Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500891 Infermeria | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Com assignatura del primer semestre de primer curs del Grau d'Infermeria, no té requisits especials.
Assolir el coneixements d'anatomia i histologia que permetin comprendre l'organització estructural del cos humà.
Aprendre de manera ponderada les característiques de l'estructura humana, de més aplicació a la pràctica infermera.
Assolir les habilitats bàsiques que permetin la identificació de les estructures anatòmiques més rellevants en la pràctica infermera.
L'assignatura està organitzada en dos mòduls, un d'Anatomia i un d'Histologia.
MÒDUL: ANATOMIA
Temari:
1. Generalitats i Aparell locomotor
Osteologia general. Artrologia general. Miologia general. Esquelet axial i apendicular. Músculs del cap i el tronc. Músculs de l'extremitat superior. Músculs de l'extremitat inferior.
2. Aparell cardiovascular
Introducció a l'estudi de l'aparell cardiovascular. Cor. Localització del cor. Mediastí. Pericardi: pericardi fibrós i serós. Cavitat pericardíaca. Posició del cor. Morfologia del cor: morfologia externa i interna, aurícules, ventricles, vàlvules cardíaques. Circulació coronària. Sistema de conducció. Circulació menor: artèria pulmonar, venes pulmonars. Circulació major: aorta i les seves branques, artèries del coll i del cap, artèries del membre superior, artèries del tòrax, artèries de l'abdomen, artèries del membre inferior. Venes de la circulació major: sistema de la vena cava superior, sistema de la vena cava inferior, sistema de la vena porta. Sistema limfàtic.
3. Aparell respiratori
Organització de l'aparell respiratori. Nas: piràmide nasal i fosses nasals. Faringe. Laringe, tràquea i bronquis principals. Estructures endocrines associades: glàndula tiroide i glàndules paratiroides. Pulmons i pleures.
4. Sistema nerviós
Organització general. Meninges i líquid cefaloraquidi. Estructura de l'encèfal: escorça cerebral, substancia blanca subcortical, ganglis de la base, sistema límbic, tàlem, hipotàlem, tronc encefàlic, cerebel. Estructures endocrines associades: hipòfisi i glàndula pineal. Parells cranials. Medul·la espinal i nervis espinals. Sistema nerviós autònom. Òrgan de l'audició i l'equilibri. Orella externa, mitja i interna. Òrgan de la visió. Globus ocular i els seus annexes.
5. Aparell digestiu
Organització de l'aparell digestiu. Aparell digestiu supradiafragmàtic: boca, faringe, esòfag, glàndules annexes (paròtide, submandibular i sublingual). Cavitat abdominopèlvica: Cavitat peritoneal i espais extraperitoneals. Aparell digestiu infradiafragmàtic: estómac, intestí prim (duodè, jejú i ili), intestí gros (apèndix vermiforme, cec, còlon ascendent, còlon transvers, còlon descendent, còlon sigmoide i recte). Glàndules annexes: Fetge i Pàncrees. Melsa.
6. Aparell urinari
Organització de l'aparell urinari. Ronyó: Localització. Cobertes externes. Organització interna (escorça i medul·la). Vascularització. Estructures endocrines associades: glàndules suprarenals. Vies urinàries: Calzes renals (menors i majors), pelvis renal, urèter, bufeta urinària i uretra.
7. Aparell reproductor: Aparell reproductor masculí. Escrot i testicles. Via espermàtica: epidídim, conducte deferent, cordó espermàtic, conductes ejaculadors. Glàndules annexes: vesícules seminals, pròstata i glàndules bulbouretrals. Penisi uretra masculina. Aparell reproductor femení: Ovaris. Trompes uterines i úter (fons, cos i coll). Lligament ample. Lligament rodó. Vagina. Òrgans genitals externs. Uretra femenina.
Pràctiques:
Entre parèntesi consta la retolació amb la qual s'anuncia al calendari del primer semestre.
1 ECH-PLAB-S1) Anatomia de l'aparell locomotor. Anatomia dels membres superior i inferior. Anatomia del tronc i del coll. Anatomia del cap. Estudi de material cadavèric dissecat i peces òssies.
2 ECH-PLAB-S2) Sistema cardiovascular i respiratori. Cor. Sistema arterial. Sistema venós. Vies respiratòries. Pulmons i pleura. Estudi de material cadavèric dissecat i models didàctics.
3 ECH-PLAB-S3) Anatomia del sistema nerviós i dels òrgans dels sentits. Anatomia de la medul·la espinal i dels nervis espinal. Anatomia de l'encèfal i dels nervis cranials. Anatomia de les meninges i de la circulació del
líquid cefaloraquidi. Anatomia del globus ocular i annexes. Anatomia de l'orella externa, mitja i interna. Estudi de material cadavèric dissecat i models didàctics.
4 ECH-PLAB-S4) Aparell digestiu. Tub digestiu supradiafragmàtic i estructures associades (glàndules salivals, llengua i dents). Cavitat abdominal. Tub digestiu infradiafragmàtic. Glàndules anexes (fetge i pàncrees) i melsa. Aparell urinari. Ronyó i via urinària. Aparell reproductor masculí. Aparell reproductor femení. Estudi dematerial cadavèric dissecat i models didàctics.
MÒDUL: HISTOLOGIA I ORGANOGRAFIA
Temari:
1. Introducció i teixit epitelial
Concepte d'histologia, prepacions histològiques, classificació dels teixits, epitelis de revestiment, glàndules.
2. Teixits connectius
Tipus de teixit conecitu, matriu extracel·lular, fibroblasts, teixit conjuntiu dens i laxe, teixit conjuntiu reticular i elastic, sang i cèlules de la sang, teixit adpós, cartílag hialí, fibrocartílag, cartílag elastic, teixit ossi, sitemes de Havers i remodelació ossia.
3. Teixit muscular
Tipus de teixit muscular, llis, cardíac i esquelètic.
4. Teixit nerviós
Organització del sistema nerviós, neurones i cèlules glials, parts de la neurona i sinapsis, tipus de cèlules glials, substancia gris i substancia blanca, tipus de fibres nervioses, meninges i barrera hematoencefàlica.
5. Sistema cardiovascular
Estructura del cor, tipus de vasos sanguinis, artperies musculars i elàstiques, venes, capilars i microcirculació, vasos limfàtics.
6. Sistema respiratori
Estructura de la tràquea, bronquis i tipus de bronqui, bronquíols, alvèols i barrera aire sang.
7. Sistema tegumentari
Organització de la pell, epidermis, dermis, glàndules anexes, pels, ungles i teminacions sensitives.
Tķtol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Prąctiques d'aula (PAUL) | 17 | 0,68 | |
Prąctiques de Laboratori (PLAB) | 8 | 0,32 | |
Teoria (TE) | 28 | 1,12 | |
Tipus: Autņnomes | |||
Estudi personal | 91 | 3,64 |
ACTIVITATS DIRIGIDES:
Classes teòriques del mòdul d'Anatomia:
Estan destinades a que l'alumnat rebi la informació bàsica de l'anatomia del cos humà, així com les claus per al seu estudi. Consistiran en un total de 28 hores de classe.
Pràctiques del mòdul d'Anatomia:
L'alumnat treballa cada tema a la Sala de Dissecció utilitzant material cadavèric preparat adequadament i models anatòmics, amb l'objectiu d'adquirir habilitats en la identificació i localització d'estructures anatòmiques, així com de comprovar les connotacions anatòmiques de les tècniques instrumentals més habituals en infermeria. Les sessions de pràctiques tindran una duració de 2 hores i es realitzaran un total de 4 sessions.
Activitats teorico-pràctiques del mòdul d'Histologia:
Estan destinades a que l'alumnat adquireixi els coneixements de l'estructura microscòpica dels teixits i dels òrgans del cos humà, realitzant unes activitats integrades on la formació bàsica teòrica i la comprovació pràctica sobre imatges microscòpiques es fa per a cada tema en la mateixa sessió. Consistiran en un total de 17 hores de classe.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mņdul.
Tķtol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació continuada histologia | 5 | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4 |
Examen histologia | 15 | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4 |
Primer examen prąctic anatomia | 10 | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4 |
Primer examen teņric anatomia | 30 | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4 |
Segon examen prąctic anatomia | 10 | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4 |
Segon examen teņric anatomia | 30 | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4 |
Mòdul anatomia
Hi ha programades dues avaluacions parcials. Cadascuna inclou un examen test corresponent als continguts teòrics i un examen pràctic
Continguts de les proves
Primera avaluació parcial:
Segona avaluació parcial:
Característiques de les proves:
Mòdul de histologia
Càlcul de la nota i notes de suficiència:
Per calcular les notes s'aplicaran les següents fórmules:
Criteris de suficiència
Per superar l’assignatura s’han de complir les següents condicions:
L'alumne/a serà considerat no avaluable si el pes de les proves a les que s'hagi presenta és inferior al 40% del total de l'assignatura.
Prova de recuperació/Millora de nota
L'alumnat que no hagi assolit la suficiència de l'assignatura durant el curs, o que havent-la obtingut vol millorar nota, es pot examinar de nou d'aquells exàmens tests o pràctics que decideixi sempre i quan acabi complint els criteris de suficiència especificats prèviament. Les característiques de les proves de les avaluacions parcials i de la prova de recuperació són les mateixes. La nota obtinguda en la prova de recuperació/millora de nota substituirà a l'obtinguda en les avaluacions parcials sempre i quan sigui superior a aquesta. En cas contrari es mantindrà la nota obtinguda inicialment.
L’avaluació continuada del mòdul de histologia no és susceptible a recuperació.
Avaluació única
Els alumnes que ho desitgin es podran acollir a la modalitat d'avaluació única. Per fer-ho ho hauran de sol·licitar d'acord amb els procediments i terminis que especifiqui la Gestió Acadèmica de la Facultat de Medicina.
Procediment d'avaluació única
Els alumnes que optin per el procediment d'avaluació única s'examinaran el dia establert per les proves de recuperació de l'avaluació continuada. Hauran de realitzar els exàmens corresponents als mòduls d’anatomia i histologia. Aquests exàmens seran els mateixos que els de recuperació. Els criteris de suficiència també són els mateixos que en el cas de l’avaluació continuada.
En el cas de l’avaluació única s’aplicaran les següents fórmules per calcular la nota
Prova de recuperació de l’avaluació única
Aquells alumnes que no superin l'assignatura podran optar a la recuperació d'aquells exàmens suspesos que ells decideixin, sempre i quan acabin superant els criteris de suficiència indicats en el punt. En aquests cas els exàmens de recuperació teòrics seran de tipus no test. Els exàmens de recuperació pràctics tindran les mateixes característiques.
Anatomia
Tortora GJ, Derrickson B. Principios de Anatomía y Fisiología. 15ª ed. Ed. Panamericana. 2018.
Tibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología. 6ª ed. Ed. Elsevier. 2007.
Garcia-Porrero JA, Hurlé JM (2020). Anatomia Humana. 2ª edición Ed. McGraw-Hill Interamericana.
Gilroy AM et al. PROMETHEUS Atlas de Anatomía. 2ª ed. Ed. Panamericana. 2013.
Paulsen, F. Waschke J. Sobotta Atlas de Anatomía Humana. 24ª edición. Ed. Elsevier. 2018.
Histologia
Kierszenbaum AL, Tress LL. Histología y biología cellular. Introducción a la anatomía patológica. Ed. Elsevier. 2012.
Ross, Pawlina. Histología. Texto y atlas color con biología celular y molecular. Ed. Panamericana. 2008.
Welsch. Sobotta Histología. 2ª ed.Ed. Panamericana. 2008.
No es requereix progrmari específic.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Prąctiques d'aula | 101 | Catalą/Espanyol | primer quadrimestre | matķ-mixt |
(PAUL) Prąctiques d'aula | 102 | Catalą/Espanyol | primer quadrimestre | matķ-mixt |
(PAUL) Prąctiques d'aula | 103 | Catalą/Espanyol | primer quadrimestre | matķ-mixt |
(PAUL) Prąctiques d'aula | 104 | Catalą/Espanyol | primer quadrimestre | matķ-mixt |
(PAUL) Prąctiques d'aula | 105 | Catalą/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
(PAUL) Prąctiques d'aula | 106 | Catalą/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
(PLAB) Prąctiques de laboratori | 101 | Catalą | primer quadrimestre | matķ-mixt |
(PLAB) Prąctiques de laboratori | 102 | Catalą | primer quadrimestre | matķ-mixt |
(PLAB) Prąctiques de laboratori | 103 | Catalą | primer quadrimestre | matķ-mixt |
(PLAB) Prąctiques de laboratori | 104 | Catalą | primer quadrimestre | matķ-mixt |
(PLAB) Prąctiques de laboratori | 105 | Catalą | primer quadrimestre | matķ-mixt |
(PLAB) Prąctiques de laboratori | 106 | Catalą | primer quadrimestre | matķ-mixt |
(PLAB) Prąctiques de laboratori | 107 | Catalą | primer quadrimestre | matķ-mixt |
(PLAB) Prąctiques de laboratori | 108 | Catalą | primer quadrimestre | matķ-mixt |
(PLAB) Prąctiques de laboratori | 109 | Catalą | primer quadrimestre | tarda |
(PLAB) Prąctiques de laboratori | 110 | Catalą | primer quadrimestre | tarda |
(PLAB) Prąctiques de laboratori | 111 | Catalą | primer quadrimestre | tarda |
(PLAB) Prąctiques de laboratori | 112 | Catalą | primer quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 101 | Catalą | primer quadrimestre | matķ-mixt |
(TE) Teoria | 102 | Catalą | primer quadrimestre | matķ-mixt |
(TE) Teoria | 103 | Catalą | primer quadrimestre | tarda |