Logo UAB

Educació amb les persones adultes

Codi: 101673 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500260 Educació social OB 3

Professor/a de contacte

Nom:
Josep Lluis Rodríguez Bosch
Correu electrònic:
joseplluis.rodriguez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

És recomanable revisar l'assignatura Antropologia i Filosofia de l'Educació (2n curs).


Objectius

  1. Adquirir un marc teòric específic i ampli que permeti analitzar el context en el qual l'educador/a social realitzarà la seva activitat professional; així com entendre, interpretar i valorar críticament les relacions existents entre l'educació de les persones adultes i la societat actual des d'una perspectiva social.
  2. Atènyer les competències i continguts específics a través de l'assignatura per assolir les habilitats suficients per al desenvolupament del perfil professional del futur educador/a social.
  3. Analitzar i reflexionar sobre la pròpia tasca professional; com també relacionar i vincular els fets socials més rellevants amb l'àmbit socioeducatiu des d'una aproximació crítica i normativa.

Competències

  • Acompanyar les persones en els seus processos de creixement i emancipació.
  • Contextualitzar l'acció socioeducativa en funció dels diferents paradigmes teòrics que han elaborat les ciències de l'educació i en funció del context socio-històric dels individus, grups i institucions.
  • Dissenyar de manera articulada plans, programes, projectes, activitats i tasques en diversos contextos socioeducatius.
  • Dominar els coneixements teòrics i aplicats de les diferents Ciències de l'Educació que li permetin desenvolupar la capacitat d'anàlisi i observació de la realitat social i educativa.
  • Gestionar la informació relativa a l'àmbit professional per a la presa de decisions i l'elaboració d'informes.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat. 
  • Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.
  • Participar en els debats teòrics que afecten la professió i que afecten els diferents àmbits d'actuació.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar les particularitats psicosocials de les persones adultes que condicionen els objectius i mètodes dels programes d'educació d'adults.
  2. Analitzar les particularitats psicosocials de les persones adultes que condicionen les estratègies didàctiques específiques.
  3. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  4. Contextualitzar l'acció socioeducativa segons els diferents models i teories de l'educació d'adults.
  5. Conèixer els models i sistemes d'educació de persones adultes.
  6. Conèixer la legislació i polítiques educatives en la formació de persones adultes.
  7. Conèixer les teories i models d'aprenentatge de les persones adultes.
  8. Demostrar coneixements teòrics, filosòfics, psicològics i sociològics aplicats, didàctics, de l'Educació de persones Adultes.
  9. Demostrar els coneixements necessaris de Didàctica i principis de programació i planificació en Formació de Persones Adultes.
  10. Demostrar la capacitat per al treball en equip, el compromís individual i col·lectiu envers la tasca a realitzar.
  11. Detectar necessitats formatives de la població adulta en la societat de la informació.
  12. Elaborar materials didàctics específics i adequats a les diferents modalitats i suports, presencials i virtuals.
  13. Elaborar materials i recursos didàctics per a col·lectius específics de persones adultes.
  14. Establir els principis i bases metodològiques pròpies dels processos d'ensenyament - aprenentatge amb persones adultes.
  15. Gestionar la informació relativa a l'educació d'adults per a la presa de decisions.
  16. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  17. Mantenir una actitud radical i crítica d'observança envers les situacions de desigualtat per raó de pobresa, gènere, ètnia i / o procedència i orientació sexual i procedir a la seva anàlisi, denúncia i transformació d'aquestes mateixes desigualtats en oportunitats.
  18. Participar en seminaris, jornades, congressos, simposiums.

Continguts

  1. Fonaments històrics, filosòfics i sociològics de l'educació de persones adultes.
  2. Teories i models d'ensenyament i aprenentatge de les persones adultes.
  3. Legislació educativa en formació de persones adultes. Polítiques educatives en educació de persones adultes.
  4. Models i sistemes d'educació de persones adultes: escola, entorn i xarxes socials.
  5. Necessitats formatives de la població adulta a la societat de la informació. Nous col·lectius, nous perfils, joves, dones i minories.
  6. Oferta formativa: plans i programes de formació de persones adultes.

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Activitat presencial en Gran grup 30 1,2 2, 1, 4, 10, 9, 8, 14, 11, 17, 15, 18, 13, 6, 7
Activitat presencial en Seminaris 15 0,6 2, 1, 4, 9, 8, 14, 11, 15, 12, 13, 6, 5, 7
Tipus: Supervisades      
Activitat supervisada 30 1,2 2, 1, 4, 10, 9, 8, 11, 17, 15, 12, 13, 6, 5, 7
Tipus: Autònomes      
Activitat autònoma 75 3 2, 1, 4, 9, 11, 12, 13, 6, 5, 7

Totes les tasques d'aquesta assignatura segueixen 3 parts: activitat autònoma, activitat dirigida (Gran grup i Seminaris) i activitat supervisada. Totes aquestes parts, bo i els canvis que puguin adequar-se, volen explicitar la perspectiva de gènere. Endemés, s'haurà de destinar 15 minuts d'alguna sessió a respondre les enquestes d'avaluació.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Avaluació continuada a partir de les evidències en els treballs pràctics (1a part: individual i/o grupal) 30% 0 0 3, 2, 1, 4, 9, 8, 14, 11, 16, 15, 18, 12, 13, 6, 5, 7
Avaluació continuada a partir de les evidències en els treballs pràctics (2a part: individual i/o grupal) 20% 0 0 3, 2, 1, 4, 9, 8, 14, 11, 16, 15, 18, 12, 13, 6, 5, 7
Exercici individual 50% 0 0 3, 2, 1, 4, 10, 9, 8, 14, 11, 16, 17, 15, 18, 12, 13, 6, 5, 7

'avaluació de l'assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats que es
mostren en la graella que hi ha a continuació.

AVALUACIÓ CONTINUADA

Aquesta avaluació es realitzarà, durant tot el quadrimestre, a través de les activitats avaluadores que figuren en aquest apartat.
Per superar l'assignatura, cal tenir una mitjana aritmètica mínima de 5. Una puntuació que sorgeix del càlcul entre les tres seccions. Ara bé, aquest càlcul prèviament requereix d'una nota mínima de 4 en l'exercici individual (examen escrit). En cas de suspendre la matèria, existeix la possibilitat de recuperar l'assignatura, amb el benentès que es disposi d'una mitjana aritmètica mínima de 3,5 i haver entregat un 66% de les activitats totals, a través d'un nou exercici individual. En cas satisfactori, la nota màxima d'aquesta recuperació sols podrà ser un aprovat (de 5 a 6,9). Per últim, repetir l'assignatura suposa acceptar una única avaluació de síntesi final.

A continuació, i de manera provisional, s'esmenten les dates d'avaluació: exercici individual (19/06/2025) i recuperació (03/07/2025).

 

AVALUACIÓ ÚNICA

Aquesta avaluació implica que l'alumnat concentra el lliurament de totes les evidències en la data de l'exercici individual, esmentada anteriorment. Per descomptat, el pes i l'exigència de cada evidència és idèntic al de l'avaluació continuada. I referent a la superació, recuperació, revisió i repetició de l'assignatura, també segueixen el mateix procediment que en l'avaluació continuada.

Per a més claredat, novament, s'esmenten les dates orientatives d'avaluació: exercici individual i lliuraments (19/06/2025) i recuperació (03/07/2025).

 

RETORN

Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats, en un màxim de 20 dies hàbils del calendari acadèmic, es lliuraran a l'alumnat mitjançant la publicació dels resultats a l'aula o al Campus Virtual.

 

DOMINI LINGÜÍSTIC

En aquest apartat, pren també valor: la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació en totes les activitats (individuals i/o grupals). Endemés, cal expressar-se amb fluïdesa, correcció i mostrar domini en la comprensió dels textos acadèmics. En aquest sentit, una activitat pot ser retornada (no avaluada), o suspesa, si el professor considera que no compleix aquest massiu. Al seu torn, cal escriure correctament les fonts, les notes, les citacions textuals i les referències bibliogràfiques seguint la normativa APA.

 

PROHIBICIONS

Es recorda que no està permès copiar, ni plagiar, en la redacció de cap activitat (normativa aprovada per la Comissió d'Ordenació Acadèmica de Graus i Màsters: criteris i pautes generals d'avaluació de la Facultat de Ciències de l'Educació, a 28 de maig de 2015; i modificat per la Junta de Facultat, a 6 d'abril de 2017). Per a més informació (http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html). Així doncs, qualsevol intent (s'usarà l'URKUND com a eina antiplagi) significarà suspendre l'assignatura sense opció de recuperació. Unes actituds que no són compatibles amb el codi deontològic de la professió educativa. A saber: escolta activa, respecte, participació, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat, argumentació, ús adequat del telèfon mòbil i altres ginys tecnològics, etc.


Bibliografia

collTEMA 1
Botkin, J.W. (1979). Aprender, horizonte sin límite. Ed. Santillna. Aula XXI. Madrid.
Faure, E. (1973). Aprender a ser. Alianza Universidad. Unesco. Madrid.
Flecha, R. (1990). Educación de las personas adultas. Ed. El Roure. Barcelona.
Formariz (coord), Ayuste, Casamitjana, Ferrer, Massot, (2009), La formació bàsica de persones adultes:
imaginari social, aproximació teòrica, organització democràtica. ICE. Universitat de Barcelona.
Garcia Carrasco (1997) Educación de adultos. Ariel educación. Barcelona
Garcia Carrasco, J. (1991). La educación básica de adultos. Ed. CEAC. Barcelona.
Lengrand, P. (1973). Introducción a la educación permanente. Ed. Teide./Unesco. Barcelona.
Lowe, J. (1976). La educación de adultos. Ed. Sígueme./Unesco. Salamanca.
Lowe, J. (1978). La educación de adultos. Perspectivas mundiales. Ed. Sígueme/Unesco. Salamanca.
LUDoJOSKI, R. (1972). Andragogía o educación del adulto. Ed. Guadalupe. Buenos Aires.
MEC. (1986). Libro Blanco de la Educación de adultos. Direcció gral. Promoción Educativa. Madrid.
Schwartz, B. (1976). Proyecto de educación permanente. Publicaciones ICCE. Madrid.
OCDE /MECD (2003). Más allá de la retórica: políticas y prácticas de la educación de adultos.
UNESCO (1976) Recomendación relativa al desarrollo de la educación de adultos. ((Nairobi).
UNESCO (1997) Agenda para el futuro. (Hamburgo)
UNESCO (1990). Declaració mundial sobre educació per a tothom. (Jomtiem-Tailandia). Centre Unesco de
Catalunya. Barcelona.
TEMA 2
Camps, V. (1988). Ética, retórica y política. Ed. alianza Universidad. Madrid.
Camps, V. (1990). Virtudes públicas. Ed. Espasa Calpe. Madrid
Cortina, A. (1994)La ética de la sociedad civil. Anaya. Madrid
Freire, P. (1970) Pedagogía del oprimido. S. XXI. Madrid
Freire, p. (1990) La naturaleza política de la educación. Paidós, Barcelona
Educació amb les persones adultes   2011 - 2012
5Freire, P. (1993). Pedagogía de la esperanza. Siglo XXI editores. Madrid.
Fullat, O. (1990). Paideusis. Publicacions de la UAB.
Marx, K. I Engels, F. (1978). Textos sobre educación y Enseñanza. Alberto Corazón editor. Madrid.
Mate, Reyes () Religión y laicidad. CSIC.
Mounier, E. (1990). ¿Qué es el personalismo? Ed. Sígueme. Salamanca; en GARCIA LOPEZ, R. (1991).
Mounier. E. Vida y obras, bibliografía y textos. Ed. Dykinson. Madrid.
Muguerza, Javier () Verdad, consenso y tolerancia: la incomodidad del lugar del otro. UNED
TEMA 3
Appel, M., Beane, JA. (1997). Escuelas democràticas. Morata. MAdrid
Ayuste, A., Flecha, R., López Palma, F. I Lleras, J. (1994). Planteamientos de la pedagogía crítica. Comunicar
y transformar. Ed. Graó. Barcelona.
Beck,U. 1998. ¿Qué es la globalización?. Barcelona: Paidós.
Beck ,U.; Giddens, A.; Lash, S. 1997. Modernidad Reflexiva. Barcelona: Península.
Beck. U. (1998) Sociedaddel riesgo. Paidós Bàsica. Barcelona
Butler, J. I Alt. (2001) Mujeres y transformaciones sociales. El Roure. Barcelona
Flecha, R. (1990). La nueva desigualdad cultural. Ed. El Roure. Barcelona.
Bernstein, B. 1990. Poder, educación y conciencia. So. transmisión cultural. Barcelona: El Roure.
Bernstein,B. 1988. Clases, códigos y control. Madrid: Akal.
Elboj, C. Puigdellivol, I., Soler, M., Valls, R. (2002) Comunidades de aprendizaje. Transformar la educación.
Graó. barcelona
Freire, P. (1987). L'educació com a pràctica de la llibertat. Eumo editorial. Vic.
Freire, P (2004). Pedagogía de l'autonomía. Siblo XXI. Sao Paulo. Brasil
Freire, O. (1970). Pedagogia del oprimido. Tierra Nueva. Montevideo
Giroux, H.A. (1992). Más allá de las teorías de la reproducción, en GIROUX i FLECHA Igualdad educativa y
diferencia cultural. Ed. El Roure. Barcelona.
Giroux, HA. (2001) Cultura, política y práctica educativa. Graó. Barcelona
Gras, A. (1976). Textos fundamentales de Sociología de la Educación. Ed. Narcea. Madrid.
janne, H. (1976). Fundamentos teóricos de la educación permanente: enfoque sociológico, en DAVE,
Fundamentos de la educación permanente. Ed. Santillana/Unesco. Madrid..
Jarvis, P. (1989). Sociología de la educación continua y de adultos. Ed. El Roure. Barcelona.
Mclaren, P (1997) P. Pedagogia crítica y cultura depredadora. Paidos educador. Barcelona
Ramonet, I. ( 1998) Pensamiento crítico vs. Pensamiento único. Temas de debate. Madrid
TEMA 4
Educació amb les persones adultes   2011 - 2012
6TEMA 4
Amat, O, Pineda, P. (1996) Aprendre a ensenyar. Edicions gestió 2000, SA. UAB
Broquett, G. Hiemstra, R. (1993) El aprendizaje autodirigido en la educación de adultos. Paidós educador.
Barcelona
Cabello MJ. ( 1997) Didáctica y educación de adultos. Ediciones Aljibe.. Málaga
Claxton, c (2000) Aprender. El reto del aprendizaje continuo. Paidós.
Erikson, E.H. (1981). La adultez. Fondo de Cultura Económica. Mexico.
Ferrández, A, Puente, M. (1991). Educación de las personas adultas. Macrodidáctica (volumen 1). Ed.
Diagrama. Madrid.
Ferrández, A., Puente, M. (1992). Educación de las personas adultas. Psicopedagogía y microdidáctica (
volumen 2). Ed. Diagrama. Madrid.
Ferrández, A., Gairín, J., Tejada, J. (1990). El proceso de aprendizaje en el adulto. Ed. Universidad Popular de
Zaragoza. Zaragoza.
Flecha (1997) Compartiendo palabras. El aprendizaje de las personas adultas a través del diàlogo. Paidós.
Barcelona
Garcia Magruga, J.A., Carretero, M. (1985). La inteligencia en la vida adulta, en Carretero, Palacios ,
Marchesi, Psicología evolutiva-3. Adolescencia, madurez y senectud. Alianza psicología. Madrid.
Hautecoeur, J.P. (1992). Alpha-92. Estrategias de alfabetización. MEC7UNESCO. Madrid.
Holec, H. (1979). Autonomie et aprendissaje des langues etrangeres. Hatier. Strasbourg. France.
Kidd, J. (1973). Cómo aprenden los adultos. Ed. Ateneo. Buenos Aires.
Kozol, J. (1990). Analfabetos USA. Ed. El Roure. Barcelona.
Léon, A. (1973). Psicopedagogía de los adultos. Ed. Siglo XXI. Madrid.
Marzo, A., Figueras, J.M. (1990). Educación de adultos. Ed. Horsori. ICE. Barcelona.
Medina, O. ( 1997) Modelos de educación de personas adultas. El Roure, Barcelona
Nickerson, R.S., Perkings, D.N. I Smith, E.E. (1987). Enseñar a pensar. Ed. Paidós/MEC. Barcelona.
Nisbet, J., Shucksmith, J. (1987). Estrategias de aprendizaje. Ed. Santillana. Aula XXI. Madrid.
Ramírez, J.D., De La Mata, M.L., Cubero, M., Sánchez, J.M., Santamaría, A. (1989). Educación y procesos
cognitivos. Una aproximación sociocultural. Ed. Junta de Andalucía. Sevilla.
Raths, E. (1988). Cómo enseñar a pensar. Teoría y aplicación. Ed. Paidós/estudio. Barcelona.
Rodríguez, M. (1997). Hacia una didáctica crítica. Ed. La muralla. Madrid
Tennant, M. (1991). Adultez y aprendizaje. Enfoques psicológicos. Ed. El Roure. Barcelona.
TEMA 5
Durkheim. E. (1982) Historia de la educación y de las doctrinas pedagógicas. Ed. La Piqueta. Madrid
Flecha, R. López Palma, F., Saco, R. (1988). Dos siglos de educación de adultos. Ed. El Roure. Barcelona
Educació amb les persones adultes   2011 - 2012
7Paz, X. (1986). La educación de adultos en España; una aproximación històrica hasta 1980. en Puente, JM et.
al. Perspectivas para la educación de adultos. Ed. Humanitas. Barcelona.
Sala, M. et al. (1975). Una educación permanente para adultos. Ed. Marsiega. Madrid.
TEMA 6
DIÀLOGOS (2003) Principios, declaraciones y marco normativo. (volum I). Ed. Diàlogos: 
dialogosxativa@terra.es
GENERALITAT DE CATALUNYA (1991). Llei de Formació d'Adults de Catalunya. Departament de Benestar
social.
GENERALITAT DE CATALUNYA (1998). Currículum de l'Educació secundària Departament de Benestar
social.
MEC (1990). LOGSE. Capítulo tercero. De la educación de las personas adultas.
TEMES 7 i 8
BOE (1993). Acuerdo nacional de formación continua. Núm. 59.7555
Cortina, A. (2002). Por una ética del consumo. Taurus. madrid
Flecha, R., González, F., Guiu, J., López Palma,F.,IRecasens, J. (1993). Estudi sobre l'analfabetisme
funcional a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social.
Gelpi, E. (1990). Educación Permanente. Problemas laborales y perspectivas educativas. Ed. Popular. OEI.
Quinto Centenario. Madrid.
Jover, D. (1990). La formación ocupacional para la inserción. Ed. Popular./MEC. Madrid.
MEC (1988). Proyecto para la reforma de la educación Técnico-profesional. Madrid.
Planas, J. (1993). L'educació per a l'activitat professional. Jornada: L'educació dels ciutadans en la
construcció d'Europa. Consell Escolar de Catalunya. Girona.
Willis, P. (1988).Aprendiendo a trabajar. Akal: Madrid
TEMA 9
Cabello. J. (1997) Didáctica y educación de personas adultas. Propuestas paraeldesarrollo curricular. Aljibe.
Málaga
Coll, C. (1992). Psicología y currículum. Ed. Paidós. Barcelona.
Ferrández, A., Sarramona, J., Tarín, L. (1977). Tecnología didáctica. Ed. CEAC. Barcelona.
Sarramona, J. (1982). Principios que justifican la metodología no formal en educación de adultos. EDUCAR-1.
UAB
Sarramona, J. (1990). Tecnología educativa. Una valoración crítica. Ed. CEAC. Barcelona.
Stenhouse, L. (1987). Investigación y desarrollo del currículum. Ed. Morata. Madrid.
TEMA 10
Apple, M. Maestros y textos. Paidós-MEC: Madrid, 1987.
Educació amb les persones adultes   2011 - 2012
8Giroux, H.A. (1990). Los profesores como intelectuales. Hacia una pedagogía crítica del aprendizaje. Ed.
Paidós/MEC. Barcelona.
Giroux, HA (1997) Cruzando límites. Trabajadores culturales y políticas educativas. Paidós. Barcelona

Arendt, H. (2009). La condició humana. Barcelona: Empúries.

Bauman, Z. (2007). Els reptes de l'educació en la modernitat líquida. Barcelona: Arcàdia.

Bowen, J. (1985). Historia de la educación occidental (3 volums). Barcelona: Herder.

Coll, C. i Albaigés, B. (2021). L´estat de l´educació a Catalunya. Anuari 2020. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Dalmau, O. (2018). Formación y desarrollo del talento. Una experiencia innovadora en organizaciones de salud. Manresa: Fundació Universitària del Bages.

Drouin-Hans, A.-M. (2008). Relativisme et éducation. París: L'Harmattan.

Duch. L. (1997). La educación y la crisis de la modernidad. Barcelona: Paidós.

Escolano, A. (1984). Historia de la educación (2 volums). Madrid: Anaya.

Freire, P. (1970). Pedagogía del oprimido. Madrid: Siglo XXI.

Fullat, O. (1992). Filosofías de la educación. Paideia. Barcelona: Ceac.

Luzuriaga, L. (1980). Historia de la educación y de la pedagogía. Buenos Aires: Losada.

Mèlich, J.-C. (2023). La fragilitat del  món. Assaig sobre un temps precari. Barcelona: Tusquets.

Nussbaum, M. C. (2005). El cultivo de la humanidad. Barcelona: Paidós.

Pérez, M. P. (2014). Cómo detectar las necesidades de intervención socioeducativa. Madrid: Narcea.

Reig, D. i Vílchez, L. F. (2013). Los jóvenes en la era de la hiperconectividad: tendencias, claves y miradas. Madrid: Fundación Telefónica & Fundación Encuentro.

Santoni, A. (1981). Historia social de la educación. Barcelona: Reforma de la escuela.

Steiner, G. i Ladjali, C. (2005). Elogio de la transmisión. Maestro y alumno. Madrid: Siruela.

Van Manen, M. (1998). El tacto en la enseñanza. Hacia una pedagogía de la sensibilidad. Barcelona: Paidós.

 

Webs d'interès

-Els reptes de l'educació permanent de persones adultes al segle XXI (https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6820705).

-Informe sobre exclusión y desarollo social en España. FOESSA (https://www.foessa.es/main-files/uploads/sites/16/2019/06/Informe-FOESSA-2019_web-completo.pdf).

-Libro blanco del e-learning (https://librosblancos.es/docs/libro_blanco_web.pdf).


Programari

Aquesta assignatura no usa cap tipus de programari tecnològic.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 311 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 312 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 3 Català segon quadrimestre matí-mixt