Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500000 Estudis Socioculturals de Gènere | OT | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No n'hi ha.
Contextualització
Les relacions socioafectives són les que es donen en la convivència amb diverses persones (societat, família, amistats, parella, feina, ...). La construcció social i cultural derivada del gènere, i les capacitats que suposadament es deriven, està molt present en les relacions afectives. Els estereotips i els rols de gènere condicionen l'experiència afectiva d'homes i dones en diferents contextos, i poden fer que les relacions afectives no es desenvolupin en un pla d'igualtat i acabin derivant en situacions de violència de gènere. La violència en la parella és un factor de risc per a la salut, tant física com psíquica. L'estrès crònic que implica el maltractament afavoreix l'aparició de diferents malalties i empitjora les existents. Però hi ha barreres psicològiques i culturals que dificulten que es parli de la violència en la parella. Les conseqüències psicològiques de la vivència de la violència de gènere a la llar, ocasiona patologies clíniques en els i les menors, i a l'ésser testimonis en la seva llar pot generar-los actituds del propi ús de violència (amb la percepció que aquesta és permesa i que no afectaria el seu comportament en les relacions interpersonals). En aquesta assignatura, a part de revisar amb profunditat tots aquests aspectes, s'abordaran també els diferents recursos psicosocials existents per a l'abordatge de les violències socioafectives; i al seu torn, es contemplaran les característiques de la síndrome de burnout en els i les professionals que treballen en violències socioafectives.
Objectius formatius de l'assignatura
T1- Les violències socioafectives a través dels diferents models socials de gènere actuals.
T2- Mites i realitats. Violència percebuda i violència tècnica.
T3- Barreres en la percepció de la violència en la parella.
T4- Eines per a la detecció de la violència masclista en l’àmbit de la parella.
T5- Impacte i desenvolupament de les violències socioafectives sobre la salut psicològica de les dones.
T6- El maltractament en fills i filles de dones que han patit violència en la parella: víctimes i testimonis.
T7- La transmissió intergeneracional de la violència socioafectiva en l’àmbit de la relació de parella.
T8- Mapa i tipologia de recursos psicosocials existents per a l'abordatge de les violències socioafectives.
T9- Característiques de la síndrome de burnout en professionals que treballen en violències socioafectives (en la parella, família, etc).
Es pretén que l’estudiantat conegui diferents formes de violència que es poden donar en relacions socioafectives, i també els possibles mites associats a l’entorn d’aquest tema. També les principals barreres potencials en la detecció de la violència en la parella en contextos professionals i sanitaris. Així mateix, les principals repercussions i conseqüències de les violències de gènere en la salut. En menors, a curt termini parlaríem de conseqüències en diferents àrees a nivell social, escolar, conductual o emocional. No obstant això, les conseqüències a llarg termini estan relacionades amb la transmissió intergeneracional de la violència. Finalment es pretendrà que l’alumnat conegui els recursos psicosocials existents per a l'abordatge de les violències socioafectives. I la síndrome d'esgotament emocional o burnout, que pot donar-se en els i les professionals que treballen en violències socioafectives.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 20 | 0,8 | |
Classes pràctiques basades en seminaris | 30 | 1,2 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 10 | 0,4 | |
Tipus: Autònomes | |||
Preparació de casos i treballs | 86,5 | 3,46 |
Aquesta assignatura contempla activitats dirigides, que són fonamentalment classes teòriques expositives amb suport material al campus virtual, i classes pràctiques basades en seminaris amb presentació de textos, i estudi i discussió de casos.
L'activitat supervisada consisteix en la tutorització per a la realització del treball (informe) basat en les sessions de pràctiques, i que es presentarà per petits grups de forma oral en finalitzar les pràctiques.
Per tal d'assolir els coneixements esperats, l'alumnat haurà de dur a terme treball autònom consistent en la lectura de textos proposats pel professorat i cerca de material adequat per a realitzar adientment el treball de pràctiques.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la cumplimentació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen test | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 4, 7 |
Examen tipus preguntes obertes | 30% | 2 | 0,08 | 2, 6 |
Presentar un informe grupal d'un cas tractat a les pràctiques | 40% | 0 | 0 | 2, 3, 5, 6 |
Avaluació Única
L'entrega del treball, la realització dels dos exàmens es duran a terme en una única data indicada en el programa de l'assignatura, accessible des del campus virtual.
L' Ev2 es valorarà amb l’informe escrit grupal (3 o 4 persones), on s’haurà de mostrar l’assoliment dels coneixements teòrics i aplicats dels casos presentats i treballats a les sessions de pràctiques, i també els coneixements assolits de les diferents lectures seleccionades en el treball d'aquesta assignatura. La realització d’aquesta evidència és imprescindible per aprovar l'assignatura.
La nota final d'avaluació continuada s'obtindrà de la suma ponderada de les puntuacions de les evidències (nota final= Ev1+Ev2+Ev3).
L'alumnat que hagi lliurat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior al 40% no podrà constar com "no avaluable".
Per superar l'assignatura amb l'avaluació continuada cal obtenir una puntuació mínima de 5 en la nota final ponderada.
Cal haver obtingut una qualificació mínima de 4 punts a l'evidència EV3 per calcular la qualificació final ponderada.
Cal haver aprovat al menys una de les evidències EV1 o EV3 per tal de poder fer la ponderació amb la Ev2.
Procediment de revisió de les qualificacions
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el/la professor/a informarà l’alumnat del procediment i de la data de la revisió de les qualificacions.
Recuperació
Es podrà realitzar una prova de recuperació. Per poder presentar-se a la prova de recuperació és necessari que el còmput de la nota final ponderada sigui com a mínim de 3.5 punts i com màxim de 4,9 punts. Aquesta prova inclourà preguntes tipus test. Cal a més, que durant l'avaluació continuada, l'alumnat hagi lliurat evidències amb un pes mínim de 2/3 (els dos exàmens). La nota obtinguda es sumarà a la nota ponderada. La prova es puntuarà entre 0 i 2 punts. Cal aprovar aquest examen (obtenir mínim 1 punt) per tal que el seu valor sigui afegit a la nota final ponderada prèviament obtinguda a l'assignatura. Per superar l'assignatura cal obtenir una puntuació mínima de 5 en la nota final ponderada. I no hi hauria activitats excloses de la recuperació.
A començament de curs, si escau, s’informarà de les activitats no avaluables.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. La professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència delprocés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
1) Acinas, M. P. (2012). Burnout y desgaste por empatía en profesionales de cuidados paliativos. Revista digital de medicina psicosomática y psicoterapia, 2(4), 1-22.
2) Alcántara, M. V., López-Soler, C., Castro, M., y López, J. J. (2013). Alteraciones psicológicas en menores expuestos a violencia de género: prevalencia y diferencias de género y edad. Anales de psicología, 29(3), 741-747.
3) Andrés-Pueyo, A., & Echeburúa, E. (2010). Valoración del riesgo de violencia: instrumentos disponibles e indicaciones de aplicación. Psicothema, 22(3).
4) Barudy, J., y Dantagnan, M. (2012). Violencia: Tolerancia Cero. Prevención y apoyo psicosocial en niños/as expuestos a violencia de género. Barcelona: Obra Social La Caixa. Recuperado de https://bit.ly/2UQKiK5
5) Benito, E; Arranz P; Cancio, H. (2010). Herramientas para el autocuidado de profesionales que atienden a personas que sufren. FMC (Formación Médica Continuada) Atención Primaria. Barcelona: Elsevier.
6) Beltrán-Morillas, A.M., Sánchez-Hernández, M.D., Herrera, M.C., Villanueva-Moya, L., & Expósito, F. (2023). Autoeficàcia i benestar en professionals que treballen en violència de parella: experiències de recuperació i burnout com a variables associades. Informes psicològics. 1-27. https://doi.org/10.1177/00332941231183331
7) Black, D.S, Sussman, S., & Unger, J.B. (2010). A further look at the intergenerational transmission of violence: Witnessing interparental violence in emerging adulthood. Journal of Interpersonal Violence, 25, 1022–1042.
8) Black, M.C.(2011). Intimate partner violence and adverse health consequences; Implications for clinicians. Am J Lifestyle Med, 5, 428-439.
9) Bosch, E., Ferrer, V. A., García, E., Ramis, M. C., Mas, M. C., Navarro, C., & Torrens, G. (2007). Del mito del amor romántico a la violencia contra las mujeres en la pareja. Ministerio de Igualdad, Instituto de la Mujer, Universidad de les Illes Balears, 175.
10) Bosch-Fiol, E., & Ferrer-Pérez, V. A. (2012). Nuevo mapa de los mitos sobre la violencia de género en el siglo XXI [New map of the myths about gender violence in XXI century]. Psicothema, 24(4), 548–554.
11) Bosch, E. (2013). La violencia contra las mujeres: el amor como coartada. La violencia contra las mujeres, 1-384.
12) Bosch-Fiol, E., & Ferrer-Pérez, V. A. (2019). El Modelo Piramidal: alternativa feminista para analizar la violencia contra las mujeres. Revista Estudios Feministas, 27.
13) Cantera, L. M., & Cantera, F. M. (2014). El autocuidado activo y su importancia para la Psicología Comunitaria. Psicoperspectivas, 13(2), 88-97.
14) Connel, R.W y Messerschmidt, James, W (2021). Traducción de Barbero, Matías de Stéfano y Morcillo, Santiago. Masculinidad hegemónica. Repensando el concepto. Revista del Laboratorio Iberoamericano para el Estudio Sociohistórico de las Sexualidades, 6, pp–pp. https://doi.org/10.46661/relies.6364.
15) D’Andrea, W., & Graham-Berman, S. (2017). Social context and violence exposure as predictors of internalizing symptoms in mothers and children exposed to intimate partner violence. Journal of family violence, 32(2), 145-155.
16) De Salud, S. M. (2010). Guía práctica clínica. Actuación en saludmental en mujeres maltratadas por su pareja. Servicio Murciano de Salud.
17) Escudero Nafs, A., Polo Usaola, C., López Gironés, M., & Aguilar Redo, L. (2005). La persuasión coercitiva, modelo explicativo del mantenimiento de las mujeres en una situación de violencia de género: I: Las estrategias de la violencia. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, (95), 85-117.
18) Escudero Nafs, A., Polo Usaola, C., López Gironés, M., & Aguilar Redo, L. (2005). La persuasión coercitiva, modelo explicativo del mantenimiento de las mujeres en una situación de violencia de género: II: Las emociones y las estrategias de la violencia. Revista de la asociación española de neuropsiquiatría, (96), 59-91.
19) Ferrer, V. A., Bosch, E., & Navarro, C. (2010). Los mitos románticos en España. Boletín de psicología, 99, 7-31.
20) Fogarty, A., Wood, C. E., Giallo, R., Kaufman, J., & Hansen, M. (2019). Factors promoting emotional‐behavioural resilience and adjustment in children exposed to intimate partner violence: A systematic review. Australian journal of psychology, 71(4), 375-389.
21) Fong, V. C., Hawes, D., & Allen, J. L. (2019). A systematic review of risk and protective factors for externalizing problems in children exposed to intimate partner violence. Trauma, Violence, & Abuse, 20(2), 149-167.
22) García-Carpintero, M. Á., Rodríguez-Santero, J., & Porcel-Gálvez, A. M. (2018). Diseño y validación de la escala para la detección de violencia en el noviazgo en jóvenes en la Universidad de Sevilla. Gaceta Sanitaria, 32, 121-128.
23) Gentry, J. E., Baggerly, J. & Baranowsky, A. (2004).Training-as-treatment: effectiveness of the certified compassion fatigue specialist training. International Journal of Emergency Mental Health. 6 (3), 147-158
24) Herman, Judith. (2004). Trauma y Recuperación. Cómo superar las consecuencias de la violencia. Pozuelo de Alarcón (Madrid): Espasa Calpe.
25) Holmes, M. R. (2013). Aggressive behavior of children exposed to intimate partner violence: An examination of maternal mental health, maternal warmth and child maltreatment. Child abuse & neglect, 37(8), 520-530.
26) Juster, R. P., Pruessner, J. C., Desrochers, A. B., Bourdon, O., Durand, N., Wan, N., ... & Lupien, S. J. (2016). Sex and gender roles in relation to mental health and allostatic load. Psychosomatic medicine, 78(7), 788-804.
27) Kaufman-Parks, A. M., Demaris, A., Giordano, P. C., Manning, W. D., &Longmore, M. A. (2018). Familial effects on intimate partner Violence perpetration across adolescence and young adulthood. Journal of Family Issues,39(7), 1933–1961.
28) Lünnemann, M. K. M., Van der Horst, F. C. P., Prinzie, P., Luijk, M. P. C. M., & Steketee, M. (2019). The intergenerational impact of trauma and family violence on parents and their children. Child abuse & neglect, 96, 104134.
29) Ley 4/2015, de 27 de abril, del Estatuto de la víctima del delito. Boletín Oficial del Estado, 11, de 28 de abril de 2015. Recuperado de: https://bit.ly/38aVMOT
30) Ley Orgánica 8/2015, de 22 de julio, de modificación del sistema de protección a la infancia y a la adolescencia. Boletín Oficial del Estado, 175, de 23 de julio de 2015. Recuperado de: https://bit.ly/3bEVQXB
31) Ley 26/2015, de 28 de julio,de modificación del sistema de protección a la infancia y a la adolescencia. Boletín Oficial del Estado, 180, de 29 de julio de 2015. Recuperado de: https://bit.ly/2R3147I
32) Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. https://cido.diba.cat/legislacio/11081196/llei-172020-del22-de-desembre-de-modificacio-de-la-llei-52008-del-dret-de-les-dones-a-erradicar-laviolencia-masclista-departament-de-la-presidencia
33) Martínez, M. L., Estévez, E., Jiménez, T. I. y Velilla, C. (2015). Violencia filio-parental: principales características, factores de riesgo y claves para la intervención. Papeles del Psicólogo, 36, pp. 216-223.
34) Maslach, C. (1982). Burn-out: the cost of caring. Englewood cliffs, NJ: Prentice Hall.
35) Maslach Burn-out Inventory (3ª ed.). Palo Alto. CA. Consulting Psychologists Press.
36) Mitchell, C., (Ed). Intimate partner violence: A health-based perspective. New York: Oxford University Press, 2009.
37) Moreno, B, Morante E. Rodríguez, A y cols. Estrés traumático secundario. Evaluación, prevención e intervención. Obtenido el 12 octubre de 2010 de: http://redalyc.uaemex.mx/pdf/785/78522108.pdf
38) Moreno, B, Morante E. Rodríguez, A y cols. Estrés traumático secundario, el coste de cuidar el trauma. Obtenido el 12 octubre de 2010 de: http://www.uam.es/gruposinv/esalud/Articulos/Salud%20Laboral/2004elcoste-cuidar-el- traumapsconductual.pdf
39) Olarte Ramos, C. A. y de Keijzer Fokker, B. (2018). Se solicitan hombres: La experiencia masculina en talleres sobre afectividad. Quaderns de Psicologia, 20(1), 7-22.
40) Ordóñez, M., y González, P. (2012). Las víctimas invisibles de la violencia de género. Revista Clínica de Medicina de Familia, 5(1), 30-36.
41) Ortega, L. R., Pérez, I. R., Castaño, J. P., López-Abisab, S. B., Lozano, D. R., de Vinuesa, L. G., ... & Hidalgo, M. A. (2004). Intimate partner violence as a factor associated to health problems. Atención Primaria, 34, 117-124.
42) Plazaola-Castaño, J.; Ruiz-Pérez, I.; Hernández-Torres, E. (2008). Validación de la versión corta del Woman Abuse Screening Tool para su uso en atención primaria en España. Gac Sanit., 22: 415 – 420.
43) Peled, E. i Dekel, R. (2010). Excusable deficiency: Staff perceptions of mothering at shelters for abused women. Violence Against Women, 16(11), 1224-1241.
44) Pico-Alfonso, M. A., Garcia-Linares, M. I., Celda-Navarro, N., Blasco-Ros, C., Echeburúa, E., & Martinez, M. (2006). The impact of physical, psychological, and sexual intimate male partner violence on women's mental health: depressive symptoms, posttraumatic stress disorder, state anxiety, and suicide. Journal of women's health, 15(5), 599-611.
45) Pico-Alfonso, M. A., Echeburúa, E., & Martinez, M. (2008). Personality disorder symptoms in women as a result of chronic intimate male partner violence. Journal of Family Violence, 23(7), 577-588.
46) Provechoa, A. B. A., Alésb, R.J., & de la Torre Quiraltec, M. L. (2023). Menors víctimes de violència de gènere: se'ls atén adequadament a l'àmbit sanitari? Rev Pediatr, 25, 31-40.
47) Romero, I. Intervención en Violencia de Género: Consideraciones en Torno al Tratamiento. Psychosocial Intervention [online]. 2010, vol.19, n.2, pp.191-199.
48) Rosser-Limiñana, A., Suriá-Martínez, R., & Mateo Pérez, M. Á. (2020). Children exposed to intimate partner violence: association among battered mothers’ parenting competences and children’s behavior. International journal of environmental research and public health, 17(4), 1134.
49) Sans-Corrales, M., Sellarès-Sallas, J. (2010). Detección de la violencia de género en atención primaria. Revista española de medicina legal. órgano de la Asociación Nacional de Médicos Forenses, Vol. 36 Núm. 3 Pág. 104-109.
50) Servicio de Coordinación del Sistema Integral contra la Violencia de Género, Guía de intervención con menores víctimas de violencia de género. Tenerife, Instituto Canario de Igualdad. Gobierno de Canarias, 2012, 135p. https://www.observatoriodelainfancia.es/ficherosoia/documentos/3974_d_GuiaViolenciaMen ores.pdf
51) Subdirección General de Sensibilización, Prevención y Estudios de la Violencia de Género (Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género) (2020). Macroencuesta de Violencia contra la Mujer 2019: Ministerio de Igualdad. https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaEnCifras/macroencuesta2015/Macroencu esta2019/home.htm
52) Thackeray, J. D., Hibbard, R., Dowd, M. D., Committee on Child Abuse and Neglect, & Committee on Injury, Violence, and Poison Prevention. (2010). Intimate partner violence: the role of the pediatrician. Pediatrics, 125(5), 1094-1100.
53) Torralba-Borrego, A.; Garrido-Hernansaiz, H. (2021). Desarrollo de una escala y estudio de los micromachismos en población adulta y universitaria, en Revista de Investigaciones Feministas 12(2), 425-438.
54) Torres, A., Navarro, P., García-Esteve, L., Tarragona, M. J., Ascaso, C., Herreras, Z., ... & Martín-Santos, R. (2010). Detecting domesticviolence: Spanish external validation of the index of spouse abuse. Journal of Family Violence, 25(3), 275-286.
55) Tourné García, M.; Herrero Velázquez, S. and Garriga Puerto, A. (2024). Conseqüències per a la salut de la violència contra la dona per la parella, Atencion Primaria, 56(6): 1-9. https://doi.org/10.1016/j.aprim.2024.102903
56) Unidad de Apoyo a la Investigación. Escuela Andaluza de Salud Pública. Catálogo de instrumentos para cribado y frecuencia del maltrato físico, psicológico y sexual. Observatorio de Salud de la Mujer. Ministerio de Salud y Consumo. https://www.mscbs.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/equidad/genero_vg_01.pdf
57) Van der Kolk, Bessel (2015). El cuerpo lleva la cuenta. Cerebro, mente y cuerpo en la superación del trauma. Barcelona: Eleftheria.
58) Vázquez, C. y Pérez-Sales, P.(2003) Emociones positivas, trauma y resistencia. Ansiedad y estrés, 2- 3, 231-254.
59) Vu,N.L., Jouriles, E. N., McDonald, R., & Rosenfield, D. (2016). Children's exposure to intimate partner violence: A meta-analysis of longitudinal associations with child adjustment problems. Clinical psychology review, 46, 25-33.
60) Yule, K., Houston, J., & Grych, J. (2019). Resilience in children exposed to violence: a meta-analysis of protective factors across ecological contexts. Clinical child and family psychology review, 22(3), 406-431.
Enllaços web:
Centre for Health and Gender Equity (CHANGE): http://www.genderhealth.org
Organización Mundial de la Salud (OMS): http://www.who.int/topics/womens_health/es
World Health Organization Genere: http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs403/es
Campus Virtual MOODLE
Tractament de textos (amb possibilitat de conversió a Word i a pdfs)
Lector de pdfs
Power point o similar.
TEAMS
El software lliure és benvingut, sempre i quan pugui entregar-se els documents en el format demanat.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |