Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Aprenentatge i desenvolupament I

Codi: 102085 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500798 Educació Primària FB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Ibis Marlene Alvarez Valdivia
Correu electrònic:
ibismarlene.alvarez@uab.cat

Equip docent

Crista Weise

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

L’assignatura Aprenentatge i Desenvolupament I, en tant que assignatura bàsica, no té prerequisits especials d’entrada. No obstant això, les competències i l’opció metodològica que és pren sí que requereixen una actitud activa de l’estudiant, que es concreta en l’assistència i participació en les activitats que es realitzen a l’aula, predisposició a canvis conceptuals, treball de lectura prèvia de les lectures bàsiques i complementàries i el treball col·laboratiu en petits grup.

 


Objectius

L’assignatura Aprenentatge i Desenvolupament (I) forma part de la matèria Formació Bàsica: Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat (Ordre Ministerial ECI/3857/2007).
Es tracta d’una formació bàsica, de caràcter obligatori, relacionada amb les matèries bàsiques de l’àrea del coneixement de Ciències Socials i Jurídiques: Educació i Psicologia. En el seu conjunt, la matèria té 18 crèdits ECTS, que es distribueixen en tres assignatures de caràcter obligatori, de 6, 4 i 5 crèdits respectivament: Aprenentatge i Desenvolupament I; Aprenentatge i Desenvolupament II i Diferències i Inclusió.Cada assignatura té una durada semestral i se situen als cursos segon, tercer i quart, respectivament.
Aprenentatge i Desenvolupament (I) és una assignatura bàsica de 6 crèdits dins del Pla d’estudis de Graduat en Educació Primària. Aquesta assignatura s’orienta a la professionalització creixent de l’estudiant de Magisteri, conjuntament amb la resta d’assignatures del pla d’estudis, molt especialment les de Pedagogia, Sociologia i Didàctiques específiques. En concret, té l’objectiu d’ajudar a construir criteris per a l’anàlisi i comprensió de les pràctiques educatives escolars i desenvolupar habilitats per al disseny i la pràctica de l’ensenyament.


Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats), per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el desenvolupament professional.
  • Comprendre els processos d'aprenentatge relatius al període 6-12 al context familiar, social i escolar.
  • Conèixer les característiques d'aquests estudiants, així com les característiques dels seus contextos motivacionals i socials.
  • Desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació amb els estudiants i les seves famílies, atenent les necessitats pròpies dels estudiants. Assumir que l'exercici de la funció docent ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  • Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que tinguin en compte la igualtat de gènere, la equitat i el respecte cap als drets humans que conformen els valors de la formació ciutadana.
  • Dominar els coneixements necessaris per a comprendre el desenvolupament de la personalitat d'aquests estudiants i indentificar disfuncions.
  • Fomentar la convivència a l'aula i fora d'ella, resoldre problemes de disciplina i contribuïr a la resolució pacífica de conflictes.
  • Participar i implicar-se en els actes, reunions i esdeveniments de la institució a la qual es pertany.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.

Resultats d'aprenentatge

  1. "Desenvolupar actituds favorables vers la intervenció per al desenvolupament de totes les persones siguin quines siguin les seves característiques personals; vers la interacció amb els familiars, la cooperació en equips professionals i institucions socioeducatives."
  2. Comprendre les bases fonamentals de la perspectiva sociocultural i contextual del desenvolupament.
  3. Conèixer el desenvolupament de la personalitat de l'alumnat de primària, a partir de la formació de la identitat i de les diferències individuals.
  4. Conèixer els processos de desenvolupament de les normes i dels valors, així com del raonament moral. Entendre el conflicte com una oportunitat d'aprenentatge.
  5. Dominar les competències comunicatives verbals i no verbals i les habilitats socials que permeten optimitzar el clima relacional d'aula i potenciar la funció docent i tutorial.
  6. Identificar els elements bàsics del desenvolupament cognitiu (atenció, memòria) en l'estadi evolutiu de l'alumnat de primària, com a característiques generals d'aquests estudiants.
  7. Identificar les diferents concepcions sobre el desenvolupament, i les seves implicacions sobre les pràctiques d'ensenyament.
  8. Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit de coneixement propi.
  9. Integrar el desenvolupament cognitiu i socioemocional en una visió personal sobre l'alumne que permeti l'exercici de l'acció tutorial.
  10. Participació activa i constructiva a l'aula, tant en els activitats dirigides com en les de treball autònom.
  11. Prendre consciència de la importància de les interaccions entre iguals en el desenvolupament de l'empatia, les relacions socials i l'estatus dins del grup.
  12. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  13. Reconèixer la influència del desenvolupament de la identitat, especialment el gènere, i del raonament moral en el desenvolupament dels valors i les normes de l'aula i l'escola.
  14. identificar els elements bàsics del desenvolupament afectiu, social i moral (normes i valors, autoconcepte i autoestima i identitat i gènere), com a característiques generals dels estudiants de primària.

Continguts

1.    Bases biològiques, socials i culturals dels processos de desenvolupament
1.1. Les concepcions sobre el desenvolupament i la seva influència en l'orientació de l'acció educativa i en el plantejament de l'ensenyança. Diferents perspectives teòriques.
1.2. La perspectiva sociocultural i contextual del desenvolupament. Paper de l'educació i de l'escolarització en el desenvolupament.

2.    Desenvolupament psicomotor
2.1.  Desenvolupament , coordinació i regulació del moviment en l'edat escolar.
2.2.  Construcció de l'esquema corporal i evolució del gest gràfic.

3.    Desenvolupament cognitiu i linguistic
3.1.  Desenvolupament del pensament: formació de conceptes i resolució de problemes.
3.2.  Desenvolupament del llenguatge

4.    Desenvolupament emocional i social en l'edat escolar
4.1. Regulació de les emocions i evolució del comportament social.
4.2. Les interaccions entre iguals. Amistats i grups.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classe expositiva 15 0,6 2, 3, 4, 6, 7, 9, 11, 13, 14
Seminaris 30 1,2 1, 2, 5, 7, 9, 10, 11
Tipus: Supervisades      
Supervisades (tutories i avaluació) 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 13, 14
Tipus: Autònomes      
Treball autònom 75 3 2, 4, 7, 9, 11, 13

L’assignatura proposa un treball amb la metodologia d 'Aprenentatge Basat en la Indagació (ABI), un enfocament educatiu centrat en l'estudiant, que fomenta el desenvolupament d'habilitats crítiques i analítiques a través de l'exploració i el qüestionament. En aquest curs, implementarem l'ABI per aprofundir en el desenvolupament psicològic durant l'edat escolar, proporcionant una experiència d'aprenentatge dinàmica i col·laborativa.

Estructura del Treball

  1. Formació de grups: Els estudiants s'organitzaran en grups de 4 a 5 persones. Aquesta estructura promou la cooperació, l'intercanvi d'idees i l'aprenentatge col·laboratiu, elements essencials de l'ABI.
  2. Selecció de l'article científic: Cada grup seleccionarà un article científic recent relacionat amb el desenvolupament psicològic durant l'edat escolar. La selecció haurà de ser aprovada pel docent per assegurar la rellevància i qualitat del contingut.
  3. Revisió crítica de l'article: Els grups realitzaran una revisió crítica de l'article seleccionat, avaluant la seva metodologia, resultats i conclusions. S'espera que els estudiants identifiquin punts forts, limitacions i possibles implicacions de l'estudi.
  4. Preguntes d'Indagació: Basant-se en la revisió crítica, els grups formularan preguntes d'indagació que sorgeixin de la seva anàlisi. Aquestes preguntes hauran d'explorar aspectes no abordats o poc desenvolupats en l'article, incentivant una recerca més profunda de coneixements.
  5. Investigació i Resposta: Els grups investigaran les preguntes formulades utilitzant fonts addicionals i metodologies apropiades. Aquest procés implicarà la recerca de literatura rellevant, disseny de petits estudis exploratoris o entrevistes amb experts, segons correspongui.
  6. Presentació de Resultats: Finalment, els grups presentaran les seves troballes a la classe, utilitzant presentacions orals, pòsters o informes escrits. Aquesta etapa fomentarà habilitats de comunicació i permetrà l'intercanvi de coneixements entre tots els estudiants.

Treball autònom: al llarg del curs serà necessari fer treball autònom, de manera individual o en equips, per a la lectura de textos i d'altres materials necessaris per a realitzar les activitats formatives relacionades amb el seguiment de les tasques d'ABI-

Es realitzaran tutories sistemàtiques per al seguiment del treball en equips, així com per a aclarir els dubtes que puguin sorgir en relació amb l'estudi del temari.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència i participació activa en les activitats docents Condició necessària 0 0 5, 10
Primera avaluació individual escrita (avaluació continuada). Blocs temàtics 1, 2 i 3 35% 0 0 1, 5, 6, 7, 8, 9, 12
Segona avaluació individual escrita (avaluació continuada). Bloc temàtic 4. 25% 0 0 1, 3, 4, 9, 11, 13, 14
Treball en equip. Projecte ABI (Aprenentatge Basat en la Indagació).Treball en grup realitzat al llarg de tota l'assignatura. 40% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14

L'avaluació es considera l'eina per recollir tant el procés com el resultat de l'aprenentatge. Aquesta assignatura proposarà realitzar un dels ítems d'avaluació utilitzant la metodologia d'aprenentatge basat en la indagació (ABI).

L'avaluació de l'assignatura recaurà en dos tipologies d'activitats:  

Prova individual escrita (avaluació continuada) on l'estudiant haurà de demostrar la comprensió dels continguts bàsics de l'assignatura (70% de la nota final). Es realizaran tres avaluacions d’aquest tipus, al final dels blocs temàtics  3 i 4; en les setmanes 10 i 14, respectivament. 

El pes de cada una de l’avaluació continuada en l'avaluació individual és el següent:

   1a Avaluació Parcial: 35%   
   2a Avaluació Parcial: 25%   

Treball en grup (40 % de la nota final) consisteix en el seguiment de les activitats formatives relacionades amb l'ABI (mini-recerca). S'utilitzarà l'avaluació continuada amb evidències recollides de cada activitat formativa de cadascuna de les fases i de manera transversal, així com la reflexió sobre el procés i el progrés dels aprenentatges. El lliurament final del treball escrit sobre la mini-recerca s'ha de realitzar a la setmana 16. Aquesta avaluació no es pot recuperar.

En cas de no aprovar alguna Avaluació Individual Continuada (AIC) l'estudiant haurà de presentar-se a examen final per re-avaluar els continguts corresponents a l’AIC que no hagi aconseguit aprovar o que desitgi millorar la nota obtinguda. Cal aprovar les dues AIC amb un 5 sobre 10 per superar l'assignatura. La recuperació es realitzarà al final de l'assignatura, la data prevista al cronograma del curs 2024-25 és durant la primera setmana del mes de febrer del 2025.

Aquesta assignatura no preveu elsistema d’avaluació única.

Criteris per a l'avaluació 

L'estudiant ha de mantenir una assistència mínima del 80% de l'assignatura per poder obtenir una qualificació positiva. Les absències parcials o retards també es tenen en compte a l'hora de valorar l'assistència.

a) Cada activitat comptarà amb criteris particulars d'avaluació que s'especificaran prèviament.

b) Cadascuna de les activitats constarà amb criteris particulars d’avaluació que s’especificaran prèvia a la seva realització.

c) Abans d’entregar una evidència d’aprenentatge, cal comprovar que s’ha escrit correctament les fonts, notes, citacions textuals i referències bibliogràfiques seguint la normativa APA. Trobareu informació al respecte a: https://www.uab.cat/web/estudia-i-investiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html

d) Per poder valorar l'evolució de l'aprenentatge dels estudiants i d'acord amb la Normativa de Drets i Deures de la Universitat, cal que les sevesactivitats siguin versions originals elaborades per ells mateixos (NO PLAGIS) que demostrin la comprensió i reflexió realitzada respecte als continguts dela matèria. 

    • Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a. 
    • També es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com apropi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital (més informació sobre plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html)
    • La copia o plagi, en qualsevol tipus de prova avaluativa, constitueixen un delicte i es penalitzarà amb un 0 com a notade l'assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).
    • Si durant la realització d'un treball individual a classe, el docent considera que un alumne/a està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de recuperació, i per tant, tindrà suspesa l'assignatura.
    • Els terminis de lliurament de les activitats d'avaluació continuada s'han de respectar escrupolosament. Els resultats de cadascuna de les avaluacions s’hauran de publicar al campus en el termini màxim de 15 dies després de la seva realització, i s’haurà d’oferir una data de revisió dintre dels 10 dies següents a la sevapublicació. Un cop lliurades les qualificacions de cadascuna de les activitats de l'avaluació continuada, es proporcionarà una valoració global que serveixi com a orientació i com a devolució deltreball realitzat. A partir d'aquesta informació l'estudiant podrà dur a terme unexercici d'autoavaluaciófent una comparativa entre la sevaactivitat i els criteris de valoracióaportats préviament.  Aquest exercicid'autoavaluació facilita la competència sobre el propi procés d'aprenentatge. A més, l’estudiant podrà fer la revisió de la nota en les hores que el professorat té destinades a tutories.

e) En totes les activitats es tindrà en compte  la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensiódels textos acadèmics. En aquesta línia, cal que en tots els treballs es realitzi amb una correcta citació de les fonts consultades, seguint les normes de l'estil APA (American Psychological Association). Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa  si el docente considera que no compleix aquests requisits.

f) Per aprovar l’assignatura cal mostrar una actitud compatible amb la professió docent i un compromís ètic amb els principis deontològics de la professió, és a dir, una actitud de respecte, on s’inclou la puntualitat, l’empatia o el respecte a la diversitati pluralitat d’idees, persones i situacions. Per tant, no s’acceptaran actituds xenòfobes, masclistes, homòfobes o discriminatòries en general.

g) Podran optar a una Matrícula d'Honor (MH) aquells estudiants que hagin obtingut una avaluació excel·lent en totes lesavaluacions i que hagin participat de manera activa i sistemàtica en les activitats docents.En el cas que hi hagi més estudiants en les citades condicions que MH disponibles (un 5% del total de persones matriculades en l'assignatura), el/laprofessor/a decidirà a quiadjudicar aquestaqualificació en funció de la qualitat de les seves aportacions durant el curs.

Per aclarir dubtesconsultar el document “Criteris i pautes generals d’avaluació de la Facultat de Ciències de l’Educació” aprovat per la COA a 28 de maig de 2015 https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345662177201.html


Bibliografia

Alvarez, I.M. (2020). Psicología para maestros. Desarrollo y aprendizaje  en la edad escolar. Unversitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/record/231269
Berk, L. (2012). Child Development, 9/e. Sample Chapters. Disponible en http://www.pearsonhighered.com/showcase/berkcd9e/assets/pdf/Berk_0205149766_Ch5.pdf
Buckler , S. & Castle, P. (2014). Psychology for Teachers. SAGE Publications Ltd
Della, B. i Chistoph, V. (2009). Neurociencia y docentes: crónica de un encuentro. Cuadernos de Pedagogía, 386, 92-96.
García-Bacete, F., Sureda, I., & Monjas, Mª I. (2010). El rechazo entre iguales en la educación primaria: Una panorámica general. Anales de Psicología, 26 (1), 123-136.
Harris, P. L. (1992). Los niños y las emociones. Madrid: Alianza (Biblioteca Humanitats UAB)
Lacasa, P. (1989). Contexto y desarrollo cognitivo.  Entrevista a Bárbara Rogoff. Infancia y Aprendizaje, 45, 7-23.
Martí, E. (2017). Del cuerpo a la cultura: la necesidad de una mirada desde la psicología del desarrollo. Un comentario sobre el artículo Aprender más allá del cuerpo de Juan-Ignacio Pozo. Infancia y Aprendizaje, 40(4), 661-675. https://doi.org/10.1080/02103702.2017.1364060
Medina-Rivas, M. (2008). Psicomotricidad: un enfoque natural. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 62 (22,2), 175-198. [Artículo  en línea]. Disponible en http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=27414780012
Macblain, S. (2020). Child development for teachers. London: SAGE Publications Inc. 
Moll, L.C. (1990). La zona de desarrollo próximo de Vygotsky: Una reconsideración de sus implicaciones para la enseñanza. Infancia y Aprendizaje, 13, 51-52.
Oliva, A. (1997). La controversia entre la herenciayambiente. Aportaciones de la genética de la conducta.  Apuntes de Psicología, 51, 21-37.
Palacios, J., Coll, C. i Marchesi, A. (Comps.) (2001). Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar. Capítulo 25 (pp. 1-12). En J. Palacios, A. Marchesi y C. Coll (Compilación). Psicología Evolutiva I. Madrid: Alianza.
Papalia, D. E., Duskin, R. & Matorell, G. (2012). Desarrollo humano. México: McGraw-Hill Companus, Inc
Perinat, A. (1998). Psicología del desarrollo. Un enfoque sistémico. Barcelona: EDIUOC.
Rodríguez Gómez, J. M. (2008). Los docentes ante las situaciones de violencia escolar. REIFOP, 11(3), 37-42. [Artículo en línea].  http://www.aufop.com/
Rostan, C.; Sidera, F. & Esteban, M. (2007). Les emocions dels nens/es en edat escolar. FEP.net. Revista digital de la facultat d'educació i psicologia, 4, 13-23.
Solaz, J. J. & Sanjosé- López, V. (2008). Conocimientos y procesos cognitivos en la resolución de problemas de ciencias: consecuencias para la enseñanza. Revista de Investigación en Educación, 1. http://revistas.javeriana.edu.co/index.php/MAGIS/article/view/3361
Soldevila, A., Filella, G., Ribes, R. & Agulló, M. J. (2007). Una propuesta de contenidos para desarrollar la conciencia y la regulación emocional en la Educación Primaria. Cultura y Educación, 19 (1), 47-59.
Tey Teijón, A. & Cifre-Mas, J. (2011). El profesorado ante el reto del aprendizaje ético y el desarrollo de las competencias sociales y ciudadanas. El modelo adoptado en el programa: Barcelona, Aula de Ciutadania. Revista Educación, número extraordinario. 225-242. http://www.revistaeducacion.educacion.es/re2011/re2011_11.pdf
Torío- López,S.,Peña-Calvo,  J. V, & Rodríguez- Menéndez, M.C. (2008). Estilos educativos parentales. Revisión bibliográfica y reformulación teórica. Teoría de la Educación,  20,  151-178.
Vielma, E. i Sala, M. L. (2000). Aportes de las teorías de Vygotsky, Piaget, Bandura y Bruner. Paralelismo en sus posiciones en relación con el desarrollo. Educere, 3 (9), 31-37.
Vosniadou, E. (2013). Razonamiento basado en modelos y el aprendizaje de conceptos científicoscontra intuitivos [Model based reasoning and the learning of counter-intuitive science concepts]. Infancia y Aprendizaje, 36 (1), 5-33
Vygotsky, L. (1978). Interaction between learning and development. En M. Cole, V. John-Steiner, S. Scribner, & E. Souberman (Eds.). Mind and Society (pp. 79-91).Cambridge, MA: Harvard University Press.
Wells, G. (2004). El papel de la actividad en el desarrollo y la educación. Infancia y Aprendizaje, 27 (2), 165-187.


Material àudiovisual

  • Center on the Developing Child (2012). In Brief: Executive Function: Skills for Life and Learning [video] Disponible a https://developingchild.harvard.edu/resourcetag/executive-function/
  • Science Bits. Science Bits és un currículum de ciències basat en la investigació i dissenyat per aprendre comprenent. https://www.science-bits.cat/site/ca/ 
  • Proyecto SPOTLIGHTERS. Projecte que té com a objectiu informar al professorat i a l'alumnat sobre els possibles efectes a llarg termini de l'estrès, i els proporciona les competències per reduir l'aparició d'aquestes possibles complicacions. <ahref="http://www.spotlighters.eu/inicio.html">http://www.spotlighters.eu/inicio.html
  • kit d'eines (Toolkit) inclou una àmplia gamma de materials i pràctiques innovadores que permeten als mestres, educadors i organitzacions que treballen al camp de l'educació ensenyar continguts sobre la ciència de l'estrès i implementar pràctiques d'autoregulació. http://www.spotlighters.eu/caixa-deines.html

 


Programari

BBVA. Aprendemos juntos.https://aprendemosjuntos.elpais.com/
Center on the Devolping Child. Harvard Universitiy. Resource Librtary. https://developingchild.harvard.edu/resources/ 
Editorial Graó. Espacio profesional. Experiencias. https://www.grao.com/es/productos/experiencias
EDUCACIÓ.360. Educació a temps complet. Experiències i Recursos. https://www.educacio360.cat/fitxers/
EduCaixa - Portal EducativoOnline‎. https://www.educaixa.com
Senderi. Educació en valors.  http://www.senderi.org/
XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Recursos.  http://xtec.gencat.cat/ca/inici


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 211 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 212 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 213 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 311 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 312 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 313 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 411 Espanyol primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 412 Espanyol primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 413 Espanyol primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 711 Anglès primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 712 Anglès primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 713 Anglès primer quadrimestre tarda
(TE) Teoria 21 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 31 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 41 Espanyol primer quadrimestre tarda
(TE) Teoria 71 Anglès primer quadrimestre tarda