Logo UAB

Didàctica de l'Anglès

Codi: 44310 Crèdits: 15
2024/2025
Titulació Tipus Curs
4310486 Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes OT 0

Professor/a de contacte

Nom:
Emilee Sarah Moore De Luca
Correu electrònic:
emilee.moore@uab.cat

Equip docent

Melinda Dooly Owenby
Berta Torras Vila
Marta Mañosa Martí
Celia Pratginestós Pou

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Es recomana competència comunicativa avançada en anglès, equivalent al nivell C2 del MECR.


Objectius

Aquesta assignatura aspira que futurs i futures docents d'anglès es familiaritzin amb les estratègies didàctiques bàsiques d'ensenyament de l'anglès com a llengua estrangera a adolescents i adults en contextos institucionals, i adquireixin coneixements i habilitats bàsiques d'auto-formació que els ajudin a continuar millorant com a docents d'anglès al llarg de tota la vida professional. Aquesta aspiració es concreta en els objectius següents:

  • Familiaritzar-se amb els principis bàsics pedagògics i de política lingüística que inspiren els currículums catalans de llengües estrangeres.
  • Familiaritzar-se amb els fonaments psico-socio-lingüístics de l'aprenentatge de llengües estrangeres en medi institucional identificats a partir de la recerca.
  • Desenvolupar estratègies d'ensenyament de llengües estrangeres en consonància amb la recerca sobre aprenentatge de llengües i les característiques de l'alumnat i del context.
  • Dissenyar i seleccionar materials, activitats i seqüències didàctiques adequades a aprenents concrets, segons els principis establerts als currículums catalans de llengües estrangeres per a l'educació secundària i EOI.
  • Dissenyar i seleccionar materials, activitats d'avaluació adequats als aprenents basades en els principis pedagògics contrastats i les recomanacions del MECR i dels currículums catalans de llengües estrangeres.
  • Identificar i analitzar els trets característics de bones pràctiques docents en aules de llengua estrangera.
  • Autoavaluar la pròpiapràctica docent, identificar fortaleses i debilitats i proposar-se un pla de millora concret i realista
  • Utilitzar els coneixements didàctics, lingüístics i discursius avançats per escriure, adaptar i editar textos orals i escrits adaptats a les necessitats dels estudiants.
  • Col·laborar estretament amb altres docents en formació en l'assoliment dels objectius formatius, mitjançant la cooperació en la execució de les tasques assignades. 

Amb independència de les certificacions lingüístiques presentades a l'oficina de pre-inscripció, els i les estudiants que vulguin matricular aquesta assignatura són candidats i candidates a docents d'anglès, per la qual cosa són responsables d'accedir al curs en condicions de ser bons models lingüístics. Per tant, l'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se en llengua anglesa oralment i per escrit amb adequació, fluïdesa i correcció gramatical, lèxica i fonètica tant en situacions ordinàries com en tota la varietat de situacions professionals: debats, informes, presentacions orals, gestió de la comunicació a l'aula, explicacions a professionals i a alumnes, etc. També ha de ser capaç de llegir en llengua anglesa amb un alt grau de comprensió textos informatius i textos professionals de divulgació i recerca.

El MUFPS de l’UAB s’alinea amb els plantejaments europeus de promoció activa de les competències plurilingües. Així, s'espera de l'alumnat una actitud receptiva, apreciativa i, en definitiva, oberta cap a l'ús d'altres llengües que no siguin la de la pròpia especialitat, tant si l'alumnat les parla com si no.


Competències

  • "Concretar el currículum que s'implantarà en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants."
  • "Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l'entorn on estigui ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada; participar en l'avaluació, investigació i innovació dels processos d'ensenyament-aprenentatge."
  • Adquirir estratègies per a estimular l'esforç de l'estudiant i promoure la seva capacitat per a aprendre per sí mateix i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l'autonomia, la confiança i la iniciativa personals.
  • Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la als processos d'ensenyament-aprenentatge en les matèries pròpies de la especialització cursada.
  • Comunicar-se de manera efectiva, tant de manera verbal com no verbal.
  • Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a la especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics al voltant als processos d'ensenyament-aprenentatge respectius.
  • Conèixer els processos d'interacció i comunicació a l'aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per a fomentar l'aprenentatge i la convivència a l'aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.
  • Dissenyar i desenvolupar espais d'aprenentatge amb especial atenció a l'equitat, l'educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d'un futur sostenible.
  • Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.
  • Generar propostes innovadores i competitives en l'activitat professional i en la investigació.
  • Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.
  • Planificar, desenvolupar i avaluar el procés d'ensenyament-aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l'adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments, atenent al nivell i formació prèvia dels estudiants així com la orientació dels mateixos tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.
  • Posseir les habilitats d'aprenentatge necessàries per a poder realitzar una formació contínua tant en els continguts i la didàctica de l'especialitat, com en els aspectes generals de la funció docent.

Resultats d'aprenentatge

  1. Comunicar-se de forma efectiva, tant verbal com no verbalment.
  2. Crear un clima que faciliti la interacció i valori les aportacions dels estudiants per a fomentar l'aprenentatge de l'Anglès a l'aula.
  3. Demostrar capacitat de gestionar de forma eficient les activitats d'aula en anglès com a llengua estrangera, i flexibilitat en l'ús d'altres llengües si la situació ho aconsella.
  4. Demostrar capacitat per a planificar i executar activitats d'aprenentatge de l'Anglès com a Llengua Estrangera focalitzades en la sensibilització dels aprenents sobre l'ús no discriminatori del llenguatge i el desenvolupament d'estratègies comunicatives per a la discussió productiva i la mediació.
  5. Demostrar el coneixement d'estratègies docents i la capacitat d'organitzar i gestionar espais i formes d'aprenentatge autònom, tals com l'aula d'autoaprenentatge.
  6. Demostrar iniciativa i capacitat per a buscar estratègies didàctiques que responguin als nous reptes educatius que es presentin, i adaptar-les a les característiques de l'alumnat.
  7. Demostrar la utilització de estratègies assertives en la resolució de conflictes a l'aula.
  8. Demostrar que coneix el valor formatiu i cultural de la Llengua Anglesa i dels continguts d'aquesta disciplina que s'imparteixen a l'Educació Secundària Obligatòria i al Batxillerat, i integrar aquests continguts en el marc de la ciència i de la cultura.
  9. Demostrar que coneix els currículums d'Anglès de la ESO i del Batxillerat.
  10. Demostrar que coneix i aplicar propostes docents innovadores a l'àmbit de l'Anglès, ajustades a les necessitats de l'alumnat.
  11. Demostrar que coneix la història i els desenvolupaments recents de l'anglès, i les seves perspectives, per a transmetre una visió dinàmica de la mateixa.
  12. Demostrar que es coneixen les bases teòriques que sostenen els enfocaments actuals em l'ensenyament del anglès com a llengua Estrangera i que es saben aplicar a situacions pràctiques de ensenyament-aprenentatge.
  13. Demostrar que s'impulsa una configuració de contextos i situacions que afavoreixen l'ús de la Llengua Anglesa en l'educació secundària, destacant el seu caràcter funcional com a eina d'informació i comunicació.
  14. Demostrar sensibilitat i respecte per totes les llengües dels aprenents i utilitzar recursos adequats en la gestió del plurilingüisme conduents a la valoració de totes les llengües presents a l'aula i a la promoció de l'ús de l'anglès com a llengua de comunicació dins de l'àmbit de l'aula d'anglès.
  15. Entendre l'avaluació com un instrument de regulació i d'estímul a l'esforç, i conèixer i desenvolupar estratègies i tècniques per a l'avaluació de l'aprenentatge de l'Anglès.
  16. Identificar els problemes relatius a l'ensenyament i aprenentatge de l'anglès i plantejar possibles alternatives i solucions.
  17. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.
  18. Participar en les propostes de millora en els diferents àmbits d'actuació a partir de la reflexió basada en la pràctica.
  19. Posseir les habilitats d'aprenentatges necessàries per a poder realitzar una formació contínua tant en els continguts i la didàctica de la Llengua Anglesa, com en els aspectes generals de la funció docent.
  20. Seleccionar i llegir críticament informacions relatives a l'ensenyament d'idiomes.
  21. Seleccionar, utilitzar i elaborar materials per a l'ensenyament de la Llengua Anglesa.
  22. Transformar els currículums d'Anglès en seqüències d'activitats d'aprenentatge i programes de treball.
  23. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació e integrar-les en el procés d'ensenyament-aprenentatge de l'Anglès.

Continguts

El mòdul s'articula en dos blocs integrats de continguts: 

BLOC 1: Innovació docent i iniciació a la recerca educativa a l'aula d'anglès (6 ECTS)

1.1. Aprenentatge de llengües estrangeres.

  • Models teòrics i enfocaments de l’ensenyament i aprenentatge de llengües estrangeres a l’aula. 
  • Competència lingüística, competència comunicativa, competència interactiva.
  • El plurilingüisme. 

1.2. Formació docent i desenvolupament professional basat en evidències.

  • El/la docent com a investigador/a a l'aula. L'aula com a espai d'indagació.
  • Introducció a la recerca-acció.
  • Mètodes de recollida, tractament i anàliai de dades.
  • L’informe de recerca com a indagació sobre la pràctica docent.

BLOC 2: Ensenyament i aprenentatge de l'anglès (9 ECTS) 

2.1.Organització de l’ensenyament. Disseny curricular. 

  • L'ensenyament de llengües estrangeres a l'educació pública.
  • Els currículums de llengües estrangeres.

2.2. Organització de l’ensenyament.

  • Situacions d'aprenentatge.
  • Tasques i projectes d'aprenentatge de llengües.
  • Estratègies i recursos per a l'avaluació competencial.
  • La perspectiva de gènere en la planificació de l'ensenyament.
  • La inclusió a l'aula de llengua estrangera.

2.3. Estratègies didàctiques i recursos docents.

  • La comunicació a l'aula dellengua estrangera.
  • Les habilitats receptives, productives i d'interacció.
  • Recursos digitals pera l'ensenyament i aprenentatge de llengües estrangeres.
  • La gestió del temps i l'espai.
  • Treball en parelles, en grup, individual.
  • Aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu.
  • Selecció, anàlisi i adaptació de propostes i materials.
  • Música i jocs.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Presencial dirigida (magistral expositiva, pràctiques d'aula, exemplificació i estudi de casos) 97,5 3,9 1, 3, 4, 6, 10, 9, 5, 14, 12, 7, 16, 17, 18, 20, 21, 13, 15, 23
Tipus: Supervisades      
Tutories especialitzades o presencials: col·lectives o individuals 75 3 1, 2, 3, 4, 6, 10, 9, 5, 14, 12, 7, 16, 17, 18, 19, 21, 13, 22, 15, 23
Tipus: Autònomes      
Activitats no presencials i autònomes 202,5 8,1 1, 2, 3, 4, 6, 10, 9, 5, 14, 12, 16, 19, 20, 21, 13, 22, 15, 23

La metodologia de les sessions presencials combinarà les activitats magistrals i expositives amb pràctiques d'aula, treball en parelles i grups, exposicions, debats, elaboració de projectes, etc. Es requerirà una participació activa de part de l'alumnat i l'ús sostingut de la llengua anglesa com a llengua vehicular habitual. L'anglès és la llengua en la qual es realitzen les activitats d'aprenentatge i d'avaluació.

Aquesta assignatura inclou sortides a diferents centres educatius.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats escrits i/o orals individuals o grupals del Bloc 1: mapa conceptual (16%, nota grupal, gener/febrer) i simulació d'aula (20%, nota individual, febrer/març) 36% 0 0 1, 2, 3, 4, 6, 9, 5, 14, 7, 16, 18, 19, 20, 21, 13, 22, 23
Activitats escrits i/o orals individuals o grupals del Bloc 2: disseny d'una situació d'aprenentatge (32%, nota grupal, novembre/desembre) i d'una estrategia d'avaluació (22%, nota individual, gener/febrer) 54% 0 0 1, 3, 4, 6, 10, 8, 11, 12, 16, 17, 18, 20, 15, 23
Participació activa i col·laborativa en les tasques d'aprenentatge i avaluació (nota individual, durant tot el curs) 10% 0 0 1, 2, 3, 6, 5, 7, 18, 19, 20, 15, 23

Per a la superació del mòdul es necessari el compliment dels requeriments següents:

Per a superar el mòdul ‘Didàctica de l'anglès’ cal haver aprovat els dos blocs que el conformen.  Per aprovar cada bloc cal obtenir la qualificació d’APTE en l’ús acurat, fluid i adequat de la llengua d’especialització. Per a aprovar el mòdul cal doncs acreditar:

  1. Obtenir un APTE en anglès, la qual cosa exigeix demostrar l’ús eficient,  fluid, adequat i acurat (fonètica, gramàtica, lèxic, ortografia, organització textual, etc.) de la llengua d’especialització en qualsevol situació relacionada amb tasques acadèmiques o docents, demostrant un nivell de competència comunicativa general C2 del Marc Europeu de Referència per a les Llengües del Consell d’Europa i Competència Interactiva Docent, la qual cosa inclou demostrar ser un bon model de llengua i un/a gestor/a eficaç i eficient de la comunicació en llengua estrangera per a ensenyar anglès com a llengua estrangera.  
  2. Assistència mínima a les sessions presencials del 80%.
  3. Aprovar totes les tasques d’avaluació d’execució individual.
  4. Superar cadascun dels dos blocs que formen part del mòdul.
  5. Demostrar en tot moment compromís ètic amb els principis deontològics de la professió. L’absència d’aquest compromís comporta automàticament la no superació del mòdul.
  6. Caldrà mostrar  una actitud compatible amb la professió docent  com ara: compromís i responsabilitat amb els treballs, respecte, participació,  escolta activa, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat, no jutjar, argumentar, etc.
  7. També és imprescindible fer un ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, tauleta tàctil, etc.) a l'aula. Aquests dispositius NOMÉS es poden utilitzar per a la realització d'activitats relacionades amb l'assignatura.

Activitats i dates d'avaluació:

El programa complet de l'assignatura es facilitarà el primer dia de classe i via Campus Virtual. El professorat explicitarà en el seu programa les tasques i criteris d'avaluació del bloc de continguts del programa del qual és responsable.

Les entregues de treballs es realitzaran en l'aula moodle del mòdul. No s'acceptaran treballs lliurats amb formats incorrectes, que no incloguin el nom dels autors o que es lliurin fora de termini. L'alumnat és responsable d'assegurar que el format dels arxius és compatible amb l'entrega a l'aula moodle.

Càlcul de la qualificació́ final del mòdul:

Com a norma general, la qualificació final de cada bloc és la mitjana ponderada obtinguda a partir de totes les tasques d'avaluació del mòdul. Un cop assolits els requisits indicats a la secció anterior, la qualificació́ final del mòdul ‘Didàctica de l'anglès’ és el resultat de calcular la mitjana ponderada de cadascun dels blocs, de manera que el bloc d'Ensenyament i aprenentatge té un pes de 60% (54% activitats d'avaluació, 6% participació) de la nota final, i el bloc d'Innovació i recerca al'aula té un pes del 40% (36%activitats d'avaluació, 4% participació). 

Un cop comunicades oficialment a l'alumnat a través del programa del curs, les dates d'avaluació només es podran modificar per causes de força major. Si és el cas, el canvi de data s'anunciarà a través del Campus Virtual de l'assignatura.

Excepcions:

  • Les qualificacions obtingudes en tasques d’avaluació en grup faran mitjana amb les obtingudes en tasques individuals només si les tasques individuals estan aprovades.  Si es dóna una diferència important entre les qualificacions obtingudes en tasques d’avaluació individual i tasques d’avaluació en grup, la mitjana ponderada no s’aplicarà de forma automàtica.
  • L’activitat acadèmica de qualitat precisa de la participació activa, informada, respectuosa i adient (purposeful) de l'alumnat, tant a les activitats de gran grup com de petit grup, que va molt més enllà dels bons resultats en les activitats d’avaluació formal. L'alumnat que demostri un alt nivell de qualitat en els següents indicadors, pot veure incrementada la seva qualificació final d’assignatura o mòdul fins a un 1 punt en la nota final.
    • Rigorosa puntualitat continuada
    • Escolta activa i respectuosaaprofessorat, companyes i companys
    • Contribucions rellevants i informades a les discussions d’aula en forma de preguntes, informacions, opinions, etc.
    • Contribucions encaminades a assolir una participació equilibrada i harmònica de totes les persones que formen part del grup de treball en un moment determinat
    • Altres indicadors de participació activa, informada, respectuosa i adient.
  • La copia o plagi, tant en elcas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que pot representar suspendre l’assignatura. Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a.  Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. Els treballs produïts amb intel·ligència artificial es consideraran plagiats.

Avaluació única:

Tot i que, per les característiques de l'assignatura, aquesta opció no és aconsellable, aquesta assignatura contempla l'avaluació única. Per acollir-se cal sol·licitar-ho en el termini i seguint els procediments marcats per Gestió Acadèmica.

És necessari assistir a un mínim del 80% de les hores assignades a l'assignatura. 

Les activitats d'avaluació són les mateixes i amb el mateix pes que l'avaluació continuada, amb l'excepció dels treballs grupals, que es presentaran individualment en cas de no poder formar grup. Es podrà fer, a més, una entrevista amb l'estudiant per comprovar que els treballs lliurats siguin propis.

La data de l'avaluació única és el dimecres 12 de febrer de 2025. Aquest dia es presentaran tots els treballs i les proves.

Revisió:

La comunicació a l'alumnat per part del professorat responsable de les qualificacions de les diferents tasques formals d'avaluació anirà sempre acompanyada de la fixació de la data, hora i lloc de revisió.

Reclamacions:

Les demandes d'aclariment o les reclamacions sobre les qualificacions rebudes es formularan per escrit a través del Campus Virtual en el termini d'una setmana després de la revisió.

Recuperació:

S'espera de l'alumnat un treball continuat que cal concretar en la superació de cadascuna de les tasques d'avaluació. Els i les estudiants que hagin lliurat 2/3 parts de les tasques amb una nota mitjana mínima de 3,5 podran recuperar les activitats suspeses recuperables el dimecres 05 de març de 2025. La qualificació de cadascuna d'aquestes activitats no superarà 5 sobre 10 punts.

En cas d'assistència per sota del 80%, s'exigirà un treball individual addicional que caldrà lliurar per escrit i oralment (presencial) en el període de recuperació (a més de les altres tasques recuperables). La nota màxima global de l'assignatura en aquest cas serà un 5 sobre 10.

No avaluable:

S'obtindrà nota de no avaluable en cas que: 1) no es presenta el 66% de les activitats d'avaluació la nota i, per tant, no es té dret a la recuperació; 2) no s'assisteix al 80% de les classes i no s'aconsegueix una nota d'aprovat en recuperació. En la resta de casos s'assignarà una nota numèrica.


Bibliografia

Ahmadian, M.J., & García Mayo, M.P. (Eds.) (2018). Recent perspectives on task-based language learning and teaching. Walter de Gruyter.

Alber, S. M. (2010). A toolkit for action research. Rowman & Littlefield Publishers.

Alexakos, K. (2015). Being a teacher I researcher: A primer on doing authentic inquiry research on teaching and learning. Sense Publishers.

Allwright, D., & Bailey, K. M. (1991). Focus on the language classroom: An introduction to classroom research for language teachers. Cambridge University Press.

Anderson, G. L. (1994). Studying your own school. An educator's guide to qualitative practitioner research. Corwin Press.

Arter, J. A., & Spandel, V. (1992). Using portfolios of student work in instruction and assessment. Educational Measurement: Issues and Practice, 11 (1), 36-44.

Bailey, K. M. (2007). Practical English language teaching: Speaking. Higher Education Press.

Baker, C. (1988). Key issues in bilingualism and bilingual education. Multilingual matters.

Ball, P., Kelly, K., & Clegg, J. (2015). Putting CLIL into Practice. Oxford University Press.

Bentley, K. (2007). STT: Student Talking Time. How can teachers develop learners’ communication skills in a secondary school CLIL programme. Revista Española de Lingüística Aplicada, 1, 129-140.

Bonk, C. J., & Cunningham, D. J. (1998). Searching for learner-centered, constructivist, and sociocultural components of collaborative educational learning tools. In C. J. Bonk & K. S. King (Eds.), Electronic collaborators: Learner-centered technologies for literacy, apprenticeship, and discourse (pp. 25-50). Lawrence Erlbaum Associates Publishers.

Brown, H.D. (2000). Principles of language learning and teaching. Longman.

Calsamiglia, H., & Tusón, A. (2014). El saber sobre la lengua y el saber hacer cosas con las palabras. In C. Lomas (Ed.), La educación lingüística, entre el deseo y la realidad. Competencias comunicativas y enseñanza del lenguaje (pp.21-36). Octaedro.

Cambra, M., & Nussbaum, L. (1997). Gestion des langues en classe de LE. Le poids des représentations des enseignants. Etudes de Linguistique Appliquée, 108, 423-432.

Cameron, L. (2001). Teaching languages to young learners. Cambridge University Press.

Cardenas Claros, M. S. (2008). Psycho-linguistic and socio-cultural approaches to language learning: a never ending debate. Colombian Applied Linguistics Journal 10, 142–154. 

Cassany, D. (2002). El portafolio europeo de lenguas. Aula, 117, 13-17.

Celce-Muria, M. (2001). Teaching English as a second or foreign language. Heinle & Heinle/Thomson Learning.

Cenoz, J. (2009). Basque educational research from an international perspective. Multilingual Matters.

Cenoz, J. (2011). El plurilingüismo en el contexto escolar: diversidad lingüística, competencia plurilingüe y tipología. In Escobar Urmeneta & Nussbaum (Eds). Aprendre en una altra llengua / Aprender en otra llengua (pp. 17-34). Servei de Publicacions UAB.

Chevalier, J. M., & Buckles, D. (2013). Participatory action research: Theory and methods for engaged inquiry. Routledge.

Colomer, T., & Camps, A. (1991). Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Rosa Sensat /Edicions 62.

Corona, V., & Kelsall, S. (2018). Doing ethnography among Latinos in London and Barcelona: Languages, genders, and ethnicities. Applied Linguistics Review, 11(2), 189-205.

Corona, V., Vallejo, C., Moore, E., & Solans, J. (2021). Is English important in your life? A collaborative experience in a secondary school. In E. Moore & C. Vallejo (Eds.), Learning English out of school:An inclusive approach to research and action (pp. 43-68). Peter Lang.

Corredera, A. & Martínez-Ciprés, H. (2015). Let’s Tangram Together. Guix: Elementsd’Acció Educativa, 415, 67-72.

Cots, J.M., & Nussbaum, L. (Eds.). (2002). Pensar lo dicho. La reflexión sobre la lengua y la comunicación en el aprendizaje de lenguas. Milenium.

Council of Europe (2001). Marc europeu comú de referència perales llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Council of Europe. 
http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_materials_didactics/marc_europeu_de_referencia_per_a_les_llengues 

Dalton-Puffer, C. (2007). Discourse in content and language integrated learning. John Benjamins.

Dalton-Puffer, C., Nikula, T., & Smit, U. (2010). Language use and language learning in CLIL classrooms. John Benjamins.

Dana Fichtman, N. (2013). Digging deeper into action research: a teacher inquirer's field guide. Corwin.

De Pietro, J.-F., Matthey, M., & Py, B. (1989). Acquisition et contrat didactique: les séquences potentiellement acquisitionnelles dans la conversation exolingue. In D. Weil & H. Fougier (Eds.), Actes du troisième colloque régional de linguistique. Strasbourg: Université des Sciences Humaines et Université Louis Pasteur (pp. 99-119).

Dooly, M. (2008). Understanding the many steps for effective collaborative language projects. Language Learning Journal, 36(1), 65-78.

Dooly, M. (2010). Obrim l'aula per internacionalitzar l'escola. Perspectiva Escolar, 357, 61-66. 

Dooly, M. (2010). The teacher 2.0. In S. Guth & F. Helm (Eds), Telecollaboration 2.0: Language, literacies and intercultural learning in the 21st century (pp. 277-303). Peter Lang.

Dooly, M. (2010). Their hopes and fears: A catalyst for project-based language learning. In M. Dooly (Ed), Their hopes, fears and reality: Working with children and youth for the future (pp. 105-140). Peter Lang.

Dooly, M. (2015).  Learning to e-function in a brave new world:Language teachers’ roles in educating for the future. In A. Turula, B. Mikolajewska, & D. Stanulewicz (Eds.), Insights into technology enhanced language pedagogy (pp.11-25). Peter Lang.

Dooly, M. (2016). Proyectos didácticos para aprender lenguas. In D. Masats & L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp.169-193). Síntesis.

Dooly, M. (2016). Desarrollo de destrezas comunicativas. In D. Masats & L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp.195-223). Síntesis.

Dooly, M. (2016). Collaborative learning. The TESOL encyclopedia of English language teaching. Hoboken, NJ: John Wiley & Sons.

Dooly, M. (in press). Project-based learning. In Dolors Masats & Cèlia Pratginestós (Eds.), Lessons learnt in schools implementing project-based learning. Omnia Science.

Dooly, M., & Eastment, D. (Eds.). (2009). “How we’re going about it”: Teachers' voices on innovative approaches to teaching and learning languages. Cambridge Scholars Publishing.

Dooly, M., & Masats, D. (2011). Closing the loop between theory and praxis: New models in EFL teaching. ELT Journal, 65(1), 42-51

Dooly, M., & Moore, E. (2017). Introduction: qualitative approaches to research on plurilingual education. In E. Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 1-10). Research-publishing.net.

Dooly, M., Moore, E., & Vallejo, C. (2017). Research ethics. In E. Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 351-362). Research-publishing.net. 

Dooly, M., & Sadler, R. (2016). Becoming little scientists: technologically-enhanced Project-based language learning. Language Learning & Technology, 20(1), 54–78.

Ellis, R. (2018). Reflections on Task-Based Language Teaching. Multilingual Matters.

Erling, E. & Moore, E. (eds.) (2021). Socially just plurilingual education in Europe: Shifting subjectivities through research and action. International Journal of Multilingualism, 18(4).

Escobar Urmeneta, C. (2004). Para aprender a hablar hay que querer decir algo. Glosas Didácticas, 12, 81-90.

Escobar Urmeneta, C. (2004). ¿Qué quiere decir un siete? AULA de innovación educativa, 129, 33-38.

Escobar Urmeneta, C. (2009). ¿Por qué no te callas? o Avaluar, Ensenyar i Aprendre Comunicació Oral a l’educació secundària. Articles de Didàctica de la Llengua, 47, 99-111.

Escobar Urmeneta, C. (2014). Conversar más y mejor en la clase de inglés. Para aprender mejor y llegar más lejos. Aula de innovación educativa, 237, 12-17.

Escobar Urmeneta,C. (2014). Conversar més i millor a la classe d'anglès. Per aprendre'n millor i arribar més lluny. Guix. Elements d'acció educativa, 410, 12-17.

Escobar Urmeneta, C. (2016). Conversación educativa y aprendizaje integrado de competencias lingüísticas y curriculares: las muchas tareas de la maestra AICLE. e.AESLA, 2, 42-55.

Escobar Urmeneta, C. (2016). Learning to become a CLIL teacher: teaching, reflection and professional development.  En: Ruiz de Zarobe,Yolanda (Ed.) Content and Language Integrated Learning, Language Policy and Pedagogical Practice. London, Rouletdege: 104-123.

Escobar Urmeneta, C., & Nussbaum, L. (2008). Tasques d’intercanvi de informació i processos d’aprenentatge en l’aula AICLE. In A. Camps & M. Milian (coords.). Mirades i veus. Investigacions sobre l’educació lingüística i literària enentorns plurilingües (pp. 167-187). Graó.

Escobar Urmeneta, C., & Sánchez Sola, A. (2009). Language Learning through tasks in a CLIL science classroom. Porta Linguarum, 11, 65-83.              

Evnitskaya, N. (2018). Classroom Interaction and Language Learning in CLIL contexts.  CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 1(1), 7-17.   

Evnitskaya, E., & Torras-Vila, B. (2022). “English made me feel proud of myself”: Student teachers’ evolving identities within an English-medium teacher education degree. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 5(1), 7-21.

Gass, S.M. & Mackey, A.( 2012). The Routledge handbook of second language acquisition. Routledge.

Gibbons, P. (2002). Scaffolding language, scaffolding learning: teaching second language learners in the mainstream classroom. Heinemann.

Giné, M. C. (2003). Une approche ethnographique de la classe de langue. Didier.

Greenwood, D. J., & Morten, L. (1998). Introduction to action research: social research for social change. Sage Publications.

Hart, C. (2005). Doing your masters dissertation: realizing your potential as a social scientist. SAGE.

Hendricks, C. (2013). Improving schools through action research: A reflective practice approach. Pearson.

Herrera, A. & Moore, E. (2020). ‘The butterfly circus’: Targeting social inequalitiesthrough English teaching. APAC ELT Journal, 92, 7-14.

Kagan, S. (1995).Dimensions of cooperative classroom structures. In R. Slavin, S. Sharan, S. Kagan, R. Hertz Lazarowitz, C. Web & R. Schmuck (Eds.), Learning to cooperate, cooperate to learn (pp.67-96). Plenun Press.

Klein, S. R. (2012). Action research methods: Plain and simple. Palgrave Macmillan.

Klippel, F. (2013). Keep talking: Communicative fluency activities for language teaching. Cambridge University Press.

Kruszynska, K., & Dooly, M. (2022). Thinking allowed: Analyzing students' critical thinking and language awareness through linguistic landscapes. In S. Melo-Pfeifer (Ed.), Linguistic landscapes and teacher education. Springer.

Lightbown, P., & Spada, N. (2006). How languages arelearned. Oxford University Press.

Lorenzo, N. (2013) Enseñar la comprensión lectora. In L. Ruiz de Zarobe & Y. Ruiz de Zarobe (Eds.), Enseñar hoy una lengua extranjera (pp. 294-269). Portal Education.

Lorenzo, N. (2018). An innovative, competency-based international CLIL project: Are you brave enough? Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 1(1), 29-36.

Masats, D. (2016). Gestión de la comunicaciónen las aulas. In D. Masats & L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp. 143-168). Síntesis.

Masats, D. (2016). Recursos y materiales para aprender lenguas. In D. Masats & L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp. 225-251). Síntesis.

Masats, D. (2017). Conversation analysis at the service of research in the field of second language acquisition (CA-for-SLA). In E. Moore & M. Dooly (Eds), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 321-347). Research-publishing.net.

Masats, D., & Dooly, M. (2011). Una mirada,desde una perspectiva interactivista, hacía el proceso de construcción de tareas comunicativas. Hechos y Proyecciones del Lenguaje, 20, 100-123.

Masats, D., Noguerol, A., Prat, A. & Vilà, N. (2002). Recursos para el desarrollo de la conciencia lingüística. In J.M. Cots  & L. Nussbaum (Eds.), Pensar lo dicho: la reflexión sobre la lengua y la comunicación en la enseñanza de lenguas (pp. 137-151). Editorial Milenio.

Masats, D., & Nussbaum, L. (Eds.) (2016). Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatòria. Síntesis.

Masats, D., & Nussbaum, L. (Eds.) (2022), Plurilingual classroom practices and participation: Analysing interaction in local and translocal settings. Routledge.

Mercer,N. (2000). Words and minds: How we use language to think together. Routledge.

Moore, E. (2016). Aprendizaje de lenguas e interacción social. In D. Masats & L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatòria (pp. 35-58). Síntesis.

Moore, E., Deal, M., & Herrera, A. (2021). Making Colin the poet real: English language learning as embodied action, aesthetics and emotion. In E. Moore & C. Vallejo (Eds.), Learning English out of school: An inclusive approach to research and action (pp. 143-160). Peter Lang. 

Moore, E., & Dooly, M. (Eds.) (2017). Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a larecerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe. Research-publishing.net.

Moore, E., & Hawkins, M. (2021). The affordances of an arts-based approach for building opportunities for young people’s learning. In E. Moore & C.Vallejo (Eds.), Learning English out of school: An inclusive approach to research and action (pp. 99-118). Peter Lang.

Moore, E., & Llompart,J. (2017). Collecting, transcribing, analyzing and presenting plurilingual interactional data. In E. Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 403-417). Research-publishing.net.

Moore, E., & Llompart,J. (2019). De la didàctica de les llengües a la didàctica del plurilingüisme. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 2 (2), 57-65.

Moore, E., & Nussbaum, L. (2016). Plurilingüismo en la formación del alumnado de la ESO. In D. Masats & L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp. 15-33). Síntesis.

Moore, E., & Vallejo, C. (Eds.) (2021). Learning English out of school: An inclusive approach to research and action. Peter Lang

Navés, T. (2009). Effective content and language integrated learning (CLIL) programmes. In Y. Ruiz de Zarobe & R. M. Jimenez Catalán (Eds.), Content and language integrated learning: Evidence from research in Europe (pp. 22-40). Multilingual Matters.

Navés, T., Miralpeix, I.,& Celaya, M. L. (2005). Who transfers more ... and what? Crosslinguistic influence in relation to school grade and language dominance in EFL. International Journal of Multilingualism, 2(2), 113-122.

Navés, T., Torras i Cherta, M. R., & Celaya, M. L. (2003). La producción escrita en inglés lengua extranjera en contexto escolar: medición y evolución. Anuari de Filologia, 12, 65-80.

Nikula, T. (2005). English as an object and tool of study in classrooms: Interactional effects and pragmatic implications. Linguistics and Education, 16, 27-58.

Noguerol, A. (2009). Didàctica de les llengües en entorns multiculturals. Perspectiva Escolar, 337, 20-27.

Nussbaum, L. (2003). De cómo aprender lenguas y contenidos curriculares actuando. Aula de Innovación Educativa, 129, 20-23.

Nussbaum, L.(2009). Integrar lengua y contenidos. Cuadernos de Eedagogía, 395, 56-58.

Nussbaum, L. (2016). Estudio de la interacción en el aula de lengua extranjera. In D. Masats & L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp.113-142). Síntesis.

Nussbaum, L. (2017). Doing research with teachers. In E. Moore & M. Dooly(Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 46-67). Research-publishing.net.

Nussbaum, L., & Masats, D. (2012). Socialisation langagière en Catalogne: le mutilinguisme commeétayage de pratiques monolingües. In Dreyfus M. & Prieurs J.M. (Eds.) Hétérogénéié et variation. Perspectives socolinguistiques, didactiques etanthropologiques (pp. 155-167). Michel Houdiard.

Nussbaum, L., & Rocha, P. (2008). L’organisation sociale de l’apprentissage dans une approche par projet. Babylonia, 3, 52-55.

Nussbaum, L., & Unamuno, V. (2000). Fluidité et complexité dans la construction du discours entre apprenants de langues étrangères. Acquisition et Interaction en Langue Etrangère, 12, 27-49.

Pallarés, O., Antorán, A. ,& Julià. M. (2007). A how to…”Guide to drawing up acourse plan for the oposicions. Part Two. APAC Magazine, 62, 53-59

Pallarés, O., Antorán, A., & Julià, M. (2007).Designing a syllabus for oposicions. The Macmillan Magazine, 14 (11).

Pelton, R. P. (2010). Making classroom inquiry work: Techniques for effective action research. Lanham, MD: Rowman & Littlefield Education.

Perez-Vidal,C., & Lorenzo, N., & Trench, M.(2016). Les llengües en l’educació: el plurilingüisme i la internacionalització. Fundació Jaume Bofill.

Pinter, Annamaria (2017). Teaching young language learners. Oxford.

Pratginestós, C. (2022). Interactional competence in transnational plurilingual peer interactions. In D. Masats & L.Nussbaum (Eds.), Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 188-199). Routledge.

Rué, J., & Domingo, J. (1991). El treball cooperatiu. L’organització social de l’ensenyament il’aprenentatge. Barcanova.

Sadler, R. & Dooly, M. (2012) Language learning in virtual worlds: Research and practice. In Thomas A M., Reinders H. & Warschauer M. (Eds.), Contemporary computer-assisted language learning (pp. 159-182). Continuum.

Shagoury, R., & Power Miller, B. (2012). Living the questions: A guide for teacher-researchers. Stenhouse Publishers.

Thornbury, S. (2006). An A-Z of ELT. Macmillan.

Torras-Vila, B. (2021). Music as a tool for foreign language learning in Early Childhood Education and Primary Education. Proposing innovative CLIL Music teaching approaches. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 4(1), 35-47.

Tragant, E., Miralpeix, I., Serrano, R., Pahissa, I., Navés, T., Gilabert, R., Serra, N. Cómo se enseña inglés en un grupo de institutos donde se obtienen resultados destacables en la prueba de lengua inglesa en las PAU. Revista de Educación, 363, 60-82.

Walsh, S. (2011). Exploring classroom discourse: language in action. Routledge.

Woodward, T. (2001). Planning lessons and courses: Designing sequences of work for the language classroom. Cambridge University Press.


Programari

No es requereix cap programari específic. 


Llista d'idiomes

La informació sobre els idiomes d’impartició de la docència es pot consultar a l’apartat de CONTINGUTS de la guia.