Habilitats Lingüístiques i Aprenentatges Curriculars: Les Aportacions de la Recerca
Codi: 43222 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 4313815 Recerca en Educació | OT | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Julia Llompart Esbert
- Correu electrònic:
- julia.llompart@uab.cat
Equip docent
- Roser Canals Cabau
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Títol de llicenciat o graduat.
Objectius
Aquest Mòdul és optatiu per a totes les Especialitats.
Aquest mòdul s'aproxima a les competències comunicatiu-lingüístiques com a eix transversal per a l'elaboració dels coneixements curriculars de les àrees de continguts no denominades ‘de llengua’. S'hi presentaran les línies d'investigació pluridisciplinars que posen de relleu, d'una banda, com l'apropiació dels discursos disciplinaris forma part de l'aprenentatge de les mateixes disciplines i de l'elaboració dels conceptes en què es fonamenten, i d'altra banda , com les llengües -primeres, segones, estrangeres- s'ensenyen i s'aprenen a través del seu ús en les situacions escolars i acadèmiques.
Durant el mòdul, els estudiants tindran l’oportunitat de:
a) Familiaritzar-se amb línies i exemples de recerca que des de diferents tradicions epistemològiques indaguen en les relacions que es donen entre l’aprenentatge de continguts curriculars i l’apropiació d’una llengua --primera, segona o estrangera- en entorn escolar.
b) Fer una pràctica investigadora i participar en un petit estudi sobre la gestió o el desenvolupament de la llengua oral i/o llengua escrita en un àrea del currículum.
c) Rebre i donar feedback crític sobre decisions investigadores pròpies i dels companys.
Resultats d'aprenentatge
- CA71 (Competència) Planificar investigacions d'acord amb problemes relacionats amb la pràctica, en consideració dels avenços teòrics al camp de coneixement.
- CA72 (Competència) Vincular els aspectes teòrics i empírics de l'estudi per a establir-ne les conclusions i recomanacions.
- CA73 (Competència) Actuar amb responsabilitat social i ètica quan es valoren els resultats de la investigació.
- KA72 (Coneixement) Analitzar els enfocaments i els dissenys metodològics en investigació en composició lingüística.
- KA73 (Coneixement) Identificar línies d'investigació curricular.
- KA74 (Coneixement) Identificar problemes i donar respostes a les necessitats derivades de l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua.
- SA25 (Habilitat) Dissenyar i desenvolupar el treball de camp en contextos escolars amb instruments adequats de recollida d'informació.
- SA58 (Habilitat) Fer una revisió exhaustiva de la literatura científica centrada en educació lingüística en el currículum.
- SA59 (Habilitat) Seleccionar el disseny i la metodologia més coherent amb els objectius de la investigació.
Continguts
S'abordaran els següents blocs de contingut:
- Competències lingüístiques i aprenentatges curriculars. Desenvolupament de les habilitats discursives acadèmiques en llengües primeres, segones i estrangeres en les àrees del currículum.
- Habilitats lingüístiques i competència científica en els àmbits de les ciències socials i de les ciències experimentals.
- La conversa generadora d'aprenentatges curriculars i lingüístics a l'aula: interacció docent-alumne i interacció alumne-alumne.
- Ajustaments docents en aules de continguts curriculars en segones llengues.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals/expositives per part del professor | 20 | 0,8 | |
| Tutories | 10 | 0,4 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Anàlisi i discussió col•lectiva d'articles i fonts documentals | 16 | 0,64 | |
| Presentació / exposició oral de treballs | 4 | 0,16 | |
| Pràctiques d'aula: resolució de problemes / anàlisi de casos/investigacions/innovacions | 12 | 0,48 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Anàlisi de projectes de recerca i d'innovació | 42 | 1,68 | |
| Lectura d'articles i fons documentals | 46 | 1,84 |
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
• Classes magistrals/expositives per part del professor
• Lectura d’articles i fons documentals
• Anàlisi i discussió col•lectiva d'articles i fonts documentals
• Pràctiques d'aula: resolució de problemes / casos / exercicis
• Presentació / exposició oral de treballs
• Tutories
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitats durant el desenvolupament del mòdul | 20% - 30% | 0 | 0 | CA71, CA72, CA73, KA72, KA73, KA74 |
| Assistència i participació en les sessions | 10% - 20% | 0 | 0 | CA71, CA72, CA73, KA72, KA73, KA74 |
| Memòria / treball individual de mòdul | 40% -50% | 0 | 0 | CA71, CA72, SA25, SA58, SA59 |
|
L'avaluació del mòdul es realitzarà mitjançant les activitats que s'assenyalen. La nota final serà el promig ponderat de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 40% a totes les activitats d'avaluació proposades. L'assistència a classe és obligatòria. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes. El procediment de revisió de les proves es realitzarà de forma individual. |
Bibliografia
Angermuller, J, Maingueneau, D., & Wodak, R. (Ed.) (2014). The Discourse studies reader. Main currents in theory and analysis. Amsterdam, The Netherlands: John Benjamins.
Bazerman, C., Little, J., Bethel, L., Chavkin, T, Fouquette, D., & Garufis, J. (2005). Reference guide to writing across the curriculum. West Lafayette, IN: Parlor Press and WAC Clearinghouse.
Benejam, P. (2002). Didáctica y construcción del conocimiento social en la escuela. Pensamiento Educativo. Revista de investigación educacional latinoamericana, 30, 61-74.
Benejam, P. (2014). Com ensenyar? Una resposta basada en les capacitats psicolingüístiques. En Benejam, P. (Ed.) Quina educación volem? (pp. 89-103). Barcelona. Associació de mestres Rosa Sensat.
Camps, A. & Fontich, X. (ed.) (2020). Research and teaching at the intersection Navigating the territory of grammar and writing in the context of metalinguistic activity. Peter Lang, https://doi.org/10.3726/b17237
Canals, R. (2006). L'argumentació en l'aprenentatge del coneixement social. Tesis doctoral no publicada. Universitat Autònoma de Barcelona.
Canals, R. (2007). La argumentación en el aprendizaje del conocimiento social. Enseñanza de las Ciencias Sociales, 6, 49-60.
Canals, R. (2012). El debate como estrategia didáctica para educar en la participación ciudadana. En N. Alba,, F.Y. García, & A. Santisteban (Eds.), Educar para la participación ciudadana en la enseñanza de las ciencias sociales, Vol. I (pp. 245-254). Sevilla: Asociación Universitaria de Profesorado de Didáctica de las Ciencias Sociales y Díada Editora.
Canals, R. (2015). El desarrollo del pensamiento social en la formación inicial del profesorado para dar respuesta a problemas invisibles desde el currículo. Paper presented at the XXVI Simposio Internacional de Didàctica de las Ciencias Sociales. Universidad de Extremadura, Extremadura, Spain.
Canals, R. (2015). El pensamiento crítico en el aula. Aula de secundaria, 12, 24-29.
Canet Pladevall, R. & Evnitskaya, N. (2011). Rethink, rewrite, remake or learning to teach science through English. In C. Escobar Urmeneta, N. Evnitskaya, E. Moore, & A. Patiño (Eds.), AICLE -- CLIL -- EMILE. Educació plurilingüe: Experiencias, research & polítiques (pp. 167-177). Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Casas, M., Barceló, B., Bosch, D., Canals, R., Domènech, A., Freixenet, D., González, N., & Oriol, M. (2005). Ensenyar a parlar i a escriure ciències socials. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Casas, M., Bosch, D., Márquez, C., Noguerol, A., Ramírez, R., Serra, M.T. & Valls, C. (2007). Competències bàsiques per parlar i escriure ciència a l'educació primària. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Casas, M., Bosch, D., & González-Monfort, N. (2005). Las competencias comunicativas en la formación democrática de los jóvenes: describir, explicar, justificar, interpretar y argumentar. Enseñanza de las Ciencias Sociales, 4, 39-52.
Dale, L., & Tanner, R. (2012). CLIL Activities: A Resource for Subject and Language Teachers with CD-ROM. London, UK: MacMillan.
Dalton-Puffer, C. (2007). Discourse in content and language integrated learning. Amsterdam, The Netherlands: John Benjamins.
Davies P. (2004). Contributing to citizenship education by improving the quality of students' arguments. Teaching Business andEconomics, 8(1), 26-30.
Dolz, J., & Pasquier, A. (1996). Argumentar para convencer. Gobierno de Navarra: Departamento de Educación y cultura.
Echevarría, J., Vogt, M.E., & Short, D.J. (2008). Making content comprehensible for English learners: The SIOP® model, 4th Edition. London, UK: Pearson Education.
Escobar Urmeneta, C. (2013). Learning to become a CLIL teacher: Teaching, reflection and professional development. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism,16(3), pp: 334-353.
Escobar Urmeneta, C., & Evnitskaya, N. (2013). Affording students opportunities for the integrated learning of content and language. A contrastive study on classroom interactional strategies deployed by two CLIL teachers. In J. Arnau (Ed.), Recovering Catalan through school: Challenges and instructional approaches (pp.159-183). Bristol: Multilingual Matters & Institut d'Estudis Catalans.
Escobar Urmeneta, C., & Evnitskaya, N. (2014). 'Do you know Actimel?' The adaptive nature of dialogic teacher-led discussions in the CLIL science classroom: A Case Study. The Language Learning Journal, 42(2), 165-180.
Escobar Urmeneta, C. (2014). Conversar más y mejor en la clase de inglés. Para aprender mejor y llegar más lejos. Aula de innovación educativa, 237, 12-17.
Escobar Urmeneta, C., & Walsh, S. (forthcoming). Classroom interactional competence in content and language integrated learning. In A. Llinares, & T. Morton (Eds.), Applied Linguistics perspectives on CLIL. Amsterdam, The Netherlands: John Benjamins.
Escobar Urmeneta, C., & Nussbaum, L. (Eds). (2011). Aprendre en una altra llengua /Learning through another language / Aprender en otra lengua. Servei de publicacions de la UAB.
Evnitskaya, N. (2012). ¿Permanecer en silencio supone no participar en la interacción en el aula de segunda lengua?' Paper presented at the XXX AESLA International Conference: Applied Linguistics in the Age of Globalization. Universitat de Lleida, Lleida, Spain.
Evnitskaya, N., & Morton, T. (2011). Knowledge construction, meaning-making and interaction in CLIL science classroom communities of practice. Language and Education, 25(2), 109-127.
Fontich, X. (2021). Consideraciones sobre la enseñanza y el aprendizaje de la gramática de la primera lengua en la escuela. RILCE: Revista de Filología Hispánica, 37(2), 567-589, https://doi.org/10.15581/008.37.2.567-89
Fortanet, I. (Ed.) (2013). CLIL in higher education: towards a multilingual language policy. Bristol, UK: Multilingual Matters.
Gajo, L. (2007). Linguistic knowledge and subject knowledge: How Does Bilingualism Contribute to Subject Development? The International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 10(5), 563-581.
Hall, J.K., Hellermann, J., & Pekarek Doehler, S. (Eds.) (2011). L2 Interactional Competence and Development. Clevedon, UK: Multilingual Matters.
Hess, D. (2008). Controversial issues and democratic discourse. In L.S. Levstik, & C.A. Tyson (Eds.), Handbook of research in social studies education (pp. 124-136 ). New York, NY/London, UK: Routledge.
Jorba, J., Gómez, I., & Prat, A. (Eds.) (1998). Parlar i escriure per aprendre. Barcelona: ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Lasagabaster, D., & Doiz, A. (Eds.) (2016). CLIL experiences in secondary and tertiary education: In search of good practices. Bern, Switzerland: Peter Lang.
Lattimer, H. (2010). Reading for learning: Using discipline-based texts to build content knowledge. Urbana, IL: NCTE
Lemke, J. (1997). Aprender a hablar ciencia. Temas de educación. Barcelona: Paidós.
Lightbown, P. M., & Spada, N. (2013). How languages are learned (4th edition). Oxford, UK: Oxford University Press.
Lightbown, Patsy M. (2014). Focus on content based language teaching. Oxford, UK: Oxford University Press.
Llinares, A., Morton, T., & Whittaker, R. (2012). The role of language in CLIL. Cambridge, UK: Cambridge University Press.
Llinares, A. and Morton, T. (2016, forthcoming). Applied Linguistics Perspectives on CLIL. Amsterdam (Holland): John Benjamins.
Macaro, E (2013). Language Learning: research, policy and practice. London: Routledge.
Macaya, A., & Santisteban, A. (2001). Orígenes y cualidades de la argumentación: Una investigación desde la formación inicial. In F.J. Perales (Ed.), Las Didácticas de las Áreas Curriculares en el siglo XXI (pp. 1727-1741). Granada: Grupo Editorial Universitario.
Márquez, C., Izquierdo, M., & Espinet, M. (2006) Multimodal science teachers' discourse in modelling the water cycle. Science Education, 90(2), 202-226. [DOI: 10.1002/sce.20100].
Mattozzi, I. (2004). Enseñar a escribir sobre la historia. Enseñanza de las Ciencias Sociales, 3,41-46.
Mercer, N. (1995). The guided construction of knowledge. Clevedon, Avon: Multilingual Matters. Versión en español: La construcción guiada del conocimiento. Barcelona: Paidós, (1997).
Mercer, N., & K. Littleton (2007). Dialogue and the development of children's thinking. London, UK: Routledge.
Mohan, B.A. (1986). Language and content. Reading, MA: Addison Wesley.
Moore, E., Nussbaum, L., & Borràs, E. (2012) Plurilingual teaching and learning practices in 'internationalised' university lectures. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16, 471-493.
Mortimer, E.F., & Scott, P.H. (2003). Meaning making in secondary science classrooms. Philadelphia, PA: Open University Press.
Moschkovich, J. (Ed.) (2010). Language and mathematics education: Multiple perspectives and directions for research. Charlotte, NC: Information Age Publishing.
Muñoz, C. (2012) Intensive exposure experiences in second language learning Bristol, UK: Multilingual Matters.
Oliver, R., & Philp, J. (2014). Focus on Oral Interaction. Oxford, UK: Oxford University Press.
Oliveras, B.; Márquez, C.; Sanmartí, N. (2013). The use of newspaper articles as a tool to develop critical thinking in sceince classes. International Journal of Science Education, 35 (6), 885-905.
Pallotti, G. & Wagner, J. (Eds.). (2011). L2 Learning as Social Practice: Conversation-Analytic perspectives. National Foreign Language Resource Center. Honolulu, HI: University of Havai'i at Manoa.
Plá, S. (2005). Aprender a pensar históricamente. La escritura de la historia en el bachillerato. México: Plaza y Valdés.
Planas, N. (2012). Heteroglossia and "orchestration" in multilingual mathematics classrooms. A H. Forgasz & F. Rivera (Eds.), /Advances in mathematics education. Toward equity: gender, culture, and diversity /(pp. 333-343). Nova York: Springer.
Planas, N., & Civil, M. (2013). Language-as-resource and language-as-political: Tensions in the bilingual mathematics classroom. Mathematics Education Research Journal, 25(1), 3-26.
Roca, M.; Márquez, C.; Sanmartí, N. (2013). Las preguntas de los alumnos:Una propuesta de análisis. Enseñanza de las Ciencias, 31, 1, 95-114 [ISNN: 0212-4521]
Scott, P., & Ametller, J. (2007). Teaching science in a meaningful way: striking a balance between opening up and closing down classroom talk. School Science Review, 88(324), 77-83.
Seedhouse, P., Walsh, S., & Jenks, C. (Eds.) (2010). Conceptualising 'Learning' in Applied Linguistics. Baskingstoke, UK: Palgrave Macmillan.
Snow, M., Met, M., & Genesee, F. (1992). A Conceptual framework for the integration of language and content instruction. In P.A. Richard-Amato, & M.A. Snow (Eds.), The Multicultural Classroom: Readings for content-area teachers (pp. 27-38). Reading, MA: Addison-Wesley. Reprinted.
Szende, T. (2016). The Foreign Language Appropriation Conundrum: Micro Realities & Macro Dynamics. Bruxelles: P.I.E. Peter Lang.
V.V.A.A. (2001). La construcción del conocimiento social y el lenguaje: el discurso social en el aula. Revista Iber, 28, 57-68.
Vogt, M.E., & Echevarría, J. (2011). Response to intervention (RTI) and English learners: Making it happen.London, UK: Pearson Education.
Walsh, S. (2006). Investigating Classroom Discourse. London, UK: Routledge.
Wilkinson, R., & Walsh, M. L. (2015). Integrating content and language inhigher education: From theory to practice. Maastricht, The Netherlands: Peter Lang
Woore, R, Macaro, E, Graham, S (2015). Improving foreign language teaching: Towards a research-based curriculum and pedagogy. Abingdon: Routledge.
Programari
El programari que s'emprarà serà bàsicament programes de tractament de textos i d'exposicions, així com repositoris de documents.
Llista d'idiomes
La informació sobre els idiomes d’impartició de la docència es pot consultar a l’apartat de CONTINGUTS de la guia.