Esta versión de la guía docente es provisional hasta que no finalize el periodo de edición de las guías del nuevo curso.

Logo UAB

Literatura, Cultura y Sociedad

Código: 43020 Créditos ECTS: 6
2024/2025
Titulación Tipo Curso
4313767 Lengua Española, Literatura Hispánica y Español como Lengua Extranjera OT 0

Contacto

Nombre:
Rebeca Martín López
Correo electrónico:
rebeca.martin@uab.cat

Equipo docente

Montserrat Amores Garcia

Idiomas de los grupos

Puede consultar esta información al final del documento.


Prerrequisitos

El módulo está dirigido a estudiantes que poseen una titulación universitaria en el ámbito de las filologías y, de forma más general, a los titulados en disciplinas de Artes y Humanidades que estén interesados en ahondar en sus conocimientos de lengua española y literatura hispánica.

El estudiantado deberá ser capaz de expresarse con corrección oralmente y por escrito en lengua española.  Además, deberá tener conocimientos básicos de la literatura española del siglo XIX, especialmente del Romanticismo y el Realismo y Naturalismo, así como de los principales autores de la centuria: Gustavo Adolfo Bécquer, Leopoldo Alas Clarín, Benito Pérez Galdós o Emilia Pardo Bazán.


Objetivos y contextualización

El módulo ofrece la oportunidad de conocer y analizar uno de los géneros literarios más cultivados en la literatura occidental durante el siglo XIX: el cuento. En primer lugar, se enmarcará este género en su tradición literaria y, en segundo lugar, se abordará la lectura y el estudio del cuento español del Ochocientos a partir de diversos planteamientos teóricos: relatos histórico-legendarios, fantásticos, folklóricos, costumbristas, realistas, policíacos, de ciencia-ficción etc. Entre los autores y las autoras estudiados se cuentan José de Espronceda, Eugenio de Ochoa, Cecilia Böhl de Faber (Fernán Caballero), Gertrudis Gómez de Avellaneda, Gustavo Adolfo Bécquer, Pedro Antonio de Alarcón, José Fernández Bremón, Leopoldo Alas Clarín, Benito Pérez Galdós o Emilia Pardo Bazán.


Competencias

  • Comentar un text des del punt de vista filològic, lingüístic i literari.
  • Dissenyar i dur a terme un treball de recerca sobre qualsevol tema relacionat amb l'àmbit d'estudis del màster
  • Identificar les varietats diatòpiques, diastràtiques i diafàsiques de l'espanyol.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Realitzar una exposició oral sobre qualsevol tema relacionat amb l'àmbit d'estudis del màster.
  • Relacionar els autors i els textos literaris escrits en espanyol amb el context de les seves circumstàncies culturals, socials i històriques.
  • Relacionar els autors i els textos literaris escrits en espanyol amb les recerques recents sobre les tradicions europees des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat.
  • Relacionar els autors i els textos literaris produïts en l'àmbit de l'Amèrica Llatina amb el context de les seves circumstàncies culturals, socials i històriques.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Tenir un domini d'especialista de les principals orientacions en l'estudi de la transmissió textual i de les diferents fases de l'edició d'un text.
  • Utilitzar els recursos bibliogràfics i tecnològics propis de la recerca lingüística i literària.

Resultados de aprendizaje

  1. Aplicar les tècniques i mètodes propis del comentari literari de textos
  2. Avaluar el grau de cohesió i coherència discursiva d'un text oral en funció del seu context de producció i interpretació.
  3. Avaluar la pertinència dels propis judicis i dels aliens en relació amb el tema objecte d'estudi.
  4. Constituir un text crític i elaborar un aparell crític de variants.
  5. Desenvolupar un pla d'acció sobre un problema determinat dissenyat en funció del temps que es disposa per fer-lo.
  6. Elaborar el guió d'una exposició oral clara i ordenada sobre els temes d'estudi del mòdul
  7. Elaborar el pla d'una exposició escrita clara i ordenada sobre els temes d'estudi del mòdul.
  8. Establir la relació entre determinades obres literàries escrites en espanyol i altres expressions artístiques i culturals.
  9. Formular un pla d'acció per ampliar la informació sobre un tema lingüístic específic.
  10. Formular un pla d'acció per recollir informació nova sobre el tema seleccionat i planificar les etapes del seu desenvolupament.
  11. Identificar i localitzar les fonts crítiques que s'han de tenir presents en l'edició d'un text.
  12. Identificar l'emergència, a la producció literària en espanyol, de fenòmens socials i històrics que es troben en la base de l'escriptura dels textos considerats.
  13. Identificar trets estilístics i tècniques literàries comunes en diferents tradicions literàries i culturals de l'Amèrica Llatina.
  14. Interpretar críticament la bibliografia, procedent de diferents perspectives d'anàlisi, sobre els temes d'estudi del mòdul.
  15. Introduir idees procedents de disciplines afins en el tractament d'un fenomen literari.
  16. Modificar un esquema d'idees preestablert mitjançant la introducció de noves aportacions.
  17. Planificar una exposició escrita l'objectiu de la qual sigui defensar la pròpia posició respecte a un dels temes d'estudi del màster.
  18. Predir les conseqüències teòriques que implicaria la introducció de noves idees en un esquema ja establert.
  19. Relacionar autors i textos literaris en l'àmbit d'un gènere o corrent literari.
  20. Relacionar els models explicatius elaborats amb idees procedents d'altres camps relacionats i modificar-los adequadament.

Contenido

 EL CUENTO ESPAÑOL. TRADICIÓN Y MODERNIDAD (SIGLO XIX) 

1. El cuento en la tradición literaria.

Los términos. Las preceptivas. El cuento durante el siglo XVIII. El cuento y su difusión. El nacimiento del cuento moderno.

2. Los relatos histórico-legendarios. 

3. El relato fantástico durante el Romanticismo.

4. El cuento y el costumbrismo español.

5. El impulso del cuento folclórico.

6. Maestros del cuento del siglo XIX: Juan Valera, Pedro Antonio de Alarcón, José Fernández Bremón, Leopoldo Alas, Emilia Pardo Bazán, Armando Palacio Valdés, Jacinto Octavio Picón.


Actividades formativas y Metodología

Título Horas ECTS Resultados de aprendizaje
Tipo: Dirigidas      
Clases teóricas 30 1,2 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 20
Comentario de las lecturas 6 0,24 1, 2, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20
Tipo: Supervisadas      
Tutorías 26 1,04 1, 2, 3, 5, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20
Tipo: Autónomas      
Trabajo monográfico 88 3,52 1, 3, 5, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20

El módulo combina clases magistrales con sesiones en las que se comentarán en común las lecturas obligatorias.

La antología de cuentos que tendrá que leer el estudiantado se publicará en el Campus Virtual de la asignatura al inicio del módulo.

Sobre las actividades evaluativas, véase el apartado EVALUACIÓN.

Nota: se reservarán 15 minutos de una clase dentro del calendario establecido por el centro o por la titulación para que el alumnado rellene las encuestas de evaluación de la actuación del profesorado y de evaluación de la asignatura o módulo.


Evaluación

Actividades de evaluación continuada

Título Peso Horas ECTS Resultados de aprendizaje
Asistencia a clases 10 % 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20
Trabajo monográfico 90 % 0 0 1, 3, 7, 8, 10, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20

Evaluación continua

La evaluación de la asignatura se realizará sobre las siguientes actividades:

- Un comentario escrito en clase (45 %).

- Un examen presencial al final del curso (45 %).

- Participación e implicación en el módulo (10%). Se tendrán en cuenta la realización de actividades y la participación en clase. 

Deben tenerse en cuenta, además, las siguientes consideraciones:

- Las lecturas del curso son obligatorias.

- El/la estudiante debe obtener una nota final igual o superior a 4'9 teniendo en cuenta los porcentajes indicados. Para poder aplicar estos porcentajes, es imprescindible que la nota de cada uno de los trabajos sea superior a 3,5.

- En cuanto a la expresión escrita, el/la estudiante tendrá que redactar párrafos con sentido completo, coherentes y bien desarrollados. Las faltas (de ortografía, sintaxis, errores de puntuación, etc.) descontarán 0,25 puntos cada una; con más de diez faltas, la prueba tendrá la calificación de Suspenso.

- Las actividades, prácticas y trabajos presentados en la asignatura deberán ser originales y no se admitirá, en ninguna circunstancia, el plagio total o parcial de materiales ajenos publicados en cualquier soporte. Tampoco se admitirá el uso no documentado de ChatGPT u otras herramientas de IA. El/la estudiante deberá explicitar convenientemente, según los usos de la documentación bibliográfica, la autoría de todas las citas y el uso de materiales ajenos. La presentación de material no original sin indicar adecuadamente su origen acarreará automáticamente la calificación de suspenso (0).

- Asimismo se considera que el estudiantado conoce las normas generales de presentación de un trabajo académico. No obstante, podrá aplicar las normas específicas que puedan indicarle las profesoras de la asignatura, si así lo cree necesario.

 

Evaluación única

El estudiantado que se haya acogido a esta modalidad deberá realizar las siguientes actividades el día que se determine en el calendario de evaluación. Este calendario se hará público durante la primera semana del curso.

- Un trabajo de lectura y análisis de la bibliografía previamente determinada escrito en clase: 10%. 

- Un comentario escrito en clase (45 %).

- Un examen también presencial (45 %).

El resto de consideraciones (lecturas obligatorias, plagio, redacción escrita, presentación de un trabajo académico, etc.) son las mismas que en la evaluación continua. 


Bibliografía

La siguiente bibliografía es de carácter general. A lo largo del curso, las profesoras proporcionarán al alumnado una bibliografía específica de los autores y temas estudiados.

 

ANDERSON IMBERT, Enrique, Teoría y técnica del cuento, Madrid, Ariel, 1992.

AMORES, Montserrat, Catálogo de cuentos folclóricos reelaborados por escritores del siglo XIX, prólogo de Maxime Chevalier, Madrid, CSIC, 1997, 406 págs.

— y Rebeca Martín, eds., Estudios sobre el cuento español del siglo XIX, Vigo, Editorial Academia del Hispanismo, 2008.

BAQUERO ESCUDERO, Ana L., El cuento en la historia literaria: la difícil autonomía de un género, Vigo, Editorial Academia del Hispanismo, 20011.

BAQUERO GOYANES, Mariano, El cuento español en el siglo XIX, Madrid, CSIC, 1949.

—, ¿Qué es la novela. Qué es el cuento?, Universidad de Murcia, 1988

—, El cuento español: del Romanticismo al Realismo, ed., de Ana Luisa Baquero Escudero, Madrid, CSIC, 1992.

CHARNON DEUTSCH, Lou, The Nineteenth Century Spanish Story. Textual Strategies o a Genre in Transition¸Londres, Tamesis, 1985.

EZAMA GIL, Ángeles, El cuento de la prensa y otros cuentos. Aproximación al estudio del relato breve entre 1890 y 1900, Universidad de Zaragoza, 1992.

GUTIÉRREA DÍAZ-BERNARDO, Esteban, El cuento español del siglo XIX, Madrid, Arcadia de las Letras, 2003.

GÜNTERT, Georges y Peter FRÖLICHER, eds., Teoría e interpretación del cuento, Viena, Lang, 1995, pp. 223-237.

JANÉ, Lídia, “Bibliografía sobre el cuento español del siglo XIX”, http://gicesxix.uab.es/

            [en recursos]

MARTÍN, Rebeca La amenaza del yo. El doble en el cuento español del siglo XIX, Vigo, Editorial Academia del Hispanismo, 2007.

MARTÍN, Rebeca y Joaquim PARELLADA, Una horma para el cuento, Vigo, Biblioteca del Hispanismo, 2015.

PAREDES, Juan, Para una teoría del relato: las formas narrativas breves, Madrid, Biblioteca Nueva, 2004.

PONT, Jaume, ed., Brujas, demonios y fantasmas en la literatura fantástica hispánica, Universitat de Lleida, 1999.

—, ed., El cuento español en el siglo XIX. Autores raros y olvidados, Scriptura, 16 (2001).

RODRÍGUEZ GUTIÉRREZ, Borja, Historia del cuento español (1764-1850), Madrid-Frankfurt, Iberoamericana /Vervuert, 2004.


Software

Moodle, TEAMS


Lista de idiomas

Nombre Grupo Idioma Semestre Turno
(TEm) Teoría (máster) 1 Español segundo cuatrimestre tarde