Teories i Sistemes Educatius: Desigualtats, Política i Canvi Social
Codi: 45011 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313815 Recerca en Educació | OT | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Mauro Carlos Moschetti Plaul
- Correu electrònic:
- mauro.moschetti@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Joan Carles Melich Sangra
- Jorge Pamies Rovira
Prerequisits
Aquest es un modul obligatori de l'especialitat de Desigualtats, investigació i acció educativa.
Objectius
L'objectiu d'aquesta assignatura és comprendre les relacions entre els sistemes educatius i les desigualtats a partir de diferents aportacions teòriques i empíriques de la literatura acadèmica. En els continguts de l'assignatura es realitzarà una anàlisi d'aquestes relacions en els nivells macro, meso i micro. Es contemplaran, així, diferents teories i aproximacions a l'educació i a la producció de política educativa, els aspectes relatius a la cultura i estructura dels centres educatius, i el paper del professorat i les famílies en relació amb les desigualtats i el canvi social. Els blocs de contingut a través dels quals s'estructura l'assignatura permetran reconèixer les desigualtats presents en els diversos moments - accés, procés i resultats - de l'escolarització i oferiran els instruments adequats per a la reflexió, l'anàlisi i el desenvolupament de propostes d'investigació en aquest marc. S'abordaran les següents temàtiques:
• Polítiques educatives: desigualtats i equitat
• Centre i professorat: estratègies per a l'equitat educativa
• Família, entorn i desigualtats
Resultats d'aprenentatge
- CA29 (Competència) Formular un problema d'investigació i preguntes i objectius d'investigació en l'àmbit de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa.
- CA30 (Competència) Valorar l'impacte social, econòmic i mediambiental de la investigació de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa.
- CA31 (Competència) Investigar en l'àmbit de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere, ètnia, classe, religió i edat.
- KA28 (Coneixement) Identificar diferents línies d'investigació en els àmbits de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa.
- KA29 (Coneixement) Identificar problemes i donar respostes a les necessitats educatives en els nivells macro, meso i micro mitjançant plantejaments innovadors.
- SA19 (Habilitat) Desenvolupar una revisió exhaustiva de la literatura científica en els àmbits de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa.
- SA20 (Habilitat) Presentar una investigació adaptant el registre a la tipologia d'article científic.
Continguts
1.1. Fonaments teòrics de la política educativa: principis i conceptes. 1.2. Polítiques educatives, globalització i organismes internacionals. 1.3. Les polítiques educatives en el context català i espanyol. 1.4. Les polítiques educatives al món local. 2. Centre i professorat: estratègies per a l'equitat educativa. 2.1. Centre: cultura i estructura escolar i el seu impacte sobre l’equitat. 2.2. El professorat: el seu compromís davant de l’èxit/fracàs educatiu. 3. Família, entorn i desigualtats. 3.1. Les actituds de la família en la promoció de l’èxit educatiu. 3.2. Família, comunitat i desigualtats educatives. 3.3. Entorn, xarxes i territori: el seu paper en la superació de les desigualtats. |
Metodologia
|
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents: - Classes magistrals/expositives per part del professorat - Lectura, anàlisi i discussió d'articles i fonts documentals - Pràctiques d'aula: resolució de problemes / casos / exercicis. - Tutories |
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Activitats i lectures | 36 | 1,44 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19, SA20 |
| Presencial en gran grup | 36 | 1,44 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19, SA20 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball individual de mòdul | 78 | 3,12 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19, SA20 |
Avaluació
|
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà mitjançant les activitats que s'assenyalen. L'article acadèmic s'haurà de lliurar el dia 25 d'abril. La resta d'activitats d'avaluació es fan al llarg de les sessions. La nota final serà el promig ponderat de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 4 a totes les activitats, les realitzades durant el desenvolupament del mòdul i a l'article final del mòdul. L'assistència a classe és obligatòria. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes. Els plagis o còpies suposaran el no apte i es comunicaran a la coordinació de la titulació. Els i les estudiants que optin per fer avaluació única hauran d'elaborar i lliurar un article académic (50%) i fer una presentació oral d'aprofundiment en tres temes desenvolupats al llarg de l'assignatura (50%), ambdues activitats el dia 25 d'abril. La recuperació, tant en el cas de l'avaluació continuada com de l'avaluació única, es farà el dia 30 de maig i consistirá en el lliurament d'una revisió i reelaboració de la/es activitat/s que s'hagin suspès. |
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Anàlisi articles (activitats i lectures durant el desenvolupament del mòdul) | 40% | 0 | 0 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19, SA20 |
| Assistencia i participacio | 10% | 0 | 0 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19, SA20 |
| Elaboració d'un article acadèmic | 50% | 0 | 0 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19, SA20 |
Bibliografia
Acedo, C; Ferrer, F; Pàmies, J (2009) Inclusive education: open debates and the road ahead. Prospects: quarterly review of comparative education; XXXIX(39), 3 / 151. p. 227-238
Apple, M. W. (2004). Creating difference: Neo-liberalism, neo-conservatism and the politics of educational reform. Educational policy, 18(1), 12-44.
Aymerich, R.; Lluró, J. M.; Roca, E. (2011) Junts a l’aula? Present i futur de l’educació comprensiva a Catalunya Barcelona, Fundació Jaume Bofill.
Ball, S. J. (1993). What is policy? Texts, trajectories and toolboxes. The Australian Journal of Education Studies, 13(2), 10-17.
Ball, S. J. & Youdell, D. (2008). Privatización encubierta en la educación. Brussels: Education International.
Bolívar, A. (2010): La lógica del compromiso del profesorado y la responsabilidad del centro escolar. Una revisión actual, Revista Electrónica Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, Vol. 8, Núm. 2, pp. 10-33.
Bonal, X. (2012). Education policy and school segregation of migrant students in Catalonia: the politics of non-decision-making. Journal of Education Policy, 27(3), 401–421.
Bourdieu,P.(2015) La dominación masculina. Barcelona: Anagrama
Butler, J (2006) Deshacer el género. Barcelona
Butler, J (2006) Deshacer el género. Barcelona
Carrasco, S., Pàmies, J. & Ponferrada, M. (2011) Fronteras visibles y barreras ocultas: la experiencia escolar del alumnado marroquí en Cataluña y mexicano en California, in Revista Migraciones, 29, pp 31-60
Carrasco, S.,Pàmies, J. Bertran, M (2009) Familias inmigrantes y escuela: desencuentros, estrategias y capital social, Rev. Complutense de Educación, Vol 20 (1), pp55-78.
Carrasco, S.; Pàmies, J.; Narciso, L. (2019). Abandono Escolar Prematuro y alumnado de origen extranjero en España: ¿un problema invisible? en: Arango, J., Mahía, R., Moya, D. y Sánchez Montijano,E. (dir.) Anuario CIDOB de la inmigración 2018. Barcelona: CIDOB, 211-236.
Carrasco, S.; Pàmies, J.; Ponferrada, M.; Ballestín, B.; Bertran, M. (2011) Segregación escolar e inmigración en Cataluña: aproximaciones etnográficas, in F. J. García Castaño & S. Carrasco (eds.) Población inmigrante y escuela. Conocimientos y saberes de investigación. Textos reunidos en homenaje a Eduardo Terrén Lalana. Colección Estudios Creade N.º 5. Madrid: pp 367-400
Castejón, A., & Zancajo, A. (2015). Educational Differentiation Policies and the Performance of Disadvantaged Students Across OECD Countries. European Educational Research Journal, 14(3–4), 222–239.
Castejón, A.,Pàmies, J. (2018). Los agrupamientos escolares: expectativas, prácticas y experiencias. Tendencias Pedagógicas, 32, 49-64. doi: 10.15366/tp2018.32.004
Collet, J; Tort, A. (Coords.) (2011): Famílies, escola i exit. Millorar el vincles per millorar els resultats acadèmics, Fundació Jaume Bofill, Barcelona.
Dale, R. (1999). Specifying globalization effects on national policy: a focus on the mechanisms. Journal of Education Policy, 14(1), 1-17.
Day, C. (2006): Pasión por enseñar: la identidad personal y profesional del docente y sus valores. Narcea, Madrid.
Derrida,J.(1995) Dar el tiempo. Barcelona: Paidós.
Diaz-Aguado, Mª José (2010): Desde la familia: El papel educativo de la familia y su colaboración con la escuela; en: AA.VV. En búsqueda del éxito educativo: realidades y soluciones. Fundación Antena 3. Madrid, pp. 55-86.
Edwards Jr, D. B., Moschetti, M. C., & Caravaca, A. (2022). Globalization, Privatization, and the State: Contemporary Education Reform in Post-Colonial Contexts. Routledge.
Eurydce: Http://www.eurydice.org. Base de datos: Eurybase y Thematic Studies
Foucault,M.(1999) El orden del discurso. Barcelona: Tusquets
Foucault,M.(2006) La voluntat de saber. Historia de la sexualidad 1.Madrid: SigloXXI.
Gibson, M., Carrasco, S., Pàmies, J., Ponferrada, M., Rios, A. (2013) Different Systems, similar results. Youth of Immigrant Origin at School in California and Catalonia, in Alba & Holdaway, eds., The Children of Immigrants at School, a comparative look at integration in the United States and Western Europe, New York: New York University Press. pp 84-119
Halpin, D., & Troyna, B. (1995). The politics of education policy borrowing. Comparative Education, 31(3), 303-310.
Han, Byung Chul (2014). Psicopolítica. Barcelona: Herder Editorial.
Hargreaves, A. (1999): Sentir-se mestre: les emocions d’ensenyar i el canvi educatiu. Temps d’educació, Nº 22, pp. 271-291.
Hermans, P. H. (1995): Morrocan immigrants and school succes, International of Educational Research, Vol, 23, Num. 1, pp. 33-43.
Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2019). Oportunitats Educatives de la infància i l’adolescència a Barcelona 2018-2019. IIAB-IERMB i Ajuntament de Barcelona.
Levinas, E.(2014) Alteridad y trascendencia. Madrid: Arena Libros.
Levinson, B. A., Sutton, M., & Winstead, T. (2009). Education policy as a practice of power: Theoretical tools, ethnographic methods, democratic options. Educational Policy, 23(6), 767-795.
Lupton, R. (2005). Social justice and school improvement: improving the quality of schooling in the poorest neighbourhoods. British Educational Research Journal, 31(5), 589–604.
Mendoza, B., Bertràn, M, Pàmies, J.(2021) Feminism, Islam and Higher Education: Towards New Roles and Family Relationships for Young Spanish-Moroccan Muslim Women in Spain. Race Ethnicity and Education,
Ministerio de Educación. Objetivos educativos europeos y españoles, Estrategia Educación y Formación 2020. Informe español 2010 -2021. Gobierno de España. En red: http://planipolis.iiep.unesco.org/upload/Spain/Spain_Estrategia_Educacion_Formacion_2020.pdf
Moschetti, M. C., Fontdevila, C., & Verger, A. (2019). Políticas, procesos y trayectorias de privatización educativa en Latinoamérica. Educaçao e pesquisa, 45, 1-27.
Muñoz-Repiso, Mercedes (2010): Educar desde la compassion apasionada. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, Vol. 8,Nº 2, pp. 1-7.
Nusche, D. (2009). What Works in Migrant Education? A Review of Evidence and Policy Options, OECD Education Working Papers, 22
Pàmies, J (2013) El impacto de los agrupamientos escolares. Los espacios de aprendizaje y sociabilidad de los jóvenes de origen marroquí en Barcelona. Revista de Educación, nº, 362, 133 – 1581)
Pàmies, J, Sánchez, A, Carrasco, S (2020) (Des vinculación escolar y procesos de acompañamiento en educación secundaria por clase y origen en un municipio de la región metropolitana de Barcelona en A. Tarabini (ed) Jóvenes, elecciones y transiciones educativas. RASE.
Pàmies, J., Giròs, R., Beremeneyi, A. (2020) ‘We’re not from outer space’. Natural mentoring networks for educational continuity among Roma youth in Spain en G. Persico, U.Daniele, C. Ottaviano (ed) Growing Up Is Not Private Matter. Trajectories to Adulthood among Roma Youth Mimesis International, pp.101 – 124
Pàmies, J; Bertran,M; Ponferrada,M; Narciso, L; Aoulad, Mustapha (2013) Trajectòries d’èxit i continuïtat acadèmica entre joves marroquins a Catalunya. Temps d’educació, 191 - 207
Rizvi, F. y Lingard, B. (2013). Políticas Educativas en un Mundo Globalizado. Madrid: Morata.
Schleicher, A (2012) La mejora de la calidad y de la equidad en la educación: retos y respuestas políticas. Calidad y educación Transatlàntica de educación, Vol 1
Steiner Khemsi, G. (2011). La reformulación de la transferencia educativa como estrategia política. En Caruso, M. y H.E. Tenorth (Comp.), Internacionalización, Políticas Educativas y reflexión pedagógica en un medio global (pp. 215-260). Buenos Aires: Granica.
Verger, A., Novelli, M., & Altinyelken, H. K. (2012). Global Education Policy and International Development: An Introductory Framework. In Verger, A., M. Novelli and H. K. Altinyelken (Eds.). Global Education Policy and International Development: New Agendas, Issues and Policies. London: Continuum.
Verger, A., Fontdevila, C., & Zancajo, A. (2016). The privatisation of education: a political economy of global education reform. New York: Teachers College Press. (Capítols 1 i 2)
Verger, A., Moschetti, M., & Fontdevila, C. (2018). The expansion of private schooling in Latin America: Multiple manifestations and trajectories of a global education reform movement. En K. Saltman & A. Means (Eds.), The Wiley Handbook of Global Educational Reform. Hoboken: Wiley.
Programari
En cas de docència virtual s'utilitzarà Microsoft Teams