Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Logopèdia | OP | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Es recomana cursar paral·lelament l’assignatura optativa de quart curs ”Comunicació i llenguatge oral en l’escola inclusiva”.
Els objectius metodològics d’aquesta assignatura es desenvolupen amb estratègies que se centren en el treball dirigit, el treball supervisat i el treball autònom.
Els objectius a assolir són els següents:
1-El context del sistema educatiu
- Sistema Educatiu
- Les diferents etapes educatives
2-El currículum
- Els fonaments del currículum
- Característiques del currículum
3-El disseny i l'organització dels contexts d’ensenyament- aprenentatge
- El projecte educatiu de centre
- El projecte lingüístic
- La programació anual
- La programació de l’aula (Unitats didàctiques o de programació)
4-Condicions que comporten la necessitat de realitzar adaptacions curriculars i plans individualitzats (PI)
- Necessitats Educatives Especials: Conceptes, tipus i causes
- Dificultats d’aprenentatge relacionats amb l’audició i la parla
5-Dimensions crítiques del disseny de les adaptacions curriculars i els PI
- Estructura i instruccions per a l’elaboració d’un PI
- Seguiment i valoració de l’aplicació d’un PI. Valoració de l’alumne
6-Estratègies metodològiques i recursos per a l’atenció a la diversitat
- L’escola com a medi integrador. L’escola inclusiva
- El paper del/ de la logopeda
- Criteris per a organitzar la resposta a les diferents necessitats de l’alumnat
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
- Classes magistrals | 24 | 0,96 | |
- Seminaris | 12 | 0,48 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 28 | 1,12 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal i treball en equip | 84 | 3,36 |
En aquest curs s'aprenen metodologides d'acció educativa pel futur professional fent-les servir i aplicant-les directament en l'assignatura; per això s'estructura seguint la modalitat dels projectes (metodologia activa molt adient per atendre la diversitat d'alumnat que hi ha en un aula). La implicació i la participació de tot l'estudiantat és indispensable des del primer moment. També hi haurà classes magistrals obertes i actvititats de classe com un estudi de cas, simulacions i discussions, destacant les presentacions de les estudiants.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
EV1: Anàlisi del context legislatiu (oral, presencial) | 10% | 1 | 0,04 | KM44, KM46 |
EV2: Projecte de treball de recerca (oral, presencial) | 35% | 1 | 0,04 | KM47, SM33 |
EV3: Estudi de cas (escrit) | 20% | 0 | 0 | CM17, SM33, SM34 |
EV4: Treball d'adaptació de material (escrit) | 35% | 0 | 0 | CM17, KM45 |
Aquesta assignatura segueix un procediment d'avaluació continua, al llarg de tot el curs, per tant no preveu l'avaluació única; pel mateix motiu, tampoc preveu per a l'alumnat de 2ª o posterior matrícula, l'avaluació mitjançant una única prova de síntesi.
Activitats avaluatives:
Evidència 1 (10%): Presentació oral grupal de l'anàlisi del context legislatiu català. Avaluació individual, valuació individual segons les aportacions de cada estudiant. Entrega resum del decret. DATA: Setmanes 5 i 6.
Evidència 2 (35%): Presentació oral del treball grupal basat en el projecte que es desenvolupa a classe i que gira al voltant de la logopeda i el seu rol a l'escola. Avaluació individual segons les aportacions de cada estudiant. DATA: Setmanes 10 i 11.
Evidència 3 (20%): Treball escrit individual basat en l'elaboració i desenvolupament d'un estudi de cas. Avaluació individual. DATA: Setmana 14.
Evidència 4 (35%): Treball escrit grupal d'adaptació d'una unitat didàctica (un tema) d'un llibre de text escolar. Avaluació grupal. DATA: Setmana 18.
Per considerar l'assignatura superada cal una nota mínima de 5,0. Per aprovar cal tenir totes les activitats avaluatives aprovades amb 5,0 i haver assistit a un mínim del 80% de les sessions, que són d'assistència obligatòria.
Retorn de les avaluacions:
Tipus de retorn |
EV i TIPUS |
SETMANA |
Escrit |
EV3: A partir de la rúbrica EV4: A partir de la rúbrica |
18 19 |
A l’aula |
EV 1: a partir de la rúbrica EV2: a partir de la rúbrica |
7 12-13 |
L'estudiantat que hagi lliurat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior a 4 punts (40% del pes de les entregues) no podrà constar en l'acta de l'assignatura com a 'no avaluable'.
Els estudiants que durant el curs hagin fet un seguiment adient de l'assignatura i tot i així els quedi algun aspecte no assolit, se’ls donarà l’oportunitat de poder superar la matèria mitjançant la repetició de l’activitat suspesa (setmana 20). Podrà optar a realitzar alguna de les proves de recuperació aquell alumnat que no hagi assolit els criteris establerts per superar l’assignatura i que hagi estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. No es contempla la possibilitat de que aquesta recuperació serveixi per apujar nota.
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar un 0 en la valoració de l’activitat.
D’acord a la normativa UAB, el plagi o còpia d’algun treball o prova escrita es penalitzarà amb un 0 com a nota de l’assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com grupal (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Si durant la realització d’un treball individual a classe, les professores consideren que un/a alumne/a està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de recuperació, i per tant, tindrà suspesa l’assignatura.
Les pautes d'avaluació de la Facultat estan disponibles a l’enllaç https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Bibliografia fonamental
GENERALITAT DE CATALUNYA (2008): Currículum. Educació Infantil. Barcelona: Departament d’Ensenyament.
GENERALITAT DE CATALUNYA (2008): Currículum. Educació Primària. Barcelona: Departament d’Ensenyament.
GISTAL(Grup d’Investigació sobre Sordeses i Trastorns en l’Adquisició del llenguatge)(2002)L’ alumnat sord a les etapes infantil i primària. Criteris i exemples d’intervenció educativa.Bellaterra, Servei de Publicacions de la UAB.
-ECHEITA, G. (2006) Educación para la inclusión o educación sin exclusiones. Madrid: Narcea.
GINÉ, C. (coord.) (1996). Trastorns del desenvolupament i Necessitats Educatives Especials. Barcelona: UOC./Intervenció psicopedagògica en els transtorns del desenvolupament. Edició del 2000.
PUIGDELLÍVOL, I. (1992): Programació d’aula i adequació curricular. El tractament de la diversitat. Barcelona: Graó.
MACARULLA, I. SAIZ, M. (Coord)(2009) Bones pràctiques d'escola inclusiva. La inclusió d'alumnat amb discapacitat: un repte, una necessitat.Barcelona: GRAO (166)
MARCHESI, A. . [et al.] (1999): Desarrollo psicológico y educación. 3. Trastornos del desarrollo y necesidades especiales. Madrid:Alianza editorial.
ALDÁMIZ M. i altres(2000) <spanstyle="text-decoration: underline;">Com ens ho fem? Propostes per educaren la diversitat Barcelona: Grao nº 119.
A.A.V.V. (1993): Necesidades educativas especiales. Málaga: ediciones Aljibe.
ALVAREZ, L. SOLER, E. (1996): La diversitat en la pràctica educativa: modelos de orientación y tutoría. Madrid: Editorial CCS. Col·lecció Campus 3.
AINSCOW, M. (1994): Necesidades especiales en el aula. Madrid: UNESCO-Narcea.
ARNAIZ, P.. i LOZANO, J. (1996) Proyecto curricular para la diversidad. Psicomotricidad y lectoescritura. Madrid: Ed. CCS
CELA, J. [et al.] (1997): El tractament de la diversitat en l’etapa d’infantil i primària. Barcelona: Dossiers Rosa Sensat.
COLL, C. (1987): Psicología y currículum. Barcelona: Cuadernos de Pedagogía-Laia.
EISNER, E.W. (1987): Procesos cognitivos y currículum. Una base para decidir lo que hay que enseñar. Barcelona: Martínez Roca.
FERRÁNDEZ,A. (Coord.) (1997): Didàctica general. Barcelona, UOC.
GARCIA PASTOR, C. (1995): Una escuela común para niños diferentes: la integración escolar. Barcelona: EUB.
GARCIA VIDAL, J. i GONZÁLEZ MANJÓN, D. (1998 3a edició): Evaluación e informe psicopedagógico. Una perspectiva curricular. Vol. I. Madrid: EOS.
GALLARDO, J.R. (1995,2a edició): Manual de logopedia escolar.Un enfoque pràctico. Málaga: Ediciones Aljibe.
GENERALITAT DE CATALUNYA (1996): Atenció a la diversitat a l’ESO: 50 idees per a l’acció. Barcelona: Departament d’Ensenyament.
GENERALITAT DE CATALUNYA (2003): L’ús del llenguatge a l’escola. Propostes d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats
GIMENO, J. (1988): El currículum, una reflexión sobre la práctica. Madrid: Morata.
GIROUX, H. A. i FLECHA, R. (1992): Igualdad educativa y diferencia cultural. Barcelona: Roure.
HANKO, G. (1993): Las necesidades educativas especiales en las aulas ordinarias. Barcelona: Paidós.
HEGARTY y otros(1998) Aprender juntos. La integración escolar. Madrid: Morata
GONZÁLEZ, D. (1993): Adaptaciones Curriculares: guia para su elaboración. Málaga: Aljibe.
LOPEZ MELERO,M.(1993) Lecturas sobre integración escolar y social .Barcelona: Paidos
LOUGHLIN,C.E.; SUINA,J.H.(1982):El ambiente de aprendizaje: diseño y organización.Madrid:MEC/Morata,1987
LLUCH, X i SALINAS, J. (1996): La diversidad cultural en la práctica educativa. Madrid: M.E.C.
MARTÍN, E; MAURI, T., (COORDS) (2011): Orientación educativa. Atención a la diversidad y educación inclusiva. Bacelona: Graó.
MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA (1992): Adaptaciones curriculares. Madrid: MEC “Cajas rojas”
Monogràfic (1993b): Educar en la diversidad. Cuadernos de Pedagogía, 212.
Monogràfic (1998): Comprendre la diversitat en educació. Educar, 22 i 23.
MUÑOZ, E. (1992): Desenvolupament curricular i educació en la diversitat. Barcelona: ICE-UAB.
MUÑOZ, E. i RUÉ, J. (Coords.) (1993): Educació en la diversitat i escola democràtica. Bellaterra: ICE-UAB.
PALACIOS, J. (1996): La adaptación en Andalucía. Sevilla. Junta de Andalucía.
PÉREZ-CAMPANERO, Mª. P. (1991): Cómo detectar las necesidades de intervención socioeducativa. Madrid: Narcea.
PUIGDELLÍVOL, I. (1998): <spanstyle="text-decoration: underline;">La educación especial en la escuela integrada. Barcelona: Graó.
RUÉ, J. i TEIXIDOR, M. (1991): Diversitat i agrupament d’alumnes. Bellaterra: ICE-UAB.
SANZ DEL RÍO, S. (1995): Integración de alumnos con Necesidades Educativas Especiales. Panorama Internacional. Madrid, Real Patronato.
STAINBACK, S. (1999): Aulas inclusivas. Madrid: Narcea.
UNESCO (1994): Declaración de Salamanca y Marco de Acción sobre Necesidades Educativas Especiales. París, UNESCO-MEC
UNESCO (1995): Las Necesidades Especiales en el Aula. Materiales para la formación de profesores. París: UNESCO.
WANG C.M. (1998): Atención a la diversidad del alumnado. Madrid: Narcea.
No aplicable en aquesta assignatura.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 111 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |