Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500249 Traducció i Interpretació | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
En iniciar l’assignatura l’estudiant serà capaç de:
- Demostrar que posseeix coneixements sobre els principis metodològics que regeixen la traducció, els aspectes professionals i instrumentals, i els problemes de contrastivitat de la combinació lingüística.
- Aplicar aquests coneixements per resoldre problemes de traducció de gèneres especialitzats econòmics, administratius i jurídics senzills.
- Integrar coneixements per emetre judicis sobre qüestions relacionades amb la traducció de gèneres especialitzats econòmics, administratius i jurídics senzills.
- Transmetre informació, idees, problemes i solucions relatius a la traducció de gèneres especialitzats econòmics, administratius i jurídics senzills
La funció de l’assignatura és desenvolupar la capacitat de resolució de problemes de traducció de textos jurídics i financers de diversos gèneres.
En acabar l’assignatura, l’estudiant serà capaç de:
• Demostrar que posseeix coneixements i compren els principis metodològics que regeixen la traducció jurídica i financera, els aspectes professionals i instrumentals i els problemes de contrastivitat de la combinació lingüística.
• Aplicar aquests coneixements per resoldre problemes de traducció de textos jurídics i financers.
• Integrar coneixements per emetre judicis sobre qüestions relacionades amb la traducció jurídica i financera.
• Transmetre informació, idees, problemes i solucions relatius a la traducció jurídica i financera.
• Aplicar les seves competències per poder emprendre, amb un alt grau d’autonomia, estudis posteriors per a l’especialització professional en traducció jurídica i financera.
• Dret comparat de les famílies jurídiques de la combinació lingüística (B-A).
• Fonts primàries del dret de la combinació lingüística.
• Conceptes bàsics de l’àmbit financer.
• Perfils laborals de la traducció jurídica i financera en la combinació lingüística (traductor jurat, traductor judicial, traductor jurídic), associacions professionals i altres aspectes del sector.
• Resolució de problemes de traducció de gèneres jurídics del Dret de societats com ara estatuts, escriptures de constitució, actes de junta, etc.
• Resolució de problemes de traducció de gèneres jurídics del Dret processal com ara sentències i altres documents judicials, etc.
• Resolució de problemes de traducció de gèneres financers com ara fulletons publicitaris d’empreses de fons d’inversió, informes d’auditoria, comptes anuals, articles de premsa especialitzada, etc.
• Ús de les eines tecnològiques i fonts de documentació específiques per la traducció jurídica. Ús de diccionaris, glossaris, bases de dades especialitzades i textos paral•lels adients per la traducció jurídica.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Realització d'activitats de traducció | 33 | 1,32 | 1, 3, 4, 2, 17, 7, 20, 11, 14, 13, 12, 6, 5, 15, 19, 16, 18, 9, 8, 10, 21 |
Resolució d'exercicis | 12 | 0,48 | 1, 3, 4, 2, 17, 7, 20, 11, 14, 13, 12, 6, 5, 15, 19, 16, 18, 9, 8, 10, 21 |
Tipus: Supervisades | |||
Debats i activitats de reflexió sobre aspectes rellevants de la traducció | 5 | 0,2 | 8, 10 |
Preparació de la carpeta de l'estudiant; preparació de traduccions i treballs | 10 | 0,4 | 1, 3, 4, 2, 17, 7, 20, 11, 14, 13, 12, 6, 5, 15, 19, 16, 18, 9, 8, 10, 21 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca de documentació | 30 | 1,2 | 2 |
Preparació d'exercicis | 8,5 | 0,34 | 1, 3, 4, 2, 17, 7, 20, 11, 14, 13, 12, 6, 5, 15, 19, 16, 18, 9, 8, 10, 21 |
Preparació de traduccions i treballs | 44 | 1,76 | 1, 3, 4, 2, 17, 7, 20, 11, 14, 13, 12, 6, 5, 15, 19, 16, 18, 9, 8, 10, 21 |
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Execució d'activitats de traducció de diferent gèneres textuals | 20% | 2 | 0,08 | 1, 3, 4, 2, 17, 7, 20, 11, 14, 13, 12, 6, 5, 15, 19, 16, 18, 9, 8, 10, 21 |
Execució d'activitats de traducció; carpeta de l'estudiant | 20% | 2 | 0,08 | 1, 3, 4, 2, 17, 7, 20, 11, 14, 13, 12, 6, 5, 15, 19, 16, 18, 9, 8, 10, 21 |
Participació | 30% | 2 | 0,08 | 1, 3, 4, 2, 17, 7, 20, 11, 14, 13, 12, 6, 5, 15, 19, 16, 18, 9, 8, 10, 21 |
Prova de traducció | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 4, 2, 7, 20, 13, 6, 5, 15, 19, 16, 18 |
Avaluació continuada
L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu avaluació única en els termes establerts en la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la facultat i enviar-ne una còpia al docent responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà presencialment en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió acadèmica publicarà la data i hora a la web de la facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI/NIE o passaport).
Activitats d’avaluació única
L’avaluació única inclourà un mínim de tres activitats d’avaluació d’almenys dues tipologies diferents, segons indica la normativa.
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura (segons escaigui) són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu més amunt en aquesta guia docent.
La professora ampliarà la bibliografia al campus virtual
ALCARAZ, E.; Hughes, B. (2002). El español jurídico . 1ª ed. Barcelona: Ariel.
ALCARAZ, E.; Campos, M. A.; Miguélez, C. (2001). El inglés jurídico norteamericano.
Barcelona: Ariel. (Ariel Derecho).
ALCARAZ, E.; Hugues, B. (2001). Diccionario de términos jurídicos. 6ª ed. Barcelona: Ariel.(Ariel Derecho).
ALCARAZ, E. (2004). “Anisomorfismo y lexicografía técnica” [en línea]. En: El español,
lengua de traducción: actas del II Congreso Internacional, Toledo 20-22 mayo 2004. [S.l.]:EsLetra. P. 201-220. URL:http://www.esletra.org/toledo/html/contribuciones/alcaraz.htm
[Última consulta: 31 de noviembre de 2008].
BEALE, H.; Hartkamp, A.; Kötz, H.; Tallon, D. (2002b). Contract law, cases, materials and text. Portland, Oregon: Hart Publishing.
BESTUE, C. (2008). “El método comparativo en la traducción de textos jurídicos. Úsese
con precaución”. En: Sendebar, Revista de la Facultad de Traducción y de Interpretación.Granada: Universidad de Granada, pp. 199-212.
BESTUE, C; Orozco, M. (2011). “La necesidad de la naturalidad en la reformulación en la ‘era de la automatización’ de las traducciones”. The Journal of Specialised Translation. Vol. 15, pp. 180-199.
BESTUE, C. (2013). Los contratos traducidos. Valencia: Tirant lo Blanch.
BESTUE, C. (2016). "EL Derecho comparado: nociones introductorias para la metodología de la traducción jurídica". En: Lucía Molina y Laura Santamaria (eds.), Traducción, interpretación y estudios interculturales. pp. 51-68. Granada: Comares.
BLACK, H.; Garner, B. (2004). Black’s law dictionary. 8ª edición. St. Paul: Thomson-West.
BORJA, A. (2000). El texto jurídico inglés y su traducción al español. Barcelona: Ariel.
BORJA, A. (2005a). “¿Es posible traducir realidades jurídicas? restricciones y prioridades
en la traducción de documentos desucesiones británicos al español”. En: E. Monzó
Nebot, A. Borja Albí (eds.). La traducción y la interpretación en las relaciones jurídicas
internacionale. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. (Estudis
sobre la traducció; 13).
BORJA, A. (2005b). “Organización del conocimiento para la traducción jurídica a través de
sistemas expertos basados en el concepto de género textual”. En: I. García Izquierdo
(ed.). El género textual y la traducción. reflexiones teóricas y aplicaciones pedagógicas. Bern [etc.]:Peter Lang, pp. 37-67.
BORJA, A. (2007). “Estrategias, materiales y recursos para la traducción jurídica. Tomos I y II. Castelló de la Plana: Edelsa. Ediciones de la Universitat Jaume I.
CABANELLAS, G.; Hoague, E. (1993). Diccionario jurídico. Argentina: Heliasta.
CABRÉ, T. (1993). “Los lenguajes de especialidad”. En: T. Cabré. La terminología. teoría,
metodología, aplicaciones . Barcelona: Antártida: Empuries, pp. 125-168.
CAO, D. (2007). Translating law. Clevedon [etc.]: Multilingual Matters. (Topics in
translation; 33).
DAVID, R.; Jauffret-Spinosi, C. (1992). Les grands systèmes de droit contemporains. 10e éd. Paris:
FERIA, M.; Escámez, S. (1997). “Dela terminología a la ideología: el papel del traductor de
textos jurídicos.” En: E. Morillas, J.P. Arias (eds.). El papel del traductor. Salamanca:
Ediciones Colegio de España, pp. 341-369.
FERIA, Manuel C. (ed.). (1999). Traducir para la justicia. Granada: Comares.
GAMBARO, A.; Sacco, R. (eds.). (2004). Sistemi Giuridici Comparati.2ª ed. Torino: Utet.
GODAYOL, P. (2006). “Apunt comparatiu sobre el dret de successions continental i
anglosaxó. El testament”. En: Monzó, E. (ed.). Les plomes de la justícia. La traducció al
català dels textos jurídics. Barcelona: Pòrtic, pp. 185-197.
GOTTI, M.; Sarcevic, S. (eds.). (2006). Insights into specialized translation. Bern: Peter Lang. (Linguistic insights; 46).
GREENSTEIN, R. (ed.). (2005). La langue, le discours et la culture en anglais du droit. Paris:Publications de la Sorbonne.
GROOT, G.R. (1988). “Problems of legal translation from the point of view of a
comparative lawyer”. En: P. Nekerman (ed.), pp.407-421.
HICKEY, L. (2004). “Translation: a study in grey”. En: L. Soto Váquez (ed.). Insights into
translation. A Coruña: [Universidade da Coruña], pp. 23-35.
HICKEY, L. (2005a). “Interpretación jurídica en el sector público de Gran Bretaña”. En:
E. Monzó, A. Borja (eds.). La traducción y la interpretación en las relaciones jurídicas
internacionales . Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 181-196.
HICKEY, L. (2005b). “Traducción jurídica: ¿cómo hacer que lo difícil sea tan fácil como lo
imposible?”. En: E. Monzó, A. Borja (eds.). La traducción y la interpretación en las relacionesjurídicas internacionales. Castelló de la Plana: Pubicacions de la Universitat Jaume I, pp.19-32.
HURTADO, A. (2001). Traducción y traductología. Introducción a la traductología. Madrid:Cátedra.
MAYORAL, R. (2000). “(Official)sworn translation andits functions”. En: Babel: Revue
Internationale de la Traduction, 46(4), pp. 300-331.
MAYORAL, R. (2003). Translating official documents. Manchester: St. Jerome.
MAYORAL, R. (2006). “Argumentos en contra de la literalidad en la traducción jurada”.
En: Butlletí De l'Associació De Traductors i Intèrprets Jurats, abril, pp.1-16.
MAYORAL, R. (2007a). “Specialised translation: a concept in need of revision”. Babel:
Revue Internationale de la Traduction, 53(1), pp. 48-55.
MAYORAL, R. (2007b). “Compararación de los contratos en inglés y en español como
ayuda al traductor” [en línea].Papers Lextra, 3, monográfico I Jornada de Dret i
Traducció, Ugarte, X. (ed.). URL: www.lextra.uji.es/papers/, pp. 55-61.
MELLINKOFF, D. (1994). The language of the law. 8th ed. Boston: Little, Brown
MONZÓ, E. (2002). La professió del traductor jurídic i jurat. descripció sociològica de la professió i anàlisi discursiva del transgènere. Universitat Jaume I, Castelló. [Texto inédito].
MORRIS, M. (1995). Translation and the law. Amsterdam, Philadelphia: John Benjamins.
OROZCO, M.; Sánchez, P. (2006). Didàctica i gestió de la terminologia jurídica. En: Papers Lextra, 2, Barcelona, Castelló, Vic, Institut Joan Lluís Vives, pp.11-27.
OROZCO, M. (2012). Metodología de la traducción directa inglés-español. Granada: Comares.
POMMER, S. E. (2008a). “No creativity in legal translation?”. En: Babel, 54(4), pp. 355-368.
POMMER, S. E. (2008b). “Translation as intercultural transfer: the case of law”. En:
RIBÓ, L. (1995). Diccionario de derecho. 2ª ed. Barcelona: Bosch.
SACCO, R. (1994). “La traduzione giuridica”. En: U. Scarpelli, P. di Lucia (eds.). Il
linguaggio del diritto. Milano: Lettere economia diritto. (Esedra; 15), pp. 475-490.
SACCO, R. (2001). “Il contratto nella prospettiva comparatistica”. En: Europa e Diritto
Privato, 3, pp. 479-488.
SACCO, R. (2002). Introduzione al Diritto Comparato. 4ª ed. Turín: UTET.
SANDRINI, P. (1996). “Comparative analysis of legal terms: equivalence revisited”. En:
C. Galinski, K. D. Schmitz (eds.). TKE’96: terminology and knowledge engineering:
proceedings Fourth International Congress on Terminology and Knowledge Enginnering, 26-28
August 1996, Vienna, Austria. Frankfurt: Indeks, pp. 342-351.
SANDRINI, P. (2006). “LSP translation and globalization”. En: M. Gotti, S. Sarcevic
(eds.). Insights into specialized translation. Bern: Peter Lang. ( Linguistic insights; 46), pp.
107-120.
SANTAMARIA, L. (2003). “Eines multidisciplinàries per a l'ensenyament de la traducció
anglès-català: la traducció dels contractes”. En: Revista de Llengua i Dret, 39, pp. 11-33.
SANTAMARIA, L. (2006a). “Els procedimients de traducció en els textos jurídics”. En: E.
Monzó (ed.). Les plomes de la justícia. La traducció al català dels textos jurídics. Barcelona:
Pòrtic, pp. 209-220.
SANTAMARIA, L. (2006b). “Términos frágiles y conceptos sólidos”. En:T.Cabré, C.
Bach y J. Martí (eds.). Terminología y derecho: complejidad de la comunicación
multlingüe. Barcelona: Iula, Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Sèrie
activitats 18), pp. 79-92.
SARCEVIC, S. (1997). New approach to Legal Translation. Kluwer Law International.
SARCEVIC, S. (2000). “Legal Translation and Translation Theory: a Received-oriented
approach. En: ASTTI/ETI. (ed.). Bern, pp. 329-347. URL:
http://www.tradulex.org/Actes2000/sarcevic.pdf
SORIANO, G. (2005). La traducción de expedientes de crisis matrimoniales entre España e Irlanda: un estudio jurídico-traductológico. Universidad de Granada. [Texto inédito].
VALPUESTA, E. (2008). Derecho para universitarios.Pamplona: Eunate.
ZWEIGERT, K.; Kötz, H. (1998). Introduction to comparative law. 3rd rev. ed. Oxford:
Clarendon Press.
ZWEIGERT, K.; Kötz, H. (2002). Introducción al derecho comparado. Revisión técnica A.Torres Estrada. México DF: Oxford University Press. (Estudios jurídicos).
No es fa servir cap.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |