Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
4318290 Arxivística i Governança de la Informació | OB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha prerequisits en aquesta assignatura.
L’assignatura se centra en un dels principals productors documentals com és l’administració pública. Les entitats públiques estan experimentant una profunda transformació en les seves formes organitzatives a conseqüència dels canvis legislatius, tecnològics, socials i polítics. Aquesta transformació té una traducció directa en la gestió de la informació i en la producció dels documents. Per tant, és necessària una visió àmplia per actuar sobre els fons històrics públics i sobre els reptes de la nova administració electrònica i de la gestió de dades, passant pel coneixement dels processos administratius que donen lloc a la producció dels documents i la informació.
Bloc 1. Conceptes bàsics
Bloc 2. L’administració pública. Evolució històrica i perspectives de futur
Bloc 3. Els fons de l’administració pública
Bloc 4. Documents, processos i procediments a l’administració pública
Bloc 5. L’arxiu dins l’administració pública
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Debats, intervencions i exposicions a l'aula o virtuals | 16 | 0,64 | |
Explicacions presencial o virtuals | 44 | 1,76 | |
Lectures de textos i articles | 15 | 0,6 | |
Tipus: Supervisades | |||
Exercicis pràctics individuals o en grup a l'aula o de forma virtual | 22 | 0,88 | |
Tipus: Autònomes | |||
Exercicis pràctics fora de l'aula | 23 | 0,92 |
La metodologia docent combinarà les explicacions a l’aula, les activitats conjuntes de debat i exposició oral, els exercicis individuals i en grup a l’aula i els exercicis individuals fora de l’aula, que poden ser avaluables. Aquesta combinació metodològica ha de facilitar l’aprenentatge dels conceptes teòrics necessaris per superar l’assignatura, així com posar en pràctica la teoria i els conceptes en la resolució de situacions i en la presa de decisions a l’hora d’afrontar plantejaments i casos vinculats al temari l’assignatura.
L'assignatura s'impartirà en català.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen final | 40% | 3 | 0,12 | CA03, CA04, KA08, KA09, KA10, KA11, SA07 |
Exercicis pràctics individuals o en grup a l'aula o de forma virtual | 30% | 17 | 0,68 | CA03, CA04, KA08, KA10, KA11, SA06, SA07 |
Exposició oral | 20% | 3 | 0,12 | CA04, KA09, KA11, SA07 |
Intervencions als espais de debat | 10% | 7 | 0,28 | CA03, CA04, KA11 |
El sistema d’avaluació es compon de quatre activitats que conformaran la nota final de l’assignatura. Tres de les activitats formen part d’un sistema d’avaluació continuada, com són les intervencions als espais de debat o fòrum (10% de la nota), els exercicis pràctics relacionats amb la matèria teòrica (30% de la nota) i les exposicions a l’aula en grup (20%). Després hi haurà un examen final o prova de síntesi sobre tots els continguts impartits de l’assignatura que representarà el 40% de la nota final. Per poder calcular la nota final de l’assignatura cal treure com a mínim un 3,5 a totes les activitats d’avaluació.
En cas que no s’arribi al 3,5 en una de les activitats o alguna d’elles no es faci, hi haurà un procés de recuperació amb una prova o examen final únic, la nota del qual serà la nota final de l’assignatura.
Avaluació única
L’avaluació única consistirà en fer un examen final i entregar, al mateix dia de l’examen, les activitats pràctiques avaluables amb els percentatges següents:
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.
Bibliografia:
ALGUACIO SANZ, Mario; De la Fragua Cobo, Anna M.; GONZÁLEZ MAYA, Manuel; MORO CORDERO, M. Ascensión; “Una nova orientació en la gestió administrativa: la governança de les dades”. A: Lligall, núm. 46, p., 161-177.
ÁLVAREZ BRUGADA, Isaac. «Producció documental als ajuntaments entre el 1834 i el 1844. La transició entre l’administració municipal d’antic règim i la liberal a l’inici del regnat d’Isabel II». A: Lligall, 2013, Núm. 36, p. 155-180.
ARAGUÀS GALCERÀ, Irene (2012): “La regulació de l’administració electrònica i els seus principis rectors.” A: Revista Catalana de Dret Públic. Núm. 45. Desembre de 2012, p. 215-238.
ARAGUÀS GALCERÀ, Irene (2012): “La Administración electrónica en España: de la «administración en papel» a la «e-administración»”. A: Revista chilena de derecho y ciencia política. Núm. 2, vol. 3. Agost-desembre 2012., p. 109-139.
BERNAL, Àngels; DURAN, Anna: (2001); “La identificació dels fons de l'Administració a l'Arxiu Nacional de Catalunya.” A: Lligall, núm. 18, p. 165-216.
CAMPOS MARTÍNEZ, Pilar (2022); Directrius per al tractament de conjunt de dades als arxius. Barcelona: Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya. Textos 11.
CAMPOS MARTÍNEZ, Pilar (2023): “Conjunt de dades, gestió documental i arxius: proposta de tractament”. A: Lligall, núm. 46, p. 131-145.
CASELLAS, Lluís-Esteve (2012). «La transició vers l’administració electrònica: l’experiència de l’Ajuntament de Girona». A: Lligall,núm. 33-34, p. 14-34.
CERRILLO MARTÍNEZ, Agustí (2015) : “El govern obert. Els fonaments d’un nou model de relació amb la ciutadania”. A: Activitat Parlamentària, núm. 28, p. 38-52.
CERRILLO MARTÍNEZ, Agustí (2006): L’Administració electrònica. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2006.
CERRILLO MARTÍNEZ, Agustí; CASADESÚS DE MINGO, Anahí (2018); “El impacto de la gestión documental en la transparencia de las Administraciones públicas: la transparencia por diseño” a: GAPP. Gestión y Análisis de Políticas Públicas. Nueva época, núm.19. https://revistasonline.inap.es/index.php?journal=GAPP&page=article&op=view&path%5B%5D=10515
COROMINAS NOGUERA, Mariona; NIETO LOZANO; Ángeles; VALLE JUAN, María Ángeles (2014); Los archivos parlamentarios. Qué son y cómo se tratan. Gijón: Ediciones Trea.
CRIADO, J. Ignacio (2016); “Las administraciones públicas en la era del gobierno abierto. Gobernanza inteligente para un cambio de paradigma en la gestión pública.” A: Revista de Estudios Políticos, núm. 173, p. 245-275.
CRUZ-RUBIO, César Nicandro (2015); “¿Qué es (y que no es) gobierno abierto? Una discusión conceptual” A: Eunomía. Revista en Cultura de la Legalidad, núm. 8, p. 37-53.
CUNNINGHAM, Adrian (2021); "¿Cómo de lleno está el vaso? Cambios y desafíos para los profesionales de los documentos frente a la transformación digital en la era de los datos”. Revista Tabula. Núm. 24, pp. 25-40.
DÁVILA OLIVEDA, Alfonso (2010). Los archivos del Estado. Qué son y cómo se tratan. Gijón: Ediciones Trea.
GARCÍARUIPÉREZ, Mariano (2009). Los archivos municipales. Qué son y cómo se tratan. Gijón: Ediciones Trea.
LASO BALLESTEROS, Ángel (2009). Los archivos provinciales. Qué son y cómo se tratan. Gijón: Ediciones Trea.
LÓPEZ CUADRADO, Ana Maria; REQUEJO ZALAMA, Javier (2021); “Estrategias y modelos de gestión de datos archivísticos”. A: Revista Tabula, núm. 24, pp. 97-111.
LONGO, Francisco; YSA, Tamyko (2007). Els escenaris de la gestió pública del segle XXI. Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya.
MATAS, Josep (1999). “La identificació d’un fons. Tot escoltant Marco Poloi Khublai Khan darrere una cortina estant”. A: Lligall [Barcelona], núm. 15, p. 11-45.
MATAS, Josep (2015): “Notes sobre les lleis de transparència”. A: Lligall. Revista Catalana d’Arxivística, núm. 38, pp. 22-44.
PALOMAR i BAGET, Núria; PÉREZ i VENTAYOL, Joan (2023); “El govern de la dada a la Generalitat de Catalunya: instruments normatius i formes d’implantació. A: Lligall, núm. 46, p. 118-127.
PÉREZ VENTAYOL, Joan; RUIZ GÓMEZ, Vicenç (2016); L’arxiu, clau de volta de la transparència. Barcelona: BonPort Edicions. Edició electrònica.
RIVERO ORTEGA, Ricardo (2007): El expediente administrativo: de los legajos a los soportes electrónicos. Navarra: Thomson Aranzadi.
ROBERGE, Michel (1992); La gestió dels documents administratius. Barcelona: Diputació de Barcelona.
SERRA I SERRA, Jordi (2003): “L'administració electrònica i la gestió de documents”. A: BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació. Número 11, desembre 2003.
SERRA I SERRA, Jordi(2021): “Los datos: ¿Una amenaza? Gestión de documentos en la era de los datos. A: Revista Tabula, núm. 24, pp. 43-63.
SERRA I SERRA, Jordi (2024): «El rol de la sèrie documental en entorns de gestió dadificats: una proposta metodològica en el marc de la governança de la informació». Tesi doctoral: Universitat de Barcelona
Webgrafia:
La Admninistración electrónica: http://www.dpz.es/areas/area-de-asistencia-y-modernizacion-local/asistencia-a-municipios/ficheros/guia/Guia%20-DPZ-%202019-%20%2006%20-%20La%20Administracion%20Electronica.pdf
Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos: https://www.termcat.cat/es/diccionaris-en-linia/170
Jordi Serra i Serra: La gestión documental datificada. Retos profesionales en el contexto de la transformación digital: https://www.youtube.com/watch?v=fr6oW_VHhKU
No hi ha programari específic.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | tarda |