Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500261 Pedagogia | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha cap requisit.
Aquesta assignatura, obligatòria de tercer curs del Grau en Pedagogia, pretén formar orientadors i orientadores escolars que treballaran en col·laboració amb mestres, famílies i professionals vinculats al món escolar del territori des d'una visió inclusiva i no discriminatòria. Per això es tractaran els fonaments de l’orientació en totes les etapes obligatòries i els principals recursos i estratègies de col·laboració. L’estudiant acabarà l’assignatura amb una visió del conjunt de possibilitats d’acció orientadora en aquest context. L’assignatura d’Orientació Escolar, conjuntament amb la d’Orientació Professional, és fonamentadora de la menció de Quart curs anomenada “Orientació Educativa”.
Bloc A
1. Principis i fonaments de l’orientació escolar.
2. Orientació escolar i perspectiva de gènere.
3. Models i enfocaments d’orientació escolar.
4. Tècniques i programes d’orientació escolar.
Bloc B
5. L'acció tutorial i la tutoria.
6. Orientació familiar, mediació i conflicte.
7. Orientació, acció tutorial i tutoria en l’escola inclusiva.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitats destinades a la verificació i qualificació dels assoliments. | 0 | 0 | 12, 14, 15, 16 |
Classes magistrals en gran grup | 30 | 1,2 | |
Presentacions dels estudiants | 15 | 0,6 | 5, 6, 12, 14, 15, 21, 22 |
Tipus: Supervisades | |||
Treball no presencial | 30 | 1,2 | |
Tipus: Autònomes | |||
Treball propi | 75 | 3 | 5, 7, 12, 14, 15 |
La persona protagonista en el procés d’ensenyament aprenentatge és l’estudiant. Sota aquesta premissa s’ha planificat la metodologia de l’assignatura.
La metodologia utilitzada, que s'evidencia en la diversitat d'activitats programades, té com a objectiu l'atenció de tot el grup d'estudiants, facilitant oportunitats de participació. S'utilitzen diferents llenguatges en les presentacions i recursos utilitzats, diversitat de materials de treball i una metodologia cooperativa en les sessions d'aula per facilitar la participació de tot l'alumnat. Els materials docents són accessibles per a tots i totes les estudiants.
Durant el procés d'ensenyament-aprenentatge, el grup d'estudiants disposen d'un acompanyament i tutorització individual i grupal.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Bloc A: examen de continguts. Activitat individual. | 25% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 17, 19, 20, 21, 22, 23 |
Bloc A: treballs grupals. Activitat grupal. | 25% | 0 | 0 | 1, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 18, 22, 24 |
Bloc B: Examen de continguts. Activitat individual. | 25% | 0 | 0 | 6, 12, 14, 15, 16, 21, 22 |
Bloc B: Treball grupal. Activitat grupal. | 25% | 0 | 0 | 6, 12, 14, 15, 16, 21, 22 |
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats que es mostren a continuació:
Les qualificacions de cada una de les evidències d’avaluació es faran públiques al campus virtual en els 20 dies següents al seu lliurament. L’estudiant que vulgui revisar la nota haurà de fer-ho en els 15 dies posteriors a la seva publicació en l’horari de tutories que el professorat té establert per aquesta assignatura i que es consigna en el programa.
Aquells i aquelles estudiants que durant el curs hagin fet un seguiment adequat de l’assignatura i tot i així tinguin algun aspecte no assolit, se’ls donarà l'oportunitat de superar la matèria refent l’activitat o activitats no superades. Així mateix, la recuperació de les proves avaluatives de tots els blocs de continguts de l'assignatura es realitzarà dues setmanes després de l'avaluació del bloc B (04/02/2025).
La nota final de l’assignatura serà la mitjana de les notes d’ambdós blocs. Es farà el promig a partir d’una puntuació mínima de 5 en cadascun dels blocs. S’aprovarà l’assignatura amb una puntuació mínima de 5.
Si l’alumnat no lliura alguna de les evidències d’avaluació obligatòries la nota final de l’assignatura serà no avaluable.
La còpia o plagi de material, tant en el cas de treballs, pràctiques o examen significa una qualificació final de 0 a l'assignatura, perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital (més informació sobre plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_0 1.html).
En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada, o suspesa, si el professor considera que no compleix aquests requisits de correcció lingüística. Per aquest motiu, abans d’entregar una evidència d’aprenentatge, cal comprovar que s’ha escrit correctament les fonts, notes, citacions textuals i referències bibliogràfiques seguint la normativa APA i d'acord amb la documentació que es resumeix en fonts de la UAB: https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf; https://www.uab.cat/web/estudia-i-investiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html; https://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_03.html
Per aprovar aquesta assignatura, cal mostrar una actitud compatible amb la professió educativa. Per tant, es valorarà que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. Tanmateix, haurà de mostrar actituds d’escolta activa, participació, empatia i respecte al llarg del curs. Per tant, també es valorarà l’actitud mostrada pels i per les estudiants i es tindran en compte competències transversals com: escolta activa, respecte, participació, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat, no jutjar, argumentar, ús del mòbil i de l'ordinador adequat.
AVALUACIÓ ÚNICA
Les evidències de l’avaluació s’hauran de lliurar el 21 de gener de 2025, coincidint amb la realització de la prova d'avaluació en finalitzar el bloc B. Aquesta avaluació contempla:
Per superar l'assignatura, caldrà assolir una puntuació mínima de 5 en cadascuna de les evidències de l'avaluació única. S’aprovarà l’assignatura amb una puntuació mínima de 5.
La data de recuperació de l’avaluació única serà el 04 de febrer de 2025. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.
Per obtenir més informació sobre els criteris i pautes generals d’avaluació de la Facultat de Ciències de l’Educació es pot consultar el següent enllaç: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345725434468.html
Bibliografia Bàsica
Agud, I. Alimbau, N., Caravaca, A., Chamorro, C., Gavaldà, X., Llos, B. Quilabert, E. i Sánchez, A. (2021). La Coeducació a Catalunya: Pràctiques de referència i reptes. Intered, Plataforma Unitària Contra Les Violències De Gènere. https://competenciesiepd.blog.pangea.org/files/2021/11/Coeducacio_Catalunya_OK_alta.pdf
Amber, D., & Martos, M. A. (2017). Ámbitos y funciones de los orientadores para la mejora educativa en secundaria en contextos retantes. Una mirada cruzada entre orientadores y directivos Profesorado. Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 21(4), 419-437. https://www.redalyc.org/pdf/567/56754639022.pdf
Brown, C., Olmos Rueda, P., Costas Batlle, I., & Gairín Sallán, J. (2021). Introduction to the special issue: a conceptual framework for researching the risks to early leaving. Journal of Education and Work, 34(7-8), 723-739. 10.1080/13639080.2021.2003007
Diputació de Barcelona (2007). Participación y corresponsabilidad. Los proyectos educativos de ciudad. Balance del Programa de Actuación del Área de Educación 2004-2007. Diputació de Barcelona. https://www.diba.cat/documents/113226/71b0ba6e-3a46-426b-ba7a-0f151f01ee30
Durán, D., Giné, C., & Marchesi, A. (2010). Educació Inclusiva. Guia per a l’anàlisi, la reflexió i la valoració de pràctiques inclusives. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. https://repositori.educacio.gencat.cat/handle/20.500.12694/243
Gairín, J. (Coord.) (2015). Manual integrado de acción tutorial. Ed. Tecnológica de Costa Rica. https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2015/143647/ideas_libro_miat.pdf
Gairín, J., & Olmos, P. (2022). Disminuir el abandono escolar y mejorar la persistencia. Causas, consecuencias y estrategias de intervención. Narcea.
Figueras, P. (2007). Ciudades educadoras, una apuesta por la educación. Participación Educativa, 6, noviembre 2007, pp. 22-27 (MONOGRÁFICO). https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/234925
García Nieto, N. (2002). La Orientación Educativa en la formación de los actuales educadores. Revista Complutense de Educación, 13(1), 251-279. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=797773
Grañeras, M. & Parras, A. (Coords.) (2009). Orientación educativa: fundamentos teóricos, modelos institucionales y nuevas perspectivas. CIDE. Ministerio de Educación. Gobierno de España. Secretaría General Técnica. http://www.educacion.gob.es/cide/espanol/publicaciones/estudios/inv2008oeftminp/inv2008oeftminppc.pdf
López, S., Navarro, J., & Escarbajal, A. (2023). La formación profesional como palanca para la inclusión. Narcea.
Martín, E. & Solé, I. (Cords.) (2011). Orientación Educativa. Modelos y estrategias de intervención. Graó. https://sede.educacion.gob.es/publiventa/PdfServlet?pdf=VP14523.pdf&area=E
Martínez, M. (2022). Que vols ser? Orientació amb joves per a un futur verd i compromès. Vic: Eumo.
Molina Contreras, D.L. (2004). Concepto de orientación educativa: Diversidad y aproximación. Revista Iberoamericana de Educación, 33,6 1-22. http://www.rieoei.org/deloslectores/736Molina108.PDF
Olmos Rueda, P. (2020). La acción tutorial en el marco de la orientación escolar. Departament de Pedagogia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/record/234861?ln=ca
Olmos Rueda, P. (Coord.), et al. (2021). Proposta d'orientació i acció tutorial. Estratègies per a l'acció. Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible a: https://ddd.uab.cat/record/238996
Olmos Rueda,P., & Gairín Sallán, J. (2021). Understanding and intervening in the personal challenges and social relationships risk categories to early leaving. Journal of Education and Work, 34(7-8), 855-871. 10.1080/13639080.2021.1997016
Pernas, B., & Núñez, F. (2014). Orientación educativa sin sesgo de género antes de la Universidad. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. https://sede.educacion.gob.es/publiventa/PdfServlet?pdf=VP16697.pdf&area=E
Bibliografia complementària
Álvarez, M., Riart, J., Martínez, M. I., & Bisquerra, R. (2001). El modelo de programas. A, R. Bisquerra (Coord). Modelos de orientación psicopedagógica (pp. 85-101). Práxis.
Antúnez, S. (2007). La transición entre etapas. Reflexiones y prácticas. Ed. Graó.
Calderón, I, (2016). Fracaso escolar y desventaja sociocultural. UOC.
Colomer, F. (2003). Las redes institucionales en educación. En, J. Gairín (Coord.), Estrategias de formación para el cambio organizacional (pp. 319-334). Praxis.
Comellas, M.J. (Coord.) (2002). Las competencias del profesorado para la acción tutorial. Praxis.
Comellas M.J. & Lojo, M. (2006). Un observatorio abierto a la participación. Cuadernos De Pedagogía, 359, 79-84.
Comellas M.J. & Lojo, M. (2009). Un cambio de mirada para afrontar y prevenir la violencia en las escuelas. Octaedro.
Gordó, G. (2010). Centros educativos: ¿islas o nodos? Graó. Comellas, M.J. (2009). Educar en la comunidad y en la familia. Nau llibres.
Hargreaves, A. & Fink, D. (2006). Estrategias de cambio y mejora en educación caracterizadas por su relevancia, difusión y continuidad en el tiempo. Revista de Educación, 339, pp. 43-58. http://dpto.educacion.navarra.es/coeducando/wp-content/uploads/2010/08/De-lengua-diferencia-ycontexto1.pdf
Martin, E., & Solé, I. (Cords.) (2011). Orientación Educativa. Atención a la diversidad y educación inclusiva. Graó.
Martin, E., & Solé, I. (Cords.) (2011). Orientación Educativa. Procesos de innovación y mejora de la enseñanza. Graó
Sánchez, S. (2019). Tú decides, tú cambias, tu vives. Amazon.
Santana Vega, L. (2009). Orientación educativa e intervención psicopedagógica. Cambian los tiempos, cambian las responsabilidades profesionales. Pirámide.
Secanilla E. (2019). Supermentes. Reconocer las altas capacidades en la infancia. Gedisa.
Cap
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 311 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 312 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 3 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |