Estrès, Afrontament i Salut
Codi: 43875 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 4316222 Recerca en Psicologia Clínica i de la Salut | OT | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Antonio Sanz Ruíz
- Correu electrònic:
- antonio.sanz@uab.cat
Equip docent
- Jordi Fernández Castro
- Joana Moix Queralto
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha
Objectius
L'objectiu general d'aquest mòdul és proporcionar als estudiants un coneixement expert dels models actuals d'investigació en estrès i afrontament que els permeti analitzar i avaluar aplicacions en el camp de la salut, així com dissenyar protocols d'investigació en aquest camp.
Competències
- Analitzar de forma crítica les teories, models i mètodes més actuals d'investigació psicològica en l'àmbit de la psicologia clínica i de la salut.
- Aplicar els principis ètics rellevants i actuar d'acord al codi deontològic de la professió en la pràctica de la recerca científica.
- Buscar informació en la literatura científica utilitzant els canals apropiats i integrar aquesta informació per plantejar i contextualitzar un tema de recerca.
- Plantejar qüestions de recerca en psicologia clínica i de la salut rellevants i noves en funció de la bibliografia consultada.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Seleccionar i aplicar els instruments d'avaluació psicològica adequats als objectius d'un projecte de recerca en psicologia clínica i de la salut en diferents àmbits tant sanitaris com no sanitaris.
- Utilitzar terminologia científica per argumentar els resultats de la recerca en el context de la producció científica, per comprendre i interactuar eficaçment amb altres professionals.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar els models d'estrès a problemàtiques de salut poc estudiades en àmbits interdisciplinaris
- Aplicar els principis ètics rellevants i actuar d'acord al codi deontològic de la professió en la pràctica de la recerca científica.
- Buscar informació en la literatura científica utilitzant els canals apropiats i integrar aquesta informació per plantejar i contextualitzar un tema de recerca.
- Conèixer i relacionar els models teòrics que guien la recerca en l'àmbit de l'estrès.
- Conèixer i saber aplicar instruments d'avaluació de l'estrès i de l'afrontament.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Utilitzar terminologia científica per argumentar els resultats de la recerca en el context de la producció científica, per comprendre i interactuar eficaçment amb altres professionals.
Continguts
Contingut
Models d'estudi de l'estrès (psicològic, psicosocial i transaccional)
Metodologia d'avaluació de l'estrès (objectiu, auto-informe i mesuraments longitudinals ecològics).
L'estrès i el risc de malaltia.
L'estrès i les malalties cròniques.
L'estrès i la discapacitat.
L'estrès i el treball.
L'estrès i el rendiment cognitiu.
Les estratègies de maneig de l'estrès.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Seminari teòric i de treball col·laboratiu | 37,5 | 1,5 | 1, 2, 5, 4, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treball col·laboratiu | 7,5 | 0,3 | 1, 6, 3, 5 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi, lectures i tasques assignades | 105 | 4,2 | 6, 3, 4 |
Aquest mòdul es desenvoluparà en dues parts, a la primera es farà una actualització de la recerca en el camp de l’estrès, l’afrontament i la salut. En aquestes sessions, una part del temps estarà dedicada a l’exposició del professorat, una altra al debat de lectures facilitades prèviament al moodle i el temps restant (la meitat aproximadament) a la realització d’exercicis individuals o en grup.
La segona part del mòdul es portarà a terme amb una metodologia col·laborativa que consistirà en desenvolupar, en grup, un projecte de recerca en l'àmbit de l'estrès, l’afrontament i la salut. Les sessions consistiran en reunions de grup tutoritzades pel professorat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Ev 2. Treball col·laboratiu | 30% | 0 | 0 | 2, 6, 3, 5, 4 |
| Ev 1. Porfoli de l'estudiant | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 5 |
| Ev 3. Presentació del treball col·laboratiu. | 30% | 0 | 0 | 6, 7 |
- La qualificació final consistirà en:
- Ev 1. Portfolio de l'estudiant. Pes: 40%. Portfolio de l'estudiant que recull les evidències d'aprenentatge autònom, resum de les lectures i sessions del seminari. Presentació escrita online. Al voltant de la setmana 13.
- Ev 2. Treball col·laboratiu. Pes: 30% Treball col·laboratiu: Inclou el procés d'elaboració i els resultats presentats per escrit online. Al voltant de la setmana 16.
- Ev 3. Presentació del treball col·laboratiu. Pes: 30%. Presentació i defensa del treball col·laboratiu. Al voltant de la setmana 17.
- Es considera aprovat a partir de la qualificació de 4,85. Un cop superada l'assignatura, no es poden establir sistemes per millorar la qualificació final.
- Qui hagi lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior a 4 punts (40%) constarà com a avaluable.
- Els qui no hagin superat l'assignatura però hagin assolit una qualificació mínima de 3,5 poden optar a la recuperació, que consistirà en activitats complementàries o en un examen de síntesi que assignarà a cada estudiant el coordinador de l'assignatura.
- La nota màxima que es pot obtenir en la prova de recuperació és un 5.
- Aquesta assignatura no preveu avaluació única.
- En qualsevol cas s'aplicaran les Pautes d’avaluació de les titulacions de la Facultat de Psicologia 2019-20: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Bibliografia
Bibliografia bàsica:
Fernández-Castro, J. (2020). Libérate del Estres. Barcelona: RBA.
Fiona Jones & Jim Bright (2001). Stress. Mith, theory and Research. Harlow (UK): Pearson-Prentice Hall.
Margaret E. Kemeny (2003). The Psychobiology of Stress. Current directions in psychological science, 12(4),
124-129Bibli
Michael P. O'Driscoll (2013). Coping with stress: a challenge for theory, research and practice. Stress anHealth: Journal of the International Society for the Investigation of Stress, 29(2), 89-90. doi:10.1002/smi.2489
Bibliografia complementària:
Avia, M.D. y Vázquez, C. (1998). Optimismo inteligente. Madrid: Alianza editorial.
Taylor, S.H. (2007). Psicología de la Salud (7ª Edición). México: McGraw-Hill.
Álava, M. J. (2003). La inutilidad del sufrimiento. Madrid: La esfera de los libros.
Brannon, L. y Feist (2001). Psicología de la Salud. Madrid: Paraninfo.
Fernández-Abascal, E.G. (Ed.) (2009). Emociones Positivas. Madrid: Pirámide.
Fernández-Abascal, E.G. y Palmero, F. (Eds.) (1999). Emociones y Salud. Barcelona: Ariel.
Fernandez-Castro, J., Rovira, T., Doval, E., Edo, S. (2009). Optimism and perceived competence: The same or different constructs? Personality And Individual Differences, 46(7), 735-740.
Gil-Monte, P. y Juncota, J.M. (1997). Desgaste psíquico en el trabajo: El síndrome de quemarse. Madrid: Síntesis.
Gutiérrez, T., Raich, R.M., Sánchez, D. y Deus, J. (2003). Instrumentos de evaluación en Psicología de la Salud. Madrid: Alianza.
Lazarus, R.S. (1999). Stress and emotion: A new synthesis. New York, US: Springer Publishing Company.
Marks, D.F. (2002). Freedom, Responsibility and Power: Contrasting Approachesto Health Psychology . Journal of Health Psychology, 7(1), 5-19.
Morrison,V. y Bennett (2008). Psicología de la Salud. Madrid: Pearson.
Murray, M. and Campbell C. (2003). Living in a material World: Reflecting on some assumptions of Health. Psychology. Journal of Health Psychology, 8(2), 231-236.
Ogden, J. (2005) Health Psychology. London: McGraw- Hill Education
Robles, H. y Peralta, M.I. (2007). Programa parael control del estrés. Madrid: Pirámide.
Sapolsky, R. M. (2008). ¿Por qué las cebras no tienen úlcera? La guía del estrés. Madrid: Alianza.
Smith, Jonathan (1993). Understandig stress and coping. New York: MacMillan Publising compañero.
Taylor, S.E. (1991). Health Psychology. New York: McGraw-Hill.
Taylor, S.E. and Stanton, A. (2007). Coping Resources, Coping Processes, and Mental Health. Annu. Rev. Clin. Psychol. 3:377-401
Valdés, M. (2016). El estrés. Desde la biología hasta la clínica. Barcelona: Siglantana.
Vázquez, C., Hervás, G. (2009). La Ciencia del bienestar : fundamentos de una psicología positiva. Madrid: Alianza
WEB:
http://cancer.ucsf.edu/people/folkman_susan.php (Comprehensive cancer center. University of California)
http://www.star-society.org/index.html (Stress and Anxiety Research Society)
http://www.deakin.edu.au/research/acqol/index.htm (Australian center on quality of life)
Programari
L'estudiantat ha de disposar de TEAMS i dels programes d'anàlisi de dades utilitzats en aquest màster.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |