Teoria de les relacions internacionals
Codi: 101089 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500259 Ciència política i gestió pública | OT | 3 |
| 2500259 Ciència política i gestió pública | OT | 4 |
| 2503778 Relacions Internacionals | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Oriol Costa Fernandez
- Correu electrònic:
- oriol.costa@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Els estudiants han de tenir coneixements previs bàsics de Relacions Internacionals.
Objectius
En aquesta assignatura volem adquirir coneixements sobre la teorització a les RRII: els seus conceptes, eines, història i ús pràctic. Volem fer-ho de manera reflexiva: també volem entendre la teorització com a produïda socialment i com a reflex de projectes intel·lectuals, culturals i sovint polítics. Finalment volem situar aquesta història en el marc dels debats teòrics i metodològics de les ciències socials.
Per això és necessari
a) Entendre què són i per a què serveixen les teories. Responem aquestes preguntes mitjançant definicions àmplies que poden abastar tot el que es percep com a teorització a les RRII, en lloc de proposar concepcions estretes sobre el que han de ser les teories.
b) Prendre'ns seriosament la història de la teorització i la història en la què té lloc la teorització. Es recordaran certs processos, esdeveniments i tendències històriques que han configurat les RRII al darrer segle i mig i als quals la teorització a RRII ha intentat respondre/pot remuntar-se. Pot ser útil alguna lectura addicional per part teva, si creus que se t'escapen les referències.
c) Familiaritzar-se mínimament amb el debat sobre com arribem a saber el què sabem. Els debats sobre epistemologia vinculen les tendències de teorització a RRII amb tendències més àmplies en ciències socials.
d) Ser capaç d'entendre i suar diversos, i de vegades contradictoris, mapes de la disciplina que redibuixen les línies divisòries entre les escoles de pensament, o que ofereixen diferents punts de vista sobre el significat d'aquestes divisions.
Objectius específics
1. Situar les teories de les relacions internacionals en els marcs més amplis de a) la història, b) la teorització en ciències socials i c) els debats epistemològics més bàsics.
2. Comprendre els conceptes de teoria (i metateoria), amb els seus matisos i complexitats, així com el seu ús a les Relacions Internacionals.
3. Dominar les escoles de pensament clau en teoria de les relacions internacionals. Per això: a) comprendrem com es presenten en la seva versió de manual; b) utilitzarem altres fonts no dissenyades per transmetre informació als alumnes, textos que han esdevingut fites clau en el desenvolupament de la teorització a RRII; c) donarem orientacions i explicacions bàsiques a classe; d) estudiarem l‟ús de les teories en casos del món real.
4. Traçar un mapa de les teories i comprendre les relacions entre elles i amb les diferents versions de cadascuna i de sí mateixes.
Competències
- Ciència política i gestió pública
- "Diferenciar les principals teories de la disciplina i els diferents camps; les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, així com el seu valor per a la pràctica professional mitjançant casos concrets."
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
- Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar autònomament.
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Relacions Internacionals
- Diferenciar les principals teories de les relacions internacionals i els seus diversos camps (teoria internacional, conflictes i seguretat, organitzacions internacionals, economia política internacional, etc.) per aplicar-los a la pràctica professional.
Resultats d'aprenentatge
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
- Descriure els principals elements que caracteritzen la societat internacional global (1945-2000).
- Descriure l'ordre internacional: anarquia versus ordre, societat d'estats i societat transnacional.
- Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
- Exposar les grans aproximacions a les relacions internacionals (realisme, transnacionalisme, estructuralisme).
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar autònomament.
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Utilitzar adequadament la teoria i els conceptes de les relacions internacionals (tradicions de pensament hobbesiana, grociana i kantiana).
- Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
- Valorar els aspectes distintius i instrumentals propis, des d'un enfocament conceptual i metodològic, específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
Continguts
Bloc I. Visió general, eines, conceptes bàsics
1. Teoria: per què. Cas pràctic: el naixement de les Relacions Internacionals, allò vist i allò no vist.
2. 2. Teoria: què. Tipus, funcions, canvi de teoria, canvi de teoria en ciències socials i relacions internacionals. Grans teories i teories intermèdies. Conceptes bàsics.
3. Mapes de teorització a RRII. Mapes clàssics (tradicions, debats) i una proposta més complexa.
Bloc II. Grans teories de les Relacions Internacionals. Ontologies atomístiques.
4. El realisme clàssic.
5. Realisme estructural i realisme neoclàssic.
6. Liberalisme. Idealisme, funcionalisme, transnacionalisme.
7. Neoinstitucionalisme i recuperació del liberalisme
Bloc II. Grans teories. Ontologies socials
8. Escola anglesa i societat internacional
9. Constructivisme. Constructivismes ontològic i epistemològic.
10. Marxisme, estructuralisme
11. Teoria crítica. Escola de Frankfurt i neogramscians.
12. Teoria feminista de les RRII
Bloc III. Teories sobre les teories
Part de les lliçons 11 i 12.
13. Postestructuralisme
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Practiques a l'aula avaluables: 2 sessions | 4 | 0,16 | |
| Seminaris a l'aula: 2 sessions | 6 | 0,24 | |
| Sessions magistrals amb ús de les TIC i debats 20 sessions | 40 | 1,6 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Avaluació/Evaluación: Bloc examen, treball final avaluació, i avaluació de recuperació | 7,5 | 0,3 | |
| Controls de lectura, comentaris de text, 3 pràctiques, tutories pels treballs, comentaris dels exàmens i dels treballs | 25 | 1 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball autònom de l'alumne (estudi i treball a casa i/o biblioteca) | 67,5 | 2,7 |
La dedicació de l’estudiant a l’assignatura es divideix en diversos tipus d’activitats que, en coherència, es materialitzen en diverses exigències i metodologies diferenciades. Es tracta d’una assignatura de 6 ECTS, per tant de 150 hores. Aquestes 150 hores es reparteixen en activitats articulades de la forma següent:
a) Presencials o dirigides (50 hores, 33,3 %)
Sessions magistrals amb ús de les TIC i debats : 20 sessions (40 hrs)
Seminaris a l’aula: 3 sessions (6 hrs)
Pràctiques a l’aula avaluables: 2 sessions (4 hrs)
b) Activitats supervisades: controls de lectura, comentaris de text, pràctiques, tutories pels treballs, comentaris dels exàmens i dels treballs: 25 hrs (16,7%)
c) Avaluació: 7,5 hrs (5%)
d) Treball autònom de l'alumne (estudi i treball a casa i/o biblioteca): 67,5 hrs (45%)
2. Instruccions pràctiques per al material del campus virtual i l’activitat a l’aula:
Cada lliçó teòrica (o grup de lliçons afins) comptarà amb a) un esquema específic per guiar les sessions presencials/dirigides i les altres activitats relacionades; b) una o dues lectures obligatòries; i c) algunes lectures o referències addicionals.
Les lectures obligatòries (fora de referències a llibres o pàgines web) estaran disponibles al campus virtual, agrupades en pestanyes específiques relatives a cada lliçó o grup de lliçons afins
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Dos estudis de cas o pràctiques | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12 |
| Examen final | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 7, 8, 9, 10, 12, 13 |
| Participació i petites entregues | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15 |
Examen escrit (a classe): 50% de la nota final
Dos exercicis pràctics (a classe): 20+20% de la nota final
Participació, petits entregables (a preparar a petició meva durant la classe), altres petits exercicis: 10% de la nota final
Important. Per aprovar l'assignatura cal que dues notes diferents siguin iguals o superiors a 5/10: (1) la del vostre examen, i (2) la vostra mitjana global de notes. Si no es compleix la primera condició (1), la nota final serà la de l'examen.
Recuperacions. Hi haurà una recuperació de l'examen i una repetició dels dos exercicis pràctics. Només els estudiants amb una nota inferior a 5 podran fer ús d'aquestes oportunitats. En altres paraules: no podreu repetir cap d'aquests elements si ja esteu aprovats. Les recuperacions dels exercicis pràctics consistiran en preguntes addicionals a l'examen final.
Avaluació única. Si us hi heu inscrit (i no sou estudiants d'intercanvi) podeu optar per una avaluació única. Això vol dir que el dia de l'examen final:
-respondràs a l'examen final normal
-respondràs a les repeticions dels dos exercicis pràctics
-Respondràs oralment a dues preguntes aquell mateix dia, al meu despatx, un cop finalitzat l'examen "normal".
Bibliografia
Aquí es proposen únicament dos manuals. A CV es detallaran lectures obligatòries i optatives per a cada grup de lliçons afins.
Dunne, T., M. Kurki & S. Smith (eds.) (2020, 5th edition) Theories of International Relations: Discipline and Diversity, Oxford: Oxford University Press.
Jorgensen, Knud Erik (2010), International Relations Theory. A New Introduction, New York: Palgrave Macmillan.
Programari
no n'hi ha
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 51 | Anglès | segon quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 51 | Anglès | segon quadrimestre | tarda |