Tècniques de resolució del conflicte
Codi: 100437 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500257 Criminologia | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jenny Cubells Serra
- Correu electrònic:
- jenny.cubells@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Tenir 120 ECTS aprovats amb anterioritat.
La docència de lassignatura s impartirà tenint en compte la perspectiva dels objectius de desenvolupament sostenible.
Les sessions de teoria i seminari s'impartiran en castellà
Objectius
Els conflictes són part de la nostra realitat i no s'han de considerar esdeveniments aïllats, sinó part de la realitat quotidiana. Rarament els conflictes es veuen com una oportunitat o un enriquiment inevitable de la nostra experiència humana, però, de fet, els conflictes constitueixen una eina fonamental per a l'aprenentatge permanent.
La realitat social ha promogut diferents mètodes per gestionar conflictes, incloent-hi la negociació i la mediació com a formes actives de regular-los. Però la història i també el nostre present estan plens d'exemples en què els conflictes han estat gestionats per mitjà de la violència. En aquest curs aprendràs sobre els components dels conflictes, sobre com comunicar-se eficaçment en conflictes i sobre la negociació i la mediació com a recursos per a gestionar conflictes sense utilitzar la violència.
Objectius principals
- Identificar els conflictes, saber-los diferenciar d’altres fenòmens socials i reconèixer-los com a elements clau dins dels esdeveniments socials
- Saber analitzar un conflicte, detectant-ne correctament tots els seus elements i aplicant un o més models teòrics per a la comprensió dels conflictes.
- Conèixer i saber aplicar les diferents alternatives per a la resolució de conflictes.
- Utilitzar els coneixements sobre la conflictologia tant en la prevenció com en l’abordatge dels fets delictius.
- Explorar el potencial de la realitat virtual en la gestió dels conflictes
- Incorporar la perspectiva de gènere en l'anàlisi i gestió dels conflcites
Competències
- Aplicar un programa de prevenció de la criminalitat en l'àmbit comunitari.
- Aplicar una proposta d'intervenció sobre una persona en execució d'una pena.
- Avaluar les necessitats d'una víctima per fer una proposta d'intervenció.
- Demostrar que es comprenen els models de prevenció i intervenció de la criminalitat més adequats per a cada problema específic.
- Dissenyar un programa de prevenció de la criminalitat.
- Fer la intervenció criminològica sobre la base dels valors de la pacificació, la integració social i la prevenció de nous conflictes.
- Identificar els recursos socials existents per intervenir en el conflicte i en la criminalitat.
- Redactar un treball acadèmic.
- Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
- Transmetre oralment les idees a una audiència.
- Treballar de manera autònoma.
- Treballar en equip i en xarxa.
- Utilitzar les tècniques d'avaluació del risc i les necessitats criminògenes d'una persona per determinar la proposta d'intervenció.
Resultats d'aprenentatge
- Actuar professionalment en l'àmbit de la criminologia amb objectius de pacificació, integració social i prevenció de la delinqüència.
- Aplicar adequadament els recursos socials aplicables a la criminalitat.
- Aplicar un model avaluatiu eficaç per a detectar les necessitats d'intervenció criminològiques en població penal
- Aplicar un programa de prevenció orientat als agents de control.
- Demostrar que coneix els mitjans i procediments científics orientats a la prevenció del delicte.
- Desenvolupar de manera eficaç un programa de prevenció de la delinqüència en l'àmbit comunitari.
- Dominar les tècniques d'avaluació individual en víctimes d'un fet delictiu.
- Gestionar adequadament un equip de prevenció o seguretat
- Implementar de forma eficaç una actuació criminològica de forma individualitzada
- Intervenir en l'àmbit criminològic amb finalitats pacificadores, integradores i de prevenció del delicte.
- Redactar un programa de prevenció de la delinqüència.
- Redactar un treball acadèmic.
- Saber elaborar un programa de prevenció social de la delinqüència.
- Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
- Transmetre oralment les idees a una audiència.
- Treballar de manera autònoma.
- Treballar en equip i en xarxa.
- Utilitzar adequadament els programes de prevenció i intervenció criminològica.
Continguts
PART I. Fonaments per a la comprensió psicosocial del conflicte
TEMA 1. La conflictologia com a mirada alternativa als fenòmens socials del segle XXI. El conflicte fenòmen universal, natural i intemporal. Principis bàsics. Conflicte i pau.
TEMA 2.Teories del conflicte- La teoria realista del conflicte. La teoria de la identitat social. La construcció social del conflicte.
PART II. Com es gestiona el conflicte?
TEMA 3. La gestió del conflicte amb perspectiva de gènere i interseccional
TEMA 4. La comunicació al conflicte. Formes d'afrontar el conflicte. Els principis de la comunicació no violenta de Marshall Rosenberg.
TEMA 5. Tècniques de gestió del conflicte. Anàlisi del conflicte. Arbitratge. Negociació. Conciliació. Mediació. Reconciliació. Judici.
PART III. Àmbits d’intervenció
TEMA 6. La violència a l'escola: Bullying. Model d'intervenció des de la conflictologia
TEMA 7. Un exemple de conflicte psicosocial a l'àmbit criminològic amb les aportacions de la conflictologia. Estudi de cas
TEMA 8. Realitat virtual: eina eficaç per a la resolució de conflictes?
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes pràctiques | 19,5 | 0,78 | 1, 2, 6, 7, 11, 13, 15, 17, 18 |
| Classes teòriques | 19,5 | 0,78 | 1, 6, 7, 10, 11, 13 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball extern de l'estudiant (estudi i treball personal) | 111 | 4,44 | 3, 5, 7, 10, 13, 14, 16, 17, 18 |
La metodologia de l'assignatura combinarà les classe teòriques amb els seminaris. Amb les sessions teòriques es pretén provocar la reflexió i la invitació al sentit crític, comprometen als estudiants amb tasques que vaguin més enllà de la simple memorització, treballant majoritàriament amb l'aprenentatge basat en reptes. Els seminaris constitueixen la forma d'apropar-se a un model d'aprenentatge actiu, complement imprescindible a la informació obtinguda en les classes teòriques. Aquestes sessions s’adaptaran quan a continguts, desenvolupament i ritme al programa de teoria. Es combinaran els exercicis a l'aula (seminaris de lectura, presentació d'anàlisi de conflictes a l'àmbit de la criminologia) amb l'estudi i l'anàlisi de casos reals.
A les sessions de teoria comptarem amb la col·laboració de professionals de la Subdirecció general de Reparació i Execució Penal a la Comunitat i amb Nicolàs Bartes que desenvolupa la seva tesi doctoral explorant el potencial de la realitat virtual en l'àmbit de la intervenció i prevenció del delicte
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència a classe (segons sistema d'assistència obligatòria) i quick tests | 5% | 0 | 0 | 1, 2, 6, 7, 10, 13, 15, 18 |
| Estudi d'un conflicte social per determinar i presentació a classe | 35% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 12, 14, 15, 17 |
| Examen tipus test | 35% | 0 | 0 | 1, 4, 6, 7, 10, 11, 15, 16, 18 |
| Exercici pràctic sobre comunicació descriptiva no violenta | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 16, 18 |
1. Sistema d'assistència obligatòria a classe
a) L’assistència és obligatòria. El professorat computarà a cada sessió les absències justificades i no justificades. Les absències només es poden justificar per raons de malaltia, per d'altres de força major i per raons acadèmiques prèviament autoritzades pel professorat.
b) Si un alumne no assisteix a un mínim del 80% de les activitats docents no superarà l'assignatura
c) Les absències justificades no poden computar negativament. El professor ha de possibilitar que l’alumne pugui recuperar el treball realitzat en les classes en el cas d’absència justificada. Per que una absència sigui justificada aquesta ha d’estar documentada. Només poden ser absències justificades les derivades de força major sobrevingudes com malaltia o situacions similars que impedeixen assistir a les activitats docents. La realització d’altres activitats formatives del grau podrà ser considerada absència justificada si així ho accepta amb anterioritat el professor responsable de l’assignatura.
2. Requisits per a superar l'assignatura
Caldrà obtenir una nota mínima de 5 a cadascuna de les evidències d'aprenentatge del curs per superar l'assignatura. El pes a la nota final de cada una de les activitats està marcat a l'esquema dels resultats d'aprenentatge.
L'estudiantat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d'activitats el pes de les quals sigui equivalent a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professor/a de l'assignatura pot considerar l'estudiant com a no avaluable
3. Còpia i detecció de plagi
Un estudiant que copiï o intenti copiar a un examen, tindrà un 0 a l'assignatura i perdrà el dret a la re-avaluació. Un estudiant que presenti una pràctica en la que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura (0) i perdrà el dret a la recuperació. Atès que a aquesta assignatura no hi ha examen, l'evidència final que suposa l'estudi d'un cas i que te un pes del 30% sobre la nota final rebrà el mateix tractament que si l'intenti de copia o plagi s' hagués produït a un examen.
Si un alumne copia o intenta copiar a l’examen suspendrà l’assignatura amb un 0 i perdrà el dret a la re-avaluació. Un plagi en un treball comportarà el suspens del treball i la reincidència el suspès a l’assignatura i la pèrdua del dret a la re-avaluació.
4. Presentacions fora de termini
No s’accepten, salvant situacions de força major. L'alumne obtindrà un 0 en la pràctica no entregada.
5. Recuperacions
Les excuses per complir amb les obligacions degudes a malaltia o a raons de força major podran ser acceptades sempre que es compti amb un certificat oficial. Absències per raons acadèmiques hauran de ser prèviament acceptades pel professorat.
6. Puntualitat
Les classes comencen puntualment. Salvant casos degudament justificat, no s'admet l'entrada a classe una vegada aquesta hagi començat. Tampoc està permesa la sortida abans de l'hora de l'acabament de la classe.
7. Sistema d'avaluació única
Per superar l'avaluació única, l'estudiant haurà de presentar tres evidències per escrit i es presentarà a un examen
1. Un exercici pràctic sobre comunicació descriptiva incorporant la perspectiva de gènere, que té un pes del 30% i que consisteix en
Documentar-se sobre la comunicació en els conflictes i especialment sobre la comunicació no violenta descrita per Marshall B. Rosenberg
Analitzar 6 fragments de discursos rellevants del segle XX i XXI, establint si la comunicació és violenta o no violenta i establint propostes de millora per a cadascun dels discursos elegits
2. L'estudi d'un conflicte social rellevant en la criminologia, amb el disseny d'una intervenció basada en els principis de la conflictologia que incorpori la perspectiva de gènere, amb un pes del 35%, que consistirà en:
L'anàlisi completa del conflicte a partir del model i/o teoria que prefereixi
La utilització d‟un model d‟intervenció amb perspectiva de gènere per millorar les condicions del conflicte escollit
L‟establiment d‟un pronòstic pel conflicte, basat en l‟anàlisi efectuada.
3.L'examen tipus test amb la resta d'estudiants. En el moment de l'examen escrit lliurarà els treballs anteriorment indicats. d'un màxim de 45 minuts de durada consistirà en l'exposició oral de l'estudi efectuat sobre el conflicte social i contestarà les preguntes sobre els altres dos exercicis efectuats i les basesteòriques de la conflictologia. L'examen oral tindrà un pes del 35%
Bibliografia
Bibliografia obligatòria
Gracia-Alarcón, E. & Bermeo-Sevilla, M. R. (2016, 26 Setembre-1 octubre). Mediación con enfoque de género. [Ponencia a congrés]. XII Congreso Mundial de Mediación. Bogotá, Colombia. https://www.congresodemediacion.com/mundial2016/pdf/garciaalarconbermeosevilla.pdf
MarKus, M. & Paulero, R. (2021). Perspectiva de género y mediación. Revista de mediación, 14(2), 1-8.
Rosenberg, M. (2006). Comunicación no violenta. Un lenguaje de vida. GranAldea Editores
Bibliografia complementària
Calvo-Soler, R. (2014). Mapeo de conflictos. Técnica para la exploración de los conflictos. Gedisa Editorial.
Cubells, J. (2004). Una lectura del conflicto psicosocial en el ámbito jurídico desde la perspectiva construccionista. Persona y Sociedad, 28(1), 191-210.
Cornelius, H. & Faire, S. (1989). Tú ganas yo gano. Cómo resolver conflictos creativamente y disfrutar con las soluciones. Gaia ediciones.
Coser, L.A. (1967). Les fonctions du conflit social. Puf Edicions.
Fisher, R., Ury, W., & Patton, W. (1998). Obtenga el sí: El arte de negociar sin ceder. Gestión 2000.
Freund, J. (1995). Sociología del conflicto. EME.
Galtung, J. (1998). Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Afrontando los efectos visibles e invisibles de la guerra y la violencia. Ed. Bakeaz & Gernika Gogoratuz.
Lederach, J.P. (2000). El abecé de la paz y los conflictos. Educación para la paz. Catarata.
Mínguez, X. (2013). Una perspectiva psicosocial del conflicto profundo desde la complejidad. Revista Iberoamericana para la Investigación y el Desarrollo Educativo, 10, 1-18.
Munduate, L. & Martínez, J.M. (1998). Conflicto y negociación. Psicología Pirámide. Muldoon.
Redorta, J. (2004). Cómo analizar los conflictos. La tipología de conflictos como herramienta de mediación. Paidós.
Rosenberg, M. (2006) Comunicación no violenta. un lenguaje de vida. GranAldea Editores.
Suares, M. (2002). Mediación. Conducción dedisputas, comunicación y técnicas. Paidós.
Touzard, H. (1981). La mediación y la solución de los conflictos. Estudio psicológico. Herder.
Ury, W. (1998). Cómo negociar con personas que adoptan posiciones inflexibles. Gestión 2000.
Vinyamata, E. (2001). Conflictología. Teoría y práctica en resolución de conflictos. Ariel Practicum.
Vinyamata, E. (1999). Manual de prevención y resolución de conflictos. Conciliación, mediación, negociación. Ariel.
Programari
Aquesta assignatura no usa programari específic.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |