Llatí
Codi: 100625 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2503998 Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | FB | 1 |
| 2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Oscar Luis de la Cruz Palma
- Correu electrònic:
- oscar.delacruz@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Aquesta assignatura 100625 Llatí serà impartida en dos grups: un per a estudiants que hagin cursat llatí durant dos anys o més; y un altre per a estudiants que hagin cursat llatí menys de dos anys o no n'hagin fet mai. La distribució dels dos grups es farà d'acord amb el currículum de Secundària (o d'altres documents acadèmics acreditatius de cursos anteriors a l'actual -segons l'accés universitari-). Per tal d'acreditar la distribució de los grups per nivell, caldrà aportar un document acreditatiu de la formació en llatí que hagi rebut el o l'estudiant durant les etapes anteriors.
Objectius
Establir una descripció sincrònica de la gramàtica del llatí clàssic.
Proporcionar les eines teòriques per a la identificació de les estructures morfosintàctiques, així com de la fonètica, fonologia, lèxic i semàntica de la llengua llatina, en quant llengua flexiva.
Posicionar el llatí en el marc de les llengües indoeuropees i com orígen de les llengües romàniques.
Familiaritzar l’alumnat amb les etimologies i amb els principals mecanismes de formació del lèxic clàssic.
Traçar coordenades bàsiques (gèneres, temes, personatges, tòpics...) de la literatura llatina.
Competències
- Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Llengua i Literatura Espanyoles
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l'anàlisi i comprensió dels textos llatins.
- Explicar oralment o per escrit l'origen de les llengües romàniques a partir del llatí en el marc de la família de les llengües indoeuropees, així com els conceptes de lingüística comparada i llatí vulgar.
- Identificar el contingut d'una obra literària clàssica (temes, personatges, tòpics...) en diferents realitzacions posteriors de la cultura occidental (arts plàstiques i literatura).
- Localitzar la informació en la bibliografia secundària de referència.
- Reconèixer els elements comuns entre el llatí i les llengües romàniques: etimologia, formació del lèxic i morfologia.
- Resoldre exercicis d'aplicació de coneixements gramaticals.
- Utilitzar amb eficàcia i de manera autònoma les eines filològiques bàsiques.
Continguts
Programa
Propedèutica i metodologia
I1: Presentació d'instruments per a l'estudi de la filologia clàssica.
Temes de gramàtica
G1: Prosòdia llatina: la pronunciació del llatí i la seva lectura (en prosa i en vers).
G2: El llatí com a llengua flexiva: declinacions i conjungacions llatines.
G3: Fonaments de sintaxi llatina clàssica
Temes de lingüística
Lg.1: Etapes històriques de la llengua llatina amb introducció dels conceptes de lingüística comparada i llatí vulgar.
Temes de literatura
Lt. 1: Principals obres literàries clàssiques (gèneres, temes, personatges, tòpics) i la seva tradició.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Descripció de la fonètica, morfologia i sintaxi llatina | 18 | 0,72 | |
| Descripció del panorama literari llatí | 13 | 0,52 | |
| Presentació d'instruments filològics | 3,5 | 0,14 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Suport en l'estudi de la literatura llatina | 4 | 0,16 | |
| Suport en l'estudi dels fonaments de la gramàtica llatina | 4 | 0,16 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi de la gramàtica llatina | 66,5 | 2,66 | |
| Estudi del panorama literari llatí | 36,5 | 1,46 |
A l'inici del curs, els professors oferiran un dossier per a l'estudi de la matèria. Aquest dossier detallarà més la bibliografia i els continguts.
També a l'inici del curs, el professor transmetrà el calendari per a l'avaluació de les activitats.
Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 1a prova | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 4, 5, 6, 7 |
| Lliurament escrit | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 4, 5, 6, 7 |
| examen final | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
La nota final s'obtindrà aplicant les proves i els criteris següents:
1. La qualificació final de l’assignatura serà la mitjana de les activitats d’avaluació següents:
En una prova parcial, amb un valor del 30% sobre dels continguts vistos anteriorment durant el curs respecte a la data fixada.
Realització d'un examen final, amb un valor del 40%, sobre els temes de gramàtica, de lingüística i de literatura llatines.
Lliurament d'un exercici que serà descrit a l'inici del curs, amb valor del 30%, sobre un tema de lliteratura o cultura llatines.
2. Es considerarà “no avaluable” l’estudiant que no hagi realitzat l'examen final.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
5. Reavaluació: Tenint en compteels criteris indicats sobre l'avaluació, els estudiants que no hagin obtingut un mínim de 5 punts (aprovat) podran fer un examen de reavaluació en la data i horari que indiqui la Secretaria de la Facultat. Tanmateix la reavaluació donarà opció a un màxim de 5 punts (aprovat).
Bibliografia
N.B.: A més de les obres recomenades a continuació, a classe es presentaran altres referències, especialment aquelles relacionades amb els Instruments filològics (diccionaris, col·leccions de textos, revistes, pàgines web, etc.). Considerem que les obres citades són importants, però és ideal que l'estudiant arribi a descobrir altres referències científiques durant al seu estudi.
Gramàtiques llatines (selecció)
X. Espluga i Corbalán – M. Miró i Vinaixa (s.d.), Llengua llatina. Morfologia, sintaxi i traducció del llatí, UOC.
J. Marouzeau (19542), Introduction au latin, Paris.
J. Marouzeau (19554), La prononciation du latin (histoire, théorie, pratique), Paris.
E. Valentí Fiol (19938), Gramática de la lengua latina, Barcelona.
E. Valentí Fiol (198717), Sintaxis latina, Barcelona.
Manuals de literatura llatina (selecció)
Bickel, E. (1982), Historia de la literatura romana, Madrid.
Bieler, L. (1969), Historia de la literatura romana, Madrid.
Büchner, K. (1968), Historia de la literatura latina, Barcelona.
Cavallo, G. - Fedeli, P. - Giardina, A. (1989-2005), Lo spazio letterario di Roma antica. Vols. I-VI, Roma.
Codoñer, C. (ed.) (1997), Historia de la literatura latina, Madrid.
Fuhrmann, M. (ed.) (1985). Literatura romana. Madrid.
Gómez Pallarès, J. (2003), Studiosa Roma. Los géneros literarios en la cultura romana, UAB-Bellaterra (Barcelona).
Grimal, P. (1965), La littérature latine, Paris. (Reescrit a París, 1994).
Von Albrecht, M. (1992), Geschichte der römischen Literatur. 2 vols. München-New York-London-Paris. (trad. esp. D. Estefanía-A. Pociña, Barcelona, vol. I, 1997; vol. II, 1999: Historia de la literatura romana).
Zehmacker, H. - Fredouille, J.C. (1993), Littérature latine, Paris (20013).
Temes de lingüística i d'Història de la cultura llatina (selecció)
Abad, F. (1980), Lengua española e Historia de la lingüística, Madrid.
Benveniste, E. (1971), Problemas de lingüística general, México.
Cavallo, G. (1975), Libri editori e pubblico nel mondo antico: guida storica e critica, Roma.
Curtius, E.R. (1976 reed.), Literatura europea y Edad Media latina, México.
Díaz y Díaz, M. (1975), "Latinitas. Sobre la evolución de su concepto", en Emerita 19, 35-50.
Fernández Galiano, M. (1972), "Filología: las lenguas clásicas", en Greece & Rome 10, 150-157.
Fontán, A. (1974), Humanismo romano, Barcelona.
Gil, L. (1961), La censura en el mundo antiguo, Madrid.
Herrero, V.J. (1965), Introducción al estudio de la filología clásica, Madrid.
Hoghet, G. (1951), The Classical Tradition, Oxford.
Palmer, L.R. (1974), Introducción al latín, Barcelona.
Pasquali, G. (1964), Filologia e storia, Firenze.
Quetglas Nicolau, P. (1985), Elementos básicos de filología y lingüística latinas, Barcelona.
Reynolds, L.D. - Wilson, N.G. (1968), Scribes and Scholars. A Guide to the Transmission of Greek and LatinLiterature, Oxford. (trad. cast., Copistas y Filólogos, Madrid, 1986).
Programari
Pdf - Power-Point - Word
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |