Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500797 Educació Infantil | OB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Excepcionalment, es contempla la possibilitat de que hi hagi casos especials que requereixen una adaptació horaria parcial (aportant contracte laboral). En qualsevol cas, les persones que no poden assistir a l'escola en l'horari establert hauran de garantir la seva assistència a l'escola 5 dies complerts, matí i tarda, preferiblement en la setmana inicial del practicum". La resta d'hores d'estada a l'aula i al centre, fins a 65 hores, les haurà de completar amb fraccions de dia (matins o tardes, segons el cas). Veure la normativa establerta per la facultat. https://www.uab.cat/web/practicum/adaptacions-del-practicum-1345874934082.html
Les pràctiques de primer tenen per objectiu fonamental que els i les estudiants, en grup, prenguin un primer contacte com a futurs/es professionals amb un centre escolar i facin una observació de caràcter global de tres aspectes fonamentals: l'entorn social en que s'ubica l'escola, l'anàlisi de la gestió i organització del centre i les dinàmiques d'aula.
Objectius generals:
Objectius instrumentals:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Estada al centre de pràctiques i al territori | 70 | 2,8 | 1, 2, 6 |
Tipus: Supervisades | |||
Seminaris de discussió i avaluació processos dissenyats. Exposicions treballs. Debats i reflexions sobre qüestions bàsiques. Seguiment treballs grupals. | 15 | 0,6 | 1, 6 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi territori. Anàlisi de la realitat escolar. Preparació individual i grupal de la memòria. Diari de camp. Preparació dels seminaris i de la presentació final. | 65 | 2,6 | 6, 14 |
El Practicum I del grau d’Educació Infantil és un mòdul integrat per un seguit d’activitats formatives diverses i amb un sentit clarament exploratori, d’anàlisi global de la realitat escolar i social. Les diferents activitats estan organitzades sobre dues variables diferents: localització i agrupament.
A) Localització: fa referència al lloc on es realitzen. Poden ser activitats d’aula i activitats de camp. Les activitats d’aula són els tallers, seminaris i tutories individuals o col·lectives que permeten planificar i concretar les accions formatives que integren el mòdul de Practicum I. Les activitats de camp són les que es realitzen fora de la universitat, sobretot vinculades a una escola d’educació infantil/primària i en relació al territori on aquest s’ubica.
B) Agrupament: fa referència a la naturalesa de l’activitat. Pot ser de tipus individual o grupal. Les activitats individuals són aquelles activitats de caràcter exploratori, analític i descriptiu que cada estudiant ha de fer per si mateix. Aquestes activitats poden ser preparatòries del treball de camp o d’estudi particular de les dades sobre el territori. Les activitats grupals representen la part més important del mòdul i es vehiculen en relació al grup d’estudiants que fan pràctiques en un mateix centre educatiu i treballen de forma cooperativa.
La Facultat assignarà per a cada una de les escoles de les zones assignades a la UAB un nombre màxim de 5 alumnes. Aquest alumnat conforma un equip de treball que opera col·lectivament en totes les activitats grupals del curs. L’alumnat matriculat a un grup classe es dividirà en zones geogràfiques i tindran assignat un tutor-a de Facultat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exposició del treball | 20% (individual) | 0 | 0 | 3, 5, 6, 8, 14 |
Informe de l'escola | 25% (12,5% individual i 12,5% grupal) | 0 | 0 | 3, 5, 7, 8, 14 |
Memoria Final | 40% (30% grup i 10% individual) | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Tutories i Seminaris | 15% (individual) | 0 | 0 | 4, 6, 8 |
L'avaluació del Pràcticum I ha de permetre la constatació de l'assoliment de les competències identificades en aquesta guia. Igualment, ha de tenir present el disseny global de la matèria i les seves orientacions metodològiques. L'avaluació consta d'un seguit d'indicadors que cal tenir presents:
1.Memòria Final. Suposa un 40% de l'avaluació i representa una síntesi descriptiva, analítica i reflexiva de les diferents activitats, cerques i observacions realitzades durant tot el Pràcticum. L'avaluació de la memòria final contempla una part de treball en equip, de caracterització de l'entorn social, l’escola i les dinàmiques d'aula i una part d’avaluació individual, que serà realitzada a partir dels diaris individuals d'observació a l’aula, el diari de grup on es farà constar els aspectes d'organització, planificació i execució del treball, així com la contribució de cadascun dels membres del grup i la valoració de les dinàmiques de treball. La nota de la memòria final serà individual. La memòria final s’entregarà pel Moodle i el feed-back del tutor/a també es realitzarà per aquesta aula virtual.
2 Tutories i seminaris. Les tutories i seminaris representen el 15% de l'avaluació. Suposen la supervisió i seguiment, per part del professorat de la Facultat, d'algunes activitats de tipus pràctic i metodològic, l'assistència i participació en les reunions plenàries per tal de comunicar, valorar i analitzar la informació recollida a les diferents escoles i els seus entorns.
3. Exposicions dels treballs a l’aula. Les exposicions representen un 20% de l’avaluació.
Les notes de participació en tutories, seminaris i les notes de les exposicions seran individuals.
4. Informe de l'escola, implica un 25% de l'avaluació. Aquest informe serà emès pel centre en base a dues evidències: Una avaluació individual sobre l'estada de l'alumne a l'aula, realitzada per la mentora d'aula i una avaluació del treball que el grup presenta a la referent de centre, sobre l'anàlisi de centre realitzat. Només s'acceptarà la presentació d'un únic treball de grup sobre el centre de pràctiques. La escissió o manca de compromís d'algun membre del grup en la realització de la memòria o en l'anàlisi del centre serà motiu per suspendre aquesta part de l’evidència, que quedarà qualificada com a no avaluable, sense dret a recuperació. En el cas que se suspengui aquesta o alguna altra evidència de les contemplades i la mitjana amb la resta d'evidències fos superior a 5, per defecte la qualificació final de les pràctiques serà de 4.
Per aprovar aquesta assignatura cal que l'estudiant tingui una puntuació mínima de cinc en cadascuna de les evidències avaluades (memòria final, tutories, seminaris, exposicions i informe de l'escola).
L’alumnat ha de mostrar una actitud compatible amb la professió docent. Si no fos així, en qualsevol moment de l'estada, tant el centre de pràctiques com la universitat poden decidir que l’alumne/a ha d’aturar l’estada al centre. En aquests casos hi haurà un contacte entre la facultat i el centre, que elaborarà/n un informe raonat d’interrupció de pràctiques on s'evidenciarà que l'estudiant no pot continuar fent les pràctiques. Si això passa, aquesta persona suspendrà automàticament el pràcticum (la nota numèrica que quedarà serà un 3).
Es considera que un/una alumne/a te una actitud compatible amb la professió docent quant compleix el 100% del calendari, assisteix a totes les activitats programades i assumeix les responsabilitats assignades. També es requereix que hagi estat respectuós/a amb els membres de la comunitat educativa, d’acord amb els criteris ètics de la professió (relatius a aspectes com la igualtat, l’equitat, la coeducació o la inclusió), evitant conductes inadequades (xenòfobes, masclistes, homòfobes, etc.). També ha de complir amb la normativa del centre (puntualitat, seguiment dels horaris, ús del mòbil, vestimenta, etc.), i escriure i parlar correctament i adequadament d’acord amb la llengua vehicular i les directrius del centre.
El plagi total o parcial, d'una de les activitats d'avaluació i/o la còpia en una prova d'avaluació és motiu directe per suspendre l'assignatura (la nota numèrica que quedarà serà un 3). Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a o be fa us de d’Intel·ligència artificial per a la seva realització.
Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. (més informació sobre plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_0 1.html).
Totes les tasques d'avaluació dutes a terme durant el curs s'hauran de presentar en el termini indicat pel professorat en el programa.
Les notes de la memòria final estaran disponibles en els vint dies hàbils posteriors a la seva presentació.
L’assistència als seminaris és obligatòria. Altrament es considerarà com a "No avaluable". Els justificants només serveixen per explicar l’absència, en cap cas són un eximent de la presencialitat.
En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor considera que no compleix aquests requisits.
Recordem que, en el cas de la llengua catalana, a 1r i 2n curs es demana que l'estudiant tingui una competència lingüística equivalent al Nivell 1 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària; i que a partir del 3r curs del Grau l'estudiant haurà d'haver mostrat una competència equivalent al Nivell 2 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària.
L’estudiant ha de complir amb el marc regulador de les pràctiques https://www.uab.cat/web/practicum/normativa-1345881466711.html. En aquest sentit no es pot repetir centre de pràctiques en dos pràcticums diferents. Tampoc es pot fer les pràctiques a un centre on hi ha familiars de primer ordre o on es treballa sense autorització de la coordinació de la universitat https://www.uab.cat/doc/RegulacioPractiquesBOEDOC.
Seguint la normativa acadèmica, aquesta assignatura no contempla la possibilitat d'avaluació única ni sistemes de recuperació.
Bibliografia bàsica
Alegre, M. A. (Coord). (2010). Les famílies davant l’elecció escolar. Dilemes i desigualtats en la tria de centre a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, Col. Polítiques, 72.
Anyon, J. (1999). Clase Social y conocimiento escolar. Dins: Fernández, M. (comp.) Sociología de la educación. Textos fundamentales (pp. 615-627). Barcelona: Ariel
Armengol, C., Pallarès, R.M., Feixas, M. (2003). Seguint el fil de l’organització. Bellaterra: Servei de Publicacions, Universitat Autònoma de Barcelona
OECD (2010): La naturalesa de l'aprenentatge: Utilitzant la recerca per inspirar la pràctica.. Traducció en català disponible en: https://serveiseducatius.xtec.cat/vallesoccidental5/wp-content/uploads/usu1111/2019/03/The_Nature_of_Learning-Practitioner_Guide-CAT.pdf
Bibliografia complementaria
Antunez, S. (1993). Claves para la organización de centros escolares. Barcelona: Horsori.
Antunez, S., Gairín, J. (1996). Fundamentos y prácticas de la organización escolar. Barcelona: Grao.
Bazarra, L. (2014). Ser profesor y dirigir profesores en tiempos de cambio. Madrid: Narcea.
Benito, R., Gonzalez, I. (2009). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Col Polítiques 59.
Bisquerra, R. (2017). Educació emocional: de la recerca a la pràctica fonamentada. Revista Catalana de Pedagogia, 13 (2018), p. 145-171. DOI: 10.2436/20.3007.01.102. ISSN (edició electrònica): 2013-9594. http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/index
Blejmar, B. (2018). Gestionar es hacer que las cosas sucedan. Buenos Aires: Noveduc.
Bonal, X. (2012). Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Col. Polítiques 78.
Cantón, I., Pino, M. (coords). (2014). Organización de centros educativos en la sociedad del conocimiento. Madrid: Alianza Editorial.
Collet, J., Tort, A. (2017). Escoles, famílies i comunitat. Barcelona: Octaedro.
Coronel, J.M., López, J., Sánchez, M. (1994). Para comprender las organizaciones escolares. Sevilla: Repiso.
Dronkers, J. (2008). l’Educació com a pilar de la desigualtat. La política educativa europea: limitacions i possibilitats. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Fernández, F. (Coord) (2003). Sociología de la Educación. Madrid: Pearson.
Ferrer-Esteban. G. (2019). Mesures i suports d’atenció a les necessitats educatives i diversificació curricular: què funciona per millorar els aprenentatges i reduir l’abandonament? Fundació Jaume Bofill. Què funciona en educació, núm 15. Recuperat de https://www.fbofill.cat/sites/default/files/Que_funciona_15_diversificaciocurriacular251119.pdf
Fundació Jaume Bofill. (2019). LECXIT: Lectura per a l’èxit educatiu. Recuperat de https://www.fbofill.cat/lecxit
Gairín, J., Darder, P. (Coord.) (1996). Organización de centros educativos. Aspectos básicos. Barcelona: Práxis.
Garcia, M. (2003). El sistema de enseñanza como construcción histórica y social. Dins Fernández, F. (Coord). Sociología de la educación (pp. 87-114). Madrid: Pearson.
Garcia, M. (2013). Absentismo y abandono escolar. Madrid: Síntesis.
Gratacós, P., Ugidos, P. (2011). Diversitat cultural i exclusió social. Dinàmiques educatives, relacions interpersonals i actituds del professorat. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Lafuente M. Millora l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant el treball per projectes? Fundació Jaume Bofill. Què funciona en educació, núm 16. Recuperat de: https://www.fbofill.cat/sites/default/files/Que_funciona_16_aprenentage.pdf
Lorenzo, M. (2011). Organización de centros educativos. Modelos emergentes. Madrid: La Muralla.
OECD (2017): The OECD Handbook for Innovative Learning Environments. Traducció en català disponible en: https://drive.google.com/file/d/1r4mZPBDHPbBNbhLM6nrXTYzgM4JtYlub/view
Rist, R. (1991). Sobre la comprensión del proceso de escolarización: aportaciones de la teoría del etiquetado. Dins: Fernández, M. (comp.) Sociología de la educación. Textos fundamentales. (pp.615-627). Barcelona: Ariel.
Santos, M. (2000). La escuela que aprende. Madrid: Morata.
Solís G., P, González B., i V (2017) El efecto Pigmalión en la práctica docente. Publicaciones Didacticas. Nº 83. Recuperat de: http://www.sedcaldas.gov.co/alianza/images/Archivos_pesados/2018/el%20efecto%
20pigmalion%20en%20la%20practica%20docente.pdf
Taberner, J. (1999). Sociología y Educación. Barcelona: Tecnos.
Tarabini, A. (2012). Sociologia del curriculum i la praxi educativa. Dins Rotger. J.M. (coord.) Sociologia de l’educació per a professorat d’educació secundaria (pp. 289-315) Barcelona: El Roure.
UNESCOCAT. Educació 2030. Declaració d’Incheon i marc d’acció per a la implementació de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4. Centre UNESCO de Catalunya, 2018.
Websites
Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. Generalitat de Catalunya. http://csda.gencat.cat/ca/
Departament d'Educació. Generalitat de Catalunya. http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament
Fundació Jaume Bofill. https://www.fbofill.cat/
Instituto Nacional de Evaluación Educativa. Ministerio de Educación y Formación Profesional. http://www.educacionyfp.gob.es/inee/portada.html
Ministerio de Educación y Formación Profesional. https://www.educacionyfp.gob.es/portada.html
No es requereix.
La informació sobre els idiomes d’impartició de la docència es pot consultar a l’apartat de CONTINGUTS de la guia.