 

3. La professora responsable de l’assignatura, amb el vistiplau de la coordinació d’estudis i del centre, exclou del procés de recuperacióel Mòdul 1.

4. L'estudiant haurà de presentar-se a la recuperació si:

  • La nota final de l'assignatura, calculada d'acord amb la ponderació explicada, és inferior a 5.

  • Independentment del còmput global, si alguna de les activitats està qualificada amb menys d'un 3.

 

Condicions necessàries per a la superació de l'assignatura

La nota final de l'assignatura serà Suspès si, independentment del còmput final, la nota de qualsevol dels mòduls obtinguda després de la recuperació és inferior a un 3.

 

 

 

 

Avaluació única

Aquesta assignatura ofereix la possibilitat d'avaluació única a aquells/es estudiants que ho sol·licitin dins dels terminis establerts per la Facultat.

D'acord amb la normativa establerta per la UAB, l'Avaluació Única suposa la renúncia a l'Avaluació Continuada i implica el lliurament, en una única data, d'evidències avaluadores suficients per acreditar que el/la estudiant ha adquirit les competències i resultats d'aprenentatge establerts en l'assignatura.

En cap cas significa que l'assistència a classe no sigui necessària: serà responsabilitat de l'alumnat aconseguir els continguts explicats en cada sessió.

El nivell d'exigència de cadascuna de les proves serà el mateix que en el cas de l'Avaluació continuada.

L’alumnat haurà de contestar a preguntes sobre el contingut del curs, i redactar un treball escrit. 

La data d'avaluació s'acordarà amb l'alumnat matriculat en aquesta modalitat. 

 

Quant a la recuperació de l'Avaluació Única, estarà regida per les següents condicions:

- Per poder presentar-se a la recuperació, l'estudiant ha d'haver-se presentat prèviament a la prova d'Avaluació Única.

- El/la estudiant haurà de presentar-se a la recuperació si:

• La nota final de l'assignatura, calculada d'acord amb la ponderació explicada, és inferior a 5.

• Independentment del còmput global, si alguna de les activitats corresponents als mòduls 1, 2 o 3 està qualificada amb menys d'un 3.

- En el cas que l'exercicis suspès sigui l'examen, el/la alumne/a, haurà de realitzar-lo de nou en la data estipulada.

- En el cas que l'exercici suspès sigui un treball individual, el/la estudiant haurà de presentar-lo de nou incorporant les correccions indicades per la professora.

- La data de la recuperació de l'Avaluació Única coincidirà en dia i hora amb l'establerta per a la recuperació de l'Avaluació Continuada.

 


Bibliografia

 

-          Benach, Joan, Muntaner, Carles. (2005). Aprender a mirar la salud. ¿Cómo la desigualdad social daña nuestra salud?. Venezuela, Instituto de Altos Estudios en Salud Pública "Dr. Arnoldo Gabaldon".

-          Begueria, Arantza (2016). Un equilibrio imperfecto. Alimentación ecológica, cuerpo y toxicidad. Barcelona: Editorial UOC.

-          Cáceres, Juanjo; Espeitx, Elena. (2007). Exploració de les percepcions socials sobre seguretat alimentària a Catalunya. Barcelona: Departament de Salut Generalitat de Catalunya.

-          Campanera, Mireia; Gasull, Mercé; Gracia, Mabel (2021). Desigualdad social y salud: la gestión de la (in)seguridad alimentaria en atención primaria en España. Salud Colectiva, 17: 

-          Campillo. José Enrique (2004). El mono obeso. Barcelona: Crítica.

-          Casadó, Lina.; Gracia, Mabel. (2020) "I'm Fat and Proud of it": Obesity, Body Size Diversity and Fat Acceptance Activism in Spain. Fat Studies. 9(1), pp. 51 - 70. Taylor & Francis, 2020. ISSN 2160-4851

-          Contreras, Jesús (1995). Alimentación y cultura. Necesidades, gustos y costumbres. Barcelona: Universitat de Barcelona. 

-          Contreras, Jesús; Gracia, Mabel (2005). Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas. Barcelona: Ariel.

-          Contreras, Jesús; Riera, Antoni;Medina, Francesc Xavier (dir). (2005). Sabores del Mediterráneo. Aportaciones para la promociónde un patrimonio alimentario común. Barcelona: IEMed.

-          de Waal, A. (2025). Hunger in global war economies: understanding the decline and return of famines. Disasters, 49(1), e12661.

-          Díaz-Méndez, Cecilia; Gómez-Benito, Cristóbal (2010). Nutrition and the Mediterranean diet. A historical and sociological analysis of the concept of a 'health diet' in Spanish society. Food Policy, 35, 437-447.

-          Durán, Paula, et al. (2021). Alimentación y desigualdad en Barcelona: itinerarios de precarización y respuestas ante la crisis. Revista de Antropología social, 30, 2

-          Esteban, Mari Luz. (2004) Antropología del cuerpo: género, itinerarios corporales, identidad y cambio. Barcelona, Bellaterra.

-          Esteban, Mari Luz; Comelles, Josep Maria, Diez, Carmen. (eds.). (2010). Antropología, género, salud y atención. Barcelona, Bellaterra.

-          Espeitx, Elena; Cáceres, Juanjo (2010). Percepció i anàlisis de la seguretat alimentaria en persones immigrades a Catalunya. TECA. Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació, 12, 2, 47-51.

-          Espeitx, Elena; Cantarero, Luis; Medina, F. Xavier; Cáceres, Juanjo (2014). El papel de la información enlas cogniciones y percepciones hacia nuevas tecnologías aplicadas a los alimentos. Política y Sociedad, 51(1), 95-120.

-          FAO. (2010). El derecho a la alimentación adecuada. Ginebra: Naciones Unidas.

-          Fernández-Armesto, Felipe (2004). Historia de la comida. Barcelona: Tusquets editores.

-          Fischler, Claude (1995). El (h)omnívoro: el gusto, la cocina, el cuerpo. Barcelona: Anagrama.

-          Flandrin, Jean Louis; Montanari, Massimo (2004). Historia de la alimentación. Madrid: Ediciones Trea.

-          Fournier, Tristan (2016). “Gender, Class, and Food: Families, Bodies and Health”, Food and Foodways, 24:1-2, p. 125-127.

-          Gascón, Jordi; Montagut, Xavier (2015). Banco de alimentos. ¿Combatir el hambre con las sobras? Barcelona: Icaria.

-          González- Turmo, Isabel (2013). Respuestas alimentarias a las crisis económicas. ICAF: Ebooks.

-          Goody, Jack (1995). Cocinas, cocina y clases. Barcelona: Gedisa.

-          Gracia, Mabel. (2002). Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España. Barcelona: Ariel.

-          Gracia, Mabel (2007a). No comerás: narrativas sobre comida, cuerpo y género en el nuevo milenio. Barcelona: Icaria.

-          Gracia, Mabel (2007b). Comerbien, comer mal: la medicalización del comportamiento alimentario. Salud Pública de México, 49, 236-242.

-          Gracia, Mabel (2014). Comer en tiempos de crisis: nuevos contextos alimentarios y de salud en España. Salud Pública de México, 56 (6), 648-656.

-          Gracia, Mabel (2019) "Comer en tiempos de 'crisis': (in)Seguridad alimentaria en la era de la abundancia" En: Álvarez, L.; Antón, F.; Esteban, C. (eds.) Alimentación humana: enfoque biocultural. Antrhopos Editorial. P. 129-142.

-          Gracia, Mabel (2019) "Itinerarios alimentarios en contextos de precarización: otras formes de comer, otras formes de vivir" En: Magalhães, Mabel; Donizete, S.; Amparo-Santos, L. (org.) Cidade, corpo e alimentaçao. Editora da Universidade Federal da Bahia. P. 257-277

-          Gracia, Mabel; Casadó, Lina; Campanera, Mireia (2021). Antropologías del hambre: La (in)seguridad alimentaria en contextos de precarización. Revista de Antropología social, 30, 2, 93-.

-          Gracia, Mabel., Garcia-Oliva, Montserrat & Campanera, Mireia. (2021). Food Itineraries in the Context of Crisis in Catalonia (Spain): Intersections between Precarization, Food Insecurity and Gender. Social Sciences, 10(10), 352. 

-          Gracia, Mabel; Kraemer, Fabiana (2015). Alimentarse o nutrirse en un comedor social en España: reflexiones sobre la comensalidad. Demetra, 10(3), 455-466.

-          Guidonet, Alícia (2007). La Antropología de la alimentación. Barcelona: UOC.

-          Guidonet, Alícia (2010). ¿Miedo a comer? Crisis alimentaria en contextos de abundancia. Barcelona: Icaria.

-          Harris, Marvin (1989). Bueno para comer: enigmas de alimentación y cultura. Madrid: Alianza Editorial.

-          Harris, Marvin (2007). Vacas, cerdos, guerras y brujas. Madrid: Alianza Editorial.

-          Kaplan, Adriana; Carrasco, Silvia (2002). "Cambios y continuidad en torno a la cultura alimentaria en el proceso migratorio: de Gambia a Catalunya. A: GRACIA, M. Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España. Barcelona: Ariel. Pp. 97-123.

-          Kottak, Conrad Philip. (2002). Antropología cultural. Espejo para la humanidad. Madrid: McGraw-Hill.

-          Kraemer, Fabiana, et al. (2014). O discurso sobre a alimentaçao saudável como estratégia de biopoder. Physis Revista de Saúde Coletiva, 24(4), 1337-1359.

-          Larrea, Cristina; Muñoz, Araceli; Mascaró, Jaume (2017). Cuerpos tóxicos: la percepción del riesgo de la contaminación interna por compuestos químicos en España. Salud Colectiva, 13(2), 225-237.

-          Llobet, Marta, et al. (coords.) (2019). (Re)pensando los retos alimentarios desde las ciencias sociales. Contextos de precarización, respuestas y actuaciones. Barcelona: UOC.

-          Medina, F. Xavier (ed.) (1996). La alimentación mediterránea: historia, cultura y nutrición. Barcelona: Icaria.

-          Medina, F. Xavier (ed.) (2010). Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Barcelona: Editorial UOC.

-          Medina, F. Xavier, et al. (2021). Consumo alimentario y sostenibilidad. ¿Hacia una sociedad más sostenible?. Barcelona: mra ediciones.

-          Mintz, Sidney (1996). Dulzura y poder. El lugar del azúcar en la Historia Moderna. Madrid: Siglo XXI.

-          Mitsuda, Tatsuya (2019). “Trichinosis revisited: Scientific interventions in the assessment of meat and animals in Imperial Germany”, Food and Foodways, 27:1-2, p. 49-73.Moares, M. C., Blanco, L. F. (2015). La noción del 'comer bien' para jóvenes brasileñas y españolas: cultura, placer y disciplina. Revista de Estudios Etnográficos, 7, 19-36.

-          Montagut, Xavier; Gascón, Jordi (2014). Alimentos desperdiciados. Un análisis del derroche alimentario desde la soberanía alimentaria. Barcelona: Icaria.

-          Montagut, Xavier; Dogliotti, Fabrizio (2006). Alimentos globalizados. Barcelona: Icaria.

-          Ng’weno, Bettina (2016). “Cumin, Camels, and Caravans: A Spice Odyssey”, Food and Foodways, 24:1-2, p. 128-130. 

-          Observatorio de la Alimentación, ODELA. (ed). (2018). Polisemias de la alimentación. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

-          Ramírez, Susana. (2013). Usos y desusos del método etnográfico. Las limitaciones de las narrativas en el campo de la salud. En: Romaní O., ed. (2013) Etnografía, técnicas cualitativas e investigación en salud: un debate abierto. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 43-63.

-          Shimmidt-Leukel, Perry (2002). Las religiones y la comida. Barcelona: Ariel.

-          Sen, Amartya, & SEN, Amartya K. (1982). “The Food Problem: Theory and Policy”. Third World Quarterly, 4(3), p. 447–459.

-          Shiva, Vandana (2006). Las guerras del agua. Contaminación, privatización y negocio. Barcelona: Icaria. 

-          Shiva, Vandana (2018). ¿Quién alimenta realmente al mundo?. Madrid: Capitán Swing.

-          Shiva, Vandana; Shiva, Kartikey (2019). El planeta es de todos. Unidad contra el 1%. Madrid: Editorial Popular.

-          Shutek, Jennifer (2020) “Halal Food: A History”. Food and Foodways, 28:1, p. 61-62.

-          Toro, Jsoep; Artigas, M. (2000). El cuerpo como delito. Anorexia, bulimia y sociedad. Barcelona: Ariel Ciencia.

-          Tresserras, Jordi; Medina, F. Xavier (eds.) (2007). Patrimonio gastronómico y turismo cultural en el Mediterráneo. Barcelona: Ibertur.

-          Valls, Carme. (2020). Mujeres invisibles para la medicina. Madrid, Capitán Swing.

-          Verthein, Úrsula. Precarización social y alimentación. Los comedores escolares. Barcelona: UOC.

-          Verthein, Úrsula; de Moares, Maria Clara. (2021). Género, precariedad y exclusión:experiencias de mujeres que utilizan comedores sociales. Revista de Antropología social, 30, 2,

-          Zafra, Eva; Muñoz, Araceli; Larrea, Cristina (2016). ¿Sabemos lo que comemos? Percepciones sobre el riesgo alimentario en Cataluña, España- Salud Colectiva, 12(4), 505-518.

 

 

 

 

 


Programari

No hi ha software específic per aquesta assignatura. 


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre tarda
(TE) Teoria 1 Català/Espanyol segon quadrimestre tarda