Logo UAB

Llengua Espanyola: Variació i Discurs Oral

Codi: 103566 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2502758 Humanitats OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Maria Assumpcio Rost Bagudanch
Correu electrònic:
assumpcio.rost@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Per a poder cursar aquesta assignatura es requereixen uns coneixements lingüístics generals i un domini de l'expressió oral i escrita equiparables als que s'obté en haver finalitzat el batxillerat. Com s'indica a l'apartat d'avaluació, els errors de cohesió, així com els ortogràfics i de puntuació, es penalitzaran.

És recomanable tenir un nivell d'anglès que permeti llegir bibliografia en aquesta llengua.


Objectius

Amb l'assignatura es plantegen qüestions relatives a la llengua espanyola que permeten tant millorar la capacitat de comunicació com ampliar els coneixements lingüístics. Es pretén aconseguir que cada estudiant (a) disposi de coneixements i instruments que els permetin aprofundir en els factors que condicionen la variació en la llengua espanyola, (b) es familiaritzi amb els aspectes fonamentals de l'anàlisi del discurs i (c) disposi de la metodologia necessària tant per a poder analitzar discursos orals com per a desenvolupar les seves pròpies capacitats oratòries en situacions formals. 

En finalitzar el curs cada estudiant haurà après a:
  1. tenir una visió global de la situació actual de l'espanyol, prenent en consideració les seves diferents varietats;
  2. conèixer els principals recursos disponibles sobre l'espanyol;
  3. dominar els aspectes més importants de la norma prescriptiva de l'espanyol;
  4. raonar sobre els conceptes de variació, norma i estàndard;
  5. conèixer els mecanismes bàsics que regeixen la construcció de textos orals i escrits en espanyol;
  6. expressar-se oralment i per escrit en l'àmbit acadèmic de forma adequada i eficaç;
  7. analitzar el discurs i les produccions lingüístiques des de la perspectiva de la pragmàtica;
  8. conèixer les bases teòriques de l'oratòria actual;
  9. realitzar una exposició oral formal per a un públicde suport emprant diversos tipus de material.
 
S'haurà d'adquirir consciència del paper fonamental que, en qualsevol disciplina i àmbit laboral, exerceix l'ús correcte, adequat i reflexiu de llengua. Les produccions orals hauran d'estar ben estructurades, hauran de ser comprensibles, hauran de ser lingüísticament correctes i hauran de realitzar-se amb l'articulació clara, la pronunciació adequada i l'entonació pertinent, d'acord amb les necessitats del discurs oral formal.
 

Competències

  • Identificar les característiques de l'espai i del territori per a poder gestionar els recursos per al desenvolupament local i territorial.
  • Interpretar la diversitat social i cultural.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Utilitzar adequadament els recursos i les metodologies que s'empren en l'estudi de la cultura contemporània.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar i interpretar textos orals de diferent naturalesa.
  2. Aplicar i adaptar de manera coherent les característiques de la llengua estàndard en diferents situacions comunicatives.
  3. Conèixer les principals dades sobre la situació actual de la llengua (estatus jurídic, extensió territorial, nombre de parlants, etc.).
  4. Conèixer les principals institucions vinculades a la llengua (acadèmies, administracions públiques, fundacions, consorcis, etc.) i conèixer-ne les funcions i la trajectòria.
  5. Dominar els principals paràmetres de variació lingüística.
  6. Dominar les varietats del discurs oral, el nivell d'adequació i els graus de formalitat.
  7. Entendre el concepte de planificació lingüística i aplicar-lo.
  8. Expressar continguts i arguments de manera raonada en discursos (orals i escrits) de caràcter formal.
  9. Expressar-se de manera correcta, organitzada i adequada en una conversa o una presentació oral.
  10. Saber detectar i corregir qualsevol tipus d'inadequació (gramatical, ortogràfica, estilística, pragmàtica, argumentativa, etc.) en un text.

Continguts

Tema 1. L'exposició oral

1.1 Planificació i estructura

1.2 La comunicació verbal i no verbal

1.3 La veu

1.4 Tècniques per a presentacions breus. El material de suport

Tema 2. La variació lingüística

2.1 Nocions bàsiques: llengües, dialectes, variants

2.2 Les varietats temporals, geogràfiques, socials i situacionals

2.2.1 Les situacions formals l'àmbit acadèmic

2.2.2 Llengua oral i llengua escrita

2.3 Les actituds lingüístiques

Tema 3. Els criteris de valoració lingüística i la norma

3.1 Gramaticalitat, acceptabilitat, adequació i correcció 

3.2 La correcció normativa

3.2.1 Ortología 

3.3 Les fonts de documentació sobre la llengua

Tema 4. Anàlisi del discurs

4.1 Els paràmetros d'anàlisi

4.1.1 La intenció comunicativa. Els actes de parla

4.1.2 El context

4.1.3 El criteri d'adequació

4.1.4 Subjetivitat i modalització

4.2 L'anàlisi de la conversa

4.2.1 Cooperació i màximes conversacionals

4.2.2 La cortesia

4.2.3 Pragmàtica intercultural


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques i pràctiques 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Tipus: Supervisades      
realització de treballs, tutories 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Tipus: Autònomes      
treball i estudi individual i/o en grup 90 3,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

L'assignatura es desenvolupa seguint una metodologia activa, basada en la participació de l'estudiant. El treball previ de cada estudiant servirà de punt de partida per a les pràctiques i activitats desenvolupades (s'empraran de manera híbrida, i no exclusiva, les metodologies d'aprenentatge basat en problemes i de classe invertida en certes sessions). La classe es concep com un entorn on dur a terme la discussió científica, en el qual és possible tant la pràctica individual com la interacció dins del grup-classe. Es potenciarà el pensament crític, tant davant de problemes, dades o situacions de caràcter lingüístic com a l'hora de realitzar reflexions sobre el propi aprenentatge. Convé realitzar un seguiment continuat i actiu de l'assignatura.

Serà necessari emprar amb assiduïtat el Campus Virtual, perquè a través d'aquesta eina s'informarà de qualsevol qüestió relacionada amb l'assignatura i es proporcionaran els materials.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe dins el calendari establert pel centre o per la titulació per tal que l'alumnat pugui cumplimentar les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i de l'assignatura o mòdul.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen parcial 1 40 % 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Examen parcial 2 40 % 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10
Exposició oral 20 % 0 0 2, 5, 6, 8, 9, 10

Sistema d'avaluació

Les activitats d'avaluació en la modalitat d'avaluació continuada són les següents (vegi's la taula precedent):

  1. Examen parcial 1 (40 %, recuperable): prova teoricopràctica, efectuada a classe, dels conteninguts treballats a la primera meitat del quatrimestre. Se n'indicarà la data el primer dia de classe i es penjarà la informació a Campus Virtual.
  2. Examen parcial 2 (40 %, recuperable): prueba teoricopràctica, efectuada en clase, dels conteninguts treballats a la segona meitat del quatrimestre. Se n'indicarà la data el primer dia de classe i es penjarà la informació a Campus Virtual.
  3. Exposició oral (20 %, no recuperable): presentació oral de 10 minuts que consistirà en una síntesi crítica ben fonamentada d'un treball científic relacionat amb els continguts del temari. El calendari de les exposicions orals es penjarà a Campus Virtual a principis de quatrimestre.

En cas d'acollir-se a la modalitat d'avaluació única, les activitats d'avaluació seran les mateixes, que s'hauran de dur a terme totes elles el dia que es faci l'examen parcial 2.

Oportunament, es proporcionaran les orientacions concretes per a cada activitat. Tal com s'ha explicat, les dates d'entrega es podran consultar a l'espai docent virtual de l'assignatura. També s'avisarà per aquesta via del procediment i les dates de revisió de cada una d'elles.

Sistema de recuperació

Per a aprovar l'assignatura és necessària una nota global igual o superior a 5 i, a més, haver obtingut una nota superior a 4 en els exàmens parcials. En cas d'haver participat únicament en una activitat d'avaluació, la qualificació final serà de 'No avaluable'.

Si no s'ha superat la matèria, es preveu una recuperació consistent en la realització d'una prova teoricopràctica en periode establert per la facultat per a aquesta finalitat. Per a poder participar en aquesta recuperació, l'alumnat ha de complir dos requisits:

  1. si segueix la modalitat d'avaluació continuada, s'ha hagut de presentar, com a mínim, un conjunt d'activitats equivalents a 2/3 de la nota final; en el cas de qui segueix la modalitat d'avaluació única, és imprescindible haver entregat totes les activitats d'avaluació; i
  2. és necessari haver obtingut una nota global superior a 3,5.

El sistema de recuperació a la modalidad d'avaluació única serà el mateix que per a la modalitat d'avaluació continuada.

 

Elements avaluables

  • Coneixement i aplicació pràctica dels continguts del temari
  • Coneixement i domini de l'ús oral de la llengua formal
  • Expressió adequada, eficaç i lingüísticament correcta
  • Valoració de l'anàlisi dels aspectes gramaticas (fonètica, fonologia, morfologia, lèxic, sintaxi i semàntica) i pragmàtics de la llengua oral
  • Valoració de l'anàlisi dels aspectes fònics de la llengua oral
  • Pràctica dels procediments expositius i argumentatius
  • Capacitat per a crear textos orals originals
  • Utilització del mètode crític
  • Capacitat per a aplicar els coneixements a la pràctica
  • Disposició i habilitat per a treballar en grup
  • Desenvolupament de l'autocrítica i de la iniciativa personal
  • Capacitat per a adaptar-se a situacions noves 

 

Observacions importants:

S'assumeix que l'estudiant ha de redactar textos amb contingut ple i amb correcció normativa i gramatical. Les faltes de cohesió es penalitzaran, així com les d'ortografia i puntuació, que descomptaran 0.25 punts cada una sobre la nota final de l'activitat. També es considera que es coneixen les normes habituals de presentació de treballs acadèmics, que, dintre dels límits possibles, s'hauran d'aplicar a la realització dels exàmens.

Sobre el plagi: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari ques’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.


Bibliografia

 

  • Alcoba, Santiago (coord.) (1999) La oralización. Barcelona: Ariel.
  • Aleza, Milagros (coord.) (2010) Normas y usos correctos del español actual. Valencia: Tirant lo Blanch.
  • Álvarez, Alfredo (2005) Hablar en español, Oviedo: Ediciones Nobel.
  • Bastardas Boada, Albert (1996) “Política y planificación lingüística”, en C. Martín Vide (ed.), Elementos de lingüística, Barcelona, Octaedro, pp. 341-360.
  • Battaner, Paz (dir.ª). 2003. Diccionario de uso del español de América y España. Barcelona: Spes Editorial.
  • Bernárdez, Enrique (1999) ¿Qué son las lenguas? Madrid: Alianza Editorial [Cap. 2: "De lenguas, dialectos, idiomas, hablas, jergas", pp. 33-59; Cap. 8: "¿Por qué cambian las lenguas?", pp. 207-227]
  • Bertuccelli Papi, Marcella (1993) ¿Qué es la pragmática?. Barcelona: Paidós (“Instrumentos Paidós”), 1995.
  • Blecua, José Manuel (1982) Qué es hablar, Barcelona: Salvat editores: 32-33.
  • Brehler, Reiner (2000) Prácticas de oratoria moderna. Mostrarse seguro, hablar convincentemente, Madrid: Ed. El Drac, 2ª ed.
  • Briz, Antonio (coord.) (2008) Saber hablar, Madrid: Aguilar, Instituto Cervantes.
  • Bustos Sánchez, Inés (2003) La voz: la técnica y la expresión, Barcelona: Paidotribo.
  • Caravedo, Rocío (2003) "Problemas conceptuales y metodológicos de la lingüística de la variación", en Francisco Moreno et al. (coords.), Lengua, variación y contexto. Estudios dedicados a Humberto López Morales. Madrid: Arco Libros, vol. 2: 541-557.
  • Caravedo, Rocío (2014) Percepción y variación lingüística. Enfoque sociocognitivo, Madrid/Frankfurt: Iberoamericana/Vervuert.
  • Carbó, C., J. Llisterri, M. J. Machuca, C. de la Mota, M. Riera y A. Ríos (2003) "Estándar oral y enseñanza de la pronunciación del español como primera lengua y  como lengua extranjera", ELUA, Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante,  17: 161-179
  • Calsamiglia, Helena y Amparo Tusón (1999) Las cosas del decir. Manual de análisis del discurso. Barcelona: Ariel. 3ª ed., 2012.
  • Casas, Mariona; Castellà, Josep M. i Vilà Santasusana, Montserrat (2016) Els secrets de parlar en públic. Guia pràctica, Vic: Eumo Editorial.
  • Cassany, Daniel (1995) La cocina de la escritura. Buenos Aires: Anagrama.
  • Company Company, Concepción (2016) “Políticas panhispánicas hoy. Un asunto de identidad y seguridad”, VII Congreso Internacional de la Lengua Española. Panel: Nuevos retos de la política lingüística panhispánica. San Juan de Puerto Rico, 18 de marzo de 2016.
  • Cortés, Maximiano (2002) Didáctica de la prosodia del español: la acentuación y la entonación, Madrid: Edinumen.
  • Cros, Anna (2003) Convencer en clase. Argumentación y discurso docente. Barcelona:  Ariel.
  • Cuervo, M. y Diéguez, J. (1981) Mejorar la expresión oral, Madrid: Narcea.
  • de-la-Mota Gorriz, Carme (2021) Oratoria actual [Canal de vídeos, Polimedia UAB]. Con la colaboración de Cecilia Gassull Bustamante y Rosa Maria Raich Escursell. Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible en: https://polimedia.uab.cat/canal/oratoria-actual
  • de-la-Mota, Carme y Gemma Puigvert (2012) "Retórica, prosodia y gesto en la comunicación política: la voz de Gaspar Llamazares", Oralia, 15:241–278.
  • de-la-Mota, Carme y Emma Rodero (2011) “La entonación en la información radiofónica”, Anejo de Quaderns de Filologia. “La Entonación hispánica”, Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Universitat de València.
  • de-la-Mota, Carme y Emma Rodero (2010)“La demarcación entonativa y el énfasis en la locución de los editores de boletines informativos radiofónicos" XXXIX Simposio Internacional de la Sociedad Española de Lingüística (SEL), Facultad de Filología de la Universidad de Santiago de Compostela, 1-4 de febrero de 2010. Publicación en CD-ROM (ISBN 978-84-693-8655-2)
  • de-la-Mota, Carme y Beatriz Belda (2010) "Sobreacentuación en la locución de boletines informativos en radio: Radio Nacional de España”. XXXIX Simposio Internacional de la Sociedad Española de Lingüística (SEL), Facultad de Filología de la Universidad de Santiago de Compostela, 1-4 de febrero de 2010. Publicación en CD-ROM (ISBN 978-84-693-8655-2)
  • de-la-Mota, Carme (2009) “El análisis fonético y fonológico de la lengua oral. Tendencias y retos actuales” en Carme de-la-Mota y Gemma Puigvert (Eds.)  La investigación en Humanidades, Madrid: Editorial Biblioteca Nueva: 149-170.
  • de-la-Mota, Carme (2015) “La adecuación a la situación discursiva: la voz y la comunicación no verbal de laperiodista y política Uxue Barkos”. En Elena A. Pleuchova (Ed.) Problemas actuales de la lingüística ibero-románica, Universidad Federal de Kazan, Rusia: 9-18.
  • Escandell, María Victoria (1996) “Conceptos básicos de pragmática”, en Introducción ala pragmática. Barcelona: Ariel, pp. 30-47.
  • Escandell Vidal, María Victoria (2005) La comunicación, Madrid: Gredos.
  • Escandell Vidal, Mª Victoria ; Victoria Marrero Aguiar; Celia Casado Fresnillo; Edita Gutiérrez Rodríguez; Nuria Polo Cano y Pilar Ruiz-Va Palacios (2014) Claves del Lenguaje Humano, Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces [cap. 2, punto 3.2]
  • Escobar, Anna María (2010) “Variación lingüística”. En: José Ignacio Hualde, Antxon Olarrea y Anna María Escobar Introducción a la lingüística hispánica. Cambridge: Cambridge University Press. 2ª edición, corregida y aumentada, cap. 6: 329-364.
  • García Mouton, Pilar (2003) Así hablan las mujeres: Curiosidades y tópicos del uso femenino del lenguaje, Madrid: La esfera de los libros.
  • García Carbonell, Roberto (1981) Todos pueden hablar bien en público, Madrid: Edaf, 2001.
  • Gómez Torrego, Leonardo (2006) Hablar y escribir correctamente: gramática normativa del español actual, Madrid: Arco/Libros.
  • Gómez Torrego, Leonardo (2011) Ortografía y gramática. Las normas académicas: últimos cambios, Madrid: SM.
  • González Ferrán, Judith (coord.) (2015) El español más vivo: 300 recomendaciones para hablar y escribir bien, Barcelona: Fundeu-BBVA, Espasa Libros.
  • Guerrero Ramos, Gloria (1995) Los neologismos en el español actual. Madrid: Arco/Libros.
  • Hernández Guerrero, José Antonio y María del Carmen García Tejera (2004) El arte de hablar: manual de retórica práctica y de oratoria moderna, Barcelona: Ariel.
  • Hualde, JoséIgnacio (2010) “Historia de la lengua española”. En: José Ignacio Hualde, Antxon Olarrea y Anna María Escobar Introducción a la lingüística hispánica. Cambridge: Cambridge University Press.2ª edición, corregida y aumentada, cap. 5: 275-326.
  • Instituto Cervantes (2013) Las 500 dudas más frecuentes del español, Madrid: Espasa.
  • Instituto Cervantes (2016) El español: una lengua viva. Informe 2016, Departamento de Comunicación Digital del Instituto Cervantes.
  • Leonetti, Manuel (2014) “¿Por qué nos hacen gracia los chistes? El estudio pragmático del humor verbal”, conferencia impartida el 9 de abril de 2014 en el Aula II de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Zaragoza. Disponible en: https://youtu.be/HQ0JwjWoduQ
  • López Valero, Amando (1996) “Tipología textual y técnicas de expresión oral”, Lenguaje y textos, 9: 115-133.
  • Luca, Marta Ofelia Pierro de (1983) Didáctica de la lengua oral, Buenos Aires: Kapelusz.
  • Martín Zorraquino, María Antonia y José Portolés (1999) ¨Los marcadores del discurso¨. En Violeta Demonte e Ignacio Bosque (Coords.) Gramática descriptiva de la lengua española, Madrid: Espasa, vol. 3: 4051-4214.
  • Medina Moya, José Luis,  Beatriz Jarauta Borrasca y Francesc Imbernon Muñoz(2012) La enseñanza reflexiva en la educación superior, Cuadernos de Docencia Universitaria, 17, ICEUAB. Barcelona: Octaedro.
  • Merayo, Arturo (2001) Curso práctico de técnicas para hablaren público, Madrid: Tecnos. 2ª ed.
  • Montolío, Estrella (2014) Manual de escritura académica y profesional, Barcelona: Ariel.
  • Moreno Cabrera, Juan Carlos (2000) La dignidad e igualdad de las lenguas. Crítica de la discriminación lingüística, Madrid: Alianza, 2016.
  • Moreno Fernández, Francisco (2005) Principios de sociolingüística y sociología del lenguaje. Barcelona: Ariel. 2.ª ed. actualizada.
  • Moreno Fernández, Francisco (2009) La lengua española en su geografía. Madrid: Arco/Libros.
  • Navarro Tomás, Tomás (1944) Manual de entonación española, Nueva Cork, Hispanic Institute. Cuarta edición: Madrid, Guadarrama (Punto Omega, 175), 1974.
  • Poyatos, Fernando (2002) Nonverbal Communication Across Disciplines, Amsterdam: John Benjamins,3 volúmenes.
  • Penny, Ralph (2000) Variation and Change in Spanish, Cambridge, Cambridge University Press. Trad. esp. de Juan Sánchez Méndez: Variación y cambio en español. Madrid, Gredos, 2004. [Capítulos 1 y 2. “Introduction: language variation”.]
  • Puchol, Luis (1997) Hablar en público. Nuevas técnicas y recursos para influir a una audiencia en cualquier circunstancia, Madrid: Editorial Díaz de Santos.
  • Real Academia Española Española (2014) Diccionario de la lengua española, Madrid: Espasa Libros. 23.ª ed [Actualizado en el 2020, en línea 23.4]
  • Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua (2009-2011) Nueva gramática de la lengua española, Madrid: Espasa, 3 vols. y DVD.
  • Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua (2010) Ortografía dela lengua española, Madrid: Espasa.
  • Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua(2013) El buen uso del español, Madrid: Espasa.
  • Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua (2018) Libro de estilo de la lengua española según la norma panhispánica, Madrid: Espasa.
  • Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua (2019) Glosario de términos gramaticales. Madrid: Ediciones Universidad de Salamanca.
  • Regueiro Rodríguez, María Luisa y Daniel M. Sáez Rivera (2013) El español académico. Guía práctica para la elaboración de textos académicos, Madrid: Arco/Libros.
  • Reyes, Graciela (1995) El abecé de la pragmática, Madrid: Arco Libros.
  • Reyes, Graciela (1998) “Registros, estilos y tipos de textos (cuáles son las variedades de la lengua escrita)”, en Manual de redacción. Cómo escribir bien español. Madrid: Arco/Libros, pp. 47-80.
  • Reyes, Graciela (1990) La pragmática lingüística. El estudio del uso del lenguaje, Barcelona: Montesinos.
  • Reyzábal, M.ª Victoria (1993) La comunicación oral y su didáctica, Madrid: La Muralla.
  • Studer, Jurg (1998) Oratoria: El arte de hablar, disertar, convencer, Madrid: Editorial El Drac.
  • Tusón Valls, Amparo (2002) ¨El análisis de la conversación: entre la estructura y el sentido¨, Estudios de Sociolingüística, 3(1): 133-153.
  • Tusón Valls, Jesús (1996) Los prejuicios lingüísticos, Octaedro. 2010.
  • Val.Es.Co. (2014) ¨Las unidades del discurso oral¨, Estudios de Lingüística del Español, 35: 13-73.
  • Vilà i Santasusana, Montserrat (coord.) (2005) El discurso oral formal. Contenidos de aprendizaje y secuencias didácticas, Barcelona: Editorial Graó.

 

Durant el curs es proporcionaran altres recursos en línia.


Programari

 

Per a preparar el material de suport de les intervencions orals es suggereixen els programes comuns dels paquets d'ofimàtica (com ara PowerPoint, Keynote, OpenOffice Impress, Publisher i Open Office Draw, entre d'altres) i l'aplicació Prezi (https://prezi.com/es/) o Canva (https://www.canva.com/es_es/).

 


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt