Instruments d'Accés i Difusió Cultural
Codi: 42963 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 4313816 Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura | OB | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Neus Real Mercadal
- Correu electrònic:
- neus.real@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cap
Objectius
Aquest mòdul relaciona la biblioteca escolar i les activitats de promoció lectora amb les formes socials d'accés cultural. Es dedica especial atenció a la formació dels mediadors a través de la participació en les activitats culturals (clubs de lectura, cinema fòrum, exposicions artístiques, representacions teatrals, audicions musicals, rutes literàries, etc.), i es desenvolupen estratègies de disseny i difusió de les activitats planificades per la biblioteca o els plans de promoció a través d'instruments analògics i digitals (recomanacions, blogs, etc.).
Resultats d'aprenentatge
- CA07 (Competència) Crear propostes de difusió de les activitats culturals i de la lectura programades per la biblioteca o per programes culturals usant instruments expressius i canals de difusió adequats al públic al qual s'adrecen.
- CA08 (Competència) Programar activitats de promoció social de la lectura tenint en compte l'adequació al context, els referents teòrics i les experiències prèvies, la planificació necessària i l'estratègia d'avaluació en entorns específics escolars i socials, incloent-hi nous entorns de promoció de la lectura, com ara la xarxa o el museu literari, a més dels entorns tradicionals.
- KA09 (Coneixement) Reconèixer les funcions i les tasques de mediació literària i cultural imprescindibles en la professió de bibliotecari/ària, lligades al disseny d'activitats i a la gestió de la interacció en els esdeveniments literaris i culturals.
- KA10 (Coneixement) Identificar necessitats en relació amb la lectura en contextos escolars i socials com a pas previ a la conceptualització i el disseny d'activitats de mediació literària i cultural.
- KA11 (Coneixement) Identificar els elements socioculturals, lingüístics, interpretatius, ideològics i artístics en les pràctiques i els hàbits lectors de les societats actuals, així com en els processos d'aprenentatge escolars, per tenir-los en compte en la planificació i el disseny de les activitats de mediació.
- SA11 (Habilitat) Proposar llibres i recursos de ficció adequats als diferents tipus de destinataris i coherents amb els usos, els objectius, els recursos i el context de l'acció de promoció de la lectura.
- SA12 (Habilitat) Garantir les responsabilitats socials d'inclusió en el disseny i la implementació d'activitats de foment de la lectura i mediació lectora per assegurar que la participació sigui el més àmplia i universal possible.
- SA13 (Habilitat) Desenvolupar estratègies d'innovació, creativitat i emprenedoria en l'àmbit de la mediació literària, tant en contextos escolars com socials, tenint en compte una visió artística, intertextual i multisensorial de la literatura.
Continguts
1. La participació en activitats culturals i socials des de la biblioteca escolar i els plans de promoció lectora. Literatura i música. Literatura i cinema. Teatre: textos i representacions. Exposicions artístiques i literàries. Literatura i territori: les rutes i la promoció literària des dels museus. Actualitat i efemèrides.
2. La narració oral i altres recursos comunicatius lingüístics, plàstics i multimodals. La programació d'activitats.
3. Estratègies de difusió de les activitats de lectura: instruments analògics i digitals. Els blogs de les biblioteques escolars.
El tractament d'aquests continguts es fa tenint en compte la perspectiva de gènere.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Presencial en gran grup | 18 | 0,72 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Activitats i lectures durant el desenvolupament del mòdul | 82 | 3,28 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball individual de mòdul | 50 | 2 |
- Explicacions teòriques i exercicis pràctics a l'aula.
- Sortides per dur a terme experiències culturals.*
- Participació activa a les visites i actes culturals externs i d'aula.
- Anàlisi crítica i reflexiva de les visites i actes culturals externs i d'aula.
- Elaboració i presentació oral d'activitats i propostes creatives de difusió i relació cultural, tot aprofitant, si s'escau, les possibilitats de les TIC.
- Tutories en línia.
* Les sortides són obligatòries. Per fer aquestes sortides, la universitat exigeix que l’alumnat faci un curs de formació virtual (molt curt) i signi un document de responsabilitat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i qualitat de la participació individual en les activitats | 30% | 0 | 0 | KA09, KA10, KA11 |
| Intervencions individuals escrites, presentades a classe o en fòrums virtuals, sobre obres literàries i activitats de promoció de la lectura | 25% | 0 | 0 | CA07, KA11, SA11, SA12, SA13 |
| Treball de programació d'una activitat de biblioteca escolar que promogui la lectura en relació amb una o diverses manifestacions culturals | 45% | 0 | 0 | CA07, CA08, KA09, KA10, KA11, SA11, SA12, SA13 |
L'avaluació de l'assignatura es farà mitjançant les activitats que s'assenyalen, que es concretaran segons la selecció de textos, visites i activitats de cada curs.
La nota final serà el promig ponderat de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri cal obtenir com a mínim un 5 de cadascuna.
L'assistència a classe és obligatòria. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant/a haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes. A les persones que no puguin assistir a les sortides per raons de força major (malaltia, incidències en el transport públic, problema familiar greu, etc.), se'ls oferirà una alternativa consistent en l'elaboració d'un treball escrit sobre una experiència equivalent duta a terme per compte propi. En cas de no poder assistir a una sessió que no sigui una sortida per raons de força major, quan això suposi baixar del 80% d'assistència es podrà recuperar aquesta sessió mitjançant un treball escrit equivalent a tota la feina feta durant la sessió.
Els comentaris orals a l'aula i fora de l'aula i les intervencions escrites presentades a classe o en fòrums virtuals es duran a terme durant el desenvolupament del mòdul i no són recuperables, mentre que el treball de programació s'entregarà la setmana següent a la darrera classe presencial i es podrà recuperar.
L’alumnat que no lliuri les activitats d’avaluació o que el percentatge de lliurament no superi el 20% constarà com a NO avaluable.
El docent farà una devolució de les activitats d’avaluació en un període no superior a 20 dies hàbils del calendari acadèmic.
Si alguna persona suspengués el mòdul, la recuperació es duria a terme al juny mitjançant l'entrega d'un altre treball de programació i una entrevista personal destinada a avaluar els coneixements i les competències adquirits. En cas de plagi o còpia, s'obtindrà un 0 com anota de l'assignatura i es perdrà la possibilitat de recuperar-la.
Avaluació única
En el cas d'optar per a l'avaluació única, s’aplicarà el mateix sistema d'avaluació i recuperació que per a l’avaluació continuada, però el lliuraments escrits i les presentacions orals es faran enun únic dia (un dia de la setmana posterior a la finalització de les classes, que no serà ni en horari de dimecres ni en horari de dijous, i es podrà demanar a l'alumnat que es desplaci fins el Campus Bellaterra de la UAB). Cap d'aquestes entregues rebrà avaluació formativa perquè optar a l'avaluació única implica una renúncia a l'avaluació continuada. En el cas de l'avaluació única, al conjunt d'activitats que s'avaluen s'hi afegeix una entrevista avaluadora. Per tant, les evidències que s'avaluaran seran les següents:
Assistència i qualitat de la participació individual a classe (inclou exposició oral): 10%
Intervencions individuals escrites, presentades a classe o en fòrums virtuals: 20%
Treball individual de programació d'una activitat de biblioteca escolar: 45%
Entrevista avaluadora: 25%
Bibliografia
REFERÈNCIES
BIBLIOGRAFIA
Aliagas, Cristina, Fèrriz, Teresa, Albareda, Mariona, Oltra, Adrià (2022). Poesia: una proposta per interpretar poemes en clau artística i audiovisual. Articles. De Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 96(1): 40-44.
Allis, M. (2012). British Music and Literary Context: Artistic Connections in the Long Nineteenth Century. Woodbridge, UK: The Boydell Press
Alvermann, D. (ed.) (2002). Adolescents and Literacies in a Digital World. New York: Peter Lang
Arizpe. E.; Cliff-Hodges, G. (eds.) (2018). Young People Reading. Empirical Research Across International Contexts. Abingdon, Oxon; New York: Rouledge
Ballard, P.J.; Anderson G.; Moore, D.P. & Daniel, S. S. (2023).Youth experiences in authoring action: The impact of an arts-based youth program on youth development, Journal of Adolescent Research, 38(1), 178-210
Balló, J.; Pérez, X. (1995). La llavor immortal. Barcelona: Empúries
Barenboim, D. (2009). Everything is Connected: The Power of Music. London: W&N
Barricelli, J.-P.; Gibaldi, J. (eds.) (1982). Interrelations of Literature. New York: Modern Language Association of America
Bataller Català, A. (2020). Llegenda i paisatge com a elements de mediació literària Encantades i pedagogia de l'imaginari. Cultura, Lenguaje y Representación, Vol. XXIII, 7–23
Bonilla, E.; Goldin, D. & Salaberria, R. (coords.) (2008). Bibliotecas y escuelas. Retos y posibilidades en la sociedad del conocimiento. México DF: Océano
Bluestone, G. (1957). Novels into Film: The Metamorphosis of Fiction into Cinema
Borràs, L. (2011). Per què llegir els clàssics avui? Badalona: Ara Llibres
Calvino, I. (1993). Por qué leer los clásicos. Barcelona: Tusquets
Calvino, I.; Creagh, P. (transl.) (1986). Why Read the Classics?, The New YorkReview of Books, 33 (15 (October 9). Web (15th May 2019) (https://whumspring2010.files.wordpress.com/2010/03/calvino.pdf).
Carreño, Ò. (2015). Eleco de las lecturas. Santiago de Chile: Dirección de Bibliotecas, Archivos y Museos
Cartmell, D. (ed.) (2012). A Companion to Literature, Film, and Adaptation . Wiley-Blackwell
Cartmell, D.; Whelehan, I. (eds.) (2007). The Cambridge Companion to Literature on Screen. Cambridge University Press
Centelles, J. (2005). La biblioteca, el cor de l'escola. En línia: http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200304/memories/823m.pdf
Chance, R. Lesesne, T. (2012). Rethinking Reading Promotion: Old School Meets Technology, Teacher Librarian, 39:5 (June), pp. 26-28. Web (14th May 2019) (https://search.proquest.com/docview/1024434634/fulltextPDF/1FA89FBDF0B44D07PQ/1?accountid=15292)
Clark, C.; Foster, A. (2005). Children's and young people's reading habits and preferences: the who, what, why, where and when. National Literacy Trust
Clark, C.; Rumbold, K. (2006). Reading for pleasure: A research overview. National Literary Trust
Clark, C.; Hawkins, M. (2009) Public Libraries and Literacy. National Literacy Trust
Clark, C. (2010). Linking School Libraries and Literacy. National Literacy Trust
Clark, C.(2012). Children’s Reading Today. National Literacy Trust
Clark, C.; Teravainen, A. (2017). Book ownership and reading Outcomes. National Literacy Trust
Corrigan, T. (ed.) (2011). Film and Literature: An Introduction and Reader, 2nd Ed. London: Routledge
Craggs S. R. (1998). Soundtracks: an international dictionary of composers for film. Aldershot, Hants, England: Ashgate
Cueto. R. (1996). Cien bandas sonoras en la historia del cine. Madrid: Nuer
Dayan, P. (2006). Music Writing Literature, from Sand via Debussy to Derrida. Aldershot, UK: Ashgate
DDAA (2005). "Cine y literatura", Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura 40, 9-80
DDAA (2017). Reading Music through Literature, Journal of Musicological Research, 36. Web (15th May 2019) (https://www.tandfonline.com/toc/gmur20/36/1)
Elliott, J. (2007). Academic Libraries and Extracurricular Reading Promotion. Reference & User Services Quarterly, Vol. 46, No. 3 (Spring), pp. 34-43
Even-Zohar, I. (1990). Polysistem Studies. Web (14th May 2019) (https://m.tau.ac.il/~itamarez/works/books/Even-Zohar_1990--Polysystem%20studies.pdf)
Fontich, X. (2013). "Cine y literatura en secundaria para trabajar la interpretación literaria conjuntamente",Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura 37, 121-131
Frodeman, R.; Thompson Klein, J.; Mitcham, C. (eds.) (2010). The Oxford Handbook of Interdisciplinarity. Oxford: Oxford University Press
Hall, C.; Coles, M. (1999). Children's reading choices. London: Routledge.
Horellou-Lafarge, C.; Segré, M. (2016). Sociologie de la lecture. La Découverte
ICESEM (2017). Proceedings of the 2017 International Conference on Education Science and Economic Management. Web (14th May 2019) (https://www.atlantis-press.com/proceedings/icesem-17/25884809)
Kirchberg, V.; Tröndle, M. (2012) Experiencing Exhibitions: A Review of Studies on Visitor Experiences in Museums, Curator. The Museum Journal, 55 (4): 435-452
Kramer, L. (1984). Music and Poetry: The Nineteenth Century and After. Berkeley: University of California Press
Kramer, L. (2010). Interpreting Music. University of California Press
Lluch, G. & Sánchez García, S. (2017). La promoción de la lectura: Un análisis crítico de los artículos de investigación, Revista Española de Documentación Científica, 40 (4)
Marill, A. H. (1998). Keeping score: film and television music, 1988-1997. Lanham, Md.: Scarecrow Press
Mason, R. (2006). “Cultural Theory and Museum Studies”. In: Macdonald, S. (ed.). A Companion to Museum Studies, pp. 17-32. Wiley-Blackwell. Web (15th May 2019) (https://books.google.es/books?hl=ca&lr=&id=oQ8c6kRgH1IC&oi=fnd&pg=PA17&dq=exhibitions+and+literature+studies&ots=ig8W7LYFn9&sig=rBy2xwILxbfrwvVyOqZ6mv22K0E#v=onepage&q=exhibitions%20and%20literature%20studies&f=false)
McGee, M.; Jefferson, N. C. (2001). Encyclopedia of motion picture sound. London: McFarland
Munita, F. (2016). Prácticas didácticas, creencias y hábitos lectores del profesor en una escuela exitosa en la promoción lectora, Ocnos, 15 (2), 77-97
Negus, K. (2012). “Narrative, Interpretation, and the Popular Song”, The Musical Quarterly 95/2–3 (Summer–Fall), 368–95
Pagès, V. (1998). Un tramvia anomenat text. Barcelona: Empúries
Pennac, D. (2008). Com una novel·la. Barcelona: Empúries / Pennac, D. (1994). Readslike a Novel. Quartet Books
Proust, M. (1996). Sobre la lectura. Barcelona: Quaderns Crema / Proust, M.; Ruskin, J. (2011) On Reading. Hesperus Press LTD
Real, N. (2021). Mercè Rodoreda, teh most translated author in Catalan Fiction, Catalan Historical Review, 14 (2021), 89-104
Reverdy, C. (2016). La lecture, entre famille et école: comment se développe le goüt de lire. Lyon: Institut Français de l’Éducation. Web (14th May 2019) (https://f-origin.hypotheses.org/wp-content/blogs.dir/464/files/2016/04/CC-Lecture_2016_Reverdy_Famille-et-e%CC%81cole.pdf)
Sangkaeo, S. (1999). Reading Habit Promotion in ASEAN Libraries. In: IFLA Council and General Conference. Conference Programme and Proceedings (65th, Bangkok, Thailand, August 20-28, 1999). Web (14th May 2019) (https://files.eric.ed.gov/fulltext/ED441496.pdf)
Smith, H. (2016). The Contemporary Literature-Music Relationship: Intermedia, Voice, Technology, Cross-Cultural Exchange. New York: Routledge
Stam, R.; Raengo, A. (eds.) (2004). Literature and Film: A Guide to the Theory and Practice of Film Adaptation. Wiley-Blackwell
Steiner, G. (2019). Necesidad de música. Madrid: Grano de sal
Teixidor, E. (2007). La lectura i la vida. Barcelona: Columna
Todorov, T. (2007). La literatura en perill. Barcelona: Galàxia Gutemberg / La littérature en péril. Flammarion
Weaver, A. H. (2014). Towards a Narratological Analysis of the Romantic Lied: Events, Voice, and Focalization in Nineteenth-Century German Poetry and Music, Music & Letters 95/3 (August), 374–403
Wolf, W.(1999). The Musicalization of Fiction: A Study in the Theory and History of Intermediality. Amsterdam: Rodopi
Xiaoli An, Y. D. (2017). Discussion on Classic Reading Promotion in the University Library in the Internet Plus Era. Web (14th May 2019) (https://doi.org/10.2991/icesem-17.2017.72)
Zang, X. (2020). Library Reading Promotion in Arts Colleges, Journal of Library and Information Sicences in Agriculture, 8(32) (https://www.proquest.com/docview/2861342909/fulltextPDF/69DCA843D7B7471APQ/1?accountid=15292&sourcetype=Scholarly%20Journals)
Zakir, H. (2016). Towards a lifelong learning society through reading promotion: Opportunities and challenges for libraries and community learning centres in Viet Nam, International Review of Education, 62 (2) (April): 205–219. Web (14th May 2019) (https://link.springer.com/article/10.1007/s11159-016-9552-y)
ENLLAÇOS
https://open.spotify.com/playlist/4EEVqJro9lsyVKu2wVSgCR?si=d1e4524d1027409e
http://www.epdlp.com/ http://lletra.uoc.edu/ca/tema/cinema-i-literatura-catalana
http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=43&module=rutes http://www.agendacentrosobrasociallacaixa.es/ca http://www.mapaliterari.cat/ca/
http://www.contacontes.cat http://www.espectaclesinfantils.cat/conatcontes.asp http://tantagora.net http://cosdelletra.blogspot.com.es/ http://jaumecentelles.cat http://www.traces.uab.es/tracesbd http://www.butxaca.com
http://casalector.fundaciongsr.com/
http://www.museudelcinema.cat/cat/index.php
http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/
http://www.xtec.cat/~xripoll/cine0.htm
http://www.teatrevictoria.com/ca/espectacles-amb-classe/
La bibliografia i els enllaços s'acabaran de concretar a partir de la selecció específica de textos teòrics i literaris, visites i activitats del curs.
Programari
El programari emprat a l'assignatura serà Meet o Teams, Spotify, Moodle i Paquet Office.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català | anual | tarda |