Degree | Type | Year |
---|---|---|
2500798 Primary Education | OT | 4 |
You can view this information at the end of this document.
Students must demonstrate to be in -or to have- an advanced music grade in order to sign up for this course. If he/she didn't study in a music school (formal education), he/she must pass an examination.
1. The teaching program
1.4 Music Didactics Foundations
1.5 Curricular framework and programming components
1.6 Programming models in Music Education
2. Planning music at school
2.4 Music and the diversity of educational projects
2.5 Didactic bases and integration strategies: from interdisciplinary to music as the school axis
2.6 Referents and fundamental resources
3. Innovative music practices
3.4 School music in a digital environment
3.5 Teaching music for an inclusive school
3.6 Music education from a gender perspective
Title | Hours | ECTS | Learning Outcomes |
---|---|---|---|
Type: Directed | |||
Face-to-face classes (whole group) | 45 | 1.8 | 2, 11, 14, 4, 5, 3, 1, 13, 8, 9, 6 |
Type: Supervised | |||
Supervised activities | 30 | 1.2 | 10, 5, 3, 9, 6 |
Type: Autonomous | |||
Autonomous activities | 75 | 3 | 2, 10, 11, 14, 5, 3, 13, 8, 9, 6 |
The classes are face-to-face and require the active participation of students in discussions, in the processes of reflection on different topics, and in the activities of teaching-learning music used as simulation.
The teacher mainly leads students’ reflections from the analysis of practical issues to establish key principles in music education.
Throughout the course, the relationship between what is spoken within the Faculty classroom and what happens to the school classrooms will be fostered, through the voice of the music specialists or through some visits and / or interventions in schools.
Some group works will begin or will take place during the face-to-face sessions and under the supervision of the teacher.
Our teaching approach and assessment procedures may be altered if public Health authorities impose new restrictions on public gatherings for COVED-19.
Annotation: Within the schedule set by the centre or degree programme, 15 minutes of one class will be reserved for students to evaluate their lecturers and their courses or modules through questionnaires.
Title | Weighting | Hours | ECTS | Learning Outcomes |
---|---|---|---|---|
Analysis of texts or talks (group task) | 20 | 0 | 0 | 10, 11, 14, 7, 13, 8, 9 |
Individual activities related to the final Minor examination | 30 | 0 | 0 | 2, 10, 11, 14, 4, 5, 3, 1, 12, 13, 6 |
Participation and class activities (individual) | 20 | 0 | 0 | 2, 11, 14, 4, 5, 3, 1, 13, 6 |
Portfoli (individual) | 30 | 0 | 0 | 10, 11, 14, 13, 8, 9 |
This subject does not have the single assessment option.
Class attendance is essential to follow the development of the subject. Other aspects related to responsibility and involvement (punctuality, degree of formality, participation) will also be taken into account.
It will be specifically valued that the student is a good musical model (singing, playing instruments, dancing, conducting, listening to music), with good expressiveness and musicality, and conveying taste and care for the musical result.
The didactic-musical profile must be supported by certain characteristics when carrying out classroom activities that are basic to being a teacher:
All the assessment tasks carried out throughout the course must be submitted before the deadline indicated by the teacher in the module programme. To obtain a pass in the final mark for this module it is mandatory to pass (minimum mark of 5 out of 10) each of the assessment blocks.
Not delivering a significant part of the tasks (40% or more) will mean 'Not Evaluable'. On the other hand, not submitting a specific task will be evaluated with a 0.
Deadlines for submission and reevaluation of the main tasks and exams:
Only those tasks that have been submitted and suspended (minimum 3) can be revaluated. If they approve, the mark will be 5.
To pass this subject, the student must show high communicative competence, both orally and in writing, and a correct use of the language or the vehicular languages that are included in the docent guide.
For the general aspects, the evaluation will be governed in accordance with the documents contained in: https://www.uab.cat/web/estudiar/guia-per-al-personal-academic-i-investigador/docencia-1345859074369.html
The copy or plagiarism, both in the case of works and in the case of examinations, as well as the unauthorized use of AI systems constitute an offense and will be punished with a 0 as a mark of the subject losing the possibility of recovering it, whether it isindividual work or in group (in this case, all the members of the group will havea 0).
Alcázar, A. (2008). Pedagogía de la creación musical: fundamentos, aportaciones. A Ministerio de Educación, Política Social y Deporte (ed.) La competencia artística: creatividad y apreciación crítica (pp. 25-42). MEPSyD.
Alsina, M. i Farrés, I. (2021). ¿ Jugar o aprender? El aprendizaje lúdico en la formación musical del maestro. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 18, 83-96.
Anderson, W. M. i Campbell, P. S. (Eds.) (2011). Multicultural perspectives in music education (Vol. 3). Rowman & Littlefield Education / MENC.
Andreu, M. i Godall, P. (2012). La importancia de la educación artística en la enseñanza obligatoria: la adquisición de las competencias básicas de Primaria en un centro integrado de música. Revista de Educación, 357, 179-202.
Aróstegui, J.L., Rusinek, G. i Fernández-Jiménez, A. (2021). Escuelas musicales. Buenas prácticas docentes en centros de Primaria y Secundaria que educan a través de la música. Octaedro.
Baker, D. i Green, L. (2016). Perceptions of schooling, pedagogy and notation in the lives of visually-impaired musicians. Research Studies in Music Education, 38(2), 193-219.
Barrett, M. S. (2011). A cultural psychology of music education. Oxford University Press
Berbel, N. i Díaz, M. (2014). Educación formal y no formal. Un punto de encuentro en educación musical. Aula Abierta, 42(1), 47-52.
Berkley, R. (2004). Teaching composing as creative problem solving: conceptualising composing pedagogy. British Journal of Music Education, 21 (3), 239-263.
Blacking, J. (1994). Fins a quin punt l’home és músic? Eumo. (Obra original publicada el 1973).
Bonal, E. (2019). Per què la música i arts en el temps són facilitadors de processos d’inclusió? Disponible (23/09/2019) a: http://xarxanet.org/opinio/que-la-musica-i-arts-en-el-temps-son-facilitadors-de-processos-dinclusio
Bordons, G. i Casals, A. (2012). Poesia, música i escola: un triangle sonor. Temps d’Educació, 42, 11-30.
Bresler, L. (1995). The subservient, co-equal, affective, and social integration styles and their implications for the arts. Arts education policy review, 96(5), 31-37.
Burnard, P. (2016). Rethinking ‘musical creativity’and the notion of multiple creativities in music. A O. Òdena (ed.), Musical creativity: Insights from music education research (pp. 27-50). Routledge.
Campbell, P.S. (2016). World music pedagogy: Where music meets culture in classroom practice. A C.R. Abril i B.M. Gault (eds), Teaching general music: Approaches, issues and viewpoints (pp.89-111). Oxford University Press.
Carrera, M. (2019). The challenge of transforming the music class into an inclusive class. Cornucopia, 5, 73-76.
Carrillo, C. i Vilar, M. (2014). El perfil professional del profesorado de música: una propuesta de las competencias deseables en Ed. Primaria y Ed. Secundaria. Revista electrónica de LEEME (Lista Electrónica Europea de Música en la Educación), 33, 1-26. http://musica.rediris.es/leeme/
Casals, A. (2009). La cançó amb text improvisat: Disseny i experimentació d'una proposta interdisciplinària per a Primària. [Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona]. https://www.tdx.cat/handle/10803/4659
Casals, A. (2017). La música como práctica social y vivencia cultural. A: C. Gluschankof i J. Pérez-Moreno (eds.), La música en Educación Infantil. Investigación y práctica(pp. 17-30). Dairea.
Casals, A. i Alsina, M. (coord) (2021). DaCaTrà! Propostes escolars al coltant de cançons i danses tradicionals. https://sites.google.com/view/dacatra/inici
Casals, A., Carrillo, C., Valls, A., Vilar, M. i Ferrer, R. (2014). La concreción de un enfoque didáctico para la educación musical en Primaria. A E. Pérez i A. Álamo (eds.), Enseñar y aprender música. Modelo tradicional, online y semipresencial (pp. 586-594). Enclave Creativa.
Casals, A., Fernández-Barros, A., Buj, M. i Casals-Balaguer, M. (en premsa). Claus de l’educació musical a Catalunya: mirades des de la recerca. Graó.
Casals, A. i Prat, M. (2016). European Music Portfolio: Sounding Ways into Mathematics – dossier de suport per als mestres. [Material de suport dels cursos de formació del projecte EMP-M]. http://maths.emportfolio.eu/index.php/project-documents-resources/emp-mdeliverables
Cela, J. i Domènech, J. (2015). Quines competències professionals ha de tenir un mestre avui? Revista Catalana de Pedagogia, 9: 62-72. https://www.raco.cat/index.php/RevistaPedagogia/
Cremades,R. (coord.) (2017). Didáctica de la educación musical en primaria. Ediciones Paraninfo.
Cslovjecsek, M. i Zulauf, M. (eds.) (2018). Integrated Music Education. Challenges for Teaching and Teacher Training. Peter Lang.
Delalande, F. (1995). La música es un juego de niños. Ricordi. (Obra original publicada el 1984).
De Lorenzo, L. C. (1989). A field study of sixth-grade students' creative music problemsolving processes. Journal of Research in Music Education, 37(3), 188-200.
Departament d’Ensenyament. Decret 119/2015, de 23de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, 26 de juny de 2015, núm. 6900.
Departament d’Ensenyament. Decret 150/2017, de 17 d'octubre de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, 19 d’octubre de 2017, núm. 7477.
Departament d’Ensenyament. Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, 23 de juny de 2016, núm. 7148.
Elliot, D.J. (ed.). (2009). Praxial music education: Reflections and dialogues. Oxford University Press.
Figueres, J. (2016). La dansa a l’escola. El mestratge de Joan Serra. Associació de Mestres Rosa Sensat.
Garcia, J. (2016). Una nova mirada educativa a la meva escola. Projecte d’investigació DUODA. https://core.ac.uk/download/pdf/83829915.pdf
Garcia, M. (2016). Capta sons: creació d'un espai musical d'aprenentatge. TFG Educació Infantil, Blanquerna-URL. https://www.recercat.cat/handle/2072/377576
Gaztambide, R.A. (2014). ‘Musiqueando’ en la Ciudad: Re-Conceptualizando la Educación Musical Urbana como Práctica Cultural. Revista Internacional de Educación Musical, 2, 48-63. (Obra original publicada el 2011).
Giráldez, A. (coord.) (2015). De los ordenadores a los dipositivos móviles: Propuestas de creación musical y audiovisual. Graó.
González-Martín, C. (2013). Músiques del món i projectes de treball. Anàlisi d'una pràctica didàctica innovadora a l'escola. [Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona]. https://www.tdx.cat/handle/10803/129291
González-Martín, C. i Valls, A. (2018). Los proyectos de trabajo en el área de música: una metodología de enseñanza-aprendizaje para afrontar los retos de la sociedad del siglo XXI. Revista Electrónica Complutense De Investigación En Educación Musical - RECIEM, 15, 39-60. https://doi.org/10.5209/RECIEM.56849
Green, L. (1997). Music, gender, education. Cambridge University Press.
Green, L. (2002). How popular musicians learn: A way ahead for music education. Ashgate.
Hargreaves, D.J., Marshall, N.A. i North, A.C. (2003). Music education in the twenty-first century: A psychological perspective. British Journal of Music Education, 20(2), 147-163.
Hodges, D. A. i Gruhn, W. (2018). Implications of neurosciences and brain research for music teaching and learning. A G.E. McPherson i G.F. Welch (eds.), Music and Music Education in People’s Lives: An Oxford Handbook of Music Education, v.1 (pp. 206-225). Oxford University Press.
Llevadot, M. i Pagès, A. (2018). La integració de l’art en educació (Arts Integration): el paper del lideratge creatiu-artístic en els projectes col·laboratius. Temps d'educació, 54, 255-269.
Maideu, J. (1997). Música, societat i educació. Amalgama.
Malagarriga, T., Gómez, I. i Viladot, L. (2009). Bases de la proposta. A T. Malagarriga, iM. Martínez (eds.), Tot es pot expressar amb música (pp. 15-75). DINSIC.
Malagarriga, T. i Valls, A. (2003). La audición musical en la Educación Infantil: propuestas didácticas. CEAC.
Masdéu, E. (2017). La revolució digital a les aules de música. Pagès editors.
Miralpeix, A. (2018). Calaix de músic 3.0. Centre de recursos virtu@al per a l’educació music@l. https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/calaix-de-music
Moncada, M. i Casals, A. (2020). La música a l'escola: aproximació a l'educació musical actual a l'àrea metropolitana. UTE Teaching & Technology (Universitas Tarraconensis), 3, 7-21.
Nettl, B. (2010). Music education and ethnomusicology: a (usually) harmonious relationship. Min-Ad: Israel Studies in Musicology Online, 8(1), 1-9.
Orts, M. (2011). Plantejaments didàctics. A L'aprenentatge basat en problemes (ABP): De la teoria a la pràctica: una experiència amb un grup nombrós d'estudiants (pp. 33-52). Graó.
Palou, M., Casals, A., i Prat, M. (2016), ¡Dancemos la geometría!. UNO-Revista de Didáctica de las Matemáticas, 73, 53-59.
Raventós, P. (2020). La introducció dels ambients d’aprenentatge a les escoles públiques. Estudi de cas. Comunicació educativa, 31, 21-31. https://revistes.urv.cat/index.php/comeduc/article/view/2890/2898
Russell-Bowie, D. (2009). Syntegration or disintegration? Models of integrating the arts acrossthe primary curriculum. International Journal of Education & the Arts, 10(28), 1-23.
Sambola, A.M. i Casals, A. (2020). Qui decideix sobre la música a l’escola? Investigant l’equilibrientre perfils professionals i projectes escolars. Temps d’Educació, 58, 137-158.
Sánchez-Ariño, S., Cañabate, D., Calbó, M. i Viscarro, T. (2014). Música, movimiento y danza: un enfoque integrador para la formación inicial del profesorado. Educatio Siglo XXI, 32, 145-158.
Sanmartí, N. (2019). Avaluar la competencia, avaluar per ser més competent. A Ll. Ballester (dir.), Anuari de l’educació a les Illes Balears 2019 (pp. 16-27). Palma de Mallorca: Fundació Guillem Cifre de Colonya / Universitat de les Illes Balears. https://diari.uib.es/digitalAssets/581/581004_anuari-educacio.pdf#page=17
Schafer, R.M. (1976). Creative music education: A handbook for the modern music teacher. Schirmer Books.
Serratosa, S. (2019). Método SSM: la percusión corporal como recurso pedagógico. A I.Nieto i S.Prados (eds), Experiencias para nuevos espacios de aprendizaje en educación musical (pp. 239-244). Procompal Publicaciones.
Small, C. (1989). Música. Sociedad. Educación. Alianza Editorial. (Obra original publicada el 1980).
Suesa, S., i Sánchez, S. (2010). La música i la dansa per millorar les competències bàsiques. Comunicació Educativa: revista d’ensenyament de les comarques meridionals de Catalunya, 23, 45-50.
Tobias, E. S., Campbell, M.R., i Greco, P. (2015), Bringing Curriculum to Life: Enacting Project-Based Learning in Music Programs. Music Educators Journal, 102(2), 39–47.
Torrents, J., i Bordons, G. (2016). Música i poesia: cap a un corpus que explori relacions noves. Articles: Revista de didàcticade la llengua i de la literatura, 70, 51-56.
Trujillo, F. (2012). Enseñanza basada en proyectos: una propuesta eficaz para el aprendizaje y el desarrollo de las competencias básicas. Eufonía. Didáctica de la Música, 55, 7-15. Disponible a: https://fernandotrujillo.es/wpcontent/uploads/2012/09/articulo_Eufonia_final.pdf
Ufartes, G. (2016). L'IPAD a l'àrea de música disseny, aplicació i anàlisi d'una proposta didàctica a l'educació primària. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/367461
Valls, A. i Calmell, C. (2010). La música contemporània catalana a l’escola. DINSIC.
Viladot, L. i Casals, A. (2018). Ryming the Rhythm and Measuring the Metre: Pooling Music and Language in the Classroom. CLIL. Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 1(1), 37-43.
Viladot, L. i Cslovjecsek, M. (2014). Do you speak... music? Facing the challenges of training teachers on integration. Hellenic Journal of Music, Education and Culture, 5(1). http://hejmec.eu/journal/index.php/HeJMEC/article/view/52
Vilar, M. (2004). Acercade la educación musical. Revista electrónica de LEEME, 13, 1-23. https://ojs.uv.es/index.php/LEEME
Zaragozá (2012). El Tàndem Esmuc-Escola Poblenou. La pràctica d’un projecte educatiu singular i innovador. L’esmucdigital, 11. http://www.esmuc.cat/esmuc_digital/Esmuc-digital/Revistes
Apps (music):
More apps can be used acoording to the needs.
Name | Group | Language | Semester | Turn |
---|---|---|---|---|
(TE) Theory | 90 | Catalan | second semester | morning-mixed |