Continguts

 

Sessió 1. Efectes econòmics de la intervenció pública:

• El debat general sobre la política macroeconòmica en temps de crisi (el model d’oferta i demanda agregada). Economistes clàssics, economistes keynesians i el debat sobre la política d’estabilització del cicle econòmic. Xavier Cuadras

Què són i per què es produeixen les fluctuacions econòmiques (“business cycles”)? Què podem aprendre dels diferents episodis històrics (la “Gran Depressió”, les polítiques d’”stop and go”, la “Crisi del Petroli”, la “Gran Moderació”, la llarga crisi de l’economia japonesa i la “Gran Recessió”)?

Què diuen les diferents escoles de pensament macroeconòmic sobre la política d’estabilització?

Lectures obligatòries: capítol 17 del llibre The Economy (Economics for a Changing World) i capítol 33 del llibre Principles of Economics (vegeu l’apartat de referències).

I també els articles “Why wages do not fall in recessions”, “The crude art of policymaking”, “Lessons from a “lost decade”, “Caveat creditor” i “Minsky’s moment” a la revista The Economist.

• Aspectes microeconòmics dels governs: Fallida del mercat. Natalia Pascual
  
  

Aspectes pràcticsde la fallida de mercat: Com valorar què els costos de la intervenció pública no son més elevats que els beneficis de la correcció de la fallida de mercat?

 

Lectura:

Classe basada en Stiglitz Ed Ariel  I pdf NouStiglitz.pdf. Lectura obligatòria a fer abans d’entrar a classe, i que serà avaluada cada dia a l’inci

 

Desenvolupaments que es deriven de la sessió i objecte potencial de les presentacions a partir de les tutories:

a- Punts forts i punts febles de la intervenció pública a la pràctica: condicionants mitigables i no mitigables per la política econòmica

The Economic Role of The State J Stiglitz i altres Ed Basil Blackwell, 1989  pps9-88 (existeix edició en castellà publicada per l’Instituto de Estudios Fiscales). I del mateix autor, a Journal of Economic Perspectives: vol 12, 2 Spring 1998 pps 3-22:  Per què costa tant canviar el status quo a les AA.PP? pdf: LectStiglitz.pdf

b- Un divertimento: que fan les AA.PP. proveïnt ‘bincing’ o ‘dentistes’ a Barcelona?

 Cal cercar diferents articles complementaris a la premsa.

c- Altres àmbits que us generin curiositat (regulació o provisió de pensions de seguretat social; provisió pública amb o sense producció directa a la sanitat, a l’educació, vals de guarderies, etc)  amb detall i material a acordar a les tutories.

 

Sessió 2. Efectes econòmics de la intervenció pública:

• Aspectes microeconòmics dels governs:Instruments pressupostaris: ingressos i despeses. Aspectes teòrics i aplicats. Natalia Pascual

Criteris per a valorar un bon sistema tributari i un bon programa de despesa

Objectiu: entendre el que suposa un excés de gravamen per a l’economia; articular criteris normatius de justícia social i com aquests operen a la pràctica

 

Lectura:

Classe basada en la art corresponent a la Lectura obligatòria de Stiglitz, Ed Ariel  I pdf NouStiglitz.pdf. a fer abans d’entrar a classe, essent avaluades al seu inici

 

Desenvolupaments per a  tutories:

a-     Les reformes fiscals Una ullada a la fiscalitat internacional  pdf: fiscaldominguez.pdf i varis documents OCDE per a actualitzacions

b-     Quins efectes te eliminar l’impost de successions? Pdf: SucesIEF.pdf  i ReformaISD.pdf

c-     L’impost sobre begudes ensucrades

d-     Els copagaments a la sanitat i a l’educació superior : text de GL a Campalans.doc

e-     c- Altres àmbits que us generin curiositat amb detall i material a acordar a les tutories.

f-      ...

 

• Aspectes macroeconòmics dels governs: política fiscal i política monetària (el model IS-LM). Efectes estabilitzadors de la política fiscal i la política monetària.. Xavier Cuadras

Quins són els pros i els contres de la política fiscal i la política monetària amb l’objectiu de l’estabilització macroeconòmica?

La política macroeconòmica: el que ens pensàvem que sabíem, el que hem après durant la crisi i com hem de dissenyar la política macroeconòmica dels propers anys

Lectures obligatòries: Per llegir abans de la classe: capítol 5 del llibre Macroeconomics (vegeu l’apartat de referències).

I també els articles “The next front is fiscal”, “Put the air back in”, “Sharing the pain”, “Austerity alarm” i “Running out of options” a la revista The Economist, l’article de l’economista de CaixaBank Research Adrià Morron “¿Qué margen de maniobra tiene la política econòmica?”, l’article de Peter Bofinger “The ‘bazooka’: Modern Monetary Theory in action” i sobretot els articles de Blanchard, Dell’Aricia i Mauro “Rethinking Macroeconomic Policy” (podeu veure també dels mateixos autors “Rethinking Macro Policy II: Getting Granular”) i de Blanchard i Summers “Rethinking Stabilization Policy: Evolution or Revolution?”.

 

 

Sessió 3. Efectes econòmics de la intervenció pública:

 

• A) Aspectes macroeconòmics dels governs: qüestions al voltant de la política monetària. El dilema entre inflació i desocupació (la corba de Phillips). Inflació, desocupació, expectatives i credibilitat de la política monetària. La independència dels bancs centrals. Xavier Cuadras

 

Ha de triar la política monetària entre els objectius d’estabilitat de preus i creixement econòmic? Quin és el paper de les expectatives dels agents econòmics en la formulació de la política monetària? Per què la política monetària dels bancs centrals és independent de l’autoritat política?

 

Lectures obligatòries:

Per llegir abans de la classe: el capítol 35 del llibre Principles of Economics (vegeu l’apartat de referències) i l’article de R. Repullo a Papeles de Economía Espanyola.

I també articles “Heroes of the zeroes”, “Grim expectations”, “The death of inflation” a la revista The Economistil’article “Former Fed Chair Janet Yellen on why the answer to the inflation puzzle matters”.

 

B) Aspectes macroeconòmics dels governs: POLÍTICA MONETÀRIA I POLÍTICA FISCAL A L’EUROPA DE LA MONEDA ÚNICA. El Banc Central Europeu i la política monetària. Centralització o descentralització de la política fiscal europea. El futur de la política macroeconòmica a la zona euro. Xavier Cuadras

 

Quina és la raó econòmica de l’existència del Pacte d’Estabilitat i Creixement? I les seves conseqüències?

-Com condiciona l’existència de la moneda única les estratègies de lluita contra la recessió econòmica als diferents països?

 

Lectures obligatòries:

Per llegir abans de la classe: capítol 11 del llibre The Economics of Monetary Union.

I també l’article de Paul De Grauwe “A Fragile Eurozone in Search of a Better Governance”.

 

• Aspectes microeconòmics dels governs: Incidència global del pressupost. Natalia Pascual
  Modalitats de despesa i objectius concrets.. Del welfare al worfare.Com un sistema fiscal dual pot fer per una política pública redistributiva? Categories de incidència fiscal. L’avaluació econòmica com aprova del cotó del compliment eficient dels objectius

 

Lectura: recomenada abans d’entrar a classe

Text d’avaluació econòmica aplicat de JL Pinto al llibre de la FBBVA textavalpinto.pdf

 

Desenvolupament de tutories complementàries a les abans esmentades

(i)              L’avaluació econòmica. El cas del TAV Gines de Rus  i V Inglada pdf: Spainhighspeed.pdf

(i)              El debat ‘Growing Public  P.H. Lindert  i controvèrsia a partir de la seva aportació: pdfs: Debate2A.pdf; debate2B.pdf i Lindert.doc

(ii)             Dels programes de welfare al workfare, pdf: workfare.pdf

(iii)            Models de welfare  pdf: artmodels.pdf

(iv)           - Altres àmbits que us generin curiositat amb detall i material a acordar a les tutories (per exemple, la proposta de Modernització de les AA.PP. catalanes del 2012 o el rescat de les autopistes catalanes entre d’altres)

 

SESSIONS DE TUTORIA:

Natalia Pascual (10 hores)

Xavier Cuadras (10 hores)

Les sessions es dedicaran a la preparació i exposició de treballs realitzats en grups. 

 

Referències (llibres de text) X. Cuadras:

BLANCHARD, O., A. AMIGHINI i F. GIAVAZZI (2012) Macroeconomía  PEARSON 5a edició. Disponible mitjançant el link que teniu al Campus virtual de la UAB.

DE GRAUWE, P. (2020) The Economics of Monetary Union, 13a ed. Oxford University Press

MANKIW, N.G. (2018) Principles of Economics, 8a ed. Cengage Learning.

(Referències disponibles a les biblioteques universitàries de Catalunya)

THE CORE TEAM (2017) The Economy (Economics for a Changing World. Disponible de forma gratuïta a https://core-econ.org/the-economy/book/text/0-3-contents.html (la versió en castellà també està disponible deforma gratuïta al mateix lloc web core-econ.org.

 

Sessió 4. Racionalitat de la intervenció pública:

• L’Estat com a organització. Ivan Planas

La doctrina de l’interès públic. Les fallides del sector públic: pot generar la organització del sector públic resultats ineficients?

Govern i agències, teoria econòmica de la burocràcia, economia política de la pressupostació pública. On es troben les principals ineficiències del sector públic i com solucionar-les?

 

Lectura obligada:

 “Gestión pública: Conceptos e instituciones”, capítol 1, apartats 3, 4 i 5 d’Albi et al (1997).

“Gestión pública y eficiencia”, capítol 2, apartats 1, 2, 3 i 4 d’Albri et al (1997).

Managing senior management: senior civil servicereform in oecd member countries. OECD GOV/PUMA(2003)17

Capitols I i IV del llibre : Guillem López Casasnovas (director), Jaume Puig-Junoy, Juan José Ganuza i Ivan Planas Miret (2003) Els nous instruments de la gestió pública. Volum 31, de la Estudis Econòmics (disponible online)

“Las políticas de remuneración al rendimiento para los funcionarios”.OECD Multilingual summaris. (PRP.pdf)

 

Sessió 5. Racionalitat de la intervenció pública:

• Actuació del Sector Públic a l’economia. L’assignació i la regulació. Ivan Planas

Quins són els principals mecanismes d’assignació, els agents, i les organitzacions. Dins dels mecanismes d’assignació, quan el sector públic ha de prioritzar, quin mecanisme és millor les cues o els preus?

L’acció pública per la via de la regulació. Modalitats i efectes econòmics. És millor utilitzar la regulació del mercat que la intervenció productiva per part del sector públic? Quan? Com?

 

Lectura obligada:

 “Gestión pública: Conceptos e instituciones”, capítol 1, apartats 1 i 2 de Albi et al (1997).

“De la Administración a la gestión”, capítol 4 d’Albi et al (1997); i Annex III del capítol 2 d’Albi et al (1997).

 

 

Sessió 6. Racionalitat de laintervenció pública:

• Sistemes Organitzatius i eficiència. Ivan Planas

Es possible introduir reformes institucionals i organitzatives en el sector públic que millorin la seva eficiència?

Comprar oproduir? L’acció pública per la via de la concertació i la contractació externa de serveis. Racionalitat i problemàtica.

És factible un model de governança a les institucions públiques similar al de les privades?

 

Lectura obligada:

 “Gestión pública y eficiencia”, capítol 2, apartat 5 d’Albi et al (1997);

“Innovaciones en gestió pública”, capítol 6 d’Albi et al (1997).

Capitol VI, i VI del llibre : Guillem López Casasnovas (director), Jaume Puig-Junoy, Juan José Ganuza i Ivan Planas Miret (2003) Els nous instruments de la gestió pública. Volum 31, de la Estudis Econòmics (disponible online)

(Capítols 5, i 6) Planas I (dir) Evolució del modeldegovernança i gestió a les entitats participades pel Servei català de la Salut. PDF i fotocòpies.

“Técnicas complementarias de gestión pública”, capítol 5 d’Albi et al (1997).

“La gestión pública a través de casos”, capítol 7 d’Albi et al (1997).

JL Pinto, V. Ortún y J. Puig-Junoy, El análisis coste-efectividad en sanidad, Atención Primaria, 2001.

J. Puig-Junoy, JL Pinto y V. Ortún, El análisis coste-beneficio en sanidad, Atención Primaria, 2001.

JL Pinto, J. Puig-Junoy y V. Ortún, El análisis coste-utilidad, Atención Primaria, 2001.

Planas I. (2005). Principales mecanismos de evaluación de políticas públicas. Ekonomiaz 60.

 

SESSIONS DE TUTORIA:

Ivan Planas (10 hores)

 

Sessió 7i 8. Finances públiques i relacions intergovernamentals: Maite Vilalta.
•         Federalisme fiscal: Fiscalitat  justa, impostos subcentrals, i assignació d’impostos; funcions del sector públic subcentral, mobilitat, subvencions intergovernamentals i fons d’anivellament de capacitat  fiscal i necessitats.

•        Hisendes autonòmiques: Impostos cedits i propis. Model de finançament del 2009. Fons d’anivellament i altres fons.

•        Hisendes locals. Impostos (IBI i altres), taxes i preus, participacions en impostos. Hisenda supramunicipal. Tallers: anàlisi de subvencions específiques i de tarifes de serveis públics

 

SESSIONS DE TUTORIA:

Maite Vilalta (10 hores)