AGD :: Aplicatiu de Guies Docents v2.1

Arxiu en format PDF

2023/2024

El Canvi i la Innovació. La Vinculació amb l'Entorn

Codi: 44246 Crèdits: 10

Titulació	Tipus	Curs	Semestre
4317141 Direcció de Centres per a la Innovació Educativa	OB	0	2

Professor/a de contacte

Nom:: Maria Carme Armengol Asparo
Correu electrònic:: carme.armengol@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.

Equip docent

: Joaquín Gairin Sallan
: Jose Luis Muñoz Moreno

Prerequisits

No s'han establert prerequisits per cursar aquesta assignatura

Objectius

Comprendre el context socioeducatiu en què es troba la institució educativa i conèixer i aplicar les estratègies i models de millora més adequats per gestionar el canvi

Competències

Analitzar i resoldre problemes complexos d'organització, lideratge, direcció i gestió institucional des d'una perspectiva multidisciplinària.
Analitzar les organitzacions educatives d'educació formal i no formal per descobrir-ne les possibles disfuncions.
Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d'estudi.

Resultats d'aprenentatge

Analitzar els problemes socioeducatius des d'una dimensió multidisciplinària.
Avaluar el funcionament institucional per poder generar alternatives i propostes de millora.
Controlar l'aplicació de les alternatives acordades en la resolució de problemes per garantir-ne la màxima eficàcia i eficiència.
Identificar les múltiples visions i perspectives que conformen la realitat socioeducativa.
Localitzar fonts d'informació i bases de dades específiques de l'àmbit disciplinari.
Optimitzar processos i metodologies originals per al desenvolupament organitzacional i la millora educativa.
Seleccionar oportunament les fonts i els mètodes més adequats per obtenir la informació necessària en cada circumstància.

Continguts

El context socioeducatiu i institucional: les vinculacions amb l'entorn, les relacions institucionals, la comunitat educativa
L'entorn proper i l'entorn administratiu institucional com a marc de referència
Participació de les famílies
Participació de la comunitat propera
Els Plans educatius d'entorn
Desenvolupament organitzatiu, gestió del canvi i innovació
L'avaluació institucional (interna / externa) com a instrument per al canvi (avaluació participativa, avaluació acció)
Desenvolupament d'innovacions institucionals

Metodologia

Aquest és un estudi semipresencial amb un alt percentatge de treball autònom i supervisat. Cada unitat te una durada de 3 setmanes, en aquest temps l’estudiant ha de participar en els fòrums de debat i resoldre les activitats que es plantegen.

Els informes que lliuren els estudiants, un per unitat, estan compostos per diverses activitats definides pel professor responsable de cada unitat. L'estudiant rep a l'inici de cada unitat una rúbrica amb els criteris d'avaluació i amb el percentatge del seu valor en l'avaluació total de la unitat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides
Conferències	4	0,16	4, 5, 7
Resolució de casos, exercicis i problemes de forma virtual	46	1,84	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Tipus: Supervisades
Fòrum de debats	5	0,2	1, 4
Resolució de casos, exercicis i problemes de forma virtual	120	4,8	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Tutories / Orientacions sobre com abordar l'estudi personal	5	0,2	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Tipus: Autònomes
Lectura d'articles i informes	60	2,4	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Avaluació

En l'avaluació del mòdul es tindran en consideració els següents criteris: la qualitat de les activitats realitzades, la participació en els fòrums, els aprenentatges assolits, la vinculació de les respostes amb la pràctica professional i la seva pertinència amb les finalitats i continguts del màster. A més és imprescindible mostrar una actitud compatible amb la professió educativa.

La mitjana de l'avaluació final dels cinc mòduls (15% cada mòdul) suposarà el 75% de la nota final i el Treball de Final de Màster el 25% restant. Per poder passar a la presentació i avaluació del TFM cal obtenir una mitjana dels mòduls superior a 5 i haver aprovat més de l'80% de les unitats. Els treballs s'han de lliurar a l'aula moodle en el temps establert. El responsable de la unitat ha d'informar del resultat de la correcció en un període no superior als quinze dies posteriors al lliurament de la feina. A l'acabar els mòduls, se'ls donarà l'oportunitat de recuperar, si cal, els mòduls no superats.

La copia o plagi, en qualsevol tipus de prova avaluativa, constitueixen un delicte. i es penalitzarà̀ amb un 0 com a nota de l'assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la. Es considerarà̀ que un treball o activitat està “copiat” quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà̀ que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originaries siguin en paper o en format digital. http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit,i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats es tindrà̀ en compte, la correcció́ lingüística, la redacció́ i els aspectes formals de presentació́. L’alumnat ha de ser capaç̧ d'expressar-se amb fluïdesa i correcció́ i ha de mostrar un alt grau de comprensió́ dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.

Cal lliurar les activitats d’aquets mòdul en dos moments diferents. Les activitats de la unitat 5A es lliuraran com a màxim el 19/05/2024 a les 23:55 hora espanyola i les activitats de la unitat 5B es lliuraran com a màxim el 09/06/2024 a les 23:55 hora espanyola. En el cas de que la nota de les unitats resulti insuficient el professorat responsable del mòdul deixarà un termini de 15 dies per tal de que l’estudiant pugui refer les activitats que no arribin al nivell exigible.

Els estudiants que vulguin acollir-se a l’avaluació única podran lliurar totes les activitats del mòdul el dia 10 de juny i podran acollir-se al mateix sistema de recuperació que s’ha arbitrat pels estudiants que opten a l’avaluació continuada.

Activitats d'avaluació continuada

Títol	Pes	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Elaboracio i desenvolupament de les activitats d'aplicacio	40%	4	0,16	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Elaboracio i desenvolupament de les activitats de desenvolupament	40%	4	0,16	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Participacio i Implicacio en els forums plantejats i en les sessions de seguiment de les unitats	10%	1	0,04	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Reflexio personal en relacio als aprenentatges realitzats en el modul i resolucio d'activitats complementaries	10%	1	0,04	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Bibliografia

Andrés, S. y Giró, J. (2016). La participación de las familias en la escuela: una cuestión compleja. Revista de Evaluación de Programas y Políticas Públicas, 7, 28-47.

Collet-Sabé, J. (2020). Les relacions entre l’escola i les families des d’una perspectiva democràtica: eixos d’anàlisi I propostes per a l’equitat. Educar, 56(1), 241-258.

Cummings, T.G. y Worley, C.G. (2007). Desarrollo Organizacional y Cambio (8a Edición). Madrid: Thomson Paraninfo.

De la Cerda, M. (2018). Alianzas para el éxito educativo: Orientaciones para desarrollar un proyecto Magnet. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Fajardo, F.; Maestre, M.; Felipe, E.; León, B.; Polo, M. I. (2017). Análisis del rendimiento académico de los alumnos de educación secundaria obligatoria según las variables familiares. Educación XXI, 20(1), 209-232.

Fernandez-Batanero, J.M. y López-Martínez, A. (Coords.). (2019). Nuevos horizontes en educación: innovaciones y experiencias. Barcelona: Octaedro.

Fundación Telefónica (2017). Escuelas creativas. Un viaje hacia el cambio educativo. Madrid: Fundación Telefónica.

Gairín, J. (2010). Innovación y cambio en las instituciones educativas. En Medina, A. y otros: Diseño, desarrollo e innovación del currículo en las instituciones educativas. Madrid: Universitas.

Gairín, J. (2015). Estrategias e instrumentos para el cambio organizacional. Curso de directivos. Madrid: INAP.

Gairín, J. (2016). Aprendizaje situado y aprendizaje conectado. Implicaciones para el trabajo. Madrid: Wolters Kluwer.

Gairín, J. y Castro, D. (Eds.). (2010). Desarrollo educativo al servicio del desarrollo social. FIDECAP, Santiago de Chile.

Gairín, J. y Muñoz, J. L. (2008). El agente de cambio en el desarrollo de las organizaciones. ENSEÑANZA & Teaching, 26, 187-206.

Gairín, J. y Sánchez, S. (Eds.). (2011). Municipio y Educación: reflexiones, experiencias y desafíos. Santiago de Chile: FIDECAP.

Gairín, J., Díaz-Vicario y Suárez, C.I. (2020) (Coord.). La nueva gestión del conocimiento. Madrid: Wolters Kluwer.

Gallardo, E., Pérez, S. y Gomis-Galipienso, J. (2015). ¿Cómo gestionar el cambio en la organización?. Barcelona: UOC.

Guarro, A. (2016). Escuelas democráticas y coherencia institucional. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social, 5(1), 35-55.

Hernando, A. (2015). Viaje a la escuela del siglo XXI. Así trabajan los colegios más innovadores del mundo. Madrid: Fundación Telefónica.

Iglesias, E.; López, S.; Muñoz, J. L.; Tarrés, A. (2019). Alianzas entre centros escolares y organizaciones de apoyo socioeducativo en torno al soporte escolar. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 34, 163-177.

Muñoz, J. L. & Colorado, S. (2016). Participació, ciutat i educació: els Consells d’Infància i d’Adolescència. KULT-UR Revista Interdisciplinària sobre la Cultura de la Ciutat, Vol. 3, Núm. 6, 171-192.

Muñoz, J. L. y Gairín, J. (2014). La implicación de los ayuntamientos en una educación descentralizada. Revista de Educación (Madrid), nº 366, 165-188.

Muñoz, J. L. y Gairín, J. (2016). Desarrollo educativo en las ciudades españolas: el protagonismo de los ayuntamientos. Revista Electrónica de Investigación Educativa, Vol. 18, núm. 3, 81-94.

Muñoz, J. L.; Rodríguez, D.; Barrera, A. (2013). Herramientas para la mejora de las organizaciones educativas y su relación con el entorno. Perspectiva Educacional, Vol. 52, Nº 1, 97-123.

Mutton, T.; Burn, K. & Thompson, I. (2018). Preparation for family school partnerships within initial teacher education programmes in England. Journal of Education for Teaching, 44(3), 278-295.

Suárez, C. y Muñoz, J. L. (2017). El trabajo en red y la cooperación como elementos para la mejora escolar.Propósitos y Representaciones, Vol. 5, Nº 1, 349-375.

Tricot, A. (2018). Innovar en educación. Sí, pero ¿cómo? Mitos y realidades. Madrid: Narcea.

Andrés, S. y Giró, J. (2016). La participación de las familias en la escuela: una cuestión compleja. Revista de Evaluación de Programas y Políticas Públicas, 7, 28-47.

Collet-Sabé, J. (2020). Les relacions entre l’escola i les families des d’una perspectiva democràtica: eixos d’anàlisi I propostes per a l’equitat. Educar, 56(1), 241-258.

Cummings, T.G. y Worley, C.G. (2007). Desarrollo Organizacional y Cambio (8a Edición). Madrid: Thomson Paraninfo.

De la Cerda, M. (2018). Alianzas para el éxito educativo: Orientaciones para desarrollar un proyecto Magnet. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Fajardo, F.; Maestre, M.; Felipe, E.;León, B.; Polo, M. I. (2017). Análisis del rendimiento académico de los alumnos de educación secundaria obligatoria según las variables familiares. Educación XXI, 20(1), 209-232.