Logo UAB

Gestió Cultural

Codi: 100031 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2502758 Humanitats OB 3

Professor/a de contacte

Nom:
Gerard Corriols Ruiz
Correu electrònic:
gerard.corriols@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No n'hi ha.


Objectius

  • Conèixer i aproximar-se a la realitat de la gestió cultural a Catalunya.
  • Construir una visió de la gestió cultural com a instrument per a la transformació i cohesió social.
  • Adquirir coneixements pel disseny, implementació i avaluació d’un projecte en l’àmbit de la gestió cultural.
  • Incorporar i aplicar des d’una visió crítica i reflexiva elements relacionats amb la gestió cultural en un context de complexitat.

Competències

  • Analitzar críticament la cultura de l'actualitat i les circumstàncies històriques en què s'inscriu.
  • Dissenyar, produir, difondre i comercialitzar un producte cultural.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Identificar els processos històrics en què s'inscriu la cultura contemporània.
  • Interpretar la diversitat social i cultural.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar la política cultural d'institucions catalanes i espanyoles.
  2. Avaluar críticament experiències, materials i propostes.
  3. Avaluar els models de producció cultural dels països de la UE
  4. Dissenyar estratègies de gestió cultural de caràcter local
  5. Examinar els models de polítiques culturals que s'han produït en la història.
  6. Formular iniciatives de producció cultural en l'àmbit editorial, del patrimoni, etc.
  7. Programar accions culturals sostenibles.
  8. Resumir característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
  9. Valorar els avantatges i els inconvenients de la globalització per a la gestió cultural.

Continguts

PRESENTACIÓ

Aquesta matèria parteix del convenciment que la gestió cultural és un instrument idoni i privilegiat per a la transformació i cohesió social a la nostra societat. Els seus continguts giren entorn a aquest principi i el professor d’aquesta matèria desenvolupa la seva acció professional fora l’UAB, en contextos de complexitat i des de la gestió de projectes de naturalesa sociocultural i educativa. Les sessions es desenvolupen en tot moment combinant aspectes bàsics de naturalesa teòrica amb experiències i projectes reals i de base aplicada. D’aquesta forma, els processos d’aprenentatge es realitzen en paral·lel i combinant processos inductius i deductius. Tanmateix i al llarg de les sessions, es té previst convidar a professionals de la gestió cultural per tal d’aprofundir o ampliar els continguts de la matèria.

 

 

TEMARI

 

BLOC 1: Contextualització de la gestió cultural en un context de complexitat.

BLOC 2: La planificació com a element clau i transversal en la gestió cultural.

BLOC 3: Algunes variables pel diagnòstic de les organitzacions en el marc de la gestió cultural.

BLOC 4: El disseny, implementació i avaluació d’accions socioculturals en el marc de la gestió cultural.

BLOC 5 : Escenaris de la Gestió Cultural a Catalunya.

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Supervisades      
Activitats supervisades (suport treball en equip, tutories) 50 2 9, 2, 4, 6, 7
Tipus: Autònomes      
Activitats autònomes (estudi, lectura i preparació dels treballs) 25 1 2, 4, 7, 8

La metodologia combina els següents elements i espais:

 

  • Espais de classe magistral

  • Activitats pràctiques dirigides

  • Dinàmiques grupals
  • Espais de treball supervisats per a la realització del treball en grup
  • Intervencions de professionals de la gestió cultural

 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
PORTAFOLI INDIVIDUAL I AUTOAVALUACIÓ 10% 3 0,12 9, 3, 2, 5
TREBALL EN GRUP (disseny i tutories) 40% 40 1,6 4, 7, 8
TREBALL EN GRUP (preparació i defensa) 20% 10 0,4 5, 6, 7
TREBALL INDIVIDUAL 30% 22 0,88 1, 5, 6, 8

 

PROPOSTA:

Hi haurà com a mínim tres ítems d'avaluació, d'almenys dues tipologies diferents, cap dels quals no suposarà més del 50% de la nota final. Els detalls es publicaran al campus Moodle de l'assignatura.

Cal entregar les evidències de la Prova individual i del Treball en grup per tal de superar l'assignatura amb una nota mínima de 5 a cada evidència. 

 

 
Avaluació única
 
S'informarà de la data al Campus Virtual. Es realitzaran dues proves consistents en:
 
-Prova teòrica: 50%
-Disseny d'una proposta de programació: 50%
 
 
Plagi

D’acord amb la normativa vigent, s’ha d’incloure a totes les guies docents el redactat següent:
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats no seran recuperables.
 

Bibliografia

AJUNTAMENT DE BARCELONA (1999). Manual de gestió de les organitzacions no lucratives. Barcelona: Staff Empresarial.

ALBELDE, J; PARREÑO, J.M y MARRERO, coords. (2018). Humanidades ambientales.  Madrid: Catarata

ARAMENDI, J. (2004). Organizaciones socioeducativas y competencias profesionales. Universidad del País Vasco.

ALBERICH, T. (1998): Guía fácil de asociaciones. Manual de gestión parabla creación, desarrollo y dinamización de entidades sin ánimo de lucro. Madrid: Dykinson.

BAUMAN, Z. (2005). Vidas desperdiciadas: la modernidad y sus parias. Barcelona: Paidós.

BECK, U. (2007). Cómo los vecinos se convierten en judíos: la construcción política del extraño en una era de modernidad reflexiva. [en línia]. Papers : revista de sociologia.  núm. 84. 2007. p. 47-66 http://ddd.uab.cat/pub/papers/02102862n84p47.pdf

BENHABIB, Seyla (2006). Las Reivindicaciones de la cultura: igualdad y diversidad en la era global. Buenos Aires: Katz.

BOIX, T. (1990). Animación y gestión cultural. València: Grup dissabte.

CARNACEA, A.;LOZANO,A. (2011). Arte, intervención y acción social.La creatividad transformadora. Madrid: Ed. Grupo 5.

CONNORS, T.D. (Ed.) (1998). Manual de les organitzacions no lucratives (Volum I). Barcelona: Edicions Pleniluni

CUBELES, X.; MASCARELL, M. (2019) Els impactes de la cultura. Metodologiaper a l’estudi dels impactes d’esdeveniments culturals. Barcelona: Diputació de Barcelona. Col·lecció Eines. Serie Cultura

DELGADO, M. (2008). La identidad en acción. La cultura como factor discursivo de exclusión y de lucha [en línia]. Eikasia: revista de filosofía. núm. 17. p. 261-274 < http://www.revistadefilosofia.com/17-08.pdf >

DiMAGGIO, P. (1987). Managers of the Arts: Careers and Opinions of Senior Administrators of U.S. Art Museums, Symphony Orchestras. Redident Theatres, and Local Arts Agencies.Washington: Seven Locks Press.

DRUCKER, P. (2000). Organitzacions sense ànim de lucre. Gestió: teoria i pràctica. Barcelona: Edicions UOC-ECSA.

FANTOVA, F. (2001). La gestión de organizaciones no lucrativas. Madrid: Editorial CCS.

FERRANDEZ, A. (1987). Cultura, Educación y Municipios, a Gairín, J,; Antúnez, S. y Pérez Guede, A.: Temas actuales en educación. Barcelona: PPU.

FERRANDEZ,A. y Puente, J.M. (1990). Materiales AFFA. Madrid: Fondo de Promoción de Empleo.

FRANCH, J. Y MARTINELL, A. (1986). La animación de grupos de tiempo libre y vacaciones. Barcelona: Laia.

FROUFE, S. (1994). Construir la animación sociocultural. Salamanca: Amarú.

GAIRÍN, Joaquín (1994).Dinámica organizativa. En GAIRÍN, Joaquín; DARDER, Pere. (coord.): Organización y gestión de centros educativos. Barcelona: Praxis.

HARGUINDÈGUY, J.-B. (2013). Análisis de políticas públicas. Madrid: Tecnos.

IBAR, M. (1992). Cómo organizar y gestionar una entidad de animación sociocultural. Madrid: Narcea.

LAAKSONEN, A. (2006). La cultura comprometida: los derechos y deberes culturales. Periférica: Revista para el análisis de la cultura y el territorio. núm. 7. 2006. p. 105- 119

MANITO, F. (coord.). Planificación estratégica de la cultura en España. Madrid: Fundación Autor, 2008.

MARTINELL, A. (1999). Los agentes culturales ante los nuevos retos de la gestión cultural. Revista Iberoamericana de Educación. 20, 201-215.

MUNILLA, G. (Coord) (2000). Introducció a la gestió d’organitzacions culturals. Barcelona: UOC.

NUTT, P. i BACKOFF, R.W. (1992). Strategic management of public ans third sector organizations. San Francisco: Jossey-Bass Publishers.

PAREKH, B. (2005). Repensando el multiculturalismo: diversidad cultural y teoría política. Tres Cantos: Istmo.

POSE PORTO, H. (2007). La cultura en las cuidades. Barcelona: Graó.

ROSELLÓ, D. (2007). Diseño y evaluación de proyectosculturales. Barcelona: Ariel.

TONO, J. (2007). Conceptos y experiencias de la Gestión Cultural. Secretaría General Técnica. Ministerio de Cultura.

ÚCAR, X. (1992). El teatro en la animación sociocultural. Madrid: Diagrama.

UNESCO (2009). Informe Mundial de la UNESCO. Invertir en la diversidad cultural y en el diálogo intercultural. Informe Executiu, París.

UNESCO (2007). Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. UNESCOCAT – Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO. Barcelona: Angle Editorial. 

VECIANA, J.Mª (1995). Función directiva. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.

VERNIS, A. et al. (1997). La gestió de les organitzacions no lucratives. Treballant per las millora de les associacions. Barcelona: Proa-Columna.


Programari

Microsoft Office; Canva i Genially. 


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt