Llatí Medieval
Codi: 100332 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Arqueologia | OT | 4 |
| Història | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Candida Ferrero Hernandez
- Correu electrònic:
- candida.ferrero@uab.cat
Equip docent
- Sebastia Giralt Soler
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Coneixements bàsics de morfologia i sintaxi llatines i interès pel món medieval.
Objectius
Objectius
L'objectiu fonamental de l'assignatura Llatí Medieval és proporcionar mecanismes elementals per a la lectura i comprensió de texts llatins medievals, tot donant una perspectiva de la producció textual i de la seva rellevància per entendre la llarga etapa cronològica que compren el món medieval.
Els objectius formatius, que pretén aquesta assignatura, són els següents:
1) Adquisició d'un bagatge cultural que permeti distingir el concepte de llatí medieval amb relació al llatí clàssic.
2) Valoració de la nova tipologia de textos que ofereix el món medieval i la seva transmissió.
3) Lectura i comentari de textos seleccionats que ofereixin exemples rellevants del fet històric i cultural de l'espai medieval.
4) Familiarització amb repertoris bibliogràfics, lèxics, bases de dades i recursos digitals.
Competències
- Arqueologia
- Contextualitzar i analitzar processos històrics.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Història
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
Resultats d'aprenentatge
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Conèixer els debats historiogràfics principals referents a l'antiguitat.
- Examinar un passatge literari mediollatí i connectar-lo amb les característiques pròpies del llatí medieval.
- Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
- Interpretar les fonts materials i el registre arqueològic.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic d'interpretació i comentari dels textos antics.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
Continguts
I. Llengua i fet cultural
1. El llatí medieval: Definició i cronologia
2. Modalitats del llatí medieval
3. El llatí llengua de traducció a l'edat mitjana
4. Els monestirs centres de cultura
5. El nou món de les universitats
II. Literatura
1. Característiques: innovacions i reinterpretacions de la tradició llatina clàssica
2. Poesia
3. Prosa literària
3.1. Hagiografia
3.2. Sermons
3.3. Col·leccions de Miracula
3.4. Cròniques
3.5. Guies de viatges (Itineraria)
4. Prosa científica
4.1. Tractats
4.2. Enciclopèdies
4.3. Polèmiques religioses
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Explicació teòrica de la matèria | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9 |
| Lectura i anàlisi de texros | 40 | 1,6 | 3, 8, 9 |
| Preparació dels exercicis i dels textos proposats | 20 | 0,8 | 2, 3, 4, 5, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treball monogràfic | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i recerca sobre el Llatí Medieval | 25 | 1 | 1, 3, 6, 8, 9 |
Aquesta assignatura és presencial i pràctica i la seva avaluació és continuada.
El professorat dedicarà temps a: 1. Acompanyar els estudiants en la lectura i comentari de la selecció de textos proposats. 2. Proporcionar als estudiants els complements filològics que completin la comprensió del text. 3. Corregir els errors en el treball de classe, individualment o en grup. 4. Donar eines per a l'estudi dels aspectes relatius a la tradició anterior i posterior dels textos objecte d'estudi. Al seu torn, els estudiants s'hauran de responsabilitzar de treballar en la lectura i comentari dels textos proposats i presentar-los a classe diàriament.
Amb relació a les activitats supervisades, l'estudiantat haurà de demostrar l'assoliment de conceptes teòrics i les habilitats adquirides en la pràctica de la lectura dels textos, a través de lliuraments periòdics d'exercicis i comentaris proposats. Així mateix, haurà de seguir la tutorització a fi de preparar un treball que exposarà a classe a final del curs. Pel que fa a les activitats autònomes, serà imprescindible la recerca i gestió de la informació adequada a partir de les pautes donades a les classes i de les consultes presencials o a través del CV. A més, caldrà fer un treball continuat dels textos assignats a fi d'aplicar els coneixements adquirits i familiaritzar-se amb els instruments i el mètode filològic.
Totes les activitats seran qualificades i l'estudiantat haurà de demostrar:
1) Coneixement de la matèria.
2) Capacitat de transferir els coneixements adquirits.
3) Comprensió del sentit d'un text, similar als treballats a classe.
4) Comentari filològic del text.
Perspectiva de gènere
Aquesta assignaturà posarà en relleuaspectes de la vida intelectual de les dones medievals, així com també de la seva producció textual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitats, participació i discussió a l'aula | 20% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9 |
| Redacció d'un tema del programa del curs, a partir d'un text medieval | 40% | 0 | 0 | 3, 4, 7, 9 |
| Treball monogràfic | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
L'avaluació continuada de l'alumnat es farà a partir de les següents evidències:
1. Presència activa amb participació i discussió sobre exercicis a les classes presencials. (20%).
2. Elaboració d'un treball de curs, tutoritzat, que s'haurà de defensar oralment i per escrit (40 %). SETMANA 15
3. Exercici final: Redacció d'un tema del programa del curs, a partir d'un text (40%). SETMANA 16
Per aprovar l'assignatura cal acreditar una nota d'almenys 5 punts, tot sumant els tres apartats (1, 2 i 3), sempre que a cada part s'hagi obtingut un mínim de 3,5. En cas que no s'arribi a aquesta nota, l'estudiantat pot presentar-se a l'examen de recuperació convocat per la Facultat. El treball de curs no és recuperable.
NOTES MOLT IMPORTANTS
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà0.
Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, mal úsde la IA, etc.) no són recuperables.
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en aquelles tasques que indiqui el professor. Es poden contemplar altres situacions, sempre amb el vistiplau del professor. Quan en sigui permès l'ús, l’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.
La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
1. ANTOLOGIES DE TEXTOS
FONTAN, ANTONIO-MOURE, ANA (1987), Antologia del latin medieval, Madrid.
MARTINEZ GAZQUEZ, JOSÉ -FLORIO, RUBÉN- FERRERO, CÁNDIDA- GARELLI, MARTA - ZAINA, EMILIO (2006), Antologia del latin cristiano y Medieval. Introduccion y Textos. Bahia Blanca.
2. MANUALS
BOURGAIN, PASCALE (2005), Le latin medieval, Turnhout.
CHIESA, Paolo (2017), La letteratura latina del medioevo. Un profilo storico, Roma, Carocci Editore.
LEONARDI, Claudio (2002), Letteratura Latina Medievale (secoli VI-XV), Firenze.
McGUIRE, MARTIN R.P. (1964), Introduction to Mediaeval Latin Studies, Washington.
MOHRMANN, CHISTINE (1961-1977), Etudes sur le latin des chretiens, Roma.
MOHRMANN, CHISTINE (1956), Latin vulgaire, latin des chretiens, latin medieval, Paris.
NORBERG, DAG (1968), Manuel practique du latin medieval, Paris.
3. CONTEXT LITERARI I CULTURAL
AUERBACH, ERICH (1959), Lenguaje literario y publico en la baja Latinidad y en la Edad Media, Barcelona, 1969.
CURTIUS, ERNEST (1976), Literatura europea y Edad Media Latina, Mexico.
HEXTER, RALPH - TOWEDSEND, DAVID (eds.) (2012), The Oxford Handbook of Medieval Latin Literature, Oxford -New York.
PAUL, JACQUES (2003), Historia intelectual del occidente medieval, Madrid.
REYNOLDS, LEIGHTON DURHAM -WILSON, NIGEL GUY (1986), Copistas y filologos, Madrid (capitols 3 i 4).
STELLA, FRANCESCO, DOLEŽALOVÁ, LUCIE & SHANZER, DANUTA, Latin Literatures of Medieval and Early Modern Times in Europe and Beyond, Amstrdam/Philadelphia
4. CONTEXT LINGÜÍSTIC (A mes de les entrades anotades a manuals)
BASTARDAS, JOAN (1953), Particularidades sintacticas del latin medieval, Barcelona.
5. REPERTORIS
CAVALLO, GUGLIELMO - LEONARDI, CLAUDIO - MENESTO, ENRICO (1992-1998), Lo spazio letterario del Medioevo, Roma (5 vols.)
LEONARDI, C., Medievo Latino. Bolletino bibliografico della cultura europea dal secolo VI al XV, (1989-), Spoleto.
BICORE: Diálogo Religioso y Controversias. Biblioteca Ibérica Digital:
<https://bibliotequesbh.uab.cat/bicore/index.html>
6. TRADUCCIONS
BRAGA, GABRIELLA (1987): "Le prefazioni alle traduzioni dall'arabo nella Spagna del XII secolo: la valle dell'Ebro", La diffusione delle scienze islamiche nel medio evo europeo, Roma, 323-353.
BURNETT, CHARLES.F. (1977), "A Group of Arabic-Latin Translators Working in NorthernSpain in the Mid-12th Century", Journal of the R. Asiatic Society of Great Britain and Ireland, 62-108.
D'ALVERNY, MARIE-THÉRÈSE (1982): "Translations and Translators", in BENSON, R.L. and CONSTABLE, G. (ed.) (1982): Renaissance and Renewal in the Twelfth Century, Cambridge-Massachusetts, Harvard Univ. Press, 421-462.
FERRERO HERNÁNDEZ, CÁNDIDA & J. TOLAN (2021). The Latin Qur’an, 1143–1500: Translation, Transition, Interpretation, Berlín, Walter de Gruyter («The European Qur’an», 1).
MARTÍNEZ GÁZQUEZ, JOSÉ (2016), The Attitude of the Medieval Latin Translators towards the Arabic Sciences, Firenze, SISMEL.
MARTÍNEZ GÁZQUEZ, JOSÉ (2003), "Las traducciones latinas medievales del Corán: Pedro el Venerable-Robert de Ketton, Marcos de Toledo y Juan de Segovia", Euphrosyne 31, 491- 503.
MILLÀS VALLICROSA, JOSÉ MARIA (1931), Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval, Barcelona.
7. LÈXICS / GLOSSARIS
CORPVS DOCVMENTALE LATINVM CATALONIAE
<http://gmlc.imf.csic.es/codolcat/>
DU CANGE
<http://ducange.enc.sorbonne.fr/>
LOGEION
< https://logeion.uchicago.edu >
Programari
Paquet Office.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura