Recerca, Formació i Tecnologies Digitals
Codi: 45005 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 4313815 Recerca en Educació | OT | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Oscar Mas Torello
- Correu electrònic:
- oscar.mas@uab.cat
Equip docent
- Cristina Mercader Juan
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits
Objectius
Aquest mòdul pretén introduir l'alumnat a la recerca en l'àmbit de la formació i la tecnologia educativa:
- Reflexionar al voltant dels conceptes de tecnologia educativa i tecnologies digitals al servei de l'aprenentatge i el coneixement i el seu impacte educatiu.
- Oferir una visió dels diferents enfocaments de recerca relacionats amb la tecnologia educativa.
- Analitzar i dissenyar projectes de recerca que abordin problemàtiques relacionades amb les tecnologies digitals en diferents contextos educatius.
Resultats d'aprenentatge
- CA17 (Competència) Formular un problema d'investigació relacionat amb la formació i les tecnologies digitals i definir-ne les preguntes i els objectius.
- CA18 (Competència) Adoptar criteris de qualitat metodològica en la investigació de la formació i les tecnologies digitals.
- CA19 (Competència) Plantejar propostes de millora i/o projectes d'innovació basats en les evidències obtingudes a través de la investigació de la formació i les tecnologies digitals.
- KA16 (Coneixement) Descriure els paradigmes, els enfocaments i els dissenys metodològics en la investigació de la formació i les tecnologies digitals.
- KA17 (Coneixement) Identificar diferents línies d'investigació en la formació i les tecnologies digitals.
- KA18 (Coneixement) Identificar problemes i donar respostes a les necessitats educatives relacionades amb la formació i les tecnologies digitals mitjançant els plantejaments innovadors.
- KA19 (Coneixement) Reconèixer els principis ètics d'investigació en el desenvolupament dels estudis sobre formació i tecnologies digitals.
- SA11 (Habilitat) Desenvolupar una revisió exhaustiva de la literatura científica relacionada amb la formació i les tecnologies digitals.
Continguts
1. Les Tecnologies de la informació i la comunicació com Tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement: diferents accepcions segons la visió de Tecnologia Educativa. De la visió tecnològica a la crítica. Implicacions per a la investigació.
2. Línies d'investigació en tecnologies digitals vinculades a la formació
3. Implicacions organitzatives de la tecnologia educativa.
4. La formació presencial, semipresencial i a distància.5. Estratègies metodològiques i tecnologies digitals.
6. Competències pedagògiques i la competència digital docent.
7. Polítiques i pràctiques en la integració de les tecnologies digitals en l'educació. Els recursos digitals com interactius, hipertextuals i multimèdia. La intel·ligència artificial generativa en els contextos educatius.
8. La creació de materials digitals per a la disseminació per a la investigació. Col·laboració, participació, principis ètics de la recerca i ètica de les dades.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Debats sobre lectures-exposicions/ Tallers-exercicis aula/Presentació de treballs | 20 | 0,8 | |
| Explicacions magistrals | 16 | 0,64 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Elaboració del treball de curs/memòria | 12 | 0,48 | |
| Tutories | 12 | 0,48 | |
| activitats en diferents formats i modalitats | 12 | 0,48 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Fa referència a totes les activitats relacionades amb l'estudi personal, lectures, anàlisi de casos, realització d'exercicis, recerca d'informació, elaboració de portafolis.... | 64,5 | 2,58 |
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
- Classes de discussió bibliogràfica i magistrals/expositives per part del professorat
- Lectura d’articles i fons documentals
- Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals
- Pràctiques d'aula: resolució de problemes i/o casos i/o exercicis-activitats-infografies i recensió d' investigacions (critiques, comparatives, etc)
- Presentació / exposició oral de treballs.
- Tutories
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitats breus/curtes d'aula i externes (individuals/parelles/grupals). Assistència i participació. | 15% | 2,25 | 0,09 | CA19, KA16, KA17, KA18, KA19 |
| Recensions crítiques d'articles i infografia. Presentació i discussió. (Individual) | 35% | 5,25 | 0,21 | KA16, KA17, KA18, KA19, SA11 |
| Treball final individual del mòdul | 50% | 6 | 0,24 | CA17, CA18, CA19, KA16, KA17, KA18, KA19, SA11 |
L'avaluació del mòdul es realitzarà mitjançant les activitats que s'assenyalen.
La nota final serà el promig ponderat de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 5 a totes les activitats, les realitzades durant el desenvolupament del mòdul i a la memòria/treball final del mòdul.
El treball final i les recensions/infografia si estan suspeses (amb més de 3,5) es podran recuperar/refer a partir de les indicacions del professorat. No es podran recuperar les activitats d’aula.
Els lliuraments amb retard, correccions, millores, segons lliuraments, recuperacions, etc... puntuaran un màxim de 6,5. Els treballs de recuperació es lliuraran, com a màxim, dues setmanes després d'haver rebut la correcció/feedback.
Les dates de lliurament seran:
- Treball 1 (Recensions crítiques d'articles i infografies): Lliurament 2ª setmana d’Abril aproximadament.
- Treball 2 Final: Lliurament 1ª setmana Maig aproximadament.
En totes les activitats (individuals i en grup) es considerarà la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professorat considera que no compleix aquests requisits.Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'alumnat mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars.
L'assistència a classe és obligatòria. Perpoder obtenir una avaluació final positiva, l'alumnat haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccionsa la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
El procediment de revisió de les proves es realitzarà de forma individual i presencial.
La còpia iel plagi són robatoris intel·lectuals i, per tant, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero en tot el bloc on es situï el treball. En el cas de còpia entre dos alumnes, si no es pot saber qui ha copiat de qui, s’aplicarà la sanció a tots dos alumnes. Volem recordar que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un/a autor/a com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, sigui publicat en paper o en formadigital a Internet (veure documentació de la UAB sobre el plagi a: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html).
--
L'alumnat que s'acull a l'avaluació única té la mateixa assistència obligatòria que la resta d'estudiants que realitzen avaluació continuada, havent de realitzar una carpeta/portafoli d'aprenentatge (digital i/o en format paper a determinar pel professorat) amb el següent contingut:
- portada estàndard del màster
- índex exhaustiu
- Totes les activitats plantejades al grup a l'aula, Moodle, etc…, incloent-hi una síntesi de la reflexió final realitzada de forma grupal (oindividual si aquesta no s'hagués produït).
- Treball 1. Aquest treball inclou el treball escrit (segons guió facilitat) i la presentació del treball que es realitza oralment a classe amb el grup; en aquest cas, aquesta presentació s'haurà d'enregistrar i lliurar una exposició multimèdia que permeti veure simultàniament la presentació de suport realitzada (powerpoint, canva, etc…) i l'explicació de l'alumnat. El fitxer haurà de sercompatible amb els programesestàndard. A més, caldrà afegir una breu síntesi de tots els diferents “treballs 1” presentats a l'aula pels seus companys.
- Treball 2. Aquest treball seguirà les mateixes indicacions que el “Treball 1”, però seguint el seu propi guió facilitat. A més, haurà d'afegir una breu síntesi de tots els diferents “treballs 2” presentats a l'aula pels seus companys.
La carpeta d'aprenentatge amb totes les evidències es lliurarà a la penúltima sessió de classe, i s'aplicarà el mateix sistema de recuperació/revisió que a l'avaluació contínua.
Bibliografia
Bibliografia bàsica
ADELL, J. (2018). Más allá del instrumentalismo en tecnología educativa. En J. Gimeno (Ed.). Cambiar los contenidos, cambiar la educación (pp.117-128). Madrid: Morata.
ALONSO, C.; BOSCO, A.; CORTI, F. y RIVERA, P. (2014) Prácticas de enseñanza mediadas por entornos 1 x1: Un estudio de casos en la educación obligatoria de Cataluña, Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado, Vol. 18, 3, pp. 99-118. [En línea]
ANICHINI, A., PARIGI, L. Y CHIPA, S. (2017)Between tradition and innovation: the use of textbooks and didactic digital contents in classrooms, Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa, 16(2), pp. 97-110.[En línea]
APARICI, R. y SILVA, M. (2012) Pedagogía de la interactividad, Comunicar, 38, XIX, 51-58. [En línea] [Consulta 15/7/2013]
AREA, M. (2007). Las tecnologías de la información y comunicación en el sistema escolar. Una revisión de las líneas de investigación. Relieve: Revista Electrónica de Investigación y Evaluación Educativa, vol 11, nº1[En línea][Consulta 27-09-09]
AREA, M. y ADELL, J. (2021). Tecnologías Digitales y Cambio Educativo. Una Aproximación Crítica. REICE. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia yCambio en Educación, 19(4), 83-96. https://doi.org/10.15366/reice2021.19.4.005
ARROYO, A. (coord). (2024). Inteligencia artificial y educación: construyendo puentes. Graó. ISBN: 978-84-128529-1-2.
AZORÍN, C y MUIJS, D. (2018) Redes de colaboración en educación. Evidencias recogidas en escuelas de Southampton. Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado, 22, 2,pp. 7-27
AZORÍN, C y MUIJS, D. (2017). Networks and collaboration in Spanish education policy. Educational Research, 59(3), 273-296.
BAUMAN, Z. (2002) Modernidad liquida. México: S.L. Fondo fe Cultura Económica de España.
BOSCO, A. (2008) De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa, REIRE Revista d’Innovació i Recerca en educació,nº 1, noviembre de 2008, pp.11-22.[En línea] [Consulta 27-09-10]
BOSCO, A. y RODRÍGUEZ, D. (2008) Docencia virtual y aprendizaje autónomo: algunas contribuciones al Espacio Europeo de Educación Superior. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia (RIED), Vol. 11 (1), pp. 157-182. [En línea] [Consulta 11-06-12]
BOSCO, A.; SÁNCHEZ VALERO, J.A. y SANCHO GIL, J. (2016) Teaching practice and ICT in Catalonia: Consequences of educational policies. KEDI Journal of Educational Policy. 13 (2). p 201-220. [En línea]
CABERO, J.; BARROSA, J.; LLORENTE, C. (2019). La realidad aumentada en al enseñanza universitaria. REDU. Revista de docencia universitaria, 17 (1), 105-118.
CAPELL, N.; TEJADA, J. Y BOSCO, A. (2017) Los videojuegos como medio de aprendizaje: un estudio de caso en matemáticas en Educación Primaria. Pixel-Bit, 52, 133-150. [En línea]
CASTAÑEDA, L., SALINAS, J. & ADELL, J. (2020). Hacia una visión contemporánea de la Tecnología Educativa. Digital Education Review, 37, 240-268. https://doi.org/10.1344/der.2020.37.240-268.
DE PABLOS, J. (2009) Historia de la Tecnología Educativa. En DE PABLOS, J. (Coord.) Tecnología Educativa. La formación del profesorado en la era de Internet. Málaga: Ediciones Aljibe. pp. 95-115.
DOMINGO-COSCOLLA, M.; BOSCO-PANIAGUA, A.; CARRAZCO SEGOVIA,S, & SÁNCHEZ VALERO, J.A. (2020) Fomentando la competencia digital docente en la universidad: Percepción de estudiantes y docentes. Revista de Investigación Educativa, 38(1), 167-782 [En línea]
FERNÁNDEZ-ENGUITA, M. (2023). Competencia digital docente para la transformación educativa. Madrid: OEI. [En línea]
FISHER, G. (2014) Beyond Hype and Underestimation: Identifying Research Challenges for the Future of MOOCs. Distance Education Journal (Commentary for a Special Issue “MOOCS: Emerging Research”), 35(2), pp. 149-158.[En línea]
GEWERC, A., MONTERO, L. y LAMA, M. (2014) Colaboración y redes sociales en la enseñanza universitaria. Comunicar, 42, XXI, pp. 55-63. [En línea]
LÓPEZ HERNÁNDEZ, A. (2007) Libros de texto y profesionalidad docente, Revista de la Asociación de Inspectores de Educación de España, nº6 [En línea] [Consulta 11/6/2012]
MARIN, V., NEGRE, F. y PÉREZ, A. (2014) Entornos y redes personales de aprendizaje (PLE-PLN) para el aprendizaje colaborativo, Comunicar, 42, XXI, 35-43. [En línea]
MARTIN MONJE, E.; BÁRCENA, E. y READ, T.(2014) La interacción entre compañeros y el feedback linguístico en los COMA de lenguas extranjeras.Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado. Vol 18, 1, pp. 167-183. [En línea]
MAS, O. y POZOS, K:V: (2012) Las competencias pedagógicas y digitales del docente universitario. Un elemento nuclear en la calidad docente institucional. Revista del Congrés Internacional de Docència Universitàriai Innovació, 1, pp.1-21. [En línea]
MENESES, J., FÀBREGUES, S., JACOVKIS, J., &RODRÍGUEZ-GÓMEZ, D. (2014). La introducción de las TIC en el sistema educativo español (2000-2010): un análisis comparado de las políticas autonómicas desde una perspectiva multinivel. Estudios sobre Educación, 27, 63-90.
MINELLI-DE-OLIVEIRA, J.,CAMACHO-I MARTÍ, M. y GISBERT-CERVERA, M. (2014) Explorando la percepción de estudiantes y profesor sobre el libro de texto electrónico en Educación Primaria. Comunicar, 42, 87-95. [En línea]
OEI (2022). Informe Diagnóstico de necesidades formativas en la educación técnica profesional sobre competencias digitales en los países de Alianza Pacífico. Madrid: OEI-IIFAC. [En línea]
OECD (2013) Educational Research and Innovation Leadership for 21st Century Learning. OECD publishing
RUIZ, C.; MAS, O. Y TEJADA, J. (2008). El uso de un entorno virtual en la enseñanza superior: una experiencia en los estudios de pedagogía de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y la Universitat Rovira i Virgili (URV). Revista Iberoamericana de educación, 46/3, 1-14.
RUIZ, C.; MAS, O. Y TEJADA, J. (2008). Estratègies didàctiques a l’ensenyament universitari. Experimentació de crèdits ECTS en els estudis de Pedagogia i Psicopedagogia. Temps d’Educació, 34, 183-202.
SELWYN, N. y GOUSETI, A. (2009) School and web 2.0.: a critical perspective, Educatio Siglo XXI, nº 27.2-2009, 147-165. [En línea]
SENGE, P. (1990). The fifth discipline: the art and practice of the learning organization. New York: Currency Doubleday
VALVERDE, J. (2014) MOOCs: una visión crítica desde las ciencias de la educación. Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado, Vol. 18,1. pp. 93-111. [En línea]
VANDERLINDE, R., AESAERT, K., & VAN BRAAK, J. (2014).Institutionalised ICT use in primary education: A multilevel analysis. Computers & Education, 72, 1-10.
Bibliografia complementària
AREA, M. y PESSOA, T. (2012) De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la web 2.0., Comunicar, 38, XIX, pp.13-20. [En línea] [Consulta 15/7/2013]
AREA, M. (2004) Máquinas que enseñan. Una revisión de los métodos de enseñanza-aprendizaje con ordenadores. Bordón, 56 (3 y 4), pp. 483-491.
BOSCO, A. (2003) Nuevas Tecnologías y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural, Fuentes, 4, pp.84-100 [En línea]
BOSCO, A. (2004) Los medios de enseñanza en la educación escolar: de la necesidad de un nuevo entorno para aprender y enseñar. Quaderns digitals, nº 36,[En línea] [Consulta 27-09-10]
BOSCO, A.; LARRAIN, V.; SANCHO GIL, J. y HERNÁNDEZ, F. (2007) School +: un proyecto europeo para repensar la enseñanza secundaria. Revista de Educación (Madrid), 347, pp. 157-180[En línea] [Consulta 9/10/2008]
BOSCO, A. (2008) Las Tecnologías de la Información y la Comunicación en la Formación del Profesorado: lineamientos, actualidad y prospectiva,Razón y Palabra, nº 63, [En línea]
BOSCO, A. (2013) Las TIC y la educación escolar: tiempo y espacio como obstáculos o aliados de la innovación. Investigación en la escuela, 79, pp. 43-52.
BUCKINGHAM, D. (2004): Connecting the family? “Edutainment” Web sites and learning at home. Education. Communication & Information. Vol. 4, nº 2/3. July/Nov. 2004. Pp. 271-291.
BURBULES, N. y CALLISTER, T. (2001) Riesgos y promeses de las nuevas tecnologies de la información y la comunicación. Buenos Aires: Granica.
DE PABLOS PONS, J. (2009) La formación del profesorado en la era de Internet. Málaga: Ediciones Aljibe.
DE PABLOS PONS, J. (2010) Políticas educativas y buenas prácticas con TIC. Barcelona: Editorial Graó.
DEZUANNI, M. y MONROY-HERNÁNDEZ, A. (2012). “Prosumidores interculturales”: creación de medios digitales globales entre jóvenes. Comunicar, nº 38 XIX, pp.59-66. [En línea] [Consulta 15/7/2013]
COBO ROMANÍ, C. y PARDO KUKLINSKI,H. (2009) Planeta web 2.0. Inteligencia colectiva o medios “fast food” [En línea ] [Consulta 27-09-10]
DE PABLOS, J. (2001) Los estudios culturales y la comunicación. Algunas herramientas conceptuales para interpretar la mediación tecnológica. En AREA, M. (Coord.) Educar en la sociedad de la información. Bilbao: Desclèe de Brouwer. Pp. 145-178.
FERNÁNDEZ REIRIS, A. (2005) La importancia de llamarse libro de texto.Hegemonía y control del currículum en el aula. Madrid: Miño y Dávila Editores.
GEWERC BARUJEL, A. (2009) Políticas, prácticas e investigación en tecnología educativa. Barcelona: Ediciones Octaedro.
GARRISON, D. y ANDERSON, T. (2005) El e-learning en el siglo XXI. Barcelona: Octaedro.
KOTILAINEN, S. (2009) Participación cívica y producción mediática de los jóvenes: “Voz de la juventud”. Comunicar, nº 32, XVI, pp. 181-192. [En línea] [Consulta 11/6/2012]
LANKSHEAR, C. y KNOBEL, M. (2008) Nuevos alfabetismos. Su práctica cotidiana y el aprendizaje en el aula. Madrid: Morata.
LITWIN, E. (2005): La tecnología Educativa en el debate didáctico contemporáneo. En LITWIN, E. (Comp.) (2005) Tecnologías educativas en tiempos de Internet. Pp.13-34.
MARCELO GARCÍA, C. yPERERA RODRÍGUEZ, V. H. (2004) Aprender con otros en la red. El análisis de los foros de debate como espacio de comunicación asincrónica. Bordón, 56 (3 y 4) pp. 533-558.
RAYÓN, L. (2008, julio) Los edublogs como entornos de experiencia para una alfabetización multimodal. Reflexiones desde la investigación etnográfica en los entornos escolares. Ponencia XIII Congreso Internacional en Tecnologías para la Educación y el Conocimiento: la Web 2.0., 3, 4 y 5 de julio de 2008.
SANCHO, J. (2006) Formar lectores y autores en un mundo visual. Cuadernos de Pedagogía, nº 363, pp. 52-57.
SANCHO, J. M. (2008) De TIC a TAC, el difícil tránsito de una vocal. Investigación en la escuela, 64, 19-30. [En línea] [Consulta 15/7/2013]
SANCHO GIL, J. y ALONSO CANO, C. (2012). La fugasidad de las políticas, la inercia de las prácticas. Barcelona: Octaedro.
SANGRÀ, A. y SANMAMED, M. (2004) La transformación de las universidades a través de las TIC: discursos y prácticas. Barcelona: Editorial UOC.
Programari
Moodle
Google Drive
Mentimeter
Gennially
Etc...
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |