Seminari d'estètica i filosofia de l'art
Codi: 100281 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500246 Filosofia | OT | 3 |
| 2500246 Filosofia | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jessica Patrici Jaques Pi
- Correu electrònic:
- jessica.jaques@uab.cat
Equip docent
- Gerard Vilar Roca
- Jessica Patrici Jaques Pi
- Andrea Lorena Soto Calderon
- Bárbara Bayarri Viñas
- Daniela Callejas Aristizabal
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
L’assignatura Seminari d’Estètica i Filosofia de l’art porta per subtítol: La Crítica de la facultat de jutjar en el tricentenari de la mort de Immanuel Kant. L’objectiu principal d’aquesta assignatura és fer filosofia amb l’art a partir de la lectura sistemàtica i detallada de KU i la seva actualització en l'art modern i contemporani i textos fonamentals de l'estètica actual.
Els objetius específics són :
1. El coneixement de l'argumentari de KU i la seva incidència en la filosofia kantiana en general
2. Els processos d'actualització de l'estètica kantiana
2. L’assoliment d’un grau inicial d’experiència en la filosofia aplicada a la construcció de relats artístics i la seva incidència en els fòrums de debats corresponents i en la professionalització.
4. L'esperonament de la creativitat en la formació filosòfica de l'estudiant
5. La professionalització en el món de la creativitat des de la pràctica discursiva
6. La preparació per a la formació en estudis avançats sobre filosofia i creativitat.
Competències
- Filosofia
- Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Identificar les principals actituds filosòfiques en l'àmbit de l'estètica i saber aplicar-les críticament en el món de l'art.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Utilitzar un pensament crític i independent a partir dels temes, els debats i els problemes que planteja la filosofia tant històricament com conceptualment.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar el rigor filosòfic en un text escrit seguint els estàndards internacionals de qualitat.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comunicar de forma oral i escrita, amb correcció, precisió i claredat, els coneixements adquirits.
- Demostrar una posició pròpia davant d'un problema o una controvèrsia de rellevància filosòfica, o en un treball de recerca filosòfica.
- Descriure amb precisió l'objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Desenvolupar habilitats d'aprenentatge autònom
- Discriminar els trets que defineixen el lloc d'un autor en el context d'una problemàtica i reorganitzar-los en un esquema coherent.
- Distingir i analitzar els debats clàssics i actuals de la història de l'art
- Distingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un text filosòfic.
- Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria
- Exposar els conceptes propis de la història de la filosofia
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Identificar els errors normatius, estilístics o argumentatius d'un text
- Identificar la imatge artística situant-la en el seu context cultural.
- Interpretar els continguts d'un text de teoria artística.
- Llegir comprensivament textos filosòfics bàsics.
- Organitzar el temps i els propis recursos per a la feina: dissenyar plans establint prioritats d'objectius, calendaris i compromisos d'actuació.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Reconèixer, amb mirada experta, referents filosòfics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.
Continguts
Línia temàtica de la assignatura
En el Tricentenari de la mort d’Immanuel Kant, el Seminari d’Estètica i Teoria de l’Art es dedicarà al curs 2024-2025 a la lectura sistemàtica de la totalitat de la Crítica de la facultat de Jutjar, tot afegint altres textos kantians breus i textos contemporanis que l’actualitzen.
Defensarem el posicionament discursiu que l’actualitat de Kant rau en el fet que va fundar el règim epistèmic de la incertesa, i que és en la KU on s’esgrimeixen les condicions de possibilitat que varen obrir els espais filosòfics necessaris per a l’emergència d’aquest règim.
Temari
BLOC I
- El lloc de KU en la producció kantiana: el camí de tornada.
- 2. Lectura de l’Apèndix a la Dialèctica Transcendental de KrV: “L’ús regulador de les idees” KrV A 641-669 / B669-697.
- KU o la hegemonia del com si, de la imaginació i del judici reflexionant.
- El vincle entre la primera i la segona part de KU: la prioritat crítica de la causa final.
- Lectura de l’Analítica del Bell, 1ª definició (§§ 1-5) i 3ª(§§ 10-17): l’ancoratge aristotèlic del desinterès estètic.
- Lectura de l’Analítica del Bell, 2ª definició (§§ 6-9) i 4ª (§§ 18-22). La condició de possibilitat que fonamenta la incertesa: l’epistemologia de la capacitat de jutjar reflexionant.
- Actualització: Rancière i el malestar a l’estètica
- Lectura de la Primera Introducció a KU (I–IX).
- Les idees estètiques, la clau de volta de l’epistemologia de la incertesa. Lectura de: Bases epistèmiques per a una Deducció (§§ 30-38); la transmutació del sentit comú (§§ 39-42); el naixement de la noció d’art i d’artista (§§43-54).
Bloc II
- Lectura de l’Analítica del sublim (§§23-29).Actualització: Lyotard i el vincle entre sublimitat i reflexió.
- Transitivitat entre art i natura. Lectura de §§ 55-58
- Lectura de §§ 59-60 Etica, política, estètica.
- Actualització: Hannah Arendt i la possibilitat d’una lectura política de KU.
- KU i els ideals de la tardoIl·lustració: Llibertat, Igualtat, Fraternitat en la vulnerabilitat.
- Actualització: Rancière i la revolució estètica
- Lectura de la segona part de KU repartida entre l_s els estudiants i assimilada a les propostes dels punts anteriors. §§ 61-91.
- Actualització: la desconstrucció de la teleologia. Spivak i la crítica de la raó decolonial.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes, seminaris, tutories en microgrups i individuals | 60 | 2,4 | 10, 11, 13, 23 |
| Tipus: Supervisades | |||
| workshops de praxis de narrativa artísitca i visita a exposicions, esdeveniments artístics, proves, contribucions als seminaris | 30 | 1,2 | 3, 7, 9, 14, 15, 16, 17, 19, 22 |
| Tipus: Autònomes | |||
| lectura i conceptualització de textos i treball sobre imatges | 52,5 | 2,1 | 2, 6, 7, 9, 10, 12, 20 |
La metodologia és la neosocràtica, és a dir: la generació i la transferència de coneixements des de la reivindicació del potencial formatiu tant d’estudiants com de
docents. Està dirigida des dels presupòsits del grup artivista artencurs <https://artencurs.wixsite.com/artencurs>, del qual Jèssica Jaques n'és la mentora acadèmica.
Els dos professor.e.s de l'assignatura estaran habitualment presents simultàniament en les sessions.
Les activitats dirigides consten de classes i seminaris de discussió de amb una alta incentivació a la participació, així com un programa de tutories en microgrups i individuals
Les activitats supervisades estan formades per les contribucions als seminaris i les aportacions a les proves.
Les activitats autònomes tenen com a referent essencial la lectura de i el treball conceptual i d'aplicació sobre els textos i imatges avaluables.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Primera i segona prova | 60 % | 4,5 | 0,18 | 1, 2, 3, 4, 6, 9, 11, 12, 13, 15, 19, 21, 22, 23 |
| Tercera prova | 40% | 3 | 0,12 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23 |
Proves 1 i 2. Dos escrits de 2000 paraules fets a casa i lliurats digitalment des del correu institucional de l'estudiant. Consistiran en aplicar el temari del Bloc I i del Bloc II respectivament a una pràctica creativa que l'estudiant mantindrà en totes les proves. Es demanarà la presentació d'un escrit elaborat per la IA i la seva correcció i intervenció crítica. Prova 3. Un podcast d'un dels temes del programa consensuat amb el conjunt d'estudiants. Tots els exercicis es lliuraran a <assignaturakant@gmail.com.>.
De manera optativa, l'estudiant podrà triar d'incloure pràctiques estètiques pròpies que es vinculin al seu escrit (fotografia, música, dansa, il·lustració, pintura, etc: qualsevol pràctica creativa), sense que això signifiqui cap incidència en la nota.
Cas que l'estudiant estigui en situació de bretxa digital és convidada i convidat que ho comuniqui als docents de l'assignatura durant el mes de setembre i se li proposarà una solució institucional.
Les dates de les proves es proposaran a principi de curs en acord amb la Comissió de Docència del Departament de Filosofia.
La recuperació, amb data i lloc fixats per la Facultat, queda reservada als alumnes que no s'hagin presentat a una de les tres proves (essent preceptiu presentar-s'hi a 2/3) o que n'hagin suspès una, dues o tres. Cada prova s'ha d'aprovar independentment de les altres dues.
La nota de l'alumne serà "no avaluable" quan al final del procés d'avaluació no s'hagi presentat a una, dues o tres de les proves.
Els criteris d'avaluació seran:
La selecció pertinent dels temes a tractar a l'hora de plantejar les principals qüestions dels textos kantians, a partir d'una obra o d'un altre tipus de referent estètic
La claredat argumentativa
La utilització adient del vocabulari vinculat a l'assignatura
La manifestació de la comprensió dels continguts proposats a les sessions teòriques
La manifestació de la comprensió dels continguts de les lectures obligatòries
La correcció de l'estil d'escriptura
La capacitat de discussió amb el grup i sobre els textos.
L'audàcia en l'apropiació dels continguts (sapere aude), és a dir, l'apropiació dels continguts i el desenvolupament de la creativitat
El plagi donaria lloc a un acurat treball de conscienciació formativa. Val a dir que la normativa al respecte diu: "En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat quepugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0".
La revisió de cada prova es realitzarà als horaris habituals de despatx en el període entre aquesta i la següent prova. La revisió ordinària global de l'assignatura es realitzarà un dia concret que s'indicarà al gener, i serà al despatx (en situació no pandèmica; altrament serà digital.)
Totes les indicacions importants quedaran escrites al Moodle, per tal de deixar-ne constància escrita pública.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Bibliografia
Textos a treballar a classe
KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar. Traducció i edición de Jèssica Jaques, 2004. [Kritik der Urteilskraft (KU). Vol. V of Kants gesammelte Schriften. Königlich Preussischen Akademie der Wissenschaften (AA.). Berlin, Walter de Gruyter, pp. 165–485. Edited by Wilhelm Windelband.
KANT, I., Crítica de la razón pura. Traducció i edició Miquel Montserrat. Barcelona, edicions de la UB, 2024 [Kritik der reinen Vernunft. AA. III]
KANT, I. Prolegòmens a tota metafísica futura que pugui presentar-se com a ciència. Trad. Gerard Vilar, Ed. Pere Lluís Font, Barcelona, Ed. 62, 1996.
KANT, I., Fonamentació de la metafísica dels costums. Trad. Joan Leita, Ed. Pere Lluís Font. Barcelona, Laia, 1984.
KANT, I., Crítica de la raó pràctica. Barcelona, edicions 62, “Textos Filosòficos” 93, 2003.
KANT, I., Briefwechsel, AA. X. English translation by Arnulf Zweig, Correspondence. Cambridge, Cambridge University Press, 1999.
KANT, I., “On Friendship” and “On Enmity”, in Vorlesungen (Collins’s lecture notes), AA. XXVII, pp. 423-432. English translation cited in this article by Peter Heath, Lectures on Ethics. Cambridge, Cambridge University Press, 2005.
Bibliografia secundària d’especial atenció a les sessions del curs
ARENDT, Hannah, Conferencias sobre la filosofía política de Kant (Lectures on Kant's Political Philosophy). Barcelona, Paidós, 2003 [1999].
LYOTARD, Jean-François, Lecciones sobre la Analítica de lo sublime [Leçons sur l’Analytique du sublime, 1991]. Ciudad de Méjico, LOM ediciones, 2020.
RANCIÈRE, Jacques, El malestar en la estética (Malaise dans l'esthttiéque, . Buenos Aires, Captital Intelectual, 2011.
RANCIÈRE, Jacques, “La revolución estética y sus resultados”.
SPIVAK, Gayatri Chakravorty, A critique of postcolonial reason : toward a history of the
vanishing present. Harvard, 1999.
Bibliografia secundaria d’acompanyament
Repertoris lexicals
CAYGILL, H., A Kant Dictionary., Oxford, Blackwell, 1995.
EISLER, R., Kant–Lexicon, Hildesheim, Georg Olms, 1984.
Estudis generals
BIRD, G. (ed.), A Companion to Kant, Blackwell, 2010.
CASSIRER, E,. Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zei (1906)t . Vol. II Hidesheim: Georg Olms Verlag.. Hi ha traducció castellana, El problema del conocimiento en la filosofía y en las ciencias modernas. Vol., II. México: Fondo de Cultura Económica1986 (1953).
--- ,Kants Leben und Lehre. Darmstadt: Wissenschafliche Buchgesellschaft.Hi ha traducció castellana: Kant, vida y doctrina. Mèxico: Fondo de Cultura Económica, 1979 (primera edició de 1948). 1918 (1975).
--- ,«Kant». A Encyclopaedia of the Social Sciences, vol. 8, 1932: 538-42. New York: Macmillan.
COLOMER, E., El pensamiento alemán de Kant a Heidegger, I: La filosofía transcendental: Kant.Barcelona,Herder, 1986.
De QUINCEY, T. ., Los últimos días de Immanuel Kant. Madrid, Valdemar, 2000.
DELEUZE, G., La philosophie critique de Kant. París, PUF, 1971 (trad. cast. a Spinoza, Kant, Nietzsche, Barcelona, Labor, 1974).
GARCíA MORENTE, M., La filosofía de Kant, Madrid, Espasa–Calpe, “Austral”, 1975.
GUYER, P. (Ed.), The Cambridge Companion to Kant, Cambridge, Cambridge University Press, 1992.
HEIDEGGER, M., Kant y el problema de la metafísica, Méxic: FCE,
HERNÁNDEZ, J., “La raó en el gir estètic de la filosofia (La racionalitat kantiana)”, Enrahonar 32/33, . 81–150.
Höffe, O., Immanuel Kant, Barcelona, Herder, 1986.
KUEHN, M., Kant. A Biography. Cambridge, Cambridge University Press, 2001. Hi ha traducció castellana: Trad. cast.: Madrid, Acento Editorial, 2004).
RENAUT, A., Kant ajourd’hui. Paris, Aubier, 1997; reed. “Champs–Flammarion”, 1999.
SCRUTON, R., Kant, OxfordUniversity Presss, 2001.
villacañas, j. l. ,La filosofía teórica de Kant. Realismo empírico e idealismo transcendental en el criticismo, los niveles de su uso y su justificación. Valencia, Gules, 1985.
--- , Racionalidad Crítica. Introducción a la filosofía de Kant. Madrid, Tecnos, 1987.
--- , «Naturaleza y razón: Kant filósofo del clasicismo». A D.D.A.A. Kant e la finalità de la natura. A duecento anni dalla «Critica del giudizio». Padova: CEDAM. 13-74, 1989.
ENRAHONAR, 36 (2004), número extraordinari sobre Kant en el segon centenari.
Estudis sobre KU
ARENDT, H., Das Urteilen. Texte zu Kants Polistischer Philosophie, München / Zurich, 1998.
ChÉdin, O., Sur l'esthétique de Kant et la théorie critique de la représentation. Paris, Vrin, 1982.
Cohen, T. amb Guyer, p. (ed.) Essays in Kant's Aesthetics. Chicago & London, University of Chicago Press, 1982.
CRAWFORD, P., The kantian Sublime. From Morality to Art. Oxford – New York, 1989.
DUFFLO, C., La finalité dans la nature. De Descartes a Kant. París, PUF, 1996.
DUMOUCHEL, D., Kant et la genèse de la subjectivité esthétique. Esthétique et philosophie avant la critique de la faculté de juger. Paris, Vrin, 1999.
GIBBONS, S. Kant's Theory of Imagination. Bridging Gaps in Judgement and Experience. Oxford, Clarendon Press, 1994.
GINSBORG, H., The Role of Taste in Kant’s Theory of Cognition. New York – London, Garland, 1990.
Guillermit, L., L'élucidation critique du jugement de goût selon Kant. Paris, Éditions du Centre National de la Recherche Scientifique, 1986.
GUYER, P.(ed.), Essays in Kant’s Aesthetics. Chicago, Chicago University Press, 1982.
GUYER, P. Kant and the Claims of Taste. Cambridge Mass., – London, Harvard University Press, 1979.
GUYER, P., Kant and the Experience of Freedom. Essays on Aesthetics and Morality. Cambridge, Cambridge University Press, 1993.
JAQUES, J., “Introducció” a KU. Barcelona, Edicions 62, 2004.
“Sobre la traducció del terme Urteilskraft ”, Enrahonar 36. Bicentenari de la mort d’Immanuel Kant. Pels camins de la raó crítica. (127–138), 2004. UAB, Servei de Publicacions
--- , “Memoria de una traducción. Sobre la versión catalana de la Kritik der Urteilskraft de Immanuel Kant ”. Ontology Studies, 2006, pp. 249–257
--- , “El sentido estético”, Disturbis 3 http://www.disturbis.net, 2008.
--- , “Kant’s Aesthetic Reading of Aristotle’s Philia: Disinterestedness and the Mood of the Late Enlightenment”. Revista de FilosofiaVI, pp.57-68, 2012. http://revistas.ucm.es/index.php/RESF/article/view /41068
KEMAL, S., Kant and Fine Art. Essays on Kant and the Philosophy of Fine Art and Culture. Oxford, Clarendon Press, 1986.
KERN, A., Schöne Lust. Eine Theorie der ästhetischen Erfahrung nach Kant. Suhrkamp Taschenbuch Wissenshaft, Berlin 1998.
KERSZBERG, P., Kant et la nature. La nature à l’épreuve de la critique. París, Les Belles Lettres, 1999.
KOGAN, J., La estética de Kant y sus fundamentos metafísicos. Buenos Aires, EUDEBA, 1965.
KULEMKAMPF, J., Kants Logik des ästhetischen Urteils. Frankfurt am main, Vittorio Klostermann, 1994.
KULEMKAMPF, J. (ed.), Materialen zu “Kants Kritik der Urteilskraft”, Frankfurt am Main, Suhrkamp, 1974.
LEBRUN, G., Kant et la mort de la métaphisique (Essai sur la “Critique de la faculté de juger”). Paris, Armand Collin, 1970.
LÓPEZ MOLINA, A. M., Razón pura y juicio reflexionante en Kant. Madrid, Universidad Complutense, 1983.
MAKKREEL, R. A., Imagination and interpretation in Kant. The Hermeneutical Import of the Critique of Judgement. Chicago – London, The University of Chicago Press, 1990.
McCLOSKEY, M., Kant’s Aesthetics. New York, Macmillan, 1987.
McMILLAN, R. A. C., The Crowing Phase of the Critical Philosophy (A Study in Kant’s “Critique of Judgement”). New York, Garland, 1970.
MartÍnez Marzoa, F., Desconocida raíz común. Estudio sobre la teoría kantiana de lo bello, Madrid, Visor, 1987.
MUMBRÚ, Àlex, Esquema, símbolo, tipo. Barcelona, ed. Comares, 2022.
PARRET, H. (ed.), Kants Ästhetik / Kant’s Aesthetics / L’esthétique de Kant. Berlin, Walter de Gruyter, 1998.
PavÓn, M., Objetividad y juicio en la crítica de Kant. Sevilla, Servicio de publicaciones de la Universidad, 1988.
Rind, M., “The Concept of Disinterestedness in Eighteenth-Century British Aesthetics”. Journal of the History of Philosophy, vol. 40, no. 1 (2002), pp. 67-87.
RODRÍGUEZ ARAMAYO, R., y VILAR, G. (ed.), En la cumbre del criticismo (Simposio sobre la “Crítica del Juicio”de Kant), Barcelona, Anthropos, 1992.
Schaper, E. Studies in Kant's Aesthetics. Edinburg, Edinburgh University Press, 1979.
SOURIAU, M., Le jugement refléchissant dans la philosophie critique de Kant. Paris, Alcan, 1926.
STOLNITZ, J., “On the Origins of ‘Aesthetic Disinterestedness’, The Journal of Aesthetics and Art Criticism, vol. 20, no. 2 (winter 1961), pp. 131-143.
VILLACAÑAS, J. L. (ed.), Estudios sobre la “Crítica del Juicio”. Madrid, Visor, 1990.
Estudis sobre KrV
Allison, h. E., Kant's Transcendental Idealism. New Haven, Yale University Press, 1983 Hi ha traducció castellana: El idealismo trascendental de Kant. Una interpretación y defensa. Barcelona: Anthropos y Universidad Autónoma Metropolitana de México.
JAQUES, J., "La revolución copernicana de Kant: la fundación de una metafísica relacional relativista”, Themata 34, 2005
Longuenesse, B., Kant et le pouvoir de juger: sensibilité et discursivité dans l'analytique transcendentale de la «critique de la raison pure», Paris, PUF, 1993.
MARTÍNEZ MARZOA, F., Releer a Kant. Madrid, Anthropos, 1989.
montero, f. El empirismo kantiano. Valencia: Departamento de Historia de la filosofia de la Universidad de Valencia, 1973.
Strawson, P., The Bounds of Sense. An Essay on Kant's Critique of Pure Reason. London, Methuen and Co., 1996. Hi ha traducció castellana: Los límites del sentido. Ensayo sobre la «Crítica de la razón pura» de Kant . Madrid, Biblioteca de la Revista de Occidente.
TURRÓ, S., Tránsito de la naturaleza a la historia en la filosofía de Kant, Barcelona — Iztapalpa, Anthropos, 1996.
Estudis sobre KpV
Allison, Henry, Kant's Theory of Freedom, Cambridge University Press, 1990
Heman, B., The Practice of Moral Judgement. Cambridge, Mass., Harvard University Press, 1993.
KORSGAARD, Ch., Las fuentes de la normatividad, México, UAM, 2000.
RAWLS, J., Lecciones sobre la historia de la fuilosofía moral, Barcelona, Paidós, 2001.
VELKLEY, R. L., Freedom and the End of Reason:On the Moral Foundation of Kant’s Critical Philosophy. Chicago, University of Chicago Press, 1989. WARD, K., The Development of Kant’s View of Ethics. Oxford, Basil Blackwell, 1972.
VILAR, G., "La otra ética de Kant", en La razón insatisfecha, Barcelona, Crítica, 1999, cap. 2, pp. 29-51.
WOOD, A., Kant's Ethical Thought, New York, Cambridge University Press, 1999.
YOVEL, Y., Kant and the Philosophy of History, Princeton: Princeton University Press, 1989.
Programari
NO hi ha cap programari específic
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (SEM) Seminaris | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |