Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2503998 Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | FB | 1 |
2504380 Estudis d'Anglès i Català | FB | 1 |
2504388 Estudis de Català i Espanyol | OB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No n'hi ha cap.
L'assignatura, de caràcter propedèutic, es proposa descriure i analitzar des d’un punt de vista formal i social els diversos gèneres literaris en la literatura catalana a partir de finals del segle XIX.
1. Conceptes generals sobre els gèneres literaris en el segle XX
1.1. Atansaments teòrics: crítica i poètiques
1.2. Atansaments sociològics: gèneres, públic i mercats
2. La crisi de la novel·la i l'agitació modernista
2.1. Temptatives narratives i novel·la simbòlica
Lectura: Els sots feréstecs, de Raimon Casellas
3. La poètica arbitrària del nou-cents i la jerarquització dels gèneres.
Lectura: Auques i ventalls, de Josep Carner
4. La diversificació productiva d’entreguerres: les avantguardes històriques i temptatives de professionalització.
4.1. La prosa periodística.
Lectura: Full de dietari, de Carles Soldevila (selecció)
4.2. La literatura dramàtica.
Lectura: El cafè de la marina, de Josep M. de Sagarra
4.3. La novel·la psicològica: models i contramodels
Lectura: Aloma, de Mercè Rodoreda
5. La reconstrucció literària de postguerra.
5.1. Models de narrativa curta.
Lectura: Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders
5.2. El relleu generacional als escenaris
Lectura: Una vella, coneguda olor, de Josep M. Benet i Jornet
6. Literatura i postmodernitat.
Lectura: Uf, va dir ell, de Quim Monzó
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques i seminaris de discussió de textos | 28 | 1,12 | 1, 3, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 28, 29 |
Tipus: Supervisades | |||
Comentari, oral o escrit, de lectures a l'aula | 28 | 1,12 | 1, 3, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 28, 29 |
Tipus: Autònomes | |||
Documentació, lectura, redacció i estudi | 28 | 1,12 | 1, 3, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 28, 29 |
L'assignatura combina les classes teòriques amb els seminaris de lectures, les tutories i l'elaboració i presentació de treballs individuals i en equip.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es publicarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercici(s) individual(s) | 25 % | 30 | 1,2 | 1, 3, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 28, 29 |
Prova escrita | 50 % | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29 |
Seminari de lectura | 25 % | 30 | 1,2 | 1, 3, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 28, 29 |
1. Els exercicis individuals i en grup es detallaran a l'inici de curs.
2. L’alumnat rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.
3. L'alumnat tindrà dret a acollir-se al procés de recuperació si obté entre un 3,5 i un 4,9 de qualificació mitjana final. La nota màxima global de la recuperació és un 5.
4. Cada estudiant/a pot aconseguir fins a 0’5 punts extra pel lliurament d’una síntesi escrita sobre una de les conferències del Seminari “Paraula, imatge i mitjans de comunicació en la literatura catalana de la postmodernitat” (24 d’abril 2024) o del III Simposi Salvador Espriu (7-9 de maig 2024).
Notes addicionals
1. En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
2. En el moment de la realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
3. En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Avaluació única
1. Exercici individual (30%)
2. Prova oral (30%)
3. Prova escrita (40%)
BIBLIOGRAFIA PROVISIONAL
Bou, Enric (dir.), Nou diccionari 62 de nla literatura catalana, Barcelona: Edicions 62, 2000.
Bou, Enric (dir.), Panorama crític de la literatura catalana. Segle XX, vol. V i VI, Barcelona: Vicens Vives, 2010
i 2009.
Broch, Àlex (dir.), Diccionari de la literatura catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2008.
Castellanos, Jordi & Marrugat, Jordi (dir.), Història de la literatura catalana. Literatura contemporània II. Modernisme. Noucentisme. Avantguardes, Barcelona: Enciclopèdia Catalana / Barcino / Ajuntament deBarcelona, 2020.
Castellanos, Jordi & Marrugat, Jordi (dir.), Història de la literatura catalana. Literatura contemporània III. Del 1922 al 1959, Barcelona: Enciclopèdia Catalana / Barcino / Ajuntament de Barcelona, 2021.
Fuster, Joan, Literatura catalana contemporània, Barcelona: Curial, 1972.
Panyella, Ramon (ed.), Concepcions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana dels seglesXIX i XX, Lleida: GELCC / Punctum, 2010, p. 223-245.
Marfany, Joan-Lluís, Aspectes del Modernisme, Barcelona: Curial, 1984.
Diversos Autors, «Les avantguardes a Catalunya (1914-1936)», L'Avenç, núm. 19, setembre 1979, p. 17-48.
Diversos Autors, Els anys vint en els Països Catalans (Noucentisme / Avantguarda), Barcelona: PAM, 1997.
Diversos Autors, Avantguardes a Catalunya 1906-1939, Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya / Olimpíada Cultural Barcelona'92, DL 1992.
Malé, Jordi, Les idees literàries al període d'entreguerres. Antologia de textos, Lleida: Pagès, 2011.
Malé, Jordi; Borràs, Laura (ed.), Poètiques catalanes del segle XX, Barcelona: UOC, 2008.
Diversos Autors, Literatura de la guerra civil. Memòria i ficció, Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2002.
Campillo, Maria (ed.), Llegir l'exili, Barcelona: L'Avenç, 2011.
Guillamon, Julià, El dia revolt. Literatura catalana de l'exili, Barcelona: Empúries, 2008.
Molas, Joaquim, La literatura de postguerra, Barcelona: Dalmau, 1966.
Samsó, Joan, La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represa pública (1929-1951), 2 vol., Barcelona: PAM, 1994.
Castellet, Josep M.; Molas, Joaquim, Poesia catalana del segle XX, Barcelona: Edicions 62, 1963.
Vallverdú, Marta, «El Realisme Històric. L'agitació cultural dels anys seixanta», L'Avenç, núm. 385, novembre
2012, p. 28-43.
Broch, Àlex, Literatura catalana dels anys setanta, Barcelona: Edicions 62, 1980.
Broch, Àlex, Literatura catalana dels anys vuitanta, Barcelona: Edicions 62, 1991.
Guillamon, Julià, La ciutat interrompuda, Barcelona: Anagrama, 2019 [2001 ]. 1
Marrugat, Jordi, «L'escriptor català i la societat postfranquista. Models de relació de l'escriptor català amb la seva societat des de la fi del franquisme fins als nostres dies», I i II, Revista de Catalunya, núm. 234, 2007, p. 9-41 i núm. 235, 2008, p. 9-32.
Marrugat, Jordi, Aspectes de la poesia catalana de la postmodernitat, Barcelona: PAM, 2013, esp. p. 13-93.
Martínez-Gil, Víctor, «El lloc de la literatura en la societat postmoderna», dins Culla i Clarà, Joan B. (dir.), Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, vol. XII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999: p. 314-323.
Martínez-Gil, Víctor, «Els escriptors com a intel·lectuals postmoderns», dins Panyella, Ramon; Marrugat, Jordi (ed.), L'escriptor i la seva imatge. Contribució a lahistòria dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània, Barcelona: L'Avenç, 2006, p. 299-322.
Muntaner, Maria, et al. (ed.), Poètiques de ruptura, Palma: Lleonard Muntaner, 2008.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |