Logo UAB

Gestió Cultural

Codi: 100031 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Humanitats OB 3

Professor/a de contacte

Nom:
Gerard Corriols Ruiz
Correu electrònic:
gerard.corriols@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No hi ha cap prerequisit per a cursar l'assignatura.


Objectius

  • Conèixer i aproximar-se a la realitat de la gestió cultural local a Catalunya.
  • Construir una visió de la gestió cultural com a instrument per a la transformació i la cohesió sociocultural.
  • Adquirir coneixements pel disseny, la implementació i l'avaluació d’un projecte en l’àmbit de la gestió cultural.
  • Incorporar i aplicar, des d’una visió crítica i reflexiva, elements relacionats amb la gestió cultural en un context de complexitat.

Competències

  • Analitzar críticament la cultura de l'actualitat i les circumstàncies històriques en què s'inscriu.
  • Dissenyar, produir, difondre i comercialitzar un producte cultural.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Identificar els processos històrics en què s'inscriu la cultura contemporània.
  • Interpretar la diversitat social i cultural.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar la política cultural d'institucions catalanes i espanyoles.
  2. Avaluar críticament experiències, materials i propostes.
  3. Avaluar els models de producció cultural dels països de la UE
  4. Dissenyar estratègies de gestió cultural de caràcter local
  5. Examinar els models de polítiques culturals que s'han produït en la història.
  6. Formular iniciatives de producció cultural en l'àmbit editorial, del patrimoni, etc.
  7. Programar accions culturals sostenibles.
  8. Resumir característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
  9. Valorar els avantatges i els inconvenients de la globalització per a la gestió cultural.

Continguts

Presentació

Aquesta matèria parteix del convenciment que la gestió cultural és un instrument idoni i privilegiat per a la transformació i la cohesió sociocultural a la nostra societat. Els seus continguts giren entorn a aquest principi.

Les sessions es desenvolupen combinant aspectes de naturalesa teòrica amb experiències i projectes reals i de base aplicada mitjançant l'Aprenentatge Basat en Projectes. D’aquesta forma, els processos d’aprenentatge es realitzen en paral·lel i combinant processos inductius i deductius. Al llarg de les sessions, es té previst convidar a professionals de la gestió cultural amb el propòsit d’aprofundir i ampliar els continguts de la matèria.

 

Temari

1. Contextualització de la gestió cultural i de les humanitats en un context de complexitat. 

2. Escenaris de la Gestió Cultural a Catalunya. 

3. La planificació i la innovació com a elements claus i transversals de la gestió cultural. 

4. Variables pel diagnòstic de les organitzacions en el marc de la gestió cultural. 

5. El disseny i la implementació dels projectes de gestió cultural. 

6. Avaluació i retorn social dels projectes de gestió cultural. 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Supervisades      
Activitats supervisades (suport al treball en equip i tutories) 50 2 2, 4, 6, 7, 9
Tipus: Autònomes      
Activitats autònomes (estudi, lectura i preparació dels treballs) 30 1,2 2, 4, 7, 8

La metodologia combina els següents elements i espais:

 

  • Espais de classe magistral

  • Activitats pràctiques dirigides

  • Dinàmiques grupals
  • Espais de treball supervisats per a la realització del treball en grup
  • Intervencions de professionals de la gestió cultural

 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
PORTAFOLI INDIVIDUAL I AUTOAVALUACIÓ 20% 10 0,4 2, 3, 5, 6, 8, 9
TREBALL EN GRUP (disseny i tutories) 40% 40 1,6 4, 7, 8
TREBALL EN GRUP (preparació i defensa) 20% 10 0,4 5, 6, 7
TREBALL INDIVIDUAL 20% 10 0,4 1, 4, 5, 6, 8

 

Proposta

Hi haurà quatre ítems d'avaluació, d'almenys dues tipologies diferents, cap dels quals no suposarà més del 50% de la nota final. Els detalls es publicaran al campus Moodle de l'assignatura.

En casos justificats, existeix la possibilitat de realitzar el disseny i la defensa del projecte de gestió cultural de manera individual. Cal comunicar-ho al professor abans del 30 de setembre de 2025. 

Per a la superació de l'assignatura mitjançant l'avaluació continuada, cal obtenir una puntuació mínima de 5 punts.

L’estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 20% de les activitats d’avaluació.

 

Avaluació única
 
S'informarà de la data de la prova teòrica i del lliurament de les activitats al Campus Virtual. Caldrà lliurar dues activitats i realitzar una prova tèorica:
 
-Prova teòrica: 40%
-Disseny d'una proposta de projecte de gestió cultural: 40%
-Treball individual: 20%
 
Recuperació: S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
 
En cas que l'estudiant no presenti/realitzi les tres evidències per a l'avaluació única, l'assignatura quedarà com a "No avaluable". 
 
La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.
 
 
Plagi
 
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduirauna variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats no seran recuperables.
 
 
Ús de la IA
 
En aquesta assignatura,es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativade l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
 
 

Bibliografia

 

ALBELDE, J; PARREÑO, J.M y MARRERO, coords. (2018). Humanidades ambientales. Madrid: Catarata

ALBERICH, T. (2012): Guía fácil de asociaciones. Manual de gestión parabla creación, desarrollo y dinamización de entidades sin ánimo de lucro. Madrid: Dykinson.

BARBAS, Á.; GOIG, R.M. y GIL, I. (2021). Animación e intervención sociocultural. Intervención educativa en contextos sociales. Madrid: UNED

BERTRAN, J.; NADAL, E. (2000). Manual de producció tècnica. Contribució a l'organització d'espectacles i festes populars. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

BONET, L. [ed.] (2010) L’avaluació externa de projectes culturals. Barcelona: Gescènic. Quaderns de cultura, n. 3. 

BOIX, T. (1990). Animación y gestión cultural. València: Grup dissabte.

CARNACEA, A.;LOZANO,A. (2011). Arte, intervención y acción social.La creatividad transformadora. Madrid: Ed. Grupo 5.

CARREÑO, T.; VILLARROYA, A. (2020) L’ocupació cultural a l’àmbit públic. Perfil i condicions laborals dels professionals  de la cultura als ajuntaments. Barcelona: Diputació de Barcelona. 

COLOMBO, A.; ROSELLÓ, D. (2008). Gestión cultural. Estudio de caso. Barcelona: Ariel. 

CONNORS, T.D. (Ed.) (1998). Manual de les organitzacions no lucratives (Volum I). Barcelona: Edicions Pleniluni

CONSELL NACIONAL DE LA CULTURA I DE LES ARTS DE LA GENERALITAT. (2010). Codi de bones pràctiques en l'àmbit de la creació i de la interpretació musicals.  

CUBELES, X.; MASCARELL, M. (2019) Els impactes de la cultura. Metodologia per a l’estudi dels impactes d’esdeveniments culturals. Barcelona: Diputació de Barcelona. Col·lecció Eines. Sèrie Cultura.

DiMAGGIO, P. (1987). Managers of the Arts: Careers and Opinions of Senior Administrators of U.S. Art Museums, Symphony Orchestras. Redident Theatres, and Local Arts Agencies. Washington: Seven Locks Press.

DRUCKER, P. (2000). Organitzacions sense ànim de lucre. Gestió: teoria i pràctica. Barcelona: Edicions UOC-ECSA.

FANTOVA, F. (2012). La gestión de organizaciones no lucrativas. Madrid: Editorial CCS.

GAIRÍN, Joaquín (1994). Dinámica organizativa. En GAIRÍN, Joaquín; DARDER, Pere. (coord.): Organización y gestión de centros educativos. Barcelona: Praxis.

GARCIA, J. (2025). De bolo. Manual de música en directo. Madrid: Sílex Ediciones

IBAR, M. (1992). Cómo organizar y gestionar una entidad de animación sociocultural. Madrid: Narcea.

MANITO, F. (coord.). (2008) Planificación estratégica de la cultura en España. Madrid: Fundación Autor. 

LÓPEZ, T i MARTINELL, A. (1999). Políticas culturales y gestión cultural: Organum sobre los conceptos clave de la práctica profesional. Girona: Documenta - Universitat de Girona.

MUNILLA, G. (Coord) (2008). Introducció a la gestió d’organitzacions culturals. Barcelona: UOC.

POSE PORTO, H. (2007). La cultura en las ciudades. Barcelona: Graó.

RODRÍGUEZ, M.G. (2008). La gestión artístico-musical y la mujer en España. Málaga: Universidad de Málaga. 

ROSELLÓ, D. (2017). Diseño y evaluación de proyectos culturales. Barcelona: Ariel.

ÚCAR,X. (1992). El teatro en la animación sociocultural. Madrid: Diagrama. 

ÚCAR, X.; LLENA, A. Coords.(2006). Miradas y diálogos en torno a la acción comunitaria. Barcelona: Graó.

VERNIS, A. et al. (1997). La gestió de les organitzacions no lucratives. Treballant perlas millora de les associacions. Barcelona: Proa-Columna.

 


Programari

Microsoft Office; Canva i Genially. 


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt