Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500798 Educació Primària | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Per assolir els objectius de l’assignatura caldrà un bon domini oral i escrit de les llengües catalana i castellana (nivell C2). També es requerirà un domini instrumental bàsic de la llengua anglesa o de la francesa (nivell B1 del Marc Europeu Comú de Referència).
La finalitat d’aquesta assignatura és l’adquisició de les bases per a l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües i el coneixement del currículum de llengües a l’Educació Primària, així com de coneixements i pràctiques educatives sobre els següents àmbits específics de didàctica de la llengua i la literatura:
En finalitzar l’assignatura l’alumne haurà de:
BLOC 1. ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA COMPETÈNCIA LITERÀRIA
BLOC 2 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA COMPETÈNCIA LECTORA
- Fonaments cognitius de l'activitat lectora: el procés lector, les estratègies de lectura.
- La lectura com a pràctica social.
- Les dificultats d'aprenentatge lector.
- Les situacions i les pràctiques d'aprenentatge de la lectura: disseny d'activitats d'aprenentatge, didàctica i estratègies de mediació.
- La lectura en totes les àrees del currículum (llegir per aprendre).
- L'aprenentatge inicial de la lectura. El progrés en l'aprenentatge de la lectura durant la primària
- Planificació general de la lectura en un centre educatiu: la lectura per aprendre, la lectura per plaer, la lectura per prendre a llegir, els programes de lectura lliure i el paper de la biblioteca escolar.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presencial en gran grup | 15 | 0,6 | |
Seminaris | 30 | 1,2 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 30 | 1,2 | |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom | 75 | 3 | 1, 6, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 20, 21, 23, 24 |
El protagonista en el procés d’ensenyament aprenentatge és l’estudiant i sota aquesta premissa s’ha planificat la metodologia de l’assignatura referida a les activitats dirigides que es detallen a continuació:
PRESENCIAL EN GRAN GRUP
Les sessions en gran grup inclouen exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari, presentació de les lectures i treballs i retroalimentació sobre les feines que es porten a terme.
Es desenvolupen amb tot el grup classe i permeten l’exposició dels principals continguts a través d’una participació oberta i activa per part dels estudiants, que també podran presentar els resultats dels seus treballs.
DESDOBLAMENTS
Espais de treball en grup reduïts (1/2 part del gran grup) guiat pel professorat, en els quals, mitjançant l’anàlisi de documents, resolució de casos o activitats diverses s’aprofundeix en els continguts i temàtiques treballades en el gran grup.
Evaluació de l’actuació docent i de l’assignatura: es destinaran aproximadament quinze minuts d’alguna classe per permetre que els estudiants responguin les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i de l’avaluació de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Guió conversa literària | 20% | 0 | 0 | 4, 7, 8, 10, 18, 21, 22, 26 |
Lectura expressiva en veu alta | 10% | 0 | 0 | 4, 5, 7, 9, 11, 17, 21 |
Prova escrita bloc de lectura | 25% | 0 | 0 | 2, 3, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 21, 25, 26 |
Prova escrita bloc de literatura | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 8, 11, 13, 14, 15, 18, 19, 20, 22, 23, 25, 26 |
Treball observació produccions infantils | 20% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 15, 19, 20, 24, 25, 26 |
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua catalana.
En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d’expressar-se amb fluïdesa, claredat i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.
L’assistència a classe és obligatòria, tant per als estudiants que opten a l'avaluació continuada com a l'avaluació única: l’estudiant ha d’assistir a un mínim d’un 80% de classes. En cas contrari es considerarà no avaluable, encara que hagi realitzat les feines establertes.
El professorat responsable de l’assignatura decidirà conjuntament quina és la valoració global final de l’alumnat en el cas que algun dels blocs de l’avaluació no hagi tingut un resultat acceptable/no hagi estat superat.
D’acord a la normativa UAB, el plagi o còpia d’algun treball es penalitzarà amb un 0 com a nota final d’aquest treball perdent la possibilitat de recuperar-lo, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Si durant la realització d’un treball individual a classe el professor considera que un estudiant està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà el treball amb un 0, sense opció de recuperació.
Els dos exàmens s'han d'aprovar amb 5 i els tres treballs s'han de presentar obligatòriament. A partir dels resultats obtinguts s'aplicaran els percentatges de cada prova a la nota final. La nota màxima de les proves recuperades (cadascun dels exàmens) serà de 5.
Les proves d'avaluació contemplaran el respecte a la inclusió i la perspectiva de gènere seguint els següents criteris:
Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
AVALUACIÓ CONTINUADA
L'avaluació continuada consta de les següents proves i activitats:
Els resultats dels exercicis lliurats i de les proves es publicaran al campus virtual amb un màxim de 20 dies hàbils següents al seu lliurament. L’estudiant tindrà 5 dies per demanar la revisió de les proves a partir de la data de la seva publicació.
Els treballs de l'assignatura LiC no són recuperables en cap cas, només ho són les dues proves d'avaluació.
L'activitat de lectura expressiva en veu alta es programarà a l'última sessió del bloc de literatura. L'activitat del guió de la conversa es lliurarà entre dues i tres setmanes després dels seminaris sobre "Com guiar una conversa literària". El treball d'observació de produccions infantils es presentarà oralment en l'última sessió del bloc de lectura i es lliurarà per escrit una setmana després. S’han programat els exàmens i recuperacions en les següents dates: 18/19/20 de juny (exàmens dos blocs); 2/3/4 de juliol (recuperació). Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals sigui equivalent a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l’assignatura. La recuperació de cada bloc consistirà en una prova escrita sobre els mateixos continguts que les proves suspeses.
AVALUACIÓ ÚNICA
Els estudiants que optin a avaluació única han de lliurar o fer les següents proves el dia de l’examen del seu grup (18/19/20 de juny):
Prova escrita del bloc de llengua escrita a cicle inicial, individual. L’examen inclou els continguts del bloc 2 de llengua escrita, la lectura dels articles obligatoris treballats, resolució d’activitats treballades a classe i una anàlisi aprofundida de produccions infantils. Valor: 30% de la nota global
Prova escrita del bloc de literatura, individual. Control sobre: la lectura teòrica obligatòria (Colomer, T.;Manresa, M.;Ramada, L.;Reyes, L. (2018). Narrativas literarias en Educación infantil y Primaria. Síntesis), la bibliografia sobre el bloc 1 del programa, les lectures de llibres infantils, i la creació d'activitats d'explotació didàctica de textos literaris. La lectura de llibres infantils inclou un conjunt d’obres diverses de literatura infantil contemporània i alguns clàssics. A més, inclourà la preparació del guió d’una conversa literària sobre un text que es proporcionarà durant la prova. Valor: 30% de la nota global.
Treball d'observació de produccions infantils, individual. Treball d'observació i anàlisi d'una activitat funcional de lectura de nens i nenes de cicle inicial, cicle mitjà o cicle superior. Els criteris d'avaluació tindran en compte la claredat de l’exposició oral, el disseny de l'activitat funcional de lectura, l’anàlisi de les respostes infantils i la relació amb els continguts de l’assignatura. El treball es presentarà oralment i per escrit. 10% de la nota global.
Activitat de guió d'una conversa literària, individual. Treball sobre la preparació d'un guió per preparar una conversa literària a classe sobreuna obra de literatura infantil que s’haurà proporcionat prèviament. 10% de la nota global.
Presentació oral de lectura expressiva en veu alta, individual. Presentació d'una activitat de lectura literària sobre un text que s’haurà proporcionat prèviament per a cicle inicial. 10% de la nota global.
Entrevista oral. 10% de la nota global.
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per als estudiants avaluats en el marc de l’avaluació contínua. Per presentar-se a la recuperació s’han d’haver presentat un conjunt d'activitats el pes de les quals sigui equivalent a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l’assignatura.
Els estudiants que s’acullin a l’avaluació única no lliuraran ni rebran retorn valoratiu ni qualificador de les activitats d’avaluació continuada realitzades durant el procés de desenvolupament de l’assignatura. El lliurament serà únic i concentrat en un mateix dia.
Ensenyament i aprenentatge de la competència literària
Cairney, T. H. (1992). Enseñanza de la comprensión lectora. Morata
Chambers, A. (2007). ¿Quieres que te cuente un cuento? Una guía para narradores y cuentacuentos. “Fomentos lectores”. Caracas: Banco del Libro.
Chambers, A. (2009). Dime. Los niños, la lectura y la conversación. Fondo de Cultura Económica.
Chambers, A. (2007). El ambiente de la lectura. Fondo de Cultura Económica.
Colomer, T.;Manresa, M.;Ramada, L.;Reyes, L. (2018). Narrativas literarias en Educación infantil y Primaria. Síntesis.
Colomer, T. (2010). Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Síntesis.
Colomer, T. (2005): Andar entre libros. La lectura literaria en la escuela. FCE.
Colomer, T. (ed.) (2002). La literatura infantil y juvenil catalana: un segle de canvis. ICE de la
UAB.
Colomer, T. (dir.) (2002). Siete llaves para valorar las historias infantiles. Fundación Germán
Sánchez Ruipérez.
Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica.
Juan, Anna; Reyes, L. (2023). La lectura literària a primària. Departament d'Educació. Disponible a: chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://e-aules.uab.cat/2023-24/pluginfile.php/670761/mod_resource/content/1/lectura_literaria_primaria_orientacions_ensenyament_literatura_2023%20(1).pdf
Jolibert, J. (coord.) (1992). Formar infants productors de textos. Graó.
Lluch, G. (2003). Análisis de narrativas infantiles y juveniles. Publicaciones de la UCLM-CEPLI.
Lluch, G. (ed.). (2000). De la narrativa oral a la literatura per a infants. Invenció d’una tradició literària. Bromera.
Machado, A.M. (2004). Clásicos, niños y jóvenes. Norma.
Molist, P. (2008). Dins del mirall. La literatura infantil explicada als adults. Graó.
Munita, F.;Real, N. (2019). “Simple o ximple? Una reflexió sobre la poesia infantil”. Faristol, núm. 89 (abril), pp. 26-29. ISSN:02013-2427.Versió digital accessible en línia (https://www.clijcat.cat/faristol/descargas/89/6_89.pdf).
Teixidor, E. (2007). La lectura i la vida. Columna.
Valriu, C. (2010). Història de la literatura infantil i juvenil catalana. La Galera.
Ensenyament i aprenentatge de la competència lectora
Arias-Gundín, Olga; Fidalgo, Raquel; Martínez-Cocó, Begoña; Bolaños-Alonso, Francisco-Javier (2011). Estrategias de comprensión lectora en alumnos de Educación Primaria y Secundaria. International Journal of Developmental and Educational Psychology, vol. 3(1), 613-620
Cassany, D. (2006). Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Barcelona: Empúries.
Cassany, D. (2019). Laboratorio lector. Para entendr la lectura. Anagrama
Colomer, T; Camps (1991): Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre, Barcelona: Edicions 62/Rosa Sensat.
DDAA. (2006). “El primer aprenentatge de la lectura i l’escriptura”, número monogràfic de la revista Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, nº 40.
Lerner, D. (2001). Leer y escribir en la escuela: lo real, lo posible y lo necesario. México: Fondo de Cultura Económica.
Mata Anaya, J; Núñez Delgado, M.P. i Rienda Polo, J. (Coords y Eds). (2015). Didáctica de la lengua y la literatura. Pirámide.
Minguela, M., Solé, I. (2011). Comprenc el que llegeixo? De la valoració de la pròpia comprensió a lús d'estratègiesde lectura. Articles de la Llengua i la Literatura, 53, 35-44
Nemirovsky, M. (2009). Experiencias escolares con la lectura y la escritura. Graó.
OCDE. (2019). PISA 2018. Programa para la Evaluación Internacional de los Estudiantes. Informe español. Ministerio de Educación y Formación Profesional.
Palou Sangrà J. i Fons Esteve, M. (2016). La comprensión lectora. Dins J. Palou Sangrà i M. Fons Esteve (Coords.). Didáctica de la lengua i la literatura en educación primaria, (pp. 113-127). Editorial Síntesis.
Sánchez Miguel, E. (2010). La lectura en el aula. Qué se hace, qué se debe hacer y qué se puede hacer. Graó
Sánchez Miguel, E. (2010). La lectura en elaula. Graó.
Solé, I. (2011). La comprensió lectora, una clauper a l'aprenentatge. Debats d'Educació, 24.Recuperat de: http://www.fbofill.cat/sites/default/files/548.pdf
Solé, I. (2013). Estrategias de lectura. Graó.
Solé, I. (2023). PIRLS 2021 la lectura, la escuela y la vida. Aula de innovación educativa, ISSN 1131-995X, Nº 328-329, págs. 30-34.
Verdía, E. (2002). “Comentarios al Marco común europeo de referencia para las lenguas”, en Mosaico (número monográfico sobre Marco común europeo de referencia y Portfolio de las lenguas de la
cultura escrita a la catalunya moderna urbana i rural. aprendre i saber de llegir, escriure, comptar i altres arts)
Piñol Alabart, D. (2005). “Alfabetització, cultura escrita i classes populars a l’època contemporània”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics Núm. XVI, p. 113-132.
Portals i recursos digitals
Recursos de literatura infantil i juvenil: http://www.xtec.net/recursos/lit_inf/index.htm i www.gretel-uab.pangea.org/
http://www.xtec.net/epergam/quins/quins.htm?codi=quins_llib
IBBYcat (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil): <ahref="https://www.ibbycat.cat/es/">https://www.ibbycat.cat/es/
Recursos de llengua i literatura: www.xtec.es/recursos/catala/index.htm
Portal del Grup de Recerca en Literatura infantil I Educació literària de la UAB. Conté textos I audios d’autors I narradors, materials didàctics, llibres recomanats,etc. http://www.literatura.gretel.cat
Primer aprenentatge de la llengua escrita, dos portals: http://www.xtec.es/~mjulia/projecte/ i http://www.xtec.es/~mmulas/projecte/index.htm
Portal del CIREL (Centre de Suport a la Innovació i Recerca Educativa en Llengües): http://phobos.xtec.cat/cirel/cirel/
Aprenentatges basats en situacions https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8762/1928585.pdf#page=456
Competències transversals https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8762/1928585.pdf#page=453
Vectors i models de plantilla de programació: https://projectes.xtec.cat/nou-curriculum/educacio-basica/situacions-aprenentatge/
Ensenyaments al llarg de la vida. Currículum d’educació d’adults. https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/educacio-llarg-vida/
Servei d’educació al llarg de la vida.
https://projectes.xtec.cat/xarxadults/ensenyaments/llengua-catalana-i-llengua-castellana/
No es requereix cap programari específic més enllà d'un coneixement general d'ofimàtica.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 211 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 212 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 311 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 312 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 411 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 412 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 711 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 712 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 21 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 31 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 41 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 71 | Català | segon quadrimestre | tarda |