Logo UAB

Protecció Internacional dels Drets Humans

Codi: 102255 Crèdits: 3
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Dret OB 4

Professor/a de contacte

Nom:
Patricia Fernanda Gonzalez Prado
Correu electrònic:
patricia.gonzalez@uab.cat

Equip docent

Alexandre Moreno Urpi
Manuela Hock Medina
Patricia Toro Lozano
Luisa Pilar Moreno Cuerva
Sonnia Güell Peris
Rocio Medina Martin
Marc Abraham Puig Hernandez
Bárbara Lirios Monllor Taltavull
Maria Querol Guillen
Lorena del Pilar Garrido Jimenez
Maria Barcons Campmajo

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

La docència de l’assignatura s’impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Grup 1. (Espanyol)

Teoria: Patricia Gonzalez Prado (espanyol) i Manuela Hock Medina (espanyol).

Seminaris: Maria Barcons (espanyol), Patricia Gonzalez (espanyol), Lorena Garrido (espanyol); Manuela Hock (espanyol), professores a determinar.

Grup 2 (anglès).

Teoria: Bàrbara Monllor i Alex Moreno.

Seminaris: Bárbara Monllor, Marc Puig, professor/a a determinar.

Grup 51. Català/espanyol

Teoria: Luisa Moreno (català) + Patricia Toro (català).

Seminaris: Bárbara Monllor, Luisa Moreno, Rocío Medina, Patricia Toro, Maria Querol i professor/a a determinar.

Grup 70. Espanyol

Teoria: Marc Puig i Sonnia Güell

Seminaris: Marc Puig, Bárbara Monllor, Manuela Hock,Sonnia Guell.


Objectius

- Conèixer com s'aproximen i què proposen les diferents teories de la justícia clàssiques i crítiques davant dels conflictes de drets humans.

- Desenvolupar perspectives crítiques per a una reflexió sobre el paper dels DDHH, la seva consagració i les seves garanties enfront les seves possibles vulneracions.

- Adquirir coneixements dels mecanismes de protecció dels drets humans com una forma d'expressió de la igualtat davant la llei.

- Familiarització amb els instruments teòrics necessaris per entendre la importància i l'impacte dels DDHH i la seva vinculació amb l'Estat de Dret.

- Adquirir coneixements de qüestions teòriques bàsiques de la legislació internacional i constitucional en matèria de drets humans per proporcionar instruments amb que abordar el seu aspecte pràctic.

- Adquirir coneixements bàsics sobre els conceptes de drets humans, l'evolució històrica, la justificació i l'evolució dels mateixos des d'una perspectiva crítica i reflexiva.

- Conèixer exemples de qüestions judicials en que s'han debatut les característiques i l'abast de la protecció dels drets humans.

- Conèixer els límits i oportunitats dels drets humans i la seva protecció com un instrument d'igualtat jurídica.


Competències

  • Argumentar i fonamentar l'aplicació de les normes jurídiques.
  • Demostrar que es comprèn el caràcter unitari de l'ordenament jurídic i la necessària visió interdisciplinària dels problemes jurídics.
  • Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
  • Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
  • Identificar, conèixer i aplicar els principis bàsics i generals de l'ordenament jurídic.
  • Identificar els conflictes d'interessos subjacents en litigis i casos reals.
  • Identificar, valorar i posar en pràctica els canvis en la jurisprudència.
  • Incorporar els mecanismes necessaris per conèixer, valorar i aplicar les reformes legislatives així com per seguir els canvis que es produeixen en una determinada matèria.
  • Integrar la importància del dret com a sistema regulador de les relacions socials.
  • Memoritzar i utilitzar la terminologia jurídica.
  • Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
  • Reconèixer i resoldre problemes.
  • Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
  • Treballar en àmbits multidisciplinaris i interdisciplinaris.
  • Utilitzar els principis i els valors constitucionals com a eina de treball en la interpretació de l'ordenament jurídic.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar una visió interdisciplinària i integrada dels problemes jurídics en l'entorn internacional.
  2. Construir un raonament o discurs jurídic en l'àmbit del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
  3. Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
  4. Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
  5. Identificar i conèixer els continguts bàsics de cada una de les especialitats indicades.
  6. Identificar i valorar els canvis i l'evolució de la jurisprudència en un context de pluralitat d'ordenaments.
  7. Integrar la importància del dret com a sistema regulador de les relacions socials, i contextualització del fenomen jurídic a l'entorn internacional.
  8. Memoritzar i utilitzar la terminologia pròpia del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
  9. Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
  10. Reconèixer i resoldre problemes.
  11. Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
  12. Treballar en àmbits multidisciplinaris i interdisciplinaris.
  13. Utilitzar els valors constitucionals com a criteri d'interpretació i resolució de conflictes, especialment en cas que es produeixi una contradicció entre els principis fonamentals dels diferents sistemes jurídics.
  14. Valorar els canvis i les reformes legislatives en un context de pluralitat d'ordenaments.
  15. Valorar els conflictes d'interessos subjacents en les qüestions legals que es plantegen en un entorn internacional.

Continguts

PRIMERA PART: TEORÍES DE LA JUSTICIA I RECONEIXEMENT DELS DRETS HUMANS

I. TEORIES CLÀSIQUES I LIBERALS

  1. Els Drets Humans a l'utilitarisme
  2. Els Drets Humans al liberalisme igualitari
  3. Els Drets Humans al libertarisme -neoliberalisme
  4. Els Drets Humans a les teories comunitaristes

II. TEORIES CRÍTIQUES

  1. Les perspectives crítiques feministes i els drets humans
  2. Els drets humans des de les perspectives crítiques de la interseccionalidad i les teories decolonials.

 

SEGONA PART 

III. MECANISMES DE PROTECCIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

  1. Mecanismes universals no jurisdiccionals de protecció dels DH
  2. Mecanismes universals quasi-jurisdiccionals de protecció dels DH
  3. L’aplicació pràctica dels mecanismes

IV. MECANISMES DE PROTECCIÓ REGIONAL DELS DRETS HUMANS

  1. Una visió general i comparada de mecanismes regionals de protecció dels DH
  2. El Tribunal europeu de drets humans (I)
  3. El Tribunal europeu de drets humans (II)

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
classe pràctica 11 0,44 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 12, 13, 15
classe teòrica 11 0,44 1, 3, 4, 6, 7, 12, 14, 15
Tipus: Supervisades      
Tutories 10 0,4 1, 2, 3, 4, 10, 11
Tipus: Autònomes      
Estudi 9 0,36 2, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 13
Lectura textos 16,66 0,67 5, 6, 11, 12, 14, 15
Preparació de les sessions 14,34 0,57 2, 5, 6, 8, 10, 12, 14

Les sessions de la PRIMERA PART Bloc I i II alternaran classes teòriques (3) i seminaris pràctics (3).

Les sessions de la SEGONA PART bloc III s’estructuraran en classes teòriques (2) i pràctiques (1). Per últim, les sessions del bloc IV s'estructuraran en sessions teòriques (1) i pràctiques (2).

Les sessions pràctiques s'estructuraran a partir d'un estudi de cas, prèviament preparat seguint una guia de lectura que serà objecte de debat presencial. És per això que l'assistència a classe es un requisit imprescindible per a l'avaluació continuada. La càrrega lectiva del curs compren per una banda les hores d'aula, més el temps de lectura de textos obligatòris, de preparació de les sessions i de l'estudi dels continguts.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats corresponents als blocs III i IV (3 x 15% c/u) 45% 1,5 0,06 1, 2, 3, 7, 8, 10, 15
Participacio activa a classe: blocs I i II 5% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 10, 13
Participació activa a classe: blocs III i IV 5% 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 13, 15
Prova presencial escrita corresponents als blocs I i II 45% 1,5 0,06 1, 2, 3, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14, 15

La nota procedeix de l’avaluació continuada:

-  50% blocs I i II + 50% blocs III i IV = 100% de la nota.

-  Per fer la mitjana de cada bloc, la nota mínima serà de 4.

La nota en cas d'avaluació única es completa la data d'examen:

- 25% preguntes a desenvolupar Blocs I i II + 25% anàlisi de jurisprudència Blocs III i IV + 50 % examen de continguts (test + 10 preguntes curtes)

 S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada

 

Examen

-  L’alumnat que no superi l’assignatura (es a dir qui hagi tret menys de 4 en una de les dues parts o la seva mitjana no arribi al mínim de 5) haurà de recuperar la part suspesa mitjançant una prova el dia programat per a la recuperació.

Copiar en un examen o prova, o utilitzar qualsevol eina (smartwatch, Chat GPT, ordinadors, mòbils...), comporta un “0” a la prova i suspendre l’assignatura. l'alumnat que presenti una pràctica o una activitat en el que hi hagi plagi obtindrà un “0” i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta suspendrà l'assignatura.

 La participació activa de l'alumnat és un requisit imprescindible per al bon funcionament de l´assignatura i es un element molt rellevant en l’avaluació. Per això es requereix l’assistència habitual i puntual a les sessions presencials, la lectura de la bibliografia requerida per a cada sessió, la intervenció en els debats i la preparació de les activitats assenyalades per a cada tema així com l´elaboració i presentació dels treballs en les dates previstes.

L'avaluació dels blocs I i II constarà d'una prova presencial escrita (45%) i dela participació activa a les classes (5%).

L'avaluació dels blocs III iIV constarà de tres activitats pràctiques (45%) i la participació a classe (5%).

 L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professor/a de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a "no avaluable". En cas d'avaluació contínua, s’aplicarà el mateix criteri de no avaluable que per l’avaluació continuada.


Bibliografia

PRIMERA PART

Bibliografia obligatòria:

CRENSHAW Kimberling (1991) Cartografiando los márgenes. Interseccionalidad, políticas identitarias, y violencia contra las mujeres de color.

GARGARELLA, Roberto (1999). Las teorías de la justicia después de Rawls. Paidós: Barcelona.

NUSSBAUM Martha (2007) Las Fronteras de la justicia : consideraciones sobre la exclusión, Paidós

PATEMAN Carole,(1988) El contrato sexual, Anthropos

RAWLS John (2da ed., 1995)Teoría de la Justicia Fondo de Cultura Económica.

SANDEL, Michael J. (2011). Justicia: ¿hacemos lo que debemos? Debate: Barcelona.

YOUNG  Iris Marion (2011). Responsabilidad por la justícia, eLibro Cátedra España

 

Bibliografia complementària:

AÑÓN, M.ª José (2013). "Principio antidiscriminatorio y determinación de la desventaja". Isonomía: Revista de teoría y filosofía del derecho, n.ª 39. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7135100&orden=0&info=link

La BARBERA, M.ª Caterina (2017). "Interseccionalidad = Intersectionality". EUNOMÍA. Revista en Cultura de la Legalidad, n.º 12. https://e-revistas.uc3m.es/index.php/EUNOM/article/view/3651/2221

BOBBIO, Norberto (2024). Teoría de la justicia. Tirant lo Blanch: Argentina.

BOAVENTURA DE SOUSA SANTOS (2018) Introducción a las epistemologías del sur, CLACSO

Disponible en https://www.jstor.org/stable/j.ctvnp0k5d.4?seq=1

BODELÓN, Encarna (2010): "Derecho y Justicia no androcéntricos", en Quaderns de Psicologia, Nº 12. Disponible en: http://www.quadernsdepsicologia.cat/article/view/815

DAVIS ÁNGELA (Ed 20222) Mujeres, Raza y Clase, Ediciones Akal.

FERRAJOLI, Luigi (2019). Manifiesto por la igualdad. Trotta: Madrid. FERRAJOLI, Luigi (2020). Iura Paria. Trotta: Madrid.

FERRAJOLI, Luigi (2022). Por una Constitución de la Tierra. Trotta: Madrid.

GONZALEZ PRADO, Patricia (2021) De la autonomía personal a la sexual, una necesaria ruptura de abstracciones, Anuario de Filosofía del Derecho, (XXXVII), pp. 197-227 https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8060140

NOZICK, R., Anarquía, Estado y Utopía (FCE 1988)

RODRÍGUEZ PALOP, M.ª Eugenia (2018). La multiplicación de derechos y la visión generacional, en Revista Papeles de relaciones ecosociales y cambio global, Nº. 142 págs. 31-41 https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6524886

SANDEL, Michael J.(2021). La tiranía del mérito: ¿qué ha sido del bien común? Debate: Barcelona.

 

-- Segona Part (Blocs III i IV)--

ABELLÁN HONRUBIA, Victoria. 1998. La internacionalización del concepto y contenido de los derechos humanos. En: Tres lecciones magistrales: inauguración de los cursos 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998, pp. 33-53. Barcelona: Marcial Pons.

Andrés Sáenz de Santa María, Paz, 2011, Sistema de derecho internacional público, Civitas Thomson Reuters, Madrid.

BONET PÉREZ, Jordi y SÁNCHEZ, Victor M. (coordinadores). 2008. Derechos Humanos. Barcelona: Huygens.

CARRILLO SALCEDO, Juan Antonio. 2001. Soberanía de los Estados y Derechos Humanos en Derecho internacional contemporáneo. 2ª edición, Madrid: Tecnos.

CARRILLO SALCEDO, Juan Antonio. 2003. El ConvenioEuropeo de Derechos Humanos. Madrid: Tecnos.

FERNÁNDEZ DE CASADEVANTE, Carlos (Coord.). 2007. Derecho Internacional de los Derechos Humanos, 3ª edición, Madrid: Ed. DILEX, S.L.

GREER, S. C. 2006. The European Convention on Human Rights: achievements, problems and prospects, Cambridge: Cambridge U. Press.

GÓMEZ ISA, Felipe (director). 2004. La protección internacionalde los derechos humanos enlos albores del siglo XXI, pp. 23-60, Bilbao: Humanitarian Net / Universidad de Deusto.

GÓMEZ ISA, F.; FEYTER, Koen de (eds.). 2009. International human rights law in a global context. Bilbao: Universidad de Deusto.

HARRIS, D. J. 2009. Law of the European Convention on Human Rights. 2nd. edition,  Oxford: Oxford U. Press, Oxford. 

NIKKEN, Pedro. 1987. La protección internacional de los Derechos Humanos: su desarrollo progresivo. Madrid: Editorial Civitas/Instituto Interamericano de Derechos Humanos.

PASTOR RIDRUEJO, José Antonio. 1989. La protección de los derechos humanos en las Naciones Unidas: aspectos humanitarios y políticos. En: Cursos de Derecho Internacional de Vitoria-Gasteiz. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.

PIÑOL RULL, Joan, 2000,  Dret internacional públic, UOC, Barcelona.

VILLAN DURAN, Carlos. 2002. Curso de Derechos Humanos.Madrid: Trotta.

Links de interés:

Documentación de naciones Unidas:

https://www.un.org/Depts/dhl/spanish/resguids/spechrsp.htm

Cuadro de normas y mecanismospara la Protección de los Derechos Humanos

http://www.derechoshumanos.net

Legislación UE

http://europa.eu/legislation_summaries/human_rights/index_es.htm


Programari

L'assigntura no exigeix un programari específic


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 11 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 12 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 13 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 21 Anglès primer quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 22 Anglès primer quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 23 Anglès primer quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 511 Català primer quadrimestre tarda
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 512 Català primer quadrimestre tarda
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 513 Català/Espanyol primer quadrimestre tarda
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 701 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 702 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Anglès primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 51 Català primer quadrimestre tarda
(TE) Teoria 70 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt