Logo UAB

Didàctica de la Llengua Francesa

Codi: 44318 Crèdits: 15
2024/2025
Titulació Tipus Curs
4310486 Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes OT 0

Professor/a de contacte

Nom:
Marilisa Birello
Correu electrònic:
marilisa.birello@uab.cat

Equip docent

Julia Llompart Esbert

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Aquells que estableix el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.


Objectius

En acabar aquesta assignatura els/les aprenents podran:

  • Identificar els principis bàsics de política lingüística que inspiren el currículum català de llengües estrangeres.
  • Aplicar les bases teòriques i principis didàctics actuals per ensenyar francès com a llengua estrangera.
  • Usar criteris pertinents per seleccionar, adaptar i/o crear materials per aprendre francès en entorns multilingües i en grups heterogenis.
  • Dissenyar i seleccionar materials, tasques i projectes adequats per a grups d'aprenents concrets, segons els principis establerts al currículum de francès per a l'educació secundària i per les EOI.
  • Analitzar l'ús del francès com a eina per ensenyar i aprendre.
  • Portar a terme una recerca-acció.

Competències

  • Adquirir estratègies per a estimular l'esforç de l'estudiant i promoure la seva capacitat per a aprendre per sí mateix i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l'autonomia, la confiança i la iniciativa personals.
  • Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la als processos d'ensenyament-aprenentatge en les matèries pròpies de la especialització cursada.
  • Comunicar-se de manera efectiva, tant de manera verbal com no verbal.
  • "Concretar el currículum que s'implantarà en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants."
  • Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a la especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics al voltant als processos d'ensenyament-aprenentatge respectius.
  • Conèixer els processos d'interacció i comunicació a l'aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per a fomentar l'aprenentatge i la convivència a l'aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.
  • Dissenyar i desenvolupar espais d'aprenentatge amb especial atenció a l'equitat, l'educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d'un futur sostenible.
  • "Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l'entorn on estigui ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada; participar en l'avaluació, investigació i innovació dels processos d'ensenyament-aprenentatge."
  • Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.
  • Generar propostes innovadores i competitives en l'activitat professional i en la investigació.
  • Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.
  • Planificar, desenvolupar i avaluar el procés d'ensenyament-aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l'adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments, atenent al nivell i formació prèvia dels estudiants així com la orientació dels mateixos tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.
  • Posseir les habilitats d'aprenentatge necessàries per a poder realitzar una formació contínua tant en els continguts i la didàctica de l'especialitat, com en els aspectes generals de la funció docent.

Resultats d'aprenentatge

  1. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d'ensenyamen-aprenentatge en les matèries pròpies de la especialització cursada.
  2. Comunicar-se de forma efectiva, tant verbal com no verbalment.
  3. Conèixer els processos d'interacció i comunicació a l'aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per a fomentar l'aprenentatge i la convivència a l'aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.
  4. Crear un clima que faciliti la interacció i valori les aportacions dels estudiants per fomentar l'aprenentatge de la llengua francesa a l'aula.
  5. Demostrar que coneix contextos i situacions en què s'usa i aplica la llengua francesa en l'ensenyament secundari i a les escoles d'idiomes, subratllant el seu caràcter funcional.
  6. Demostrar que coneix el valor formatiu i cultural de la llengua francesa i dels continguts d'aquesta disciplina que s'imparteixen en l'Educació Secundària Obligatòria, en el batxillerat i a les escoles d'Idiomes i integrar aquests continguts en el marc de la ciència i de la cultura.
  7. Demostrar que coneix els currículums de llengua francesa de l'Educació Secundària Obligatòria, del batxillerat i de les escoles d'idiomes.
  8. Demostrar que coneix els desenvolupaments teòric-pràctics de l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua francesa.
  9. Demostrar que coneix i aplicar propostes docents innovadores en l'àmbit de la llengua francesa.
  10. Demostrar que coneix la història i els desenvolupaments recents de la llengua francesa, i les seves perspectives, per transmetre una visió dinàmica de la mateixa.
  11. Dissenyar i desenvolupar espais d'aprenentatge amb especial atenció a l'equitat, l'educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d'un futur sostenible.
  12. Entendre l'avaluació com un instrument de regulació i d'estímul a l'esforç, i conèixer i desenvolupar estratègies i tècniques per a l'avaluació de l'aprenentatge de la llengua francesa.
  13. Generar propostes innovadores i competitives a l'activitat professional i a la investigació.
  14. Identificar problemes relatius a l'ensenyament i aprenentatge de la llengua francesa i plantejar possibles alternatives i solucions.
  15. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.
  16. Posseir les habilitats d'aprenentatges necessàries per a poder realitzar una formació contínua tant en els continguts i la didàctica de la Llengua Francesa, com en els aspectes generals de la funció docent.
  17. Seleccionar, utilitzar i elaborar recursos per a l'ensenyament de la llengua francesa.
  18. Transformar els currículums de la llengua francesa en seqüències d'activitats d'aprenentatge i programes de treball.
  19. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació i integrar-les en el procés d'ensenyament-aprenentatge de la llengua francesa.

Continguts

Bloc 1: Ensenyament i aprenentatge del francès com a llengua estrangera (9 ECTS) - en català i francès

  • El currículum de llengües estrangeres de l'ESO, del batxillerat i de les EOI
  • Propostes didàctiques i recursos per desenvolupar la competència comunicativa en francès
  • La gestió de la comunicació, l'espai i el temps a l'aula de francès
  • L'avaluació a l'aula de francès
  • Programes d'aprenentatge integrat de continguts i llengua

Bloc 2: Innovació docent i iniciació a la investigació educativa en didàctica del francès (6 ECTS) - en català i francès

 

  • La planificació didàctica
  • El professorat com a investigadors/investigadores a l'aula
  • Introducció a la recerca-acció
  • Programes de formació continuada al llarg de la vida

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Presencial dirigida (classes magistrals expositives, discussió d'estudis de cas, anàlisi de pràctiques d'aula, etc.) 97,5 3,9 2, 9, 5, 6, 7, 10, 8, 13, 3, 1, 12, 19
Tipus: Supervisades      
Tutories col·lectives o individuals 75 3 2, 4, 9, 5, 6, 7, 8, 14, 15, 3, 16, 1, 18, 12, 19
Tipus: Autònomes      
Activitats no presencials i autònomes 202,5 8,1 2, 11, 13, 14, 15, 3, 16, 1, 17, 18, 12, 19

La metodologia de les sessions presencials combinarà les activitats magistrals i expositives amb pràctiques d'aula, treball en parelles i grups, exposicions, debats, elaboració de projectes, etc. Es requerirà una participació activa de part de l'alumnat i l'ús sostingut del francès com a llengua vehicular habitual, i la llengua en la qual es realitzen les activitats d'avaluació.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Enseñanza y aprendizaje del francés como lengua extranjera 60% 0 0 2, 4, 9, 5, 6, 7, 10, 8, 11, 3, 1, 17, 18, 12
Innovación docente e investigación educativa 40% 0 0 9, 6, 7, 10, 8, 13, 14, 15, 3, 16, 19

Per aprovar aquest mòdul cal complir els següents requisits:

  1. Obtenir un APTE en francès, la qual cosa exigeix demostrar l'ús eficient, fluid, adequat i acurat (fonètica, gramàtica, lèxic, ortografia, organització textual, etc.) de la llengua francesa (nivell mínim C2.1 del MECR).
  2. Assistir i participar activament a un mínim del 80% de les sessions presencials, incloses les conferències i els tallers comuns amb d’altres especialitats.
  3. Aprovar TOTES les tasques d'avaluació de l'assignatura.
  4. Superar els dos blocs de continguts que composen l'assignatura.

 

Avaluació continuada

L'avaluació continuada consta de les següents proves i activitats:

  • explotació didàctica d'una cançó. Activitat en parelles. 20% de la nota global
  • adaptació d'una unitat de llibre de text. Activitat individual. 30% de la nota global
  • creació d'una rúbrica per a la classe. Activitat individual. 20% de la nota global.
  • microensenyament. Activitat individual. 30% de la nota global.

 

Els resultats de les proves es publicaran al campus virtual amb un màxim de 20 dies hàbils següents al seu lliurament. L’estudiant tindrà 5 dies per demanar la revisió de les proves a partir de la data de la seva publicació.  

Per a la recuperació de les tasques suspeses es farà el 23 de maig. La nota màxima de la recuperació serà de 5.

Si un/a alumne/a no assisteix a un mínim del 80% de les sessions (aplicable a cada bloc), suspendrà el mòdul i haurà de presentar-se a la recuperació.

El lliurament de treballs es realitzarà en l'aula moodle del mòdul. No s'acceptaran treballs lliurats amb formats incorrectes, que no incloguin el nom dels autors o que es lliurin fora de termini. L'alumnat és responsable d'assegurar que el format dels arxius és compatible amb l'entrega a l'aula moodle.

Per ser avaluat/da cal assistir a les sessions i participar de forma proactiva a classe, tenint una actitud general positiva i un saber estar adequat al context. La impuntualitat i l'ús inadequat del mòbil seran percebuts com a faltes de respecte cap a la comunitat d'aprenentatge,i poden posar en qüestió l'adequació de l'estudiant per promocionar-lo com a futur docent. 

 

Avaluació única

Els estudiants que optin a avaluació única han de lliurar o fer les següents proves el 9 de maig:

  • Prova escrita sobreel contingut de l’assignatura. 40%
  • Lliurament del disseny d’una activitat d’expressió escrita, una de comprensió escrita, una de comprensió oral i una de expressió oral escrita. 40%
  • Entrevista oral. 20%

Per aprovar l’assignatura s’han d’haver presentat totes les proves i haver obtingut la nota mínima de 5 en cada prova. En cas de no superar alguna de les proves de l’avaluació única, l’alumne es podrà presentar a recuperació si ha obtingut una nota mínima del 3,5 en la prova en qüestió. La recuperació dels estudiants d’avaluació única serà el 23 de maig i  consistirà en una prova de síntesi. 

Els estudiants que s’acullin a l’avaluació única no lliuraran ni rebran retorn valoratiu ni qualificador de les activitats d’avaluació continuada realitzades durant el procés de desenvolupament de l’assignatura. El lliurament serà únic i concentrat en un mateix dia.

  

La nota final s'obtindrà a partir de la mitjana ponderada de la nota final de cada bloc de continguts: bloc 1 (60%); bloc 2 (40%). 

D’acord a la normativa UAB, el plagi o còpia d’algun treball es penalitzarà amb un 0 com a qualificació, perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Si durant la realització d’un treball individual a classe, el professor/a considera que un estudiant està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu noautoritzat pel professorat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de recuperació.


Bibliografia

Abry D. et Veldeman-Abry J., (2007). La Phonétique. Audition, prononciation, correction. Col. Techniques et pratiques de classe. Clé International.

Agustín-Llach, M. P. (2016). Estrategias de vocabulario: aprender y comunicar en LE. Revista Nebrija De Lingüística Aplicada a La Enseñanza De Lenguas, 10(21), 42–45. https://doi.org/10.26378/rnlael1021269 

Álvarez González, S. (2016). Materiales Didácticos FLE/FOS en el aula del siglo XXI. Anales de Filología Francesa, 23, 21–38. Repéré à https://revistas.um.es/analesff/article/view/250561

Albero, B. (2011). Le couplage entre pédagogie et technologies à l'université : cultures d'action et paradigmes de recherche. Revue Internationale des technologies en pédagogie universitaire, 8 (1-2), 11-21. Repéré à http://edutice.archives-ouvertes.fr/edutice-00613826/fr/

Audet, L. (2010). Wikis, blogues et Web 2.0- Opportunités et impacts pour la formation à distance. Le Réseau d'enseignement francophone à distance du Canada (REFAD). Repéré à http://archives.refad.ca/nouveau/Wikis_blogues_et_Web_2_0.pdf

Batlle Rodríguez, J., González Argüello, M. V. & Pujolà, J.-T. (2018) La narrativa como elemento cohesionador de tareas gamificadas para la enseñanza de lenguas extranjeras, RiMe, n. 2/II n. s., giugno 2018, p.p. 121-160. Repéré à : https://rime.cnr.it/index.php/rime/article/view/40

Blanchet, P. et Chardennet, P. (Eds.). (2011). Guide pour la recherche en didactiquedeslangues et des cultures. Approches contextualisées. Archivescontemporaines. Repéré à http://www.bibliotheque.auf.org/doc_num.php?explnum_id=819

Barbottin, G. (2003). Rédiger des textes techniques et scientifiques en français et en anglais. Insep consulting éditions.

Béacco, J.-C., Lepage, S. et Porquier, R. (2011). Niveau B1 pour le Français / un référentiel. Didier.

Beacco, J. C., Blin, B., Houles, E., Lepage, S. et Riba, P. (2011). Niveau B1 pour le français. (Utilisateur apprenant indépendant) niveau seuil. Didier.

Béacco, J.-C, Lepage, S., Porquier, R. et Riba, P. (2008). Niveau A2 pour le Français / un référentiel. Didier.

Beacco, J. C. (2007). L'approche par compétences dans l'enseignement des langues. Didier.

Bourguignon, C. (2006). De l'approche communicative à l' "approche communic-actionnelle" : une rupture épistémologique en didactique des langues-cultures. Synergie Europe, 1. Repéré à: https://gerflint.fr/Base/Europe1/Claire.pdf

Candelier, M. (Ed.). (2010). Cadre de référence pour les approches plurielles des langues et des cultures (CARAP). Version 3. Centre européen pour les langues vivantes /Conseil de l'Europe.

Campà, À. (2010). "La glace au citron" ou le jeu des statistiques. Dans Baqué, L. et Estrada, M. (Éds.), La langue et l'être communiquant. Hommage à Julio MURILLO (pp. 63-72). Éditions du CIPA.

Campà, À. (2008). PELEU : portafolis europeu de llengües per a l'ensenyament universitari. Dans Martinez, M. et Añaños, E. (Coord.). Cap a l'espai Europeu d'Educació Superior. Experiencies docents innovadores de la UAB en ciències socials i en ciències humanes (pp. 185-195). Universitat Autònomade Barcelona.

Castellotti, V. (2017). Pour une didactique de l'appropriation. Diversité, compréhension, relation. Didier.

Cavalli, M., Coste, D. Crisan, A. & van de Ven, P. (2009). L'éducation plurilingue et interculturelle comme projet. Conseil de l’Europe. Repéré à : https://rm.coe.int/l-education-plurilingue-et-interculturelle-comme-projet-ce-texte-a-ete/16805a21a0

Collectif Grefsoc-Crapel. (2003). L'étranger compétent. Un nouvel objectif pourla didactique des langues étrangères. Dans D. Groux et H. Holec (Eds.), Une identité plurielle. Mélanges offerts à Louis Porcher (pp. 535-550). L'Harmattan.

Conseil de l'Europe. (2001). Cadre européen commun de référence pour les langues :apprendre, enseigner, évaluer. (S. Lieutaud, Trans.). Conseil de l'Europe /Editions Didier. Repéré à https://rm.coe.int/16802fc3a8

Conseil de l'Europe. (2021). Cadre européen commun de référence pour leslangues :apprendre, enseigner, évaluer. Volume complémentaire. Conseil de l'Europe /Editions Didier. Repéré à https://rm.coe.int/cadre-europeen-commun-de-reference-pour-les-langues-apprendre-enseigne/1680a4e270%20%C2%A1.

Coste, D. (2006). Le Cadre européem commun de référence pour les langues : traditions, traductions, translations. Retour subjectif sur un parcours. Synergie Europe, 1. Repéré à: hhttps://gerflint.fr/Base/Europe1/Coste.pdf

Coste, D. (Ed.). (2013). Les langues au coeur de l'éducation. Principes, pratiques, propositions. E.M.E. & InterCommunications.

Coste, D., Moore, D. et Zarate, G. (2009). Compétence plurilingue et pluriculturelle. Version révisée et enrichie d'un avant-proposet d'une bibliographie complémentaire. Conseil de l'Europe - Division des politiques linguistiques. Repéré à https://rm.coe.int/168069d29c

Cuq, J.-P.(Ed.) (2003). Dictionnaire de didactique du français langue étrangère et seconde. CLE International.

Dejean, C., & Sarre , C. (2017). Favoriser l'engagement interactionnel des apprenants dans les e changes synchrones. Dans N. Guichon & M. Tellier (Eds.), Enseigner l'oral en ligne (pp. 151-183). Didier. 

de la Maya Retamar G. y Mora Ramos I. (2019). Estudiodel conocimiento léxico en FLE de estudiantes españoles de Secundaria. Revista Complutense de Educación, 30(2), 527-543. https://doi.org/10.5209/RCED.57773

Detry, F. (2017). Les expressions idiomatiques en FLE: stratégies de mémorisation et motivation structurelle. Anales de Filología Francesa, 25. Repéré à https://revistas.um.es/analesff/article/view/315941 

Dooly, M., et Vallejo, C. (2019). (Eds.). The evolution of language teaching: Towards plurilingualism and translanguaging. Special Issue: Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1).

Elsen, A., Schalkwijk, E., Van Esch, K. (2003) La autonomía del alumno en el aprendizaje y la enseñanza de lenguas extranjeras. Estudios de lingüística aplicada. 36, 1-25.

Intravaia, P. (2000). Formation des professeurs de langue en phonétique corrective. Le Systeme Verbotonal. Didier Érudition / Centre International de Phonétique Appliquée.

Kramsch, C., Lévy, D. et Zarate, G. (Eds.). (2008). Précis du plurilinguisme et du pluriculturalisme. Archives contemporaines.

Marcos García, M. J. (2016). Estrategias de aprendizaje para la adquisición de la competencia lingüística en alumnos de FLE. Anales de Filología Francesa, 23, 125–143. Repéré à https://revistas.um.es/analesff/article/view/250611

Masats, D. et Nussbaum, L. (Ed.). (2016). Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria.Síntesis.

Moore, E. et Dooly, M. (Eds.). (2017). Qualitative approaches to research on plurilingual education /Enfocaments qualitatius pera la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe. Research-publishing.net. Repéré à https://doi.org/10.14705/rpnet.2017.emmd2016.9781908416476

Ollivier, C., Jeanneau, C., Hamel, M.-J., & Caws, C. (2021). Citoyenneté numérique et didactique des langues, quels points de contacts ? Lidil. Revue de linguistique et de didactique deslangues, 63. https://doi.org/10.4000/lidil.9204

Oster, U. (2009). La adquisición del vocabulario en una lengua extranjera: de la teoría a la aplicación didáctica. Porta Linguarum: Revista internacional de didáctica de las lenguas extranjeras, 11, 33-50.

Nussbaum, L. (2001). El discurso en el aula de lengua extranjera. Dans L. Nussbaum et M. Bernaus (Eds.). Didáctica de las lenguas extranjeras en la educación secundaria obligatoria (pp. 137-172). Síntesis.

Pujolà, J.-T. (2021). Gamification: motivating language learning with gameful elements. Dans T. Beaven & F. Rosell-Aguilar (Eds), Innovative language pedagogy report (pp. 109-114). Research-publishing.net. https://doi.org/10.14705/rpnet.2021.50.1244

Pujolà, J.T. & Herrera, F. (2018). Gamificación. Dans The Routledge Handbook of Spanish Language Teaching: metodologías contextos y recursos para la enseñanza del español L2, Muñoz-Basols, J., Gironzetti, E. & Lacorte, M. (eds.) Routledge.

Puren, C. (2006). De l'approche communicative à la perspective actionnelle. Le Français Dans Le Monde, (347), 37-40.

Puren, C. (2006). Le Cadre Européen Commun De Référence et la reflexion methodologique en didactique des langues-cultures : un chantier a reprendre. Synergie Europe, 1. Repéré à: https://gerflint.fr/Base/Europe1/Puren.pdf

Renard, R. (2002). Apprentissage d'une langueétrangère/seconde 2. La phonétique verbotonale. De Boeck Université.

Schnedeccker, C. (2002). Lire, comprendre, rédiger des textes théoriques. De Boeck Université́.

Spaëth, V. et Narcy-Combes, J. P. (2014). French. Dans C. Fäcke (Ed.). Manual of Language Acquisition (pp. 371-389). De Gruyter Mouton.

Spaëth, V. (2020). Présentation. Didactique du français langue étrangère et seconde : histoire et historicités. Langue Française, 2020(4). 208, 7-20. Repéré à: https://www.cairn.info/revue-langue-francaise-2020-4-page-7.htm

Tomé Díez, M. (2015). Desarrollo, análisis y evaluación de la producción oral en clase de lengua extranjera con las nuevas tecnologías. Thélème: Revista Complutense de Estudios Franceses, 30 (2), 255-268. Repéré à http://revistas.ucm.es/index.php/THEL/article/view/48663/47215%20-%20PDF

Tomé Díez, M.(2016). Compétences orales et nouvelles technologies dans un cours de français langue étrangère. Çédille, Revista de Estudios Franceses, 12, 387-401. Repéré à http://cedille.webs.ull.es/12/20tome.pdf

Veronique, D. (sous la direction de) (2008). L'acquisition de la grammaire du français langueétrangère. Didier

Viau, R. (2009). La motivation en contextescolaire. De Boeck

Vigner, G. (1982). Écrire. Col. Didactique des langues étrangères. Clé International.

Zourou, K. (2005). Apprentissages collectifs médiatisés et didactique des langues : instrumentation, dispositifs et accompagnement pédagogique. Thèse doctorat, Université Grenoble 3. Repéré à http://tel.archives-ouvertes.fr/tel-00119459

 

WEBGRAFÍA

Evolution des Methodes de FLE : http://adaf.wordpress.com/2008/04/23/l%E2%80%99evolution-des-method...

Fabris : http://accentsdefrance.free.fr

Flenet : http://flenet.rediris.es/cours/cphon.html

Ollivier, C. : Didactique du FLE, plurilinguisme, numérique. https://eurofle.wordpress.com/ 

Phonétique free : http://phonetique.free.fr

Puren, C. : Histoire des Méthodologies de l'enseignement des langues - Republication en ligne : https://www.aplv-languesmodernes.org/docrestreint.api/1849/b1a776bacb5d6ccbb0a692b19bd88566e4b5a707/pdf/puren_histoire_methodologies.pdf

UniversitéLéon : http://www3.unileon.es/dp/dfm/flenet/phonactivites.html

http://www.ebsi.umontreal.ca/jetrouve/ecrit/conclu.htm

http://www.ebsi.umontreal.ca/jetrouve/ecrit/formul3.htm

http://www.ebsi.umontreal.ca/jetrouve/ecrit/index.htm


Programari

No es necessita cap programari especial per cursar aquesta assignatura.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEmRD) Teoria (màster RD) 1 Francès anual matí-mixt