Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500249 Traducció i Interpretació | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
L'estudiant ha de saber:
La funció d’aquesta assignatura és iniciar l’estudiant en la resolució de problemes de traducció de textos no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus (narratius, descriptius, conceptuals, argumentatius i instructius). En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç de:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Realització de tasques de traducció | 44 | 1,76 | 1, 4, 5, 8, 12, 13, 14, 19, 20, 21, 22 |
Resolució de problemes | 14 | 0,56 | 13, 14, 20, 21, 22 |
Tipus: Supervisades | |||
Revisió de traduccions corregides | 15 | 0,6 | 13, 14, 20, 21, 22 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca de documentació | 13 | 0,52 | 2, 7, 15, 16 |
Preparació de traduccions i treballs | 45,5 | 1,82 | 1, 4, 8, 11, 12, 13, 14, 19, 20, 21, 22 |
S’alternaran les següents metodologies:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Anàlisi crítica de diverses traduccions | 15% | 2 | 0,08 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 20, 21, 22 |
Informe sobre una lectura o activitat | 10% | 3 | 0,12 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 14, 15, 16, 17, 18 |
Projecte de traducció cooperativa | 25% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Projecte de traducció en grup | 25% | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Treball teòric i de reflexió sobre temes traductològics | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 21 |
En començar l'assignatura, el docent concretarà les activitats avaluatives i els terminis pertinents en un document accessible des del campus virtual.
Possibles activitats d’avaluació
Normes de presentació dels treballs
Tota activitat avaluable ha de tenir el nom i cognoms de l’estudiant o estudiants que l'hagin realitzada, el nom del docent, el de l'assignatura i el curs acadèmic.
Els treballs i la carpeta de l'estudiant s’han de lliurar ens els terminis establerts per a poder ser avaluats.
Si no s'especifica el contrari, cal lliurar els treballs en format de text editable (DOC o ODT).
No es permet l'ús de programari de traducció automàtica ni d’intel·ligència artificial llevat que s’especifiqui el contrari.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el docent i l’estudiant.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més. En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació no pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Avaluació continuada
L’estudiant ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats es detallaran al document “programa de l'assignatura”, com s'ha indicat més amunt.
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu avaluació única en els termes establerts en la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI. L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el termini establert per la Facultat i enviar-ne una còpia al docent responsable de l’assignatura perquè en tingui constància. L’avaluació única es farà presencialment en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. Gestió Acadèmica publicarà la data i hora al web de la Facultat. El dia de l’avaluació única el docent sol·licitarà la identificació de l’estudiant, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI/NIE o passaport).
L’avaluació única inclourà un mínim de tres activitats d’avaluació de dues tipologies diferents, segons indica la normativa. Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura (segons escaigui) són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada (vegeu més amunt).
A. Obres de consulta
-Bassols, M. M.; Torrent, A. M. (1996). Models textuals. Teoria i pràctica. Vic: Eumo.
-Castellà, J. M. (1992). De la frase al text. Teories de l’ús lingüístic. Barcelona: Empúries.
-De Beaugrande, R.-A.; Dressler, W. U. (1997). Einführung in die Textlinguistik. Tübingen: Niemeyer. [Introducción a la lingüística del texto. Trad. S. Bonilla. Barcelona: Ariel, 1997.]
-Elena García, P. (1990). Aspectos teóricos y prácticos de la traducción (alemán-español). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.
-Hönig, H. G.; Kußmaul, P. (1991). Strategie der Übersetzung. Ein Lehr- und Arbeitsbuch. Tübingen: Gunter Narr.
-Pinto, M.; Cordón, J. A. (eds.). (1999). Técnicas documentales aplicadas a la traducción. Madrid: Síntesis.
-Snell-Hornby, M.; Hönig, H. G.; Kussmaul, P.; Schmitt, P. A. (eds.). (1998) Handbuch Translation. Tübingen: Stauffenburg.
B. Diccionaris
B.1. Diccionaris de la llengua alemanya
-Agricola, E. (ed.) (1988). Wörter und Wendungen: Wörterbuch zum deutschen Sprachgebrauch. Leipzig: Enzyklopädie.
-Carstensen, B. (1986). Beim Wort genommen. Bemerkenswertes in der deutschen Gegenwartssprache. Tübingen: Gunter Narr.
-Das große Wörterbuch der deutschen Sprache in sechs Bänden (1976-1981). Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
-Der große Duden in 10 Bänden (1972). Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
-Deutsches Universalwörterbuch (1989). Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
-Frey, C. et al. (1983). Deutsche Sprichwörter für Ausländer. Eine Auswahl mit Beispielen. Leipzig: Enzyklopädie.
-Heinemann, M. (1989). Kleines Wörterbuch der Jugendsprache. Leipzig: Biliographisches Institut.
-Hermann, U. (1978). Knaurs Fremdwörter-Lexikon. München: Droemer Knaur.
-Küpper, H. (1990). Pons-Wörterbuch der deutschen Umgangssprache. Stuttgart: Klett.
-Langenscheidts Großwörterbuch Deutsch als Fremdsprache. (1997). Berlin, etc.: Langenscheidt.
-Röhrich, L. (1979). Lexikon der sprichwörtlichen Redensarten. Freiburg i. B.: Herder.
-Wahrig, G. (1990). Deutsches Wörterbuch. Gütersloh: Bertelsmann.
B.2 Diccionaris i manuals de la llengua castellana
Arroyo, G.; Garrido, F.C. (1997). Libro de estilo universitario. Madrid: Acento.
Casares, J. (1979). Diccionario ideológico de la lengua española. 2ª ed. puesta al día. Barcelona: Gustavo Gili.
Corripio, F. (1961). Incorrecciones, dudas y normas gramaticales. Barcelona: Larousse-Planeta.
Corripio, F. (1996). Diccionario de ideas afines. Barcelona : Herder.
Diccionario de la lengua española. (1992). 21ª ed. 2 vols. Madrid: Real Academia Española.
Diccionario temático de la lengua española. (1975). Barcelona: Biblograf.
Gómez Torrego, L. (1989). Manual del español correcto. 2 vols. Madrid: Arco.
Gran diccionario de sinónimos y antónimos. (1991). Madrid: Espasa-Calpe.
Marsá, F. (1986). Diccionario normativo y guía práctica de la lengua española. Barcelona: Ariel.
Martínez de Sousa, J. (2000). Manual de estilo de la lengua española. Gijón: Trea.
Méndez, R. (1997). Del concepto a la palabra. Diccionario temático. Madrid: Temas de Hoy.
Moliner, M. (1998). Diccionario de uso del español. 2ª ed. revisada. Madrid: Gredos.
Seco, M. (1961). Diccionario de dudasde la lengua española. Madrid: Aguilar.
Seco, M.; Andrés, O.; Ramos, G. (1999).Diccionario del español actual. Madrid: Aguilar.
B.3. Diccionaris bilingües
Beinhauer, W. (1978). Stilistisch-phraseologisches Wörterbuch Deutsch-Spanisch. München: Max Hueber.
Pons Großwörterbuch für Experten und Universität. Spanisch-Deutsch. Deutsch-Spanisch. (2001). Stuttgart, Düsseldorf, Leipzig: Klett.
Seca, J.; Wimmer, S. (2013) Das kannst du laut sagen. 1000 expresiones en alemán para hablar como un nativo. Barcelona: Pons.
Slaby, R.; Grossmann, R. (1994). Wörterbuch der spanischen und deutschen Sprache. 4ª ed. revisada. Barcelona: Herder.
C. Recursos digitals
C.1. Diccionaris, glossaris, gramàtiques
-Diccionari d’ús de la llengua alemanya: http://wortschatz.uni-leipzig.de
-Diccionari alemany de modismes i frases fetes: http://www.redensarten-index.de/suche.php
Diccionari de la llengua espanyola: http://www.rae.es
-Diccionari alemany-espanyol: http://www.pons.eu
-Reculls de diccionaris: http://yourdictionary.com
http://www.lexikon.ch/thesauri/index.php
http://www.techwriter.de/ue-portal/woerterb/
C.2. Directoris de recursos
-Schopp, J. F. Links für TranslatorInnen (http://www.uta.fi/~trjusc/translnk.htm)
Llevat que s'indiqui el contrari, no es permet fer servir motors de traducció automàtica ni programari d'intel·ligència artificial.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |