Logo UAB

Estructura del Cos Humą

Codi: 106096 Crčdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500891 Infermeria FB 1

Professor/a de contacte

Nom:
Santiago Rojas Codina
Correu electrņnic:
santiago.rojas@uab.cat

Equip docent

Jordi Gascón Bayarri
Beatriz Almolda Ardid
David Ramos Gonzalez
Judit Pampalona Sala

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Com assignatura del primer semestre de primer curs del Grau d'Infermeria, no té requisits especials.


Objectius

Assolir el coneixements d'anatomia i histologia que permetin comprendre l'organització estructural del cos humà.

Aprendre de manera ponderada les característiques de l'estructura humana, de més aplicació a la pràctica infermera.

Assolir les habilitats bàsiques que permetin la identificació de les estructures anatòmiques més rellevants en la pràctica infermera.


Competčncies

  • Actuar en l’ąmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gčnere.
  • Oferir una atenció sanitąria tčcnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones ateses, d'acord amb l'estat de desenvolupament dels coneixements cientķfics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s'estableixen a les normes legals i deontolņgiques aplicables.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una ąrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundąria general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avanēats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar les diferčncies per sexe i les desigualtats de gčnere en l'etiologia, l'anatomia, la fisiologia i les patologies en el diagnņstic diferencial, les opcions terapčutiques, la resposta farmacolņgica, el pronņstic i en les cures infermeres.
  2. Descriure les caracterķstiques principals, diferencials i els components que configuren l'estructura del cos humą.
  3. Identificar l'estructura del cos humą.
  4. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una ąrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundąria general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avanēats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.

Continguts

L'assignatura està organitzada en dos mòduls, un d'Anatomia i un d'Histologia.  

MÒDUL: ANATOMIA

Temari:

1. Generalitats i Aparell locomotor

Osteologia general. Artrologia general. Miologia general. Esquelet axial i apendicular. Músculs del cap i el tronc. Músculs de l'extremitat superior. Músculs de l'extremitat inferior.

2. Aparell cardiovascular

Introducció a l'estudi de l'aparell cardiovascular. Cor. Localització del cor. Mediastí. Pericardi: pericardi fibrós i serós. Cavitat pericardíaca. Posició del cor. Morfologia del cor: morfologia externa i interna, aurícules, ventricles, vàlvules cardíaques. Circulació coronària. Sistema de conducció. Circulació menor: artèria pulmonar, venes pulmonars. Circulació major: aorta i les seves branques, artèries del coll i del cap, artèries del membre superior, artèries del tòrax, artèries de l'abdomen, artèries del membre inferior. Venes de la circulació major: sistema de la vena cava superior, sistema de la vena cava inferior, sistema de la vena porta. Sistema limfàtic.

3. Aparell respiratori

Organització de l'aparell respiratori. Nas: piràmide nasal i fosses nasals. Faringe. Laringe, tràquea i bronquis principals. Estructures endocrines associades: glàndula tiroide i glàndules paratiroides. Pulmons i pleures.

4. Sistema nerviós

Organització general. Meninges i líquid cefaloraquidi. Estructura de l'encèfal: escorça cerebral, substancia blanca subcortical, ganglis de la base, sistema límbic, tàlem, hipotàlem, tronc encefàlic, cerebel. Estructures endocrines associades: hipòfisi i glàndula pineal. Parells cranials. Medul·la espinal i nervis espinals. Sistema nerviós autònom. Òrgan de l'audició i l'equilibri. Orella externa, mitja i interna. Òrgan de la visió. Globus ocular i els seus annexes.

5. Aparell digestiu

Organització de l'aparell digestiu. Aparell digestiu supradiafragmàtic: boca, faringe, esòfag, glàndules annexes (paròtide, submandibular i sublingual). Cavitat abdominopèlvica: Cavitat peritoneal i espais extraperitoneals. Aparell digestiu infradiafragmàtic: estómac, intestí prim (duodè, jejú i ili), intestí gros (apèndix vermiforme, cec, còlon ascendent, còlon transvers, còlon descendent, còlon sigmoide i recte). Glàndules annexes: Fetge i Pàncrees. Melsa.

6. Aparell urinari

Organització de l'aparell urinari. Ronyó: Localització. Cobertes externes. Organització interna (escorça i medul·la). Vascularització. Estructures endocrines associades: glàndules suprarenals. Vies urinàries: Calzes renals (menors i majors), pelvis renal, urèter, bufeta urinària i uretra.

7. Aparell reproductor: Aparell reproductor masculí. Escrot i testicles. Via espermàtica: epidídim, conducte deferent, cordó espermàtic, conductes ejaculadors. Glàndules annexes: vesícules seminals, pròstata i glàndules bulbouretrals. Penisi uretra masculina. Aparell reproductor femení: Ovaris. Trompes uterines i úter (fons, cos i coll). Lligament ample. Lligament rodó. Vagina. Òrgans genitals externs. Uretra femenina.

Pràctiques:

Entre parèntesi consta la retolació amb la qual s'anuncia al calendari del primer semestre.

1 ECH-PLAB-S1) Anatomia de l'aparell locomotor. Anatomia dels membres superior i inferior. Anatomia del tronc i del coll. Anatomia del cap. Estudi de material cadavèric dissecat i peces òssies.

2 ECH-PLAB-S2) Sistema cardiovascular i respiratori. Cor. Sistema arterial. Sistema venós. Vies respiratòries. Pulmons i pleura. Estudi de material cadavèric dissecat i models didàctics.

3 ECH-PLAB-S3) Anatomia del sistema nerviós i dels òrgans dels sentits. Anatomia de la medul·la espinal i dels nervis espinal. Anatomia de l'encèfal i dels nervis cranials. Anatomia de les meninges i de la circulació del
líquid cefaloraquidi. Anatomia del globus ocular i annexes. Anatomia de l'orella externa, mitja i interna. Estudi de material cadavèric dissecat i models didàctics. 

4 ECH-PLAB-S4) Aparell digestiu. Tub digestiu supradiafragmàtic i estructures associades (glàndules salivals, llengua i dents). Cavitat abdominal. Tub digestiu infradiafragmàtic. Glàndules anexes (fetge i pàncrees) i melsa. Aparell urinari. Ronyó i via urinària. Aparell reproductor masculí. Aparell reproductor femení. Estudi dematerial cadavèric dissecat i models didàctics. 

MÒDUL: HISTOLOGIA I ORGANOGRAFIA

Temari:

1. Introducció i teixit epitelial

Concepte d'histologia, prepacions histològiques, classificació dels teixits, epitelis de revestiment, glàndules.

2. Teixits connectius

Tipus de teixit conecitu, matriu extracel·lular, fibroblasts, teixit conjuntiu dens i laxe, teixit conjuntiu reticular i elastic, sang i cèlules de la sang, teixit adpós, cartílag hialí, fibrocartílag, cartílag elastic, teixit ossi, sitemes de Havers i remodelació ossia.

3. Teixit muscular

Tipus de teixit muscular, llis, cardíac i esquelètic.

4. Teixit nerviós

Organització del sistema nerviós, neurones i cèlules glials, parts de la neurona i sinapsis, tipus de cèlules glials, substancia gris i substancia blanca, tipus de fibres nervioses, meninges i barrera hematoencefàlica.

5. Sistema cardiovascular

Estructura del cor, tipus de vasos sanguinis, artperies musculars i elàstiques, venes, capilars i microcirculació, vasos limfàtics.

6. Sistema respiratori

Estructura de la tràquea, bronquis i tipus de bronqui, bronquíols, alvèols i barrera aire sang.

7. Sistema tegumentari

Organització de la pell, epidermis, dermis, glàndules anexes, pels, ungles i teminacions sensitives.

 


Activitats formatives i Metodologia

Tķtol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Prąctiques d'aula (PAUL) 17 0,68
Prąctiques de Laboratori (PLAB) 8 0,32
Teoria (TE) 28 1,12
Tipus: Autņnomes      
Estudi personal 91 3,64

ACTIVITATS DIRIGIDES:

Classes teòriques del mòdul d'Anatomia:

Estan destinades a que l'alumnat rebi la informació bàsica de l'anatomia del cos humà, així com les claus per al seu estudi. Consistiran en un total de 28 hores de classe. 

Pràctiques del mòdul d'Anatomia:

L'alumnat treballa cada tema a la Sala de Dissecció utilitzant material cadavèric preparat adequadament i models anatòmics, amb l'objectiu d'adquirir habilitats en la identificació i localització d'estructures anatòmiques, així com de comprovar les connotacions anatòmiques de les tècniques instrumentals més habituals en infermeria. Les sessions de pràctiques tindran una duració de 2 hores i es realitzaran un total de 4 sessions.

Activitats teorico-pràctiques del mòdul d'Histologia:

Estan destinades a que l'alumnat adquireixi els coneixements de l'estructura microscòpica dels teixits i dels òrgans del cos humà, realitzant unes activitats integrades on la formació bàsica teòrica i la comprovació pràctica sobre imatges microscòpiques es fa per a cada tema en la mateixa sessió.  Consistiran en un total de 17 hores de classe. 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mņdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Tķtol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Avaluació continuada histologia 5 1 0,04 1, 2, 3, 4
Examen histologia 15 1 0,04 1, 2, 3, 4
Primer examen prąctic anatomia 10 1 0,04 1, 2, 3, 4
Primer examen teņric anatomia 30 1 0,04 1, 2, 3, 4
Segon examen prąctic anatomia 10 1 0,04 1, 2, 3, 4
Segon examen teņric anatomia 30 1 0,04 1, 2, 3, 4

Mòdul anatomia

Hi ha programades dues avaluacions parcials. Cadascuna inclou un examen test corresponent als continguts teòrics i un examen pràctic

 

Continguts de les proves

Primera avaluació parcial:

  • Examen test: Temes 1-3
  • Examen pràctic: Pràctiques 1 i 2

Segona avaluació parcial:

  • Examen test: Temes 4-7
  • Examen pràctic: Pràctiques 3 i 4.

 

Característiques de les proves:

  • Exàmens test: Contindrà preguntes tipus test amb 4 possibles opcions i només una resposta vàlida. Cada resposta incorrecte tindrà una penalització de 1/3 de punt. Les respostes en blanc no penalitzaran. Els examens test represneten el 75% del pes de la nota dels parcials.
  • Exàmens pràctics: En aquests exàmens, l'alumne haurà d'anomenar i identificar estructures anatòmiques en fotografies del material treballat a les pràctiques. Les respostes incorrectes no penalitzen. Tampoc ho fan les respostes en blanc. Els examens pràctics representen el 25% del pes de la nota dels parcials.

 

Mòdul de histologia

  • Avaluació continuada de les PAULS: Al final de cada tema es realitzarà una prova avaluativa a la mateixa sessió. El conjunt de l’avaluació continuada representarà el 25% de la nota de mòdul de histologia.
  • Examen final: Consistirà en un examen tipus test que es realitzarà conjuntament amb el segon parcial d’anatomia. Les característiques de la prova seran les mateixes que les descrites en el cas d'anatomia. La nota d’aquest examen correspondrà al 75% de la nota.


Càlcul de la nota i notes de suficiència:

  • El nota ponderada del mòdul d’anatomia correspon al 80% de la nota final.
  • El nota ponderada del mòdul d’histologia correspon al 20% de la nota final.

Per calcular les notes s'aplicaran les següents fórmules:

  • Nota primer parcial anatomia = (Nota examen test x 0,75) + (Nota examen pràctic x 0,25)
  • Nota segon parcial anatomia = (Nota examen test x 0,75) + (Nota examen pràctic x 0,25)
  • Nota mòdul anatomia = (nota primer parcial + nota segon parcial) /2
  • Nota mòdul histologia = (nota avaluació continuada x 0,25) + (nota examen final x 0,75)
  • Nota final = (nota mòdul anatomia x 0,8) + (nota mòdul histologia x 0,2)

 

Criteris de suficiència

Per superar l’assignatura s’han de complir les següents condicions:

  • Obtenir una nota final igual o superior a 5.0
  • La nota dels mòduls d’anatomia i histologia no pot ser inferior a 4.0

L'alumne/a serà considerat no avaluable si el pes de les proves a les que s'hagi presenta és inferior al 40% del total de l'assignatura.

 

Prova de recuperació/Millora de nota

L'alumnat que no hagi assolit la suficiència de l'assignatura durant el curs, o que havent-la obtingut vol millorar nota, es pot examinar de nou d'aquells exàmens tests o pràctics que decideixi sempre i quan acabi complint els criteris de suficiència especificats prèviament. Les característiques de les proves de les avaluacions parcials i de la prova de recuperació són les mateixes. La nota obtinguda en la prova de recuperació/millora de nota substituirà a l'obtinguda en les avaluacions parcials sempre i quan sigui superior a aquesta. En cas contrari es mantindrà la nota obtinguda inicialment.

L’avaluació continuada del mòdul de histologia no és susceptible a recuperació.

 

Avaluació única

Els alumnes que ho desitgin es podran acollir a la modalitat d'avaluació única. Per fer-ho ho hauran de sol·licitar d'acord amb els procediments i terminis que especifiqui la Gestió Acadèmica de la Facultat de Medicina.

 

Procediment d'avaluació única

Els alumnes que optin per el procediment d'avaluació única s'examinaran el dia establert per les proves de recuperació de l'avaluació continuada. Hauran de realitzar els exàmens corresponents als mòduls d’anatomia i histologia. Aquests exàmens seran els mateixos que els de recuperació. Els criteris de suficiència també són els mateixos que en el cas de l’avaluació continuada.

  • Examen test  equivalent al primer parcial (T1): Anatomia (Temes 1-3)
  • Examen pràctic equivalent primer parcial (P1): Pràctiques 1 i 2
  • Examen test equivalent segon parcial (T2): Anatomia (Temes 4-7)
  • Examen pràctic equivalent segon parcial (P2): Pràctiques 3 i 4.
  • Examen mòdul de histologia

En el cas de l’avaluació única s’aplicaran les següents fórmules per calcular la nota

  • Nota mòdul anatomia: (Nota T1 x 0,375) + (Nota P1 x 0,125) + (Nota T2 x 0,375) + (Nota P2 x 0,125)
  • Nota final: (Nota mòdul anatomia x 0,8) + (Nota examen histologia x 0,2)

 

Prova de recuperació de l’avaluació única 

Aquells alumnes que no superin l'assignatura podran optar a la recuperació d'aquells exàmens suspesos que ells decideixin, sempre i quan acabin superant els criteris de suficiència indicats en el punt. En aquests cas els exàmens de recuperació teòrics seran de tipus no test. Els exàmens de recuperació pràctics tindran les mateixes característiques. 

 

 

 


Bibliografia

Anatomia

Tortora GJ, Derrickson B. Principios de Anatomía y Fisiología. 15ª ed. Ed. Panamericana. 2018.

Tibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología. 6ª ed. Ed. Elsevier. 2007.

Garcia-Porrero JA, Hurlé JM (2020).  Anatomia Humana. 2ª edición Ed. McGraw-Hill Interamericana.

Gilroy AM et al. PROMETHEUS Atlas de Anatomía. 2ª ed. Ed. Panamericana. 2013.

Paulsen, F. Waschke J. Sobotta Atlas de Anatomía Humana. 24ª edición. Ed. Elsevier. 2018.

Histologia

Kierszenbaum AL, Tress LL. Histología y biología cellular. Introducción a la anatomía patológica. Ed. Elsevier. 2012.

Ross, Pawlina. Histología. Texto y atlas color con biología celular y molecular. Ed. Panamericana. 2008.

Welsch. Sobotta Histología. 2ª ed.Ed. Panamericana. 2008.


Programari

No es requereix progrmari específic.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Prąctiques d'aula 101 Catalą/Espanyol primer quadrimestre matķ-mixt
(PAUL) Prąctiques d'aula 102 Catalą/Espanyol primer quadrimestre matķ-mixt
(PAUL) Prąctiques d'aula 103 Catalą/Espanyol primer quadrimestre matķ-mixt
(PAUL) Prąctiques d'aula 104 Catalą/Espanyol primer quadrimestre matķ-mixt
(PAUL) Prąctiques d'aula 105 Catalą/Espanyol primer quadrimestre tarda
(PAUL) Prąctiques d'aula 106 Catalą/Espanyol primer quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 101 Catalą primer quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 102 Catalą primer quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 103 Catalą primer quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 104 Catalą primer quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 105 Catalą primer quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 106 Catalą primer quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 107 Catalą primer quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 108 Catalą primer quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 109 Catalą primer quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 110 Catalą primer quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 111 Catalą primer quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 112 Catalą primer quadrimestre tarda
(TE) Teoria 101 Catalą primer quadrimestre matķ-mixt
(TE) Teoria 102 Catalą primer quadrimestre matķ-mixt
(TE) Teoria 103 Catalą primer quadrimestre tarda