Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Educació Primària | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Per assolir els objectius de l’assignatura caldrà un bon domini oral i escrit de les llengües catalana i castellana (nivell C2). També es requerirà un domini instrumental bàsic de la llengua anglesa o de la francesa (nivell B1 del Marc Europeu Comú de Referència).
La finalitat d’aquesta assignatura és l’adquisició de les bases per a l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües i el coneixement del currículum de llengües a l’Educació Primària, així com de coneixements i pràctiques educatives sobre els següents àmbits específics de didàctica de la llengua i la literatura:
En finalitzar l’assignatura l’alumne haurà de:
BLOC 1. ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA COMPETÈNCIA LITERÀRIA
Què és la lectura literària? Per què llegir literatura a l'escola? Com aprenen a llegir els petits lectors?
Criteris de tria per a les obres de narrativa a l'escola
Lectura d'àlbums: llenguatge multimodal i les seves bondats en l'aprenentatge de la lectura.
Fonaments per a la conversa literària. Llegir narrativa i aprendre a fer lectures distanciades.
Poesia a l'escola: un itinerari possible.
Per què llegir els clàssics?
BLOC 2 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA COMPETÈNCIA LECTORA
Fonaments cognitius de l'activitat lectora: el procés lector, les estratègies de lectura.
La lectura com a pràctica social.
Les dificultats d'aprenentatge lector.
-Les situacions i les pràctiques d'aprenentatge de la lectura: disseny d'activitats d'aprenentatge, didàctica i estratègies de mediació.
La lectura en totes les àrees del currículum (llegir per aprendre).
L'aprenentatge inicial de la lectura: les fases evolutives del procés lector. El progrés en l'aprenentatge de la lectura durant la primària.
Planificació general de la lectura en un centre educatiu: la lectura per aprendre, la lectura per plaer, la lectura per aprendre a llegir, els programes de lectura lliure i el rol que juga la biblioteca escolar.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presencial en gran grup | 15 | 0,6 | |
Seminaris | 30 | 1,2 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 30 | 1,2 | |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom | 75 | 3 | 1, 4, 6, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 20, 21, 23, 24 |
El protagonista en el procés d'ensenyament aprenentatge és l'estudiant i sota aquesta premissa s'ha planificat la metodologia de l'assignatura referida a les activitats dirigides que es detallen a continuació:
PRESENCIAL EN GRAN GRUP
Les sessions en gran grup inclouen exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari, presentació de les lectures i treballs i retroalimentació sobre les feines que es porten a terme.
Es desenvolupen amb tot el grup classe i permeten l'exposició dels principals continguts a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants, que també podran presentar els resultats dels seus treballs.
SEMINARIS
Espais de treball en grup reduïts (1/2 part del gran grup) guiat pel professorat, en els quals, mitjançant l'anàlisi de documents, es resolen casos o activitats diverses i s'aprofundeix en els continguts i temàtiques treballades en el gran grup.
Les sessions sobre ensenyament/aprenentatge de la competència literària combinen les classes teòriques en gran grup per oferir conceptes de base per a la lectura literària i els fonaments de la didàctica de la literatura, amb tallers de lectura d'obres concretes. Els seminaris funcionen com moments pràctics en què posem a funcionar les regles de la lectura distanciada per aprendre a llegir literatura i centrar la nostra mirada en com de les obres, més que en els què. Tant els treballs proposats com l'examen tenenl'objectiu de donar eines als estudiants sobre com llegir i treballar la literatura a l'escola.
Les sessions sobre ensenyament/aprenentatge de la competència lectora combinen les classes teòriques en gran grup, que ofereixen explicacions sobre el procés d'aprenentatge de les competències de lectura, amb seminaris que ofereixen exercicis pràctics d'aplicació d'aquests conceptes. Tant el treball proposat com l'examen tenen l'objectiu de comprovar la competència dels estudiants per acompanyar el desenvolupament de la lectura a tots els cicles de primària des del coneixement didàctic dels processos d'adquisició de la llengua escrita.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Disseny, implementació i valoració d'activitats de comprensió lectora | 20% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 8, 9, 15, 19, 20, 24, 25, 26 |
Guió conversa literària | 20% | 0 | 0 | 5, 6, 9, 11, 18, 21, 22, 26 |
Lectura expressiva en veu alta | 10% | 0 | 0 | 5, 7, 8, 9, 10, 17, 21 |
Prova escrita bloc de lectura | 25% | 0 | 0 | 2, 3, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 21, 25, 26 |
Prova escrita bloc de literatura | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 6, 10, 13, 14, 15, 18, 19, 20, 22, 23, 25, 26 |
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua catalana.
En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa, claredat i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.
Per optar a l’avaluació continuada, l’alumnat ha de complir un mínim del 80% d’assistència i participació. Els retards i les sortides anticipades habituals impediran considerar aquest requisit assolit.
L’avaluació final es basarà en les següents proves i activitats:
Activitat de lectura expressiva en veu alta, parelles. Presentació d'una activitat de lectura literària a cicle inicial. 10% de la nota global.
Activitat de guió d'una conversa literària, grupal. Treball en grups de 3 sobre la preparació d'un guió per preparar una conversa literàriaaclasse sobre una obra de literatura infantil. En aquesta nota es poden afegir evidències de treball individual i de la participació a classe sobre el bloc 1. 20% de la nota final.
Disseny, implementació i valoració d’activitats de comprensió lectora sobre un text. Grupal. El treball es dirigirà a nens i nenes de cicle inicial, cicle mitjà o cicle superior. Els criteris d'avaluació tindran en compte la qualitat de la mediació enel disseny de les activitats de lectura, la profunditat de les valoracions sobre la implementació de les activitats i la relació amb els continguts de l'assignatura. El treball, que es farà en grups de quatre, tindrà una part conjunta, el disseny de les activitats i les evidències de la implementació (15% de la nota) i una altra d’individual, la valoració de la implementació (5% de la nota). 20% de la nota final.
Prova escrita del bloc de literatura, individual. Control sobre: la lectura teòrica obligatòria (Colomer, T.;Manresa, M.;Ramada, L.;Reyes, L. (2018). Narrativas literarias en Educación infantil y Primaria. Síntesis), la bibliografia sobre el bloc 1del programa, les lectures de llibres infantils, i la creació d'activitats d'explotació didàctica de textos literaris. La lectura de llibres infantils inclou un conjunt d'obres diverses de literatura infantil contemporània i alguns clàssics.Aquest examen s'ha d'aprovar amb 5. 25% de la nota global.
Prova escrita del bloc de lectura, individual. El bloc d'ensenyament-aprenentatge de la lectura s'avaluarà mitjançant un examen que inclou els continguts d'aquest bloc a més de la lectura dels articles obligatoris treballats. Els criteris d'avaluació d'aquesta prova tindran en compte l'assoliment dels continguts corresponents al bloc 2 del programa. L'examen sobre el bloc 2 s'ha d'aprovar amb 5. 25% del valor global de l'assignatura.
Els resultats dels exercicis lliurats i de les proves es publicaran al campus virtual amb un màxim de 20 dies hàbils següents al seu lliurament. L'estudiant tindrà 5 dies per demanar la revisió de les proves a partir de la data de la seva publicació.
Els treballs de l'assignatura LiC no són recuperables en cap cas, només ho són les dues proves d'avaluació.
D'acord a la normativa UAB, el plagi o còpia d'algun treball es penalitzarà amb un 0 com a nota final d'aquest treball perdent la possibilitat de recuperar-lo, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Si durant la realització d'un treballindividual a classe el professor considera que un estudiant està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà el treball amb un 0, sense opció de recuperació.
L'alumnat ha d'abstenir-se d'utilitzar qualsevol tipus de tecnologies, eines i sistemes d'intel·ligència artificial o d'altres que puguin comportar frau en les activitats acadèmiques que desenvolupi. Es podran fer validacions concretes per garantir l'autoria i l'adquisició de competències en cas de sospita de frau acadèmic. La confirmació de l'ús fraudulent d'IA als treballs comportarà la qualificació del treball amb un 0, sense opció de recuperació.
El primer dia de classe les docents faran la proposta concreta de dates de lliurament dels treballs de l’assignatura per tal que quedin separats entre una i dues setmanes després dels seminaris dedicats al treball dels continguts de cada treball. S'han programat els exàmens i recuperacions en les següents dates: 18/06, 06/05, 07/05, 08/05 (bloc de lectura); 07/05, 17/06, 18/06, 19/06 (bloc literatura). 01/07, 02/07, 03/07 (recuperació). La recuperació de cada bloc consistirà en una prova escrita sobre els mateixos continguts que les proves suspeses.
Les proves d'avaluació contemplaran el respecte a la inclusió i la perspectiva de gènere seguint els següents criteris:
Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
CÀLCUL DE LA NOTA DE L’ASSIGNATURA
La qualificació final del curs és la mitjana ponderada de l’activitat de guiód’una conversa literària (20%), de l’activitat de lectura expressiva (10%), de l’activitat de disseny, implementació i valoració d’activitats de comprensió lectora d’un text (20%) i de les notes de les proves escrites de cada bloc (25% + 25%), però només si s'acompleixen les condicions següents:
Cal haver tret un mínim de 5 a les proves dels dos blocs o a les proves de recuperació. Si no s'obté un mínim de 5 a les proves dels dos blocs o a les de recuperació, no se superarà el curs i la qualificació final de l'assignatura serà un 3.
El lliurament fora de termini i la no presentació de les activitats d'avaluació revertirà en un 0 de nota.
Les activitats d'avaluació no són recuperables en cap cas, llevat de les proves escrites.
Per optar a la recuperació cal haver dut a terme 2/3 de les activitats d'avaluació de forma que els percentatges quedin equilibrats entre els dos blocs. Per optar a la recuperació s’ha de tenir una nota mínima de 3,5 en la mitjana de l’assignatura. La nota màxima de les proves recuperades (cadascun dels exàmens) serà de 5.
Malgrat haver superat les proves dels dos blocs o la recuperació, si la mitjana ponderada de totes les notes no arriba al 5, no se supera l'assignatura i la qualificació final a l'expedient serà un 3.
PROVA DE SÍNTESI
L'alumnat que matricula aquesta assignatura per segona vegada podrà sol·licitar una provade síntesi única que consistirà en una prova oral i/o escrita. Aquesta prova s’acordarà amb el professorat el primer dia de classe.
AVALUACIÓ ÚNICA
Aquesta modalitat d’avaluació no eximeix del criteri de l’assistència mínima al 80% de les sessions. Totes les proves i activitats es faran individualment. Els estudiants que optin a avaluació única han de lliurar o fer les següents proves els dies corresponents a l’últim examen del seu grup. 17/06, 18/06, 19/06.
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per als estudiants avaluats en el marc de l'avaluació contínua. Per presentar-se a la recuperació s'han d'haver presentat un conjunt d'activitats el pes de les quals sigui equivalent a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura amb equilibri entre blocs. Els treballs no presentats comporten un 0 en la seva avaluació. Per accedir a la recuperació es requereix una nota mínima de 3,5 en el conjunt de proves i activitats presentats. Les dates de recuperació seran les mateixes que les del grup en què estigui matriculat l’estudiant: 01/07, 02/07, 03/07.
Els estudiants que s'acullin a l'avaluació única no rebran retorn valoratiu ni qualificador de les activitats d'avaluació continuada realitzades durant el procés de desenvolupament de l'assignatura. El lliurament serà únic i concentrat en un mateix dia.
Ensenyament i aprenentatge de la competència literària
Cairney, T. H. (1992). Enseñanza de la comprensión lectora. Morata
Chambers, A. (2007). ¿Quieres que te cuente un cuento? Una guía para narradores y cuentacuentos. “Fomentos lectores”. Caracas: Banco del Libro.
Chambers, A. (2009). Dime. Los niños, la lectura y la conversación. Fondo de Cultura Económica.
Chambers, A. (2007). El ambiente de la lectura. Fondo de Cultura Económica.
Colomer, T.;Manresa, M.;Ramada, L.;Reyes, L. (2018). Narrativas literarias en Educación infantil y Primaria. Síntesis.
Colomer, T. (2010). Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Síntesis.
Colomer, T. (2005): Andar entre libros. La lectura literaria en la escuela. FCE.
Colomer, T. (ed.) (2002). La literatura infantil y juvenil catalana: un segle de canvis. ICE de la
UAB.
Colomer, T. (dir.) (2002). Siete llaves para valorar las historias infantiles. Fundación Germán
Sánchez Ruipérez.
Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica.
Juan, Anna; Reyes, L. (2023). La lectura literària a primària. Departament d'Educació. Disponible a: chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://e-aules.uab.cat/2023-24/pluginfile.php/670761/mod_resource/content/1/lectura_literaria_primaria_orientacions_ensenyament_literatura_2023%20(1).pdf
Jolibert, J. (coord.) (1992). Formar infants productors de textos. Graó.
Lluch, G. (2003). Análisis de narrativas infantiles y juveniles. Publicaciones de la UCLM-CEPLI.
Lluch, G. (ed.). (2000). De la narrativa oral a la literatura per a infants. Invenció d’una tradició literària. Bromera.
Machado, A.M. (2004). Clásicos, niños y jóvenes. Norma.
Molist, P. (2008). Dins del mirall. La literatura infantil explicada als adults. Graó.
Munita, F.;Real, N. (2019). “Simple o ximple? Una reflexió sobre la poesia infantil”. Faristol, núm. 89 (abril), pp. 26-29. ISSN:02013-2427.Versió digital accessible en línia (https://www.clijcat.cat/faristol/descargas/89/6_89.pdf).
Teixidor, E. (2007). La lectura i la vida. Columna.
Valriu, C. (2010). Història de la literatura infantil i juvenil catalana. La Galera.
Ensenyament i aprenentatge de la competència lectora
Arias-Gundín, Olga; Fidalgo, Raquel; Martínez-Cocó, Begoña; Bolaños-Alonso, Francisco-Javier (2011). Estrategias de comprensión lectora en alumnos de Educación Primaria y Secundaria. International Journal of Developmental and Educational Psychology, vol. 3(1), 613-620
Cassany, D. (2006). Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Barcelona: Empúries.
Cassany, D. (2019). Laboratorio lector. Para entendr la lectura. Anagrama
Colomer, T; Camps (1991): Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre, Barcelona: Edicions 62/Rosa Sensat.
DDAA. (2006). “El primer aprenentatge de la lectura i l’escriptura”, número monogràfic de la revista Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, nº 40.
Lerner, D. (2001). Leer y escribir en la escuela: lo real, lo posible y lo necesario. México: Fondo de Cultura Económica.
Mata Anaya, J; Núñez Delgado, M.P. i Rienda Polo, J. (Coords y Eds). (2015). Didáctica de la lengua y la literatura. Pirámide.
Minguela, M., Solé, I. (2011). Comprenc el que llegeixo? De la valoració de la pròpia comprensió a lús d'estratègiesde lectura. Articles de la Llengua i la Literatura, 53, 35-44
Nemirovsky, M. (2009). Experiencias escolares con la lectura y la escritura. Graó.
OCDE. (2019). PISA 2018. Programa para la Evaluación Internacional de los Estudiantes. Informe español. Ministerio de Educación y Formación Profesional.
Palou Sangrà J. i Fons Esteve, M. (2016). La comprensión lectora. Dins J. Palou Sangrà i M. Fons Esteve (Coords.). Didáctica de la lengua i la literatura en educación primaria, (pp. 113-127). Editorial Síntesis.
Sánchez Miguel, E. (2010). La lectura en el aula. Qué se hace, qué se debe hacer y qué se puede hacer. Graó
Sánchez Miguel, E. (2010). La lectura en elaula. Graó.
Solé, I. (2011). La comprensió lectora, una clauper a l'aprenentatge. Debats d'Educació, 24.Recuperat de: http://www.fbofill.cat/sites/default/files/548.pdf
Solé, I. (2013). Estrategias de lectura. Graó.
Solé, I. (2023). PIRLS 2021 la lectura, la escuela y la vida. Aula de innovación educativa, ISSN 1131-995X, Nº 328-329, págs. 30-34.
Verdía, E. (2002). “Comentarios al Marco común europeo de referencia para las lenguas”, en Mosaico (número monográfico sobre Marco común europeo de referencia y Portfolio de las lenguas de la
cultura escrita a la catalunya moderna urbana i rural. aprendre i saber de llegir, escriure, comptar i altres arts)
Piñol Alabart, D. (2005). “Alfabetització, cultura escrita i classes populars a l’època contemporània”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics Núm. XVI, p. 113-132.
Portals i recursos digitals
Recursos de literatura infantil i juvenil: http://www.xtec.net/recursos/lit_inf/index.htm i www.gretel-uab.pangea.org/
http://www.xtec.net/epergam/quins/quins.htm?codi=quins_llib
IBBYcat (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil): <ahref="https://www.ibbycat.cat/es/">https://www.ibbycat.cat/es/
Recursos de llengua i literatura: www.xtec.es/recursos/catala/index.htm
Portal del Grup de Recerca en Literatura infantil I Educació literària de la UAB. Conté textos I audios d’autors I narradors, materials didàctics, llibres recomanats,etc. http://www.literatura.gretel.cat
Primer aprenentatge de la llengua escrita, dos portals: http://www.xtec.es/~mjulia/projecte/ i http://www.xtec.es/~mmulas/projecte/index.htm
Portal del CIREL (Centre de Suport a la Innovació i Recerca Educativa en Llengües): http://phobos.xtec.cat/cirel/cirel/
Aprenentatges basats en situacions https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8762/1928585.pdf#page=456
Competències transversals https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8762/1928585.pdf#page=453
Vectors i models de plantilla de programació: https://projectes.xtec.cat/nou-curriculum/educacio-basica/situacions-aprenentatge/
Ensenyaments al llarg de la vida. Currículum d’educació d’adults. https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/educacio-llarg-vida/
Servei d’educació al llarg de la vida.
https://projectes.xtec.cat/xarxadults/ensenyaments/llengua-catalana-i-llengua-castellana/
No es requereix cap programari específic més enllà d'un coneixement general d'ofimàtica.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 211 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 212 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 311 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 312 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 411 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 412 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 711 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 712 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 21 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 31 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 41 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 71 | Català | segon quadrimestre | tarda |