Continguts

Aquesta assignatura té per objectiu desenvolupar eines teòriques i metodològiques que permetin comprendre les transformacions del teixit sensible que anomenem aisthesis. Tot i que l'estètica és una disciplina relativament recent, té una història àmplia, densa i estratificada. És per això que proposem un ingrés al seu territori vast des d'una aproximació que abordi una perspectiva teòrica des dels nusos i els moviments estructurals que la constitueixen. En aquest sentit, l'assignatura s'articula a partir de les tensions que han configurat l'aisthesi com una història de contrarietats, de trànsits i de litigis. Des del present aquesta assignatura aborda conceptes claus de l'estètica a partir de la modernitat i les relacions amb les pràctiques artístiques del moment.  

El programa estarà articulat sota l‟horitzó d‟un doble esforç: d‟una banda, la comprensió de les nocions fonamentals de l‟estètica; i, de l'altra, experimentant amb la possible aplicació a la praxi discursiva contemporània.

Continguts 

Tema 1
										
											L'experiència estètica
										
											Immanuel Kant va fer un gir decisiu en allò que avui comprenem com a Estètica introduint un concepte més abastador com és el d'experiència estètica. Això significa que l'estètica ja no designa els atributs d'un objecte, no hi ha un domini definit on es doni l'art i les seves creacions no es redueixen a la vivència positiva del que és bell. L'època moderna es va caracteritzar per l'esforç de sistematitzar criteris i mètodes, que si bé no tenien inicialment una vocació de sistema, sí d'establir criteris que no es basen només en l'autoritat de la tradició i que possibiliten un coneixement determinat, com justificar la validesa general de judicis basats en experiències singulars? En aquest bloc analitzarem com es reformula la noció de crítica en relació amb el judici estètic i quin és el lloc que ocupa el gust en aquestes reflexions. A partir d'aquí, pensarem diverses tensions entre entesa i sensibilitat, així com l'art fa del que és sensible a l'aparença una idealitat perquè pugui ser compresa i interpretada.
										
											
										
											Lectures
										
											Immanuel Kant, Crítica del judici, Madrid, Espasa Calpe, [1790] 1987, [fragments seleccionats]
										
											G.W.F Hegel, Estètica. Introducció Delimitacions de l'estètica i rèplica a algunes objeccions contra la filosofia de l'art; La forma romàntica de l'art, Barcelona, Península; Lliçons sobre estètica, Madrid, Akal edicions, [fragments seleccionats] 
										
											Friedrich Schiller, Cartes sobre l'educació estètica de l'home, Barcelona, Anthropos, 1990 [fragments seleccionats].

Tema 2
										
											Art i política 
										
											Normalment, quan es parla de la relació entre art i política, se sol assimilar a un artdenunciatori. En particular, allò que es coneix com a “art del compromís”, és a dir, un art al servei del poble i la revolució. En aquest bloc, però, veurem que les relacions entre art i política són molt més complexes. No es tracta d‟afirmar que l‟art és polític quan els i les artistes no es deixen alienar per les formes burgeses de l‟art i la mercantilització de la seva obra, o quan posen el seu treball creatiu a disposició del procés de transformació social, sinó que la relació entre art i política afecta una economia del que és sensible.
										
											
Lectures
										
											Walter Benjamin, «L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica», [1935] a W. B.: Obras, llibre I, vol. 2, Abada, 2008; El surrealisme, [1929], [fragments seleccionats]. 
										
											Max Horkheimer, Theodor Adorno, “La indústria cultural, Il·lustració com a engany de masses”, Dialèctica de la il·lustració, Trotta Editorial, Madrid, [1944] (2018), pp. 161- 205.
										
											Jacques Rancière, La repartició del sensible. Estètica i Política, Santiago de Xile, LOM, 2009, [fragments seleccionats]

Tema 3
										
											Art i pensament de la diferència
										
											Si el gest sistemàtic havia estat estabilitzar la contradicció i allò múltiple, el segle XX va experimentar una progressiva transformació que va arribar a afectar no només els fonaments del pensar, sinó també els supòsits en què aquest s'afirmava. Davant la constant amenaça de la 'mort de l'art', comencen a aparèixer diversos moviments artístics d'avantguarda alhora que s'anava articulant tota una trama teòrica que es distanciava de la separació radical entre forma i contingut, raó i sensibilitat, saber i ignorància, ficció i història i, més àmpliament, de tota metafísica binària, obrint-se espai per al que més tard es coneixeria com a 'pensament de la diferència', de la multiplicitat, del que es resisteix a l'U. 
										
											
Lectures
										
											Martin Heidegger, “L'origen de l'obra d'art”, a Art i poesia, Mèxic, Ed. Fons de Cultura Econòmica, 1973, [fragments seleccionats]
										
											Gilles Deleuze, Francis Bacon: lògica de la sensació, Madrid, Arena Llibres [Fragments seleccionats]
										
											Catherine Malabou, “un ull a la vora del discurs”, La plasticitat en espera, Palinòdia, Santiago de Xile, 2010. 
										
											Adriana Cavarero, Inclinacions. Crítica a la rectitud, Fragmenta, Barcelona, 2022, [fragments seleccionats]
										
											Griselda Pollock, Visió i diferència: feminisme, feminitat i històries de l'art, Buenos Aires, Fiord, 2013, [fragments seleccionats]
										
											María Laura Rosa, Llegats de llibertat. L'art feminista a l'efervescència democràtica, Buenos Aires, Biblos, 2014, [fragments seleccionats]


Tema 4
Apreciació estètica de les altres espècies i els ecosistemes
Els éssers humans sempre hem admirat la bellesa, l'elegància o la força d'altres éssers vius i dels ecosistemes. Pensar l'estètica passa necessàriament per analitzar l'apreciació d'allò que no ha estat creat per l'ésser humà. A més, en un context de crisi ecològica, que es pot entendre com una guerra contra les altres formes de vida, cal preguntar-nos si les experiències estètiques ens podrien ajudar a reconciliar-nos amb la natura..

Lectures
Allen Carlson, "Environmental Aesthetics", Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2019.
Henry David Thoreau, Walden o la vida en los bosques, [1854] Madrid, Errata Naturae, 2013. [fragments seleccionats]