Competencias a alcanzar 

1. Analizar los procesos de emergencia de problemas sociales y políticos

2. Analizar los procesos de elaboración de políticas.

3. Evaluar políticas públicas.

4. Plantear líneas de asesoramiento para la toma de decisiones, la implementación y la evaluación de las políticas.

5. Analizar escenarios diversos de la gestión pública en entornos organizativos y de red complejos.

6. Plantear líneas de asesoramiento para la gestión pública en estos entornos en función de la utilización de diversos instrumentos.

Contenido

Calendario de sesiones:

03/10/23 (martes) 9:00-14:00 Política pública y gestión pública (Raquel Gallego)

13/10/23 (viernes) 9:00-14:00 Gobernanza: regulación, transparencia y rendición de cuentas (Ixchel Pérez)

17/10/23 (martes) 15:00-20:00 Definiendo las políticas públicas: de la racionalidad tecnocrática a la deliberativa (Quim Brugué)

24/10/23 (martes) 15:00-20:00 Políticas de juventud (Roger Soler-i-Martí)

30/10/23 (lunes) 15:00-20:00 Políticas educativas (Sheila González)

07/11/23 (martes) 15:00-20:00 Políticas de infancia o bien Políticas de familia (Margarita León y Manuel Alvariño)

14/11/23 (martes) 15:00-20:00 Políticas urbanas y rehabilitación de barrios (Ismael Blanco)

21/11/23 (martes) 15:00-20:00 Municipalismo y gobierno local (Ricard Gomà)

28/11/23 (martes) 15:00-20:00 Evaluación I (Xavier Ballart e Ivalua)

05/12/23 (martes) 15:00-20:00 Evaluación II (Xavier Ballart e Ivalua)

12/12/23 (martes) 15:00-20:00 Evaluación III (Xavier Ballart e Ivalua)

19/12/23 (martes) 15:00-20:00 Evaluación IV (Xavier Ballart e Ivalua)

 

Temario y sesiones

El temario se estructura en sesiones en torno a varias preguntas. El proceso de aprendizaje tiene por objetivo terminar cada tema habiendo dado respuesta a estas preguntas a partir del uso de la teoría y el contraste de sus interpretaciones. Las respuestas derivarán de haber leído las lecturas que se recomendarán (ver apartados de metodología docente y de bibliografía), de haber escuchado las exposiciones de los profesores/as, de haber debatido todos estos contenidos, y de haberlos aplicado a estudios de caso y experiencias in situ.

Raquel Gallego: Política pública y gestión pública. 

 

Preguntas (I): Actores, Problemas y Agendas.

 

1.     Què és un problema? Quin tipus d’idees esdevenen problemes i per què?

2.     Com podem explicar els processos de formació de l’agenda?

3.     Com poder analitzar les xarxes d’actors i la seva rellevància en els processos de polítiques públiques?

 

Preguntas (II): Implementación e instrumentos de gestión

 

1. Quins són els factors d’èxit i fracàs de la implementació? Analitza un exemple.

  

Casos: (traerlos leídos antes de la sesión) 

1. Duran, Sanz & Subirats (2022). El caso de Pirelli Mar. Case Program Series Ref. CL-2022-01.

 https://igop.uab.cat/wp-content/uploads/2022/11/CL_01_Pirelli-Mar-IGOP.pdf

2. Uribesalgo, B. & Ballart, X. (2023). Taxis en Barcelona y uberización del sector. Case Program Series Ref. CL-2023-04. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i Dret Públic. https://igop.uab.cat/wp-content/uploads/2023/03/CL_04_Taxis-BCN-IGOP.pdf

 

Lecturas obligatorias (I):

Moyson, S; Scholten P., Weible, C. (2017) “Policy learning and policy change: theorizing their relations from diferent perspectives”, Policy and Society, 36(2):161-177.

https://www.tandfonline.com/doi/epdf/10.1080/14494035.2017.1331879?needAccess=true&role=button

Peters, B.Guy (2018) Policy problems and policy design, Cheltenham: Edward Elgar, ch. 2 (pg.35-59).

True, J. Jones, B. Baumgartner, F. (1999) “Punctuated-equilibrium theory: Explaining stability and change in American policymaking”, in Sabatier, P. op.cit. pp. 97-116.

Zahariadis, N. (1999) “Ambiguity, time and multiple streams”, in Sabatier, P. (ed) Theories of the policy process, Oxford: Westview Press, pp. 73-96.

 

Lecturas obligatorias (II):

Elmore, R.1993. “Organizational models of social program implementation” in Hill, M. The policy process. A reader. Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2^nd ed.

Hupe, P.L.; Hill, M.J. (2016) “’And the rest is implementation.’ Comparing approaches to what happens in policy processes beyond Great Expectations”, Public Policy and Administration, 3(2): 103-121. [PDF]

 

Lecturas opcionales (problemas, agendas) (I) 

Barzelay, M. 2003. “Introduction: The Process Dynamics of Public Management Policy-Making”, International Public Management Journal 6: 251-281;

Barzelay, M. and Gallego, R. 2006 “From ‘new institutionalism’ to institutional processualism’: Advancing knowledge about public management policy change”, Governance, 19(4):531-557;

Dery, D. (1984) Problem Definition in Policy Analysis, University Press of Kansas, Caps.2 i 3, pp.14-36.

Gallego, R. 2003 “Public management policy making in Spain, 1982-1996: policy entrepreneurs and (in)oportunity windows”, International Public Management Journal. 6(3): 283-307.

Gallego, R; Barzelay, M. 2010 “Public Management Policy-Making in Spain: The Politics of Legislative Reform of Administrative Structures, 1991-1997”, Governance 23(2): 277-296. ISSN: 0952-1895)

Lindblom, C. 1991 El proceso de elaboración de políticas públicas. Madrid:INAP, pp.9-53

Moore, M.  (1992) “Anatomía del problema de la heroína: un ejercicio de definición de problemas”, en Aguilar, L. (ed.) Políticas Públicas. México:Miguel Porrúa, pp.189-215.

 

Lecturas opcionales (actores, redes y rol del sector público) (I):

Blanco, I., Lowndes, V., Pratchett, L. 2011 “Policy Networks and Governance Networks: towards greater conceptual clarity”, Political Studies Review, vol.9: 297-308

De Vries, M.; Nemec, J. 2013 “Public Sector Reform: An Overview of Recent Literature and Research on NPM and Alternative Paths”, International Journal of Public Sector Management, 26(1):4-16.

Ferlie, E. et al. 1996 The New Public Management in Action. Oxford: Oxford University Press. Ch.7, pp. 165-194.

Ferlie, E., Lynn, L.E. Jr and Pollitt, Ch. 2005 The Oxford Handbook of Public Management, New York: Oxford University Press.

Howlett, M. (2002) “Do Networks Matter? Linking Policy Network Structure to Policy Outcomes: Evidence from Four Canadian Policy Sectors 1990-2000”, Canadian Journal of Political Science / Revue Canadienne de Science Politique, 35(2):235–267. [PDF]

https://doi.org/10.1017/S0008423902778232

Kickert, W. and Koppenjan, J. 1997 “Public management and network management”, in Kickert W. and Klijn, E., op.cit., pp. 35-61.

Klijn, E. 1997 “Policy networks: An overview”, in Kickert W. and Klijn, E. (eds) Managingcomplex networks. London:Sage, pp.14-34.

Lane, J.E. 2000.New Public Management, London: Routledge, pp.1-15, 212-225

Pollitt, C. and Bouckaert, G. 2004 Public Management Reform. A Comparative Analysis, Oxford: Oxford University Press.

 

Lecturas opcionales (II):

Ansell, C. 2017 "Improving policy implementation through collaborative policymaking", PolicyandPolitics, 45 (3): 467-486.

Hogwood, B.; Gunn, L. 1984. Policy analysis for the real world. New York: Oxford University Press. Capítol 11: ”Implementation”, pp.196-218.

Lipsky, M. 1993. “Street level bureaucracy: An introduction” in Hill, M. The policy process. A reader.  Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2^nd ed.

Sabatier, P. 1993. “Top-down and bottom-up approaches to implementation research” in Hill, M. The policy process. A reader.  Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2^nd ed.

 

Avaluación:

Aquesta sessió s’avaluarà en base a un treball breu (800-1000 paraules) en format essay, en el qual caldrà respondre auna preguntarà que es comunicarà al final de la sessió. Es lliurarà una setmana després a través del campus virtual.

 

 

------------------------

 

Ixchel Pérez: De la burocracia tradicional al uso de algoritmos e inteligencia artificial enlas política públicas.

 

Objetivos:

-    Analizar la evolución desde la burocracia tradicional hacia los modelos de gobernanza y el uso de inteligencia artificial en el sector público.

-    Explorar el significado del uso de algoritmos en la toma de decisiones, a través de ejemplos comparativos.

-    Discutir los posibles problemas que pueden surgir como consecuencia de su implementación.

 

Lectura obligatoria:

Busuioc, M. (2021), Accountable Artificial Intelligence: Holding Algorithms to Account. Public Admin Rev, 81: 825-836. https://doi.org/10.1111/puar.13293

 

Lectura complementaria:

Meijer, A., Lorenz, L. and Wessels, M. (2021), Algorithmization of Bureaucratic Organizations: Using a Practice Lens to Study How Context Shapes Predictive Policing Systems. Public Admin Rev, 81: 837-846. https://doi.org/10.1111/puar.13391

 

Actividad evaluativa: Seminario

Acebillo-Baqué, M.; Pérez Durán, I. (2022). Artificial intelligence and automated decisionmaking in welfare policies. Barcelona: 14 pag. (Case Program Series ; PCUBE-2022-02) https://ddd.uab.cat/record/272376

 

-----------------------

 

 

Quim Brugué:  Definiendo las políticas públicas: de la racionalidad tecnocrática a la racionalidad deliberativa

Temas a tratar:

1. La fase de presa de decisions en el procés de polítiques públiques
2. Models racionals, incrementals i gir deliberatiu
3. Les raons i el què de la racionalitat deliberativa
4. El com i exemples dels processos deliberatius

Ejercicio:

Tria un exemple de problema objecte d’una política pública(“maleït” o “del aquí no”) i dissenya un procés de presa de decisions per abordar-lo. Aquest disseny ha d’incorporar:

-       Explica les característiques del problema a abordar en termes de complexitat i incertesa

-       Defineix el context institucional des del qual cal abordar-lo

-       Identifica la xarxa d’actors i explica com la formaries i la gestionaries

-       Proposa un procés de diàleg a través del qual adoptar la decisió

-       Explica els avantatges d’aquesta aproximació i les dificultats que intueixes

 

(La resposta a aquest 4 punts hauria d’ocupar 3-4 pàgines)

Bibliografía:

La bibliografia adjunta és útil per seguir les sessions, però no s’ha de llegir prèviament a la sessió:

Ansell,Ch.; Sorensen,E. & Torfing,J. (2022) “Public administration and politics meet turbulence: the search for robust governance”, Public Administration, Wiley, pp. 1- 20.

Brugué,Q. (2022) Organizaciones que saben, organizaciones que aprenden. Madrid: INAP.

Lightbody,R. & Roberts,J.J. (2020) “Experts: the polítics of evidence and expertise in democràtic innovation” a Elstub,S. & Escobar,O. (eds) Handbook of democràtic innovation and governance. Edward Elgar Publishing.

 

-------------------------

 

Roger Soler-i-Martí: Las políticas de juventud: Periferia y transversalidad

Malgrat queles polítiques de joventut acostumen a tenir una posició perifèrica, de poca rellevància, en les estructures i les prioritats governamentals, necessiten tenir incidència sobre algunes de les anomenades hard social policies (com educació, treball o habitatge) per aconseguir els objectius que sovint es proposen. Per això, en el cas de les polítiques de joventut, la governança relacional (la interdepertamentalitat i la interinstitucionalitat) són un repte ineludible. A la sessió es presentarà la naturalesa de les polítiques de joventut, es discutirà el concepte d’adultcentrisme i el seu impacte en el sistema polític i institucional, s’analitzaran diferents models o règims de transicions juvenils en perspectiva comparada, i s’analitzaran les estratègies de transversalitat i els resultats obtinguts pel cas de Catalunya.

 

Contenidos:

-       Joventut, transicions, identitat i desigualtats

-       Les polítiques de joventut en ‘administracions adultes’

-       Sistemes de benestar i règims de transició juvenil en perspectiva comparada

-       El repte de la incidència de les polítiques de joventut. Complexitat, transversalitat i govern multinivell

-       Planificació estratègica i governança relacional: el cas del Pla Nacional de la Joventut de Catalunya

 

Evaluación:

Per aquesta sessió caldrà respondre en forma d’assaig (1.000 paraules aproximadament) una de les preguntes proposades

 

Lecturas obligatorias (leído antes de la sesión): Chevalier, T. (2016).Varieties of youth welfare citizenship: Towards a two-dimension typology. Journal of European Social Policy, 26(1), 3–19. https://doi.org/10.1177/0958928715621710

Brugué, Quim (2019) Els fils invisibles de la governança relacional. El cas de les polítiques de Joventut. In S. Fabra (Ed.) La situació de les polítiques municipals de Joventut a Catalunya. Direcció General de Joventut. https://dretssocials.gencat.cat/web/.content/JOVENTUT_documents/arxiu/publicacions/col_estudis/Estudis38.pdf

 

Lecturas opcionales:

Ballesté, E. & Soler-i-Martí, R. (2023) Adultcentrisme i polítiques públiques locals: Percepcions i propostes. Sindicatura de Greuges de Barcelona.  https://www.sindicaturabarcelona.cat/wp-content/uploads/2023/04/20230508-Monografic-Adultocentrisme-Plecs-Web.pdf

Nico, Magda (2015) Life is cross-sectoral, why shouldn’t youth policies be? Overview of existing information on cross-sectoral youth policy in Europe. EU-CoE Youth Partnership.

Șerban, A. M., Barber, T. (2018). Insights into youth policy governance. Council of Europe Publishing.

Soler-i-Martí, R., Fabra, S. & Serracant, P. (2017) ‘Implementation problem of cross-sectoral youth policies at the local level – An analysis of a decade promoting integrality in Catalan municipalities’ in M. Nico & M. Taru (Eds.) Needles in Haystacks: finding a way forward for cross-sectoral youth policy. Council of Europe publishing.

Wallace, C., Bendit, R. (2009). Youth policies in Europe: Towards a classification of different tendencies in youth policies in the European Union. Perspectives on European Politics and Society, 10(3), 441–458. https://doi.org/10.1080/15705850903105868

Walther, A. (2006). Regimes of youth transitions: Choice, flexibility and security in young people’s experiences across different European contexts. YOUNG, 14(2), 119–139. https://doi.org/10.1177/1103308806062737

Williamson, H., Chevalier, T., & Loncle, P. (2021). Theorizing and Doing Youth Policies: an Interview with Howard Williamson, Youth and Globalization, 3(1), 241-249. doi: https://doi.org/10.1163/25895745-03010010

 

----------------------------

  

Sheila González: Las limitaciones de la política educativa en un estado multinivel

 

Contenidos

La desigualdad educativa

La política educativa en un estado multinivel: descentralización y desconcentración

4 ámbitos de intervención:

La educación 0-3

La segregación escolar

El tiempo extraescolar

Las políticas de refuerzo y acompañamiento escolar

Errores y omisiones de la política educativa en España

 

Lecturas obligatorias

Los alumnos han de leer estas lecturas con anterioridad a la sesión. Al inicio de la sesión se hará una actividad evaluativa basada en estos textos. 

Benito, R; González, I. (2007). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Editorial Mediterrània. [Capítulo 2: Una panorámica general a lasegregació i la concentració escolar]

Calero, J; Bonal, X,. (1999). Política Educativa y Gasto Público en Educación. Barcelona: Pomares-Corredor. [Capítulo 2: Planteamientos teóricos de la educación pública en educación]

González Motos (2016) ¿Qué impacto tienen las actividades extraescolares sobre los aprendizajes de los niños y los jóvenes? Ivàlua / Fundació Jaume Bofill

Save the Children (2019) Donde todo empieza’ - Educación infantil de 0 a 3 años para igualar oportunidades[Pág. 8-25]

 

Lecturas complementarias

Bonal, X., Rambla, X., Calderón, E. y Pros, N. (2005). La descentralización educativa en España. Una mirada comparativa a los sistemas escolares de las comunidades autónomas. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer. [Conclusiones]

https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2005/176069/Descentralizacion_educativa_en_Espana_conclusiones.pdf

González & Bonal (2021) . COVID-19 school closures and cumulative disadvantage: Assessing the learning gap in formal, informal and non-formal education, European Journal of Education 56(4), 607-622 https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/ejed.12476

 

Evaluación

Con posterioridad a la sesión y en base alos contenidos tratados en ella, los estudiantes elaborarán por parejas ensayo que dé respuesta a una pregunta que será formulada al final de la sesión.

 

--------------------------

 

Margarita León y Manuel Alvariño: Políticas de Conciliación: el caso de los permisos de paternidad

Contenido:

Trayectorias de las políticas de conciliación en Europa; conceptualización y principales análisis empíricos. Estudio en profundidad de los permisos parentales

Lecturas obligatorias:

O'Brien, Margaret 2009 Fathers, Parental Leave Policies and Infant Quality of Life: International perspectives and policy impact. Annals, AAPSS 190-213

Ejercicio:

Pequeño cuestionario a realizar en clase sobre la lectura obligatoria

----------------------------------

 

 

Ismael Blanc i Ricard Gomà: Políticas urbanas, municipalismo y gobiernos locales

 

Objectivos:

Analitzarem el paper de les polítiques públiques urbanes en les dinàmiques de transformació social, econòmica i mediambiental en el context de la globalització. Definirem les polítiques urbanes com a polítiques multinivell, multidimensionals i basades en interacciones creuades entre actors públics, privats i comunitaris.Identificarem els components principals de la “nova agenda urbana” a les que les polítiques urbanes han de fer front. Discutirem el pes específic dels governs locals en el marc de les polítiques urbanes i el paper del nou municipalisme. Posarem l’accent en dos àmbitsde política pública urbana com a àmbits en els que fer aterrar totes les reflexions assenyalades: les polítiques de transformació de barris i les polítiques socials de proximitat. 

Preguntas:

Quina importància hem de donar a les ciutats i a les polítiques urbanes en un món globalitzat?

Quin pes específic tenen els governs locals en aquest context i quin paper pot jugar el (nou) municipalisme?

Quin paper té l’espai urbà en la reproducció de les desigualtats socials i quina incidència hi poden tenir les polítiques de transformació de barris?

Quina importància tenen avui les polítiques socials de proximitat i quins són els seus principals reptes?

 

Sesiones

1. Ciutades, políticas urbanas y políticas de transformación de barriso. Ismael Blanco.

Esquema de la sessió:

- Significat i importància de les polítiques urbanes

- La segregació urbana com a exemple: el concepte i les implicacions de la segregació

- Dinàmiques evolutives dela segregació urbana a Catalunya i reptes per a la governança metropolitana

- Polítiques de transformació de barris: models, hipòtesis del canvi i resultats

- Exemples de polítiques: recull d’informació i discussió a classe.

 

Referancias básicas: 

Blanco, I., Gomà, R. (coords.) (2022) Vidas Segregadas. (Re)construir fraternidad. València: Tirant Lo Blanch.

Blanco, I., Subirats, J. (2012) "Políticas urbanas en España. Dinámicas de transformación y retos ante la crisis" a Geopolíticas 3(1): 15- 33 http://revistas.ucm.es/index.php/GEOP/article/download/39304/38729

Nel·lo, O., Blanco, I. (2015) La segregació urbana a la regió metropolitana de Barcelona. Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. https://pemb.cat/public/docs/41_lc_12.pdf

Antón, F., Porcel, S. (coords.) (2021) Metrópolis, vulnerabilidad urbana y políticas de mejora de barrios. Número monográfico. Revista PAPERS, 63. https://iermb.uab.cat/es/revistapapers/n-63-metropolis-vulnerabilidad-urbana-y-politicas-de-mejora-de-barrios/ 

 

2. Municipalismo: gobiernos locales y políticas públicas. Ricard Gomà.

Esquema de la sessió:

-Models clàssics de Govern Local en perspectiva comparada

-Governs Locals en un nou context de governança multinivell

-Canvi d’època i nou municipalisme

-Nova Agenda Urbana: les polítiques públiques

-Municipalisme i innovació democràtica: participació, iniciatives ciutadanes i cocreació

 

Referencias básicas:

Blanco, I. Gomà, R. (2016) El municipalisme del bé comú. Barcelona: Icaria

Blanco, I., Gomà, R., Subirats, J. (2018) "El nuevo municipalismo: derecho a la ciudad y comunes urbanos". GAPP. Nueva Época. Num. 20. https://revistasonline.inap.es/index.php/GAPP/article/view/10491 

Martí, S. et.al. (2018) Movimientos sociales y derecho a la Ciudad. Barcelona: Icaria 

Gomà, R. (2020) Derechos sociales y derecho a la ciudad. Municipalismo, bienestar de proximidad y agenda urbana. VIII INFORME FOESSA. Documento de trabajo 6.6  https://www.foessa.es/main-files/uploads/sites/16/2019/05/6.6.pdf 

Nel·lo, O. Blanco, I. Gomà, R. (2022) El apoyo mutuo en tiempos de crisis. Buenos Aires: CLACSO

 

Evaluación

L’avaluació consistirà en la redacció d’un únic assaig a l’entorn de qüestions que reflectiran el que s’ha tractat a les dues sessions.

---------------------------

 

 

Sessiones: Evaluación de Políticas Públicas

Per aquesta part del curs no has de presentar un assaig però has de revisar les lectures obligatòries per tal de tenir coneixement dels materials com a recurs.

 

La teva avaluació es farà en base a 2 exercicis que et proposaran, per una banda el professor Xavier Ballart i per l’altra, l’equip d’analistes d’Ivàlua. 

 

28/11/23: Xavier Ballart i Marc Balaguer Avaluació (I)

 

CONCEPTES, AUTORS BÀSICS I LLENGUATGE - Xavier Ballart

INSTITUCIONALITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ - Marc Balaguer

 

Lectura obligatòria:

-       Ivàlua - Guia Pràctica 1 - Com iniciar una avaluació: oportunitat, viabilitat i preguntes d’avaluació. Versions en català i en castellà a la web d’Ivàlua (https://ivalua.cat/ca/recursos/guies-practiques)

-       The institutionalization of evaluation matters: Updating the International Atlas of Evaluation 10 years later: https://www.researchgate.net/publication/273339192_The_institutionalization_of_evaluation_matters_Updating_the_International_Atlas_of_Evaluation_10_years_later

 

Lectura complementària:

-       Revista EPUM de l’EAPC n4. Evaluation of Public Policies

http://www.gencat.cat/eapc/epum/N4/index.html

 

 

05/12/23: Xavier Ballart i Júlia de Quintana (Avaluació II)

 

AVALUACIÓ DE NECESSITATS – Xavier Ballart

AVALUACIÓ DE LA IMPLEMENTACIÓ – Júlia de Quintana

 

Lectura obligatòria:

-       Ivàlua – Guia Pràctica 2 - Avaluació de necessitats socials.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 4 - Avaluació de la implementació.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 8 - La Metodologia qualitativa en l'avaluació de polítiques públiques.

 

Versions en català i en castellà a la web d’Ivàlua (https://ivalua.cat/ca/recursos/guies-practiques)

 

Casos estudi de necessitats

-       Avaluació del disseny i implementació del Fons de Solidaritat de l'Aigua d'Aigües de Barcelona

http://www.ivalua.cat/documents/1/15_12_2015_08_02_42_Informe_novembre_2015.pdf

-       Ajuts infants a càrrec 0-16

http://www.ivalua.cat/documents/1/07_09_2016_08_20_49_Informe_completV4.pdf

 

Casos estudi d’implementació

-       Avaluació de la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, de l’Institut Català de les Dones: https://ivalua.cat/ca/avaluacio/afers-socials-i-desigualtats/llei-172015-digualtat-efectiva-de-dones-i-homes

-       Avaluació del Servei d'Ajuda a Domicili (SAD): https://ivalua.cat/ca/avaluacio/afers-socials-i-desigualtats/servei-dajuda-domicili-sad

-       Avaluació del programa Escola de Segones Oportunitats (2020): https://ivalua.cat/sites/default/files/2021-06/Informe_definitiu_escola%20Segones%20Oportunitats.pdf

 

  

12/12/23: Xavier Ballart i Anna Segura (Avaluació III)

 

AVALUACIÓ D’IMPACTE - Xavier Ballart i Anna Segura

 

Lectura obligatòria:

-       Ivàlua – Guia Pràctica 5 - Avaluació d’impacte.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 11 - Com avaluar l'impacte de les polítiqueseducatives

Versions en català i en castellà a la web d’Ivàlua (https://ivalua.cat/ca/recursos/guies-practiques)

-       Ballart X.; Riba, C. (1996) Políticas de Seguridad: el caso del uso del casco en Barcelona. Hacienda Pública Española, 135: 7-1

 

Casos estudi avaluació d’impacte

-        Avaluació del programa de suport a les persones tutelades i ex tutelades

https://dretssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/Analisi-5

-        Informe final Avaluació dels Programa Èxit (seccions 4 i 6): https://ivalua.cat/ca/avaluacio/educacio/exit-curs 

-        Avaluació de l’impacte del BMincome: https://ivalua.cat/ca/avaluacio/afers-socials-i-desigualtats/projecte-b-mincome-avaluacio-dimpacte 

 

  

19/12/23: Xavier Ballart i Cristina Ferrer (Avaluació IV)

 

UTILITZACIÓ D’INDICADORS PER AVALUACIÓ  - Xavier Ballart

AVALUACIÓ ECONÓMICA – Cristina Ferrer

 

Lectura obligatòria:

-       Mòdul sobre indicadors preparat per XB. Versions en català i en castellà.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 9 - Introducció a l'avaluació econòmica.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 14 - L'avaluació econòmica en l'àmbit de les polítiquesde justícia. Una guia introductòria.

Versions en català i en castellà a la webd’Ivàlua (https://ivalua.cat/ca/recursos/guies-practiques)

 

Cas estudi d’indicadors

ž  Ballart, X. Galais, C. 2019, ¿Gestión pública, privada o por el tercer sector? Diferencias en los resultados en atención primaria de Cataluña, Atención Primaria,Vol. 51(10):610-616 (10.1016/j.aprim.2018.08.006)

 

Casos estudi avaluació econòmica

-       Avaluació econòmica de l’impost sobre begudes ensucrades envasades: https://ivalua.cat/ca/avaluacio/salut/impost-sobre-begudes-ensucrades-envasades-ibee