Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
4313767 Llengua Espanyola, Literatura Hispànica i Espanyol com a Llengua Estrangera | OT | 0 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
El mòdul està dirigit a estudiants que posseeixen una titulació universitària en l'àmbit de les filologies i, de forma més general, als titulats en disciplines d'Arts i Humanitats que estiguin interessats a aprofundir en els seus coneixements de llengua espanyola i literatura hispànica.
L'estudiantat haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit en llengua espanyola. A més, haurà de tenir coneixements bàsics de la literatura espanyola del segle XIX, especialment del Romanticisme i el Realisme i Naturalisme, així com dels principals autors de la centúria: Gustavo Adolfo Bécquer, Leopoldo Alas Clarín, Benito Pérez Galdós o Emilia Pardo Bazán.
El mòdul ofereix l’oportunitat de conèixer i analitzar un dels gèneres literaris més cultivats en la literatura occidental durant el segle XIX: el conte. En primer lloc, s'emmarcarà aquest gènere en la seva tradició literària i, en segon lloc, s'abordarà la lectura i l'estudi del conte espanyol del Vuit-cents a partir de diversos plantejaments teòrics: relats històric-llegendaris, fantàstics, folklòrics, costumistes, realistes, policíacs, de ciència-ficció etc. Entre els autors i les autores estudiats trobem José de Espronceda, Eugenio de Ochoa, Cecili Böhl de Faber (Fernán Caballero), Gertrudis Gómez de Avellaneda, Gustavo Adolfo Bécquer, Pedro Antonio de Alarcón, José Fernández Bremón, Leopoldo Alas Clarín, Benito Pérez Galdós o Emilia Pardo Bazán.
EL CUENTO ESPAÑOL. TRADICIÓN Y MODERNIDAD (SIGLO XIX)
1. El cuento en la tradición literaria.
Los términos. Las preceptivas. El cuento durante el siglo XVIII. El cuento y su difusión. El nacimiento del cuento moderno.
2. Los relatos histórico-legendarios.
3. El relato fantástico durante el Romanticismo.
4. El cuento y el costumbrismo español.
5. El impulso del cuento folclórico.
6. Maestros del cuento del siglo XIX: Juan Valera, Pedro Antonio de Alarcón, José Fernández Bremón, Leopoldo Alas, Emilia Pardo Bazán, Armando Palacio Valdés, Jacinto Octavio Picón.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 30 | 1,2 | 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 20 |
Comentari de les lectures | 6 | 0,24 | 1, 2, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 26 | 1,04 | 1, 2, 3, 5, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball monogràfic | 88 | 3,52 | 1, 3, 5, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
El mòdul combina classes magistrals amb sessions en les quals es comentaran en comú les lectures obligatòries.
L'antologia de contes que haurà de llegir l'estudiantat es publicarà al Campus Virtual de l'assignatura a l'inici del mòdul.
Sobre les activitats avaluatives, vegeu l'apartat AVALUACIÓ.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència a clases | 10 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Treball monogràfic | 90 % | 0 | 0 | 1, 3, 7, 8, 10, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Avaluació contínua
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà sobre les següents activitats:
- Un comentari escrit en classe (45%).
- Un examen presencial al final del curs (45%).
- Participació i implicació en el mòdul (10%). Es tindran en compte la realització d'activitats i la participació en classe.
Han de tenir-se en compte, a més, les següents consideracions:
- Les lectures del curs són obligatòries.
- El/la estudiant ha d'obtenir una nota final igual o superior a 4'9, tenint en compte els percentatges indicats. Per a poder aplicar aquests percentatges, és imprescindible que la nota de cadascun dels treballs sigui superior a 3,5.
- Quant a l'expressió escrita, l'estudiant haurà de redactar paràgrafs amb contingut ple, coherents i ben desenvolupats. Les faltes (d'ortografia, sintaxi, errors de puntuació, etc.) descomptaran 0,25 punts cadascuna; amb més de deu faltes la prova tindrà la qualificació de suspens.
- Les activitats, pràctiques i treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, en cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. Tampoc s'admetrà l'ús no documentat de ChatGPT o altres eines d’IA. El/la estudiant haurà d'explicitar convenientment, segons els usos de la documentació bibliogràfica, l'autoria de totes les cites i l'ús de materials aliens. La presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen implicarà automàticament la qualificació de suspens (0).
- Així mateix es considera que l'estudiantat coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant això, podrà aplicar les normes específiques que puguin indicar-li les professores de l'assignatura, si així ho creu necessari.
Avaluació única
L'estudiantat que s'hagi acollit a aquesta modalitat haurà de realitzar les següents activitats el dia que es determini en el calendari d'avaluació. Aquest calendari es farà públic durant la primera setmana del curs.
- Un treball de lectura i anàlisi de la bibliografia prèviament determinada fet en classe: 10%.
- Un comentari escrit en classe (45%).
- Un examen també presencial (45%).
La resta de consideracions (lectures obligatòries, plagi, redacció escrita, presentació d'un treball acadèmic, etc.) són les mateixes que a l'avaluació continuada.
La següent bibliografia és de caràcter general. Al llarg del curs, les professores proporcionaran a l’alumnat una bibliografia específica dels autors i temes estudiats.
ANDERSON IMBERT, Enrique, Teoría y técnica del cuento, Madrid, Ariel, 1992.
AMORES, Montserrat, Catálogo de cuentos folclóricos reelaborados por escritores del siglo XIX, prólogo de Maxime Chevalier, Madrid, CSIC, 1997, 406 págs.
— y Rebeca Martín, eds., Estudios sobre el cuento español del siglo XIX, Vigo, Editorial Academia del Hispanismo, 2008.
BAQUERO ESCUDERO, Ana L., El cuento en la historia literaria: la difícil autonomía de un género, Vigo, Editorial Academia del Hispanismo, 20011.
BAQUERO GOYANES, Mariano, El cuento español en el siglo XIX, Madrid, CSIC, 1949.
—, ¿Qué es la novela. Qué es el cuento?, Universidad de Murcia, 1988
—, El cuento español: del Romanticismo al Realismo, ed., de Ana Luisa Baquero Escudero, Madrid, CSIC, 1992.
CHARNON DEUTSCH, Lou, The Nineteenth Century Spanish Story. Textual Strategies o a Genre in Transition¸Londres, Tamesis, 1985.
EZAMA GIL, Ángeles, El cuento de la prensa y otros cuentos. Aproximación al estudio del relato breve entre 1890 y 1900, Universidad de Zaragoza, 1992.
GUTIÉRREA DÍAZ-BERNARDO, Esteban, El cuento español del siglo XIX, Madrid, Arcadia de las Letras, 2003.
GÜNTERT, Georges y Peter FRÖLICHER, eds., Teoría e interpretación del cuento, Viena, Lang, 1995, pp. 223-237.
JANÉ, Lídia, “Bibliografía sobre el cuento español del siglo XIX”, http://gicesxix.uab.es/
[en recursos]
MARTÍN, Rebeca, La amenaza del yo. El doble en el cuento español del siglo XIX, Vigo, Editorial Academia del Hispanismo, 2007.
MARTÍN, Rebeca y Joaquim PARELLADA, Una horma para el cuento, Vigo, Biblioteca del Hispanismo, 2015.
PAREDES, Juan, Para una teoría del relato: las formas narrativas breves, Madrid, Biblioteca Nueva, 2004.
PONT, Jaume, ed., Brujas, demonios y fantasmas en la literatura fantástica hispánica, Universitat de Lleida, 1999.
—, ed., El cuento español en el siglo XIX. Autores raros y olvidados, Scriptura, 16 (2001).
RODRÍGUEZ GUTIÉRREZ, Borja, Historia del cuento español (1764-1850), Madrid-Frankfurt, Iberoamericana /Vervuert, 2004.
Moodle, TEAMS
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |