Continguts

A més de l'Ètica de la Cura, es pot parlar d'una Estètica de la Cura que defensa la tesi que les arts no només són formes de coneixement de la realitat, sinó que són un instrument per actuar sobre la realitat. L'assignatura compta amb dues parts diferenciades però complementàries:

										
											A la primera part s'estudien, per una banda, les múltiples formes de representació de la problemàtica de la cura en els mitjans artístics variats. D'altra banda, s'estudien les formes d'agència sobre els problemes de cura que desenvolupen les pràctiques artístiques performatives.
										
											
A la segona part, s'estudia l'èthos de la cura des d'una perspectiva teòric-pràctic prenent com a referència casos concrets clàssics i contemporanis que remetin a experiències individuals i col·lectives actuals. 
										
											• L'éthos de la cura. 
										
											• Orientacions crítico-propositives contemporànies multidisciplinàries.
										
											• L'éthos del poder en la seva orientació pràctica. 
										
											 
										
											Continguts
										
											L'assignatura s'organitzarà a partir de tres blocs de problemàtiques:

Bloc 1
										
											El gir afectiu 
										
											Al primer bloc d'aquesta assignatura realitzarem un desenvolupament conceptual de la filosofia de la cura en relació a l'estètica, explorant nocions com les de dany i pràctiques de cura, prestant especial atenció als complexos mecanismes des dels quals es forma l'experiència, per això, analitzarem algunes de les principals aportacions al debat que fa l'anomenat gir afectiu. Tot i això, l'exploració aquí es dirigeix cap a les dimensions conceptuals de la cura que informen activitats i pràctiques de cura específiques. Com afirma Yuriko Saito, “mentre que la rellevància de les consideracions ètiques pot ser evident en la cura de la gent gran, l'atenció infantil i l'atenció mèdica, la rellevància estètica de la cura pot no ser tan òbvia” (Saito, 2022), però , aquestes consideracions estan profundament arrelades en la gestió de la nostra vida quotidiana i poden definir la manera com ens relacionem amb els altres éssers humans, la natura o el món artefactual. Els éssers humans som criatures estètiques, la nostra relació amb el món es fa a través de la percepció i la sensibilitat. 
										
											De la mateixa manera, Boris Groys sosté que “vivim en una cultura que tendeix a tematitzar els cossos de desig ia ignorar els cossos de la cura”, una societat on tenir cura dels altres i d'un mateix és considerat un treball improductiu i, tanmateix , és el més important i necessari (Groys, 2022). Per tant, ens centrarem en una anàlisi conceptual i de pràctiques artístiques on podem comprendre el lloc que ocupa l'estètica en una filosofia de la cura.

Textos
										
											Yuriko Saito, Aesthetics of Care : Practice in Everyday Life, Trade Paperback, 2022 [fragments seleccionats].
										
											Boris Groys, Filosofia de la cura, Caixa Negra, Buenos Aires, 2022[fragments seleccionats].
										
											Fabienee Brugère, L'ètica de la cura, Metalls Pesats, Santiago de Xile, 2022[fragments seleccionats]. 
										
											Adriana Cavarero, Inclinacions. Crítica a la rectitud, Fragmenta, Barcelona, 2022, [fragments seleccionats]
										
											Sara Ahmed, La política cultural de les emocions. Mexico D.F: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Programa Universitari d'Estudis de Gènere, 2015 [fragments seleccionats]
										
											Ali Lara, Giazú Enciso, “The Affective Turn”. Athenea Digital. Revista de pensament i investigació social, 13(3), 101.doi: https://doi.org/10.5565/rev/, 2013.

Bloc 2
										
											Art i vida
										
											El concepte de cura ha redefinit en múltiples disciplines els límits entre els nostres cossos, les estructures col·lectives i els nostres entorns. En aquest eix temàtic voldríem examinar com el treball de cura és central en les pràctiques artístiques actuals, desplaçant la comprensió monumental de l'art cap a una centrada en les experiències, en les aliances íntimes entre l'entorn construït i les pràctiques materials, socials i culturals. Especialment, l'interès per desenvolupar noves formes de cura, en la intersecció entre espai, subjectivitat i interdependència.
										
											 
										
											Textos
										
											Suely Rolnik, L'art guareix? Quaderns portàtils, MACBA, 2001. 
										
											Déborah Danowski; Eduardo Viveiros de Castro, “Is There Any World to Menja?”, Revista e-flux, núm 65, maig 2015.
										
											Jaime Vindel, Estètica fòssil. Imaginaris de l'energia i la crisi ecosocial, Arcàdia, Barcelona, 2020 [fragments seleccionats]. 
										
											VV.AA, La condició postnatural. Glorsari d'ecologies per a altres mons possibles, Cthulhu Books, 2024, [fragments seleccionats]. 
										
											Eyal Weizman, Arquitectura forense: violència al llindar de detectabilitat, Bartlebooth, 2020 [fragments seleccionats].

Bloc 3
										
											El ethos de la cura
										
											Iliana Fokianaki afirma que és evident que on havia estat de benestar aquest model ha estat desmantellat: cura de la salut especialment dels més desposseïts i desocupats, cures de la salut física i mental, especialment aquells que estan capacitats d'una manera diferent, ancians , víctimes dabús domèstic ia un nivell més conceptual, latenció brindada a la justícia social, a les aliances justícia social, aliances interseccionals i justícia ambiental. Fa tant de temps que priven de cures i d'atenció als ciutadans, no obstant les noves formes de producció, capitalitzen la noció individualista de cures, àmpliament promogut com a "autocura" a través d'una indústria amb milers de milions en ingressos. 

										
											No obstant això, en realitat, cada cop estan menys interessats en el benestar dels cossos que estan fora de l'àmbit immediat de la seva família, classe, lloc de treball, ciutat, país i continent. Les persones cada vegada són més carregades amb la responsabilitat individual per a la seva pròpia cura, ja que la cura ha perdut el seu caràcter com un dret humà i s'ha convertit en un servei pagat. A través d'una total indiferència per la política i ètica de la cura, les formes de poder contemporani clarament desitgen desterrar els béns comuns de consciència col·lectiva. Alhora que s'aniquilen totes les possibilitats perquè les persones es reuneixin, debatin, organitzin per resistir aquestes narratives que no són només producció de discurs sinó de formes de vida.

Textos
										
											iLiana Fokianaki, “The Bureau of Care: Introductory Notes on care-less i Care-full”, Revista e-flux, núm 113, novembre2020.
										
											iLiana Fokianaki, “A Bureau for Self-Care: Interdependence versus Individualism”, Revista e-flux, núm 119, juny 2021. 
										
											Chus Martinez, “The Octopus in Love”, Revista e-flux, núm 55, May, 2014.
										
											Juan Martín Prada, “Capitalisme afectiu?” Revista EXIT Book, núm. 15, 2011.
										
											Judith Butler; Athena Athanasiou, Despossessió. Allò performatiu en allò polític, Paidós, Barcelona, 2022 [fragments seleccionats].
										
											Simon O'sullivan, “Aesthetics of affect thinking art beyond representation”, Revista Angelaki, Journal of theoretical humanities, Vo. 6, núm. 3, desembre 2001.